divendres, 4 de desembre del 2009

Jordi Solé Tura

Avui, tornant de la feina a Tarragona, la radio em donava a conèixer la mort del company Jordi Solé Tura. La noticia m’ha entristit profundament, doncs feia més de quinze anys que coneixia al Jordi personalment i, tot i saber de la seva malaltia, no esperava que el final fos tan a prop.
Els noranta quilometres que separen la Imperial Tarraco de casa meva han estat un bon moment per fer treballar la memòria, la que la maleïda malaltia havia anat fent perdre al Jordi poc a poc, i recordar algun dels moments de la seva vida, però sobretot recordar la seva manera de ser, la tranquil•litat i la confiança que transmitien les seves paraules, la naturalitat permanent d’una persona, filla d’una família de forners, que ni el fet de haver estat un dels pares de la Constitució, ni desprès Ministre de Cultura li van fer canviar.
Jordi Solé tenia una profunda preparació intel•lectual, tant sols a l’alçada de les seves conviccions democràtiques i dels valors de l'esquerra. Era un polític, una persona, dialogant i creia profundament que la Constitució, que ell havia contribuït a redactar, era una eina magnífica per vèncer definitivament els mals que durant segles havien dividit els espanyols en bàndols irreconciliables. Quina paradoxa, que avui alguns, trenta anys després de la seva aprovació, vulguin utilitzar matusserament aquella mateixa Constitució per crear novament la divisió.
Crec sincerament que en aquests moments en els que alguns comportaments lamentables fan que la societat s’allunyi de la política i els polítics, la importància de persones com Jordi Solé Tura, que exerciren la política en un context molt més complicat que l’actual, es revaloritza.

Bon viatge Jordi, sempre et recordarem.

Bona nit i bona sort


Lear, punt i final!

Finalment, amb l’acord dels treballadors i treballadores de LEAR, s’ha acabat el procés de negociació pel tancament de la planta d’aquesta multinacional a Roquetes. El sentiment és molt agredolç. D’una banda, el tancament d’una de les indústries que els darrers trenta anys havia generat més llocs de treball, directes i indirectes, no pot provocar altra cosa que preocupació i també certes dosi de frustració i desànim. Més encara en una situació de crisi econòmica com la que vivim. Però, d’altra banda, tal com havia defensat des d’aquest mateix bloc en anteriors articles, davant la impossibilitat de poder evitar la decisió inicial de l’empresa de tancar, calia forçar una negociació, que sols podia ser acceptada pel Departament de Treball en el cas que els treballadors i treballadores de LEAR la trobessin d’acord als seus interessos, i això finalment s’ha produït. Per tant, veient l’alegria en que alguns treballadors es manifestaven desprès de l’ultima i maratoniana reunió negociadora, tant sols ens queda felicitar als negociadors. Als que representaven als treballadors però també als que en nom del Departament de Treball han fet la seva feina amb discreció i efectivitat. Les indemnitzacions de 50 dies per any treballat, amb un topall de 42 mesos, i les pre-jubilacions voluntàries a partir dels 55 anys, no haguessin estat possibles sense la exigència incansable dels representants dels treballadors a la mesa de la negociació, la pressió de la resta de la plantilla amb constants mobilitzacions, però, indiscutiblement, també la fermesa dels responsables del Departament encapçalats per la Consellera Mar Serna.
En fi, la historia de LEAR a les Terres de l’Ebre està escrivint els seus darrers capítols, però no ens podem quedar llepant-nos les ferides. Cal, això sí, seguir fent propostes vers la re-industrialització del nostre territori, però també plantejar-nos, amb seriositat, la necessitat de creure més amb les nostres possibilitats. Som un territori amb dificultats, com molts altres territoris de Catalunya, Espanya i el Món, però em nego a seguir el discurs fatalista i victimista que alguns, des d’interessos inconfessables, pretenen instal·lar en l’ànim de la societat ebrenca. Tenim possibilitats, segurament més de les que tenen altres zones del país, de sortir de l’actual crisi molt més forts del que hi vam entrar, però per aconseguir-ho ens cal creure-hi. Ningú no farà per nosaltres més del que nosaltres mateixos siguem capaços de fer, però, repeteixo ens ho hem de creure.



Bona nit i bona sort.

El nou Hospital de les Terres de l'Ebre


Aquest passat dissabte, la Consellera de Salut del Govern de la Generalitat Marina Geli un cop més feia una visita a les Terres de l’Ebre, la trenta setena des que va arribar a la Conselleria, carregada de contingut i d’una importància transcendental per la millora d’equipaments socio-sanitaris al nostre territori
La Consellera, amés d’inaugurar divendres un nou equipament assistencial a Amposta, presentava a Tortosa el Pla Funcional del que serà el nou Hospital de les Terres de l’Ebre, el pas previ per iniciar els diferents processos que conclouran el 2014 amb la posada en funcionament del equipament. Estem parlant d’un nou hospital que duplica la superfície de l’actual Verge de la Cinta, que oferirà nous serveis sanitaris que en l’actualitat no es poden oferir, que tindrà 600 places d’aparcament, que suposarà una inversió de més de 156 milions d’euros, que es situarà a un emplaçament a cavall dels termes municipals de Tortosa i Roquetes, amb l’Eix de l’Ebre a tocar. En fi, un hospital de referència territorial propi del segle XXI.
Amés de les millores que aquesta infrastructura sanitària oferirà al conjunt del territori ebrenc, a ningú se l’hi escapa la satisfacció que produeix a tots els roqueteros i roqueteres tenir aquest equipament quasi be a casa, podent-ne disposar sense les incomoditats actuals, del tot evidents, que planteja la ubicació del Verge de la Cinta.
M’honora haver tingut la oportunitat d’acompanyar la Consellera el 14 d’agost de fa tres anys, com a Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, data amb la que, Marina Geli, anunciava la voluntat del Departament de Salut de construir un nou hospital a Tortosa. Ara, desprès del llarg procés que ha suposat poder disposar dels terrenys i redactar el mateix Pla Funcional, aquell anunci, i compromís a l’hora, es comença a concretar, com molts i molts altres projectes d’inversió que, en aquests sis anys de govern progressista a Catalunya, s’han anat veient culminats per superar l’històric endarreriment d’infrastructures, a les que els 23 anys de governs de Convergència i Unió ens havia condemnat.

Bona nit i bona sort.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Una escola sense mestres i sense xiquets, no és una escola!

El passat dissabte, dia 14, el Govern del nostre Ajuntament ens convocava a l’acte de celebració del 75 aniversari de la construcció del col•legi públic Marcel•lí Domingo. Sens dubte, la commemoració d’aquest aniversari mereixia uns actes en els que la participació de la comunitat educativa, mestres, alumnes i pares, tingués un paper destacat. Pos bé, la presència d’aquests va ser absolutament testimonial, perquè? Ens preguntarem alguns dels que hi vam assistir. Molt senzill, els responsables organitzatius de l’acte, es a dir, el Govern municipal, van donar al Col•legi el tractament d’una entitat més i, com a tal, invitaren a assistir a la Directora del Col•legi i la Presidenta de l’Ampa, al mateix nivell per tant que qualsevol entitat del nostre poble. Increïble i vergonyós!. El desmesurat afany de protagonisme del govern de Paco Gas i les seves clamoroses errades protocol•làries no admeten comparació possible.
Tornant a l’acte institucional, aquest constava de la presentació del nou llibre de l’amic Ramon Barberà “Les escoles de Don Marcelino” i d’una suposada exposició commemorativa (bàsicament amb fotocopies ampliades del llibre de Ramon, una escala de pintor amb un llençol de color vermell i unes fotografies antigues del centre) realitzada per un “artista” afiliat a ERC (l’Alcalde s’hi va referir com el comissari de l’exposició). Tot això presidit pel Vice-president del Govern de la Generalitat Carod Rovira que, com a bon estudiós de la figura de Marcel•lí Domingo, ens va il•lustrar amb una conferència molt interessant vers la seva figura política.
Don Marcelino, que tanta influencia va tenir els primers anys del segle XX per a la nostra Ciutat, era per damunt de tot un mestre, i estic segur que si hagués pogut veure com es tractava en aquest acte als mestres del col•legi que ell, com a Ministre d’Instrucció Pública, va contribuir de forma decisiva a que es construís, es sentiria profundament avergonyit.

Bona nit i bona sort.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Cal treballar pel futur

Com era previsible, la negociació entre l’empresa i treballadors de LEAR no avança gens. La multinacional vol tancar la planta de Roquetes i, en aquest sentit, no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial. Pel que fa al Pla Social i les indemnitzacions, tampoc pareix que la negociació vagi pel camí d’arribar a un acord que satisfaci les aspiracions legítimes dels treballadors. Sembla per tant que es confirma que, per part de l’empresa, no hi ha altra voluntat que la de tancar quan abans millor i al mínim cost possible. Aquesta i no altra és la crua realitat. A partir d’aquesta constatació, que ens cal fer?
Entre les coses que, al meu parer, s’estan fent be, voldria destacar el paper del propi col·lectiu de treballadors i treballadores de LEAR i dels sindicats majoritaris del territori, tenint molt clar els passos a seguir en una situació tan traumàtica com la que es planteja; mobilitzant a la societat, pressionant a l’empresa i reivindicant a la vegada solucions polítiques per la re-industrialització del territori. D’altra banda, procurant ser el més objectiu possible, crec que el Govern de la Generalitat també està actuant d’acord amb la gravetat de les circumstancies, reunint-se amb l’empresa, amb els treballadors, amb els sectors socials i econòmics del territori i, a l’entorn de tots aquests contactes, prenent decisions que tindran translació immediata als Pressupostos de la Generalitat del 2010. Els grups polítics que donen suport al Govern han actuat conjuntament, com a Govern a Catalunya, i consensuant esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat de mes de 12 milions d’euros per aconseguir els objectius que s’emmarcaven a la manifestació convocada pels Sindicats el 31 d’octubre a Tortosa.
Altres actuacions, en canvi, no em semblen les més adequades. Alguns polítics locals han cercat des del primer moment un protagonisme exagerat, fent afirmacions del tot demagògiques que tan sols poden acabar incrementant la frustració i augmentant el descrèdit de la classe política. També he trobat a faltar per part de l’Alcalde de la ciutat on està la planta de LEAR plantejaments de futur i reivindicacions que, davant un hipotètic escenari sense LEAR a Roquetes, permetin als roqueteros i roqueteres recobrar una certa confiança. A Roquetes, com abans ha passat a Flix amb la crisi del sector de la química bàsica, ens cal la ajuda de la Generalitat per poder desenvolupar sòl industrial públic, sòl previst pel planejament urbanístic que, sens dubte, necessitarem quan s’acabi la crisi per poder acollir noves inversions. Ens cal també que es duguin a terme ja, equipaments socio-sanitaris com el nou Centre d’Atenció Primària i la Residència - Centre de Dia per a la gent gran, previst el primer pel Departament de Salut, i promès el segon per Acció Social i Ciutadania.
Ho hem dit des del primer moment, calia tenir ben estructurats els terminis de la crisi provocada per LEAR i actuar en conseqüència. Malauradament, el màxim representant del nostre Ajuntament no ha sabut combinar el necessari recolzament institucional als treballadors i treballadores, amb una defensa del futur econòmic del municipi sense la fàbrica. Al menys nosaltres tenim les idees clares i la consciència tranquil·la, vam oferir a l’Alcalde públicament el nostre suport com a grup municipal i, fins al dia d’avui, ni tan sols ens ha donat la més mínima informació de les seves gestions. Deu pensar, no sigui cas que em tapen la foto.

Bona nit i bona sort.


dijous, 12 de novembre del 2009

Diners de l'Estat per a inversions a Roquetes

El nou Fons de l’Estat per a l’Ocupació i la Sostenibilitat permetrà a Roquetes disposar de 863 mil euros per fer front a la crisi i generar ocupació. Aquests diners del Govern de l’Estat, venen a sumar-se als més d’un milió tres-cents seixanta mil euros que han permès executar a l’Ajuntament diferents actuacions de millora de l’espai públic de la nostra ciutat, algunes d’elles encara sense acabar. Així, en dos anys (2009 i 2010), el Govern de Zapatero, haurà posat a disposició de l’Ajuntament tres-cents setanta milions de les antigues pessetes per fer actuacions en benefici dels roqueteros i roqueteres que amés ajuden a crear, o a salvar, llocs de treball.
Certament aquesta és una molt bona noticia que, segurament, el govern municipal no te la més mínima voluntat de difondre ni a la Revista ni a la Emissora. Ja se sap que aquests mitjans, malgrat pagar-los amb els diners de tots, tan sols estan per fer propaganda del “magnífic” govern que tenim. Nosaltres però, malgrat lo malament que l’equip de Paco Gas està gestionant l’execució de les obres del primer Fons, amb lentitud, ineficàcia i manca de transparència i informació als veïns afectats per alguna d’aquestes actuacions, volem dir que aquests dos Fons Estatals representen el major esforç econòmic realitzat mai per una administració superior al nostre municipi.
En la seva línia habitual, el regidor d’Hisenda del nostre Ajuntament, l’inefable Jordi Bausells deia l’altre dia que els “Fons Zapatero” no han ajudat en res a la situació econòmica dels ajuntaments, en fi, com sempre, la seva clarividència no coincideix amb el més mínim sentit comú i, en aquest cas, tampoc amb les manifestacions de complaença de regidors de tos els colors polítics i totes les entitats municipalístes de l’Estat. Ja haguéssim volgut nosaltres tenir instruments com aquests per realitzar inversió a la nostra Ciutat sense que l’Ajuntament ni els ciutadans posessin ni un duro.
La urbanització de Carrers com els de Sant Joan, Sant Ruf i Santa Anna, les millores de l’enllumenat de zones de Roquetes i la Ravaleta, i la remodelació de la Plaça de la Raval Nova (nosaltres mai l’haguéssim fet així), s’estan realitzant amb els 1,36 milions d’euros del 2009. El 2010, els 863 mil euros hauran d’anar destinats a projectes amb una component de sostenibilitat econòmica, medi- ambiental i social. Ja veurem quins seran els que el Govern ens planteja. Però amés, fins al 20% d’aquests diners es podran destinar a finançar despesa social de competència municipal (educació, salut i dependència). Com deia abans, una molt bona noticia!.

Bona nit i bona sort.

dijous, 5 de novembre del 2009

Impostos i taxes a Roquetes pel 2010

L'últim dimarts del mes d'octubre,  l’equip de govern de l’Ajuntament proposava l’aprovació dels impostos i taxes municipals que els ciutadans i ciutadanes de Roquetes haurem de pagar el proper any 2010. La situació social i econòmica del nostre municipi no ha servit per moure’ls la consciència i, un cop més, el govern de Paco Gas ens puja els impostos per damunt de l’IPC. Aquest any, en que tants i tants ajuntaments han decidit congelar la pressió fiscal sobre els ciutadans dels seus municipis, a Roquetes han pujat els impostos i les taxes amb una mitjana del 2 % (tot i que la contribució urbana pujarà una mica més d’aquest percentatge).
En aquests tres anys de “govern” d’ERC i Cia, tot i les promeses que feien abans de les eleccions, els impostos que afecten a la majoria dels ciutadans han pujat 10 punts més que l’IPC acumulat. És fàcil de comprovar per tothom, si s’agafa els percentatges publicats per l’Institut Nacional d’Estadística dels anys 2007, 2008 i 2009, es veurà que la suma dels índex d’aquests anys es situa en poc més del 6%, en canvi, si hem sigut curosos i hem guardat els rebuts dels principals impostos i taxes que paguem la major part dels ciutadans (l’IBI, la brossa, l’Impost d’un vehicle ...) del 2008 i 29009 més el 2% del 2010, tindrem la desagradable sorpresa que l’increment supera el 16%. Tant sols la brossa, amb els tres anys, ha pujat un 27% (tot i el servei que tenim). El nostre grup municipal òbviament va votar-hi en contra, com ho hem fet els darrers tres anys.
Francament em revolt l’estómac, comprovar el cinisme i l’engany que utilitzen els actuals governants per justificar contínuament, tot allò que fan en línia contraria amb el que deien que farien quan estaven a l’oposició, i en campanya electoral. Els impostos és una de les més flagrants, però no la que més. Ja n’anirem parlant.



Bona nit i bona sort.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Manifest per la industrialització de les Terres de l'Ebre

Reprenc l'activitat al blog, després d'una setmana atapeida d'activitat, reproduint literalment la meva intervenció al Plenari de l'Ajuntament, en nom del nostre grup municipal, en rel·lació al manifest dels Sindicats majoritaris de les Terres de l'Ebre, debatut com a mocio :
"Vagi per endavant que el nostre grup municipal donarà suport al manifest dels tres sindicats majoritaris del nostre territori que avui debatem com a moció.
Dit això, caldria entrar d’immediat a les causes que han portat a tenir que redactar aquest manifest ara i no fa un mes, un any o vint mesos, quan la primera crisi de la economia globalitzada començava a fer estralls al teixit industrial de les Terres de l’Ebre, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball.
El que ha passat tos ho sabem. LEAR culminava un pla extremadament premeditat de deslocalització de la seva producció a la planta de Roquetes, anunciant, quasi be, amb nocturnitat i traïdoria la seva voluntat de tancament immediat i, en conseqüència, deixant sense futur laboral a 518 homes i dones dels municipis de les nostres terres que, en la seva major part, l’hi han dedicat els millor anys de la seva vida laboral. Ni podem, ni volem acceptar els motius que la empresa addueix per justificar aquest magnicidi laboral. Els índex de productivitat i de qualitat laboral els demostren els alts nivells d’ISO que la planta de Roquetes ha anat assolint durant els mes de trenta anys d’implantació a les Terres de l’Ebre.
L’any que ve farà 20 anys que la MAI va instal•lar-se a Roquetes i, des de llavors, la planta ha estat tractada pel consistori amb la consideració preferencial que mereixia. Hem viscut els moments de celebració i alegria, i també hem estat atents a les demandes que, per part dels seus gerents, ens feien per resoldre mancances de competència municipal. Per tot això, avui ens sentim especialment dolguts i traïts. De fet, son molts els que diem que la planta de Roquetes es va començar a tancar quan una multinacional va comprar l’antiga MAI.
Que ens cal fer ara? El nostre grup municipal ho te molt clar donar suport, en tots i cada uns dels escenaris que vindran els propers dies, als treballadors i treballadores de LEAR. Estem i estarem al seu costat en les mobilitzacions per mantenir els llocs de treball, estarem al seu costat en les negociacions que hauran de tenir amb la empresa per la defensa dels seus drets socials i estem i estarem al seu costat en la lluita per la industrialització de les Terres de l’Ebre.
I ara, tornem al manifest, la situació de destrucció de llocs de treball al nostre territori és, ja ara, suficientment greu per a que les administracions superiors posin a sobre la taula, no sols voluntat, que ja se’ls suposa, sinó també accions decidides. El sector industrial de les comarques de l’Ebre està passant pel pitjor moment que ningú no recorda i, davant d’això, trobem a faltar respostes. Tal com diu el manifest, especialment en aquests moments, calen ajuts de l’Administració que incentiven la inversió privada i facin possible la creació de llocs de treball. Cal que hi hagin línies d’aval especials, que permetin l’accés al crèdit a petites i mitjanes empreses del territori, asfixiades avui per les dificultats d’obtenir-los de les entitats de crèdit oficial i, finalment, ens cal també que es prioritzen per les administracions les inversions pendents en infraestructures estratègiques. No volem obviar que els darrers anys s’ha avançat molt, però l’endarreriment històric del territori fa que ara, en mig d’aquesta situació especialment complicada calgui un major esforç.
No ens hem d’enganyar, en l’actual sistema econòmic, el màxim responsable d’un tancament com el de LEAR és de la pròpia empresa multinacional. Però l’impacte de les seves conseqüències va molt més enllà que la dels propis treballadors i treballadores. Si LEAR tanca, l'índex d’atur pujarà no menys de quatre punts, però el mal a la moral col•lectiva serà molt superior.
Per tant, reiterem, aprovarem el manifest i, tal com els treballadors i treballadors de LEAR diuen, “peLEARem, al seu costat, per evitar el tancament. I lluitarem des de la nostra responsabilitat política per a que les Terres de l’Ebre, que son Catalunya, tinguin el futur que la seva gent es mereix."

Bona nit i bona sort

divendres, 23 d’octubre del 2009

LEAR

El dijous passat els mitjans de comunicació feien pública la voluntat de la empresa LEAR de tancar la seva fàbrica a Roquetes. Amb tota seguretat per a molts dels 518 treballadors i treballadores de LEAR aquesta haurà estat una de les setmanes més llargues de la seva vida. Incertesa, reunions, mobilitzacions, més reunions, i en fi la lluita per conservar la esperança en un futur que els buròcrates d’una empresa multinacional els volen robar.


Els treballadors tenen clar el seu principal objectiu, continuar treballant en allò en que, alguns d’ells, han dedicat pràcticament tota la seva vida laboral. Com deia algú, LEAR és alguna cosa més que una fàbrica, de components de l’automòbil, que ocupa molts llocs de treball. La historia de LEAR o, millor dit, la història de la MAI ha estat vinculada a la represa de la industrialització de les comarques del Baix Ebre i Montsià a les acaballes del franquisme, quan tantes reticències representava per a alguns influents empresaris del territori l’arribada de noves industries amb millors sous i millors condicions de treball. És per això que LEAR, per a les comarques del sud de les Terres de l’Ebre, te un paregut sentit simbòlic al d’ERKIMIA a Flix i la Ribera d’Ebre, tot i que aquesta porta molts més anys al territori. Per això, probablement, l’impacte social i la solidaritat que, la situació d’una i l’altra empresa, ha generat a la societat de les nostres comarques.

Al costat dels treballadors ens hem situat sindicats, partits polítics, institucions del territori i ciutadans i ciutadanes anònims que voldrien ajudar a trobar una solució que permetés a la fàbrica continuar generant riquesa i mantenint els llocs de treball. La situació és molt complicada. La empresa vol tancar, i alguna de les dades que han sorgit els darrers dies (com la de no acceptar ajuts del Govern per continuar al territori) demostren clarament que ho tenia perfectament planificat des de fa temps. Per tant, reconduir la voluntat de la empresa serà molt i molt difícil. Però ens cal seguir lluitant al costat dels treballadors i les treballadores. Com ells mateix diuen, tot i ser una castellanització, peLEARem.

Finalment, he de confessar que avui he tingut un petit disgust per una decisió del govern del meu ajuntament. Demà pel matí, a petició del Comitè d’Empresa de LEAR, es fa una reunió al nostre Ajuntament amb alcaldes i alcaldesses del territori. Natros pensàvem que, en aquesta reunió, valia la pena posar en evidència, davant els treballadors, la unitat de tots els grups polítics de Roquetes amb la presència de tots els portaveus. En definitiva és Roquetes on està situada la industria. Doncs bé, l’alcalde en funcions el senyor Gerardo Gas, secundat per Alegret i Pepita Bosch, s’hi han negat, amb el trist raonament de que ells ja es senten representats per l’Alcalde. Nosaltres, en aquest tema, també, però creiem que això no impedeix que es visualitzi la voluntat de fer front a la situació des de la unitat de tots els grups de l’Ajuntament. Més encara quan el Comitè d’Empresa, que es qui convoca, no tenia cap inconvenient.

Des de que va començar la crisi, ara fa una setmana, l’Alcalde de Roquetes, encara no ha donat ni la més mínima explicació de les seves gestions al grup majoritari de l’Ajuntament, el nostre,  que representa al 37% dels ciutadans i ciutadanes de Roquetes, però ens és igual, el continuarem seguint per la premsa i, natros, al costat dels treballadors, seguirem treballant en la defensa del seus objectius.



Bona nit i que tinguem sort

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Anunci del tancament de LEAR

Malgrat el temps que feia que se’n parlava, aquest divendres els mitjans de comunicació ens han fet arribar la molt mala noticia del tancament imminent de la planta de Lear a Roquetes. Cinc cents vint treballadors i treballadores de les nostres terres condemnats a un futur incert per una empresa que va iniciar el seu pla de tancament i deslocalització el mateix dia que va comprar les accions de MAI, tal com ha passat amb tantes i tantes altres empreses multinacionals que adquireixen empreses nacionals més petites per tal d’anul•lar competidors i quan ja han exprimit la mamella tot el que han pogut, molts de cops amb subvencions públiques, tanquen portes. Malauradament, aquestes son les injustes regles del joc de l’actual sistema neoliberal de globalització econòmica.


Per a Roquetes i el Baix Ebre aquesta decisió, si s’acaba confirmant, és un autèntic desastre. En un moment de crisi d’altres sectors del nostre territori i amb les dificultats per invertir en nous projectes empresarials la noticia arriba en el pitjor moment. No obstant, crec que ara no és hora de lamentacions. En primer lloc, cal que fem front a la situació no donant-la per inevitable. El dilluns l’empresa es reunirà amb el Comitè dels treballadors i treballadores de LEAR i és absolutament necessari que aquests sentin el recolzament i solidaritat de la societat i les institucions dels nostres pobles en la seva negociació. No ens hem de resignar a perdre un nou actiu industrial del nostre territori i cal que lluitem plegats per evitar-ho.

El meu compromís com a roquetenc, càrrec públic municipal i representant del partit dels socialistes és el de seguir lluitant per tal d’evitar que LEAR Roquetes tanqui, fent arribar la veu dels treballadors a les màximes institucions de govern del nostre país, tal com hem fet des de l’Ajuntament, quan tenien responsabilitats de govern els socialistes, cada cop que s’anunciaven moments complicats i tal com ho hem seguit fent aquests darrers mesos. I si, encara que sols sigui com a hipòtesi, LEAR ha de tancar, treballarem donant suport als sindicats per que els treballadors cobrin les indemnitzacions màximes legals a les que tenen dret i per que s’impulsin amb la màxima urgència plans de recol•locació, conjuntament amb un pla de reindustrialització de la nostra Comarca.

Companys i companyes de LEAR estem amb vatros.



Bona nit i que tinguem sort.

divendres, 16 d’octubre del 2009

La hisenda municipal (1)

Aquesta tarda l’alcalde, el senyor Paco Gas, ens havia convocat a una Comissió Informativa d’Hisenda per tractar importants qüestions referides a les finances municipals. De la modificació dels impostos municipals, un dels punts tractats, ja en parlarem en un altre comentari un cop passin pel plenari, avui el que vull fer és explicar la situació econòmica de l’Ajuntament de Roquetes a partir de la liquidació dels comptes del 2008, i de les conseqüències que això tindrà pel futur.

Per alguna de les reunions que ens havien convocat anteriorment, i també per les moltes queixes rebudes de persones que facturen a l’Ajuntament pel tard que se’ls paga, sabíem que la situació no era gens bona, però els números de l’any passat han superat la pitjor de les impressions. PER PRIMER COP EN LA HISTORIA, EL NOSTRE AJUNTAMENT ES VEU EN L’OBLIGACIÓ LEGAL DE FER UN PLA DE SANEJAMENT A TRES ANYS. En dos anys i mig, el govern d’ERC i Cia., n’han tingut prou per destrossar la imatge de serietat financera del nostre ajuntament. De pagar a tres mesos de mitjana, que feia que alguns proveïdors que no volien treballar amb altres ajuntament si que ho fessin amb el nostre, ara, anant bé, s’ha passat a pagar amb una mitjana de cinc a sis mesos. De tenir, a l’acabar l’any 2006, l’últim exercici sencer en que els socialistes governarem a l’Ajuntament, un saldo als bancs de més d’ 1,8 milions d’euros i un benefici de més d’un milió d’euros, s’ha passat a tenir, el 2008, 731 mil euros a caixa i un benefici poc menys de 59 mil euros. L’any 2006, a l’acabar l’exercici, l’Ajuntament devia als proveïdors 1,7 milions d’euros, el 2008 se’n deuen 2,7 quasi un milió més. El 2009 però està sent encara pitjor, per poder pagar (encara que cada cop més tard) s’han tingut que demanar pòlisses per 800 mil euros, i per finançar les inversions 1,9 milions d’euros. En fi un Ajuntament endeutat fins a les celles. Com ho han pogut fer tan malament, en tan poc temps?.

Els que hem tingut la sort de conviure al govern amb regidors d’hisenda de la serietat i autoritat moral del recordat Daniel Audí, o de Sisco Trullen i Ramón Ribes sabem, més que intuïm, els motius. Avui la hisenda municipal es porta amb una frivolitat que esborrona. La despesa corrent està absolutament descontrolada, les previsions d’ingressos fallen més que una escopeta de fira, la capacitat de gestió d’alguna àrea important, com la d’urbanisme, és inexistent. En fi, econòmicament la hisenda de l’Ajuntament de Roquetes te una “via d’aigua” més gran que la que va enfonsar el Titanic. Això sí, la proverbial prepotència dels que “manen” els impedeix reconèixer cap error.

Per no cansar-vos amb més xifres avui ho deixo aquí. Als propers comentaris aniré penjant dades de com es gasta els diners de tots els roqueteros i roqueteres l’actual govern, comparant-ho amb exercicis en que els socialistes estàvem al govern i també altres dades que us poden interessar i que us obligaran a fer un esforç de memòria, recordant allò que algun partit deia quan estava a l’oposició. Cosses de coherència, ja veure-ho.

Bona nit i bona sort

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Els contenidors soterrats


Fa uns mesos que a Roquetes s’ha posat en funcionament el nou sistema de recollida de residus urbans. Malauradament, el balanç em sembla força decebedor, mals olors als nous contenidors, manca de neteja interior i exterior, vehicles inapropiats per fer la recollida a determinats carrers .....


Va ser la legislatura anterior quan, des del govern de l’Ajuntament, els socialistes vam plantejar la necessitat de canviar el sistema tradicional de recollida de tots els residus, liderant conjuntament amb els ajuntaments de l’Ampolla i l’Ametlla, des del Consell Comarcal del Baix Ebre, la implantació d’un sistema ambientalment més eficaç, més net i en definitiva més còmode per a tots els usuaris. El tècnics del Consell Comarcal, van estudiar les diferents alternatives que hi havia al mercat i, conjuntament amb alguns alcaldes i regidors es van visitar algunes ciutats on ja funcionava la recollida selectiva mitjançant contenidors soterrats. Finalment es va optar pel sistema Easy que, “sobre el paper”, reunia a més de les condicions anteriors, una avantatjosa reducció de costos al poder efectuar-se la recollida amb un sol operari. Teòricament tot era quasi perfecte però, de moment, les coses no funcionen be, ni de lluny. Que ha passat?, jo diria que quasi de tot.

En primer lloc, la exasperant instal•lació de les illes de contenidors per part de la empresa concessionària; desprès, el llarg període, ja amb els contenidors col•locats, sense poder-los utilitzar per la manca de camions adequats per fer la recollida, i entre mig de tot plegat campanyes informatives a la ciutadania absolutament ineficaces. Finalment, es retiraven els contenidors anteriors vells, bruts i trencats i, la majoria dels roqueteros i roqueteres, especialment la gent més gran, desorientats, sense saber massa bÉ com utilitzar els contenidors ni, fins i tot, en alguns cassos, on dipositar els seus residus, francament lamentable. Ara, desprès de pocs mesos de funcionament, les coses més que millorar han anat a pitjor i, a alguns llocs, les queixes per olors o pel mal ús dels contenidors són habituals.

Com es pot millorar l’actual situació? Si se’ns hagués escoltat i fet cas, per part del govern de Paco Gas, segurament avui les coses anirien millor, però no es va voler fer, com sempre, ells en sabien més. El passat, per tant, ja no té remei, però el present obliga a prendre decisions i al meu parer el que caldria és recuperar el temps perdut fent una autèntica campanya d’informació i conscienciació “porta a porta”, tal com el socialistes teníem previst. En segon lloc cal millorar el control vers la empresa concessionària responsable de la recollida i del manteniment dels contenidors i, si cal, aplicar sancions en cas d’incompliment del contracte, mitjançant el Consorci Comarcal del REBE, que és l’organisme que ho gestiona. S’ha d’incrementar la vigilancia i aplicar les ordenances de convivència ciutadana a aquells ciutadans incívics que fan un mal ús dels contenidors i de la via pública per comoditat o desídia. Sancionar mai no és popular per a cap govern però, malauradament, hi ha ocasions en que la manca de respecte als demés no permet una altra opció. Finalment, l’Ajuntament és el responsable de mantenir la via pública en condicions i avui, al costat d’alguns contenidors, s’acumula brutícia des de fa setmanes sense que ningú reaccioni.
Avui als roqueteros i roqueteres la recollida i tractament de residus urbans ens costa molts diners i, en aquests moments, no tenim un servei adient al que paguem.



Bona nit i bona sort.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Els Pares Jesuïtes a Roquetes

El proper dissabte 10 d’octubre a les sis de la tarda, dintre dels actes de celebració del Centenari de la Congregació Mariana, a la Biblioteca Municipal s’impartirà la conferència “Els Jesuïtes a Roquetes” pel Pare Manuel Garcia Doncel com a merescut homenatge de la nostra ciutat als Jesuïtes.


La història del nostre poble ha estat des de fa més de cent anys vinculada a la presència de la Companyia de Jesús. Si el 1850 ens veia néixer com a municipi independent, el 1857 s’inaugurava el Canal de la Dreta de l’Ebre, des d’aleshores peça fonamental de la nostre economia, o el 1880 Alfons XII ens atorgava el títol de Ciutat, els roqueteros i roqueteres hauríem d’acostumar-nos a situar una quarta data de similar transcendència històrica, la del 1904. Aquest any, la Companyia de Jesús fundava l’Observatori de l’Ebre, institució científica amb prestigi mundial, que ha permès situar el nom de Roquetes com a lloc de referència internacional en la investigació i recerca de matèries com el geomagnetisme, la sismologia, la relació terra – sol, i més recentment els estudis de canvi climàtic.

Entenc però que, la Congregació Mariana, amb l’organització d’aquest homenatge, ha volgut anar més enllà de remarcar aquesta importància històrica indubtable. Els Pares Jesuïtes des d’aquell 1904 han estat una peça clau en la vida del nostre poble, compatibilitzant sempre els seus coneixements científics, amb la modèstia pròpia dels homes savis de debò, i la seva permanent integració a la societat roquetera. Sempre respectats, fins i tot en moments tant difícils com els de la Guerra Civil, han estat objecte de reconeixement públic en diferents ocasions, atorgant-los l’Ajuntament l’honor que el nom dels Pares Cirera, Rodés, Romanyà, Cardús i Alberca, Directors Jesuïtes de l’Observatori, sigui el que tenen diferents carrers de Roquetes.

En aquests moments que, la manca de vocacions religioses, pareix que comença a posar en perill la continuïtat històrica de la relació de Roquetes amb els Pares Jesuïtes entenc més fonamentat que mai que se’ls faci aquest merescut homenatge, als Directors de l’Observatori, però també a tots aquells Jesuïtes que han compartit amb natros aquests més de cent anys d’història del nostre poble. Per això vull felicitar, des d’aquest bloc, als amics de la Congregació Mariana per la seva iniciativa

No voldria acabar aquest comentari sense explicar una anècdota del meu primer contacte amb profunditat amb el Director de l’Observatori que més temps de relació personal, i institucional he tingut. Devia ser l’any 1985 i, al Seminari de Tortosa, es feia un acte d’homenatge de la gent de la premsa al nostre estimat Canalero que acabà en un sopar multitudinari. Vaig tenir l’honor d’estar assegut al costat del Pare Alberca, que no feia massa mesos que havia estat nomenat Director, i al qual tan sols coneixia de forma protocol•lària. La vetllada va ser inesborrable, vam parlar d’un munt de coses, transcendents i intranscendents, i pràcticament, jo almenys, em vaig aïllar de tot el que m’envoltava. Quan va acabar el sopar, al tornar a casa, l’hi vaig confessar a la meva dona “avui he conegut un home savi”.


Bona nit i bona sort.


dimarts, 6 d’octubre del 2009

Carrer al primer Alcalde de Roquetes

El passat Onze de Setembre, a la façana del mercat de Roquetes, s'oficialitzava l'acord plenari de l'Ajuntament de posar el nom de Ramon Bosch i Rossell, primer alcalde de Roquetes, al tram del Canal entre el Carrer Major i l'Avinguda Diputació. Tot i la voluntat del nostre grup municipal de contribuir a corregir el deute històric de la Ciutat amb la persona que va portar les rendes del primer ajuntament en aquells llunyans i difícils temps del 1850 amb el nostre vot favorable, les formes del govern municipal (ERC, C i U, PP i INDEP.), tan importants en democràcia ho van impedir.

No voldria donar lliçons a ningú de com es feien les coses abans quan es tractava d'honorar a alguna persona que, com el senyor Ramon Bosch, hagués fet mereixements per tenir el nom d'un carrer. El metge don Manuel Cid Audí, el cantador Pepe Garcia "Lo Canalero", els Pares Jesuïtes Cardús i Alberca, Mossén Samuel a la Ravaleta .... tots ells sorgits d'una proposta ciutadana i consensuats, mitjançant el diàleg, a l'Ajuntament amb el vot de tots els regidors. Llavors es pensava que la millor manera de reconèixer aquests mèrits era que la representació democràtica dels roqueteros i roqueteres validés sense fissures la proposta ciutadana. Si no hi havia unanimitat, la proposta no arribava al Plenari. Tampoc no voldria recordar com, als actes institucionals, l'alcalde parlava en nom de totes i tos els roqueteros, fent reconeixement de predecessors, regidors o ciutadans sense importar la coincidència política.

Avui però, seguint un guió que ja dura més de dos anys, les coses es fan de forma molt diferent. On abans hi havia voluntat de diàleg, ara hi ha prepotència, on havia reconeixement i agraiment ara hi ha sectarisme, on l'alcalde representava a tots ara s'exclou a una part. No, no és aquest el camí ni el model, al menys el nostre. El govern de Paco Gas, des de el primer dia de la legislatura, te com a objectiu principal excloure del debat polític municipal els representants de més del 37% dels ciutadans del nostre poble. I això, ni és democràtic, ni, francament, l'hi permetrem.

Els socialistes volíem dialogar amb el govern municipal i consensuar que la proposta del nom del carrer al senyor Bosch Rossell fos de tots. No ens van donar l'oportunitat. Una reunió informativa amb la proposta ja tancada pel govern, i cap al Ple. Per a que els cal el diàleg amb l'oposició si tenen prou vots per aprovar el que vulguem? per a que els calen tretze vots, si amb set en tenen prou?. Sí, per a ells, la unanimitat, el consens, son valors prescindibles.
Sabeu però que és el que més ens va doldre als regidors socialistes que vam assistir a l'acte oficial?. El cinisme amb que Paco Gas quasi be va retreure a tots els que l'han precedit en aquests 159 anys a l'Ajuntament el fet de que el primer Alcalde de Roquetes no tingués el seu nom a un carrer. Això si, oblidant els seus 16 anys de regidor, els més de 7 anys compartint govern amb els socialistes i el que és pitjor, que ell, l'any 2000, va impedir que la proposta de la família Bosch de fer un reconeixement al seu antecessor, amb motiu del 150 aniversari de Roquetes com a municipi independent, arribés al Plenari de l'Ajuntament, d'acord amb aquell principi que he explicat abans.

Així pos, les coses al seu lloc, als socialistes ens satisfà que el primer Alcalde de Roquetes, Ramon Bosch Rossell tingui un carrer amb el seu nom, encara que natros, ara que Paco Gas i el seu partit estan d'acord, ho haguéssim fet d'una altra manera.

Bona nit i bona sort.

dijous, 1 d’octubre del 2009

PRESENTACIÓ DEL BLOG

He de reconèixer que, malgrat ser un assidu seguidor de blogs d'informació política, plantejar-me a mi mateix la possibilitat de crear-ne un de propi sempre m'havia fet un cert respecte. El sabré crear?, seré capaç de trobar temps per fer comentaris amb una certa continuïtat?, tindran prou interès les meves reflexions?... en fi, segurament algunes de les preguntes que molts dels que ja utilitzeu aquesta eina us vareu fer abans de començar. Finalment però m'he decidit, i voldria que aquesta primera entrada fos una mena de compromís amb tots aquells i aquelles que us puguin interessar les meves opinions i també de declaració d'intencions. El compromís és el de trobar temps per fer arribar els meus comentaris d'una forma habitual; la declaració d'intencions, que aquest blog sigui una eina de comunicació honesta de la meva veritat manifestada amb el màxim respecte. La major part d'entrades tindran a veure amb la informació municipal de Roquetes, la del nostre Ajuntament, però tenint una societat tant viva i dinàmica com la nostra, em comprometo també a parlar persones i entitats del nostre poble.
Avui no voldria cansar-vos més, crec que com a presentació i declaració d'intencions pot ser suficient, espero complir amb els meus compromisos i no fer-vos esperar gaire amb una propera entrada.
Bona nit i bona sort.