dimecres, 30 de juny del 2010

Lo passador (i 2)

L’alegria i la il•lusió que avui transmetien els molts veïns d’un i l’altre municipi, que s’han atansat al pont, era contagiosa. Alguns deien que fa més de trenta anys que s’hauria d’haver fet, altres feien referència a lo bonic que era lo pont, els més grans quasi no es creien allò que comença a ser una realitat, tots mostraven la seva impaciència per poder creuar-lo.

Certament, ha costat molt. Aquesta tarda al peu del pont, amb l’Alcalde de Sant Jaume, l’amic Castor, recordàvem les moltes vicissituds que hem viscut junts els darrers anys per arribar a aquest moment. Recordàvem les dificultats que van haver per incloure’l al primer Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, com a nexe d’unió de tota l’Anella Viaria del Delta. Parlàvem també del compromís del Conseller Nadal al pregó de les Festes de Sant Jaume del juliol del 2006, quan els molts santjaumeros i santjaumeres, que es congregaven a la plaça de l’Ajuntament, van esclatar de joia davant l’anunci que ja s’havia tret a concurs de idees la realització del projecte del pont. O quan, a la tardor d’aquell mateix any, presentàvem a Barcelona el projecte guanyador “Lo passador” i de l’adjudicació de les obres que ara estan a punt de concloure.

Ha estat complicat i llarg però, finalment, el treball ha fructificat i aquells compromisos amb el territori dels governs presidits per Pasqual Maragall i José Montilla s’han complert. Ara, modestament, sols em queda desitjar que el proper mes de setembre u octubre puguem creuar junts lo pont i que “Lo passador” aporti a Sant Jaume i Deltebre un futur millor. Enhorabona.



Bona nit i bona sort.

Lo Passador (1)


Els que seguiu aquest bloc sabeu que està integrat majoritàriament per comentaris de Roquetes, les institucions, les entitats i la seva gent; avui però  permeteu que faci un parèntesi. El motiu em sembla que ho mereix.

Entre aquest matí i primera hora de la tarda, al mig de l’Ebre, entre Sant Jaume i Deltebre, s’ha ensamblat la peça central del Pont lo Passador que en pocs mesos permetrà unir aquestes dos poblacions del Delta. Aquesta infraestructura emblemàtica de les Terres de l’Ebre corregirà definitivament la deficiència territorial històrica que ha suposat que els ciutadans de dos pobles separats per poc més de 300 metres no tinguessin altra alternativa per anar d’una ciutat a l’altra, que utilitzar el transbordador o fer més de vint quilometres en vehicle.

Aquesta, com també ho son les carreteres que comuniquen Catalunya amb l’Aragó (per Arnes i per Batea) o el País Valencià (per Ulldecona i Alcanar), és una infraestructura que supera la dimensió local per esdevenir una actuació estratègica territorial que, sens dubte, ofereix unes millors expectatives de desenvolupament per aquests municipis del Delta en particular, però també, per al projecte territorial de la Vegueria de l’Ebre.

dimarts, 22 de juny del 2010

Fernando Crespo, Moisés Cuevas, Alex Gallego

Com alguns sabeu soc seguidor incondicional del Roquetenc, el club de futbol de la nostra ciutat. Enguany, en el terreny esportiu, les cosses no ens havien anat tot lo be que els aficionats desitjàvem. El suspens per saber si la propera temporada jugaríem a la Preferent o a Primera Territorial s’ha endarrerit unes setmanes més enllà de l’acabament de la temporada, quedant pendent dels ascensos dels equips catalans a Segona “B”. Finalment Santboià i l’Hospitalet ho han aconseguit i, en conseqüència el Roquetenc serà la temporada que ve, un any més, equip de Preferent.

Segurament, aplicant la màxima racionalitat, aquesta categoria suposa un esforç econòmic i esportiu no compensat suficientment pel nombre de socis del Club, ni per la presència d’aficionats als partits de casa. Però, ha estat el mèrit i esforç dels jugadors el que ho ha fet possible. Uns jugadors que han contribuït a que el Roquetenc hagi viscut els millors anys de la seva historia, amb un treball impressionant realitzat des de la pedrera que ha permès comptar amb jugadors formats a la casa i que, en alguns casos, han arribat a categories superiors. Els de Sergi Cid i David Cid que van arribar a jugar a Primera Divisió amb el Castelló o els de Lluís Fornés i Carlos Gilabert a Segona en serien els més emblemàtics. Però, molts altres han anat creixent esportivament al nostre Club per passar a equips de superior categoria, tornant en alguns casos al club que els va formar i acabar la seva cursa esportiva.

Aquesta temporada han estat tres els jugadors que amb l’últim partit a casa, davant el Camp Clar que finalment ens va permetre aconseguir la permanència, es van acomiadar dels aficionats que els hem vist créixer com a persones i com a esportistes. Dos d’ells roquetencs de naixement i l’altre, tot i ser de l’Aldea, com si ho fos. Nando Crespo, el capità de l'equip, Moises Cuevas i Àlex Gallego, han estat molts anys defensant els colors del Roquetenc i el seu comportament esportiu però sobretot humà ha estat un luxe.

El seu comiat esportiu sobre la gespa del Camp Municipal ens va posar la “pell de gallina”. En aquest moments en que  Nando, Moisés i Àlex (que sembla que jugarà un any més al seu poble) inicien un període de la seva vida diferent, sense entrenaments, matinades de cap de setmana, o dissabtes sense “rondar”, em ve de gust dir dos coses. La primera donar-los les gràcies per tots aquests anys de dedicació, esforç i estima als colors del nostre club i, la segona, demanar, modestament com a soci, a la nova Junta Directiva que continuarà presidint l’amic Joan Alegret, que dintre els actes de la pre-temporada que ve, es faci un reconeixement públic a aquests tres jugadors que tants anys han defensat la samarreta roquetenca i tantes bones tardes de futbol ens han fet passar.


Nando, Moisés, Àlex que tingueu sort.

dimarts, 15 de juny del 2010

Pressupostos municipals (2)

Be, com heu pogut veure per l’anterior comentari, els pressupostos de l’Ajuntament per al 2010, apart de ser el contrari del que diu el Govern municipal que son, als socialistes ens pareixen uns pressupostos que conduiran les finances públiques de Roquetes a un carreró sense sortida a mig termini.

Davant aquesta situació, que ens pareix extremadament complicada, des de l’oposició podíem fer dos coses, desentendre’ns, criticant tot allò que, segons el nostre entendre, s’està fent malament i esperar el fracàs del govern municipal, o be actuar des de la responsabilitat oferint l’ajut per trobar sortides, tot i que això últim, a un any vista de les eleccions i després del tracte rebut pel govern en aquests tres anys, no sigui un comportament que tot hom entengui i que a més no abunda en el mapa polític actual del nostre país.

Doncs be, malgrat tot, vam creure que la gravetat de la situació feia necessari optar per aquesta segona possibilitat. Així, vam decidir oferir un pacte al govern que permetés sumar el nostre vot als comptes municipals. Els proposàvem un parèntesi de quinze dies en l’aprovació del pressupost que permetés a govern i oposició plantejar una alternativa més realista i adequada, cercant el consens mitjançant el diàleg. Fent-nos corresponsables, per tant, del redreçament de la situació econòmica i financera i de les mesures a prendre per tal d'aconseguir-ho.

Evidentment teníem preparades algunes propostes en la línea d’aconseguir uns pressupostos més austers i creibles. Les podríem resumir en aquests apartats:

a) retallar la despesa corrent no imprescindible, equilibrant-la, per primer cop en la legislatura, amb uns ingressos realistes. Evitant així el dèficit.
b) fer més eficients econòmicament alguns serveis municipals desmesuradament dotats per a una època de crisi.
c) retardar algunes de les inversions que contenen els pressupostos de 2010 evitant l’increment de l'endeutament.
d) més enllà de l'estalvi a aconseguir, com a mesura simbòlica i en solidaritat amb la retallada de sous als empleats públics, una reducció d’un 15% en les indemnitzacions per assistències dels regidors de l’Ajuntament i les aportacions als grups polítics municipals, i d’un 5% en la retribució de l’Alcalde, únic càrrec de l’Ajuntament amb dedicació exclusiva (si no hagués tingut aquesta dedicació, com a empleat públic que és, li hagués tocat una reducció d’un percentatge similar).

Malgrat la nostra voluntat, ni tan sols aquests moments de màxima dificultat econòmica han fet possible que s’obrís una línea de diàleg entre govern i oposició. En aquest cas, l’excusa ha estat que el govern del nostre Ajuntament no volia retardar quinze dies més l’aprovació d’uns pressupostos que els ha costat cinc mesos presentar–ne la primera proposta. La explicació (no en tenim cap dubte) no és aquesta. L’equip de govern del nostre Ajuntament ha estat instal•lat, tot el que portem de legislatura, en una espècie de bombolla de supèrbia que els ha incapacitat per iniciar cap mena de contacte, diàleg i acord amb l’oposició, i aquest pecat és l’autèntic motiu pel qual, tampoc ara, han acceptat cap ajuda. Ara, pel be de Roquetes, tan sols ens cal desitjar que resolguin la situació ells sols, però natros seguirem plantejant alternatives.

Bona nit i bona sort.

divendres, 11 de juny del 2010

Pressupostos municipals 2010



Si neda com un pato, camina com un pato, te ales com un pato i fa qua qua, no hi ha dubte estem parlant d’un pato.

I un pressupost que, amb relació a 2009, baixa la despesa corrent el 6,53% mentre els ingressos ho fan el 10%, puja les despeses de personal el 4,22%, manté una despesa de més de 177 mil euros en mitjans de comunicació (més o menys el mateix que l’any passat) i destina a les diferents activitats festives 206 mil euros (3,75% de la despesa corrent), podrà ser moltes coses, però, no hi ha dubte, lo que es diu auster, auster, més aviat no gens.

D’altra banda, com es possible que si, tal com diu la nota de premsa de l’Ajuntament, les inversions reals baixen un 31,46% en relació a l’any passat, a la vegada aconsegueixin mantenir la voluntat del govern de no disminuir la inversió?, com es diu ratlles mes avall. Com poden dir que mantenen les partides per adquisició de sol per habitatge protegit, quan això es fa per l’imperatiu legal que suposa vendre patrimoni municipal destinat al sol? O parlar, per exemple, d’una obra que tot i que s’està realitzant, figurava als pressupostos de 2009?. En definitiva, no és veritat que les inversions no es retallin, ho fan i d'altra banda no deixa de ser lògic, donat que el nou Fons de l'Estat ja permet invertir fora de pressupost vuit cents mil euros.

En quan a la tendència a la política social engegada fa tres anys, en relació a l’any passat, el conjunt de les partides socials té un lleuger retrocés, efectivament, seguint la tendència del govern d'aquests tres anys.

Però el més fumut de la situació, i això no ho diuen, és que aquests pressupostos segueixen la línia d’aquest govern municipal de dèficit, i increment de l’endeutament (2,45 milions d’euros en tres anys a llarg termini i 800 mil euros a curt) justament allò que tothom coincideix que avui és un dels principals problemes de l’Administració pública espanyola.

I a tot això, us preguntareu, que diem els socialistes? Pos bé, d'això i d'altres coses relacionades amb els números de l'Ajuntament, us en parlaré al següent comentari d’aquest bloc, avui és molt tard i, com diem aquí, demà és dia de calçons vells.

Bona nit i bona sort.

dijous, 10 de juny del 2010

Festa de la Rosa

Aquest passat diumenge dia 6, els socialistes de Roquetes, varem celebrar un dinar-trobada al Casal de la Ravaleta amb motiu de la Festa de la Rosa o Festa de la Primavera, que a molts altres indrets del nostre país te ja una certa tradició.

El cert és que ens venia de gust trobar-nos en un ambient distès amb la nostra gent, en aquests moments de màxima dificultat política degut a les mesures que tant el Govern d’Espanya com el de Catalunya (i la resta de governs europeus) es veuen en l’obligació de prendre per poder superar la greu situació que passa la nostra economia. Volíem compartir les preocupacions i el malestar d’aquells que ho passen malament i a la vegada demanar-los confiança en el futur.

La convocatòria va ser un èxit, érem més de 250 persones, que vam menjar una deliciosa paella cuinada com sempre per Maria Victoria, amb l’ajuda d’un bon grup de col•laboradors que, des de primera hora del matí, van treballar per a que tot estigués perfecte.

Vam comptar amb la presència de diferents càrrecs institucionals, entre els quals estaven el coordinador dels Diputats del PSC al Congrés, el company Francesc Vallès, la Subdelegada del Govern Teresa Pallarès, i altres càrrecs socialistes de les Terres de l’Ebre.

Aquí us deixo un petit reportatge fotogràfic.

Bona nit i bona sort.




dimecres, 9 de juny del 2010

49 DIES

Efectivament, fa quaranta nou dies que no tenia contacte amb tots aquells que aneu seguint, de forma més o menys habitual les meves cabòries a través del bloc. Ho he de reconèixer, l’acumulació d’activitats que s’han ajuntat en aquest període han fet impossible trobar el temps necessari per anar penjant nous comentaris sobre tot allò que anava esdevenint al meu àmbit més proper. Certament, quaranta nou dies donen per a molt i les qüestions acumulades, per tant, son moltes. En aquest i els propers comentaris us aniré posant al dia.

Però, abans de continuar, m’agradaria fer-vos saber que el passat dia 31 de maig l’equip cadet masculí del Club de Volei Roquetes conqueria el quart lloc del Campionat d’Espanya a la localitat murciana de Los Alcazares. Tan sols una inoportuna lesió de Manel i una mica de mala sort els va impedir disputar la final desprès d’anar per davant el primer set i bona part del segon al partit de semifinals. Una llàstima, però és igual, aquest quart lloc ens sap a molt a tots aquells que hem anat seguint la seva trajectòria i cal que tots plegats ens sentim molt orgullosos d’aquests joves del nostre poble que han portat amb honor el nom de la Roquetes per Catalunya i Espanya.

Moltes felicitats per a tots ells, el seu entrenador Benjamín Cuevas, el president de la Entitat i pare de l’entrenador, els membres de la junta directiva, i també als pares que han compartit l’esforç i sacrifici dels seus fills acompanyant-los als successius reptes.

Enhorabona campions.

.