Lo passador és ja realitat





Lo Passador és ja realitat

  

Lo Passador ja és una realitat, complint amb els compromisos de tenir-lo enllestit a finals de setembre, José Montilla, President de la Generalitat, conjuntament amb els Alcaldes de Sant Jaume i Deltebre l’inaugurava aquest matí.

En anteriors comentaris us manifestava l’opinió de que aquesta infraestructura tenia un valor simbòlic i emotiu molt important. Des de la creació dels nuclis urbans de Sant Jaume i Deltebre, els habitants d’aquest dos importants municipis del Delta s’havien vist obligats a comunicar-se mitjançant transbordadors, barcasses o muletes, o tenint que recórrer més de vint quilometres per carretera per superar els dos-cents metres que els separen. Això, fins avui, havia estat sempre així, i la gent de Deltebre i Sant Jaume ho havia interioritzat com una injustícia secular.

Segons ens deien avui els Alcaldes de Deltebre i Sant Jaume, moltes han estat les persones d’un i altre poble que van lluitar, i han lluitat per que un dia com el d’avui arribés, malauradament molts no ho han pogut veure, probablement per això la immensa alegria que tots sentien a l’obrir-se al transit no era incompatible amb una sentida emoció que m’ha permès veure gent, gran i jove, amb llàgrimes als ulls quan la gent dels dos pobles s’han trobat al mig del pont, entre els aplaudiments de tots els que estàvem allí.

Lo Passador és un pont modern, perfectament integrat al paisatge del Delta, un pont humanitzat que dona tant valor al trànsit de vehicles com al de persones, bonic, molt bonic; però amés de tot això, és un pont que estretirà els llassos fraternals de dos dels municipis més importants del Delta de l’Ebre, i els obre un futur molt més pròsper.

Com algú em deia aquest matí, aquesta és una de les obres que te molt més valor que el que li dona el seu cost econòmic, avui s’ha tancat una pàgina d’injustícia i oblit, i s’ha obert un llibre, que està per escriure, ple d’oportunitats per als ciutadans de Deltebre i Sant Jaume. Lo Passador ja és d’ells, segur que l’aprofitaran.

Des del meu petit granet de sorra aportat per a que un dia com el d’avui fos realitat, vull felicitar a tots els que l’han fet possible.

Us deixo un petit reportatge fotogràfic de tal com he vist la jornada.





Bona nit i bona sort

El President inaugurant lo Pont

Parlament del President Montilla





• 
               

 







El transbordador ja no hi és



Esperant el pas dels primers vehicles



Els primers cotxes des de Deltebre







 





Per a la història, jo també hi era







 













L'informe del SAM (1)

Haureu trobat estrany que, en contra del que vaig dir a l’entrada del primer dia d’aquest mes de setembre “Teatro del bueno”, he tardat uns quants dies en tornar a parlar dels famosos informes del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, que segons l’Alcalde no tenim. Els motius per no haver-ho fet, es sintetitzen en tres gran raons.

La primera, la peresa infinita que em produeix sortir al pas d’acusacions injustificades de ser un mentider, per part d’una persona que, com Alcalde, no ha destacat especialment en ser respectuós amb la veritat, ni amb les regles del joc democràtic. La segona, haver escoltat a l’ínclit regidor Alegret, en les declaracions de desprès del Plenari del passat 31 d’agost a l’emissora Antena Caro (que us recomano escolteu), amenaçant,en nom del govern que forma part, de fer un escrit al President de la Diputació per tal que prengués represàlies vers el funcionari que hagués pogut facilitar l’informe tècnic, que segons l’Alcalde no existeix. La tercera raó finalment estrictament tècnica, per als meus coneixements autodidactes del “Blogger”, baixar una entrada en format PDF ha resultat d’una dificultat més gran del que jo havia previst.

Superades dos de les raons, la primera i la tercera, i havent pres precaucions per evitar a cap persona problemes injustos e innecessaris, passo avui a publicar en PDF la sol·licitud de les qüestions d’àmbit general que el Grup Socialista de la Diputació va fer al SAM, i que un cop resoltes ens les van fer arribar al nostre Grup Municipal. Aquest segons document, us l’enllaçaré en una de les properes entrades.

http://www.scribd.com/doc/37940486/Solicitud-Al-Sam

Bona nit i bona sort.

José Antonio Labordeta






José Antonio Labordeta



Aquest cap de setmana ens ha deixat Labordeta, un referent ètic de la gent d’esquerres. Professor, escriptor, cantant, cronista, polític... Lluitador anti-franquista.

Sentia una profunda admiració per aquest polifacètic aragonès, i en aquest moment de comiat, no trobo paraules millor per expressar-la que la darrera estrofa de “Somos” una de les seves més conegudes cançons,  un cant a l’esperança que, en aquests moments de desencís general, tant necessitats estem tots plegats:

“Vamos

a hacer con el futuro

 un canto a la esperanza

y poder encontrar tiempos

cubiertos con las manos

los rostros y los labios

que sueñan libertad.

Somos

como esos viejos árboles”.

Perquè, com diu el seu “Canto a la libertad” :

“Habrá un dia en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga libertad”.

Bon viatge Labordeta,  gràcies pel teu exemple.

 

TV3 i Catalunya Radio a Roquetes

A l’anterior comentari, us parlava de la posada en marxa de la Delegació de TV3 i Catalunya Radio a les Terres de l’Ebre, des d’una vessant de territori. En aquest nou comentari vull fer-ho del fet que estigui a Roquetes. De la importància simbòlica que te per a la nostra ciutat, i també com a mostra d’agraïment personal a aquells que han ajudat a que això fos possible.

Roquetes ha estat, des de l’any 1988, un referent de la televisió local a Catalunya. Canal 21, amb més il·lusió que mitjans, obria les seves emissions amb motiu de les Festes Majors d’aquell any, gràcies a l’esforç de Ramón i Robert Guinart, que van arriscar el seu patrimoni personal en un projecte que volia anar més enllà de ser la televisió de Roquetes. Recordo perfectament aquells estudis rebotits als baixos del domicili familiar al Carrer Escorial.

El projecte va tenir èxit, i això va fer que tinguessin que adquirir uns baixos (molt prop del seu domicili) que van anar decorant i completant amb aparells i estudis, de vegades adquirits de segona ma a cadenes de televisió estatals o la mateixa TV3, quan aquestes ja els havien amortitzat. En aquells temps de començament dels anys 90, a les ciutats on arribava la seva cobertura, els informatius de Canal 21 competien amb els de la resta de televisions públiques i privades d’àmbit nacional i estatal. Recordo tot un conjunt de periodistes que, gràcies a Canal 21, van fer el seu bateig a la televisió, Baubí, Pitarch, Trilla, Rambla, la xica del temps Rebeca Casanova, o el mateix Victor Sorribes i molts altres.

L’èxit d’aquest projecte va fer que, als germans Guinart, els sortissin ofertes d’empresaris de la comunicació per adquirir Canal 21, que finalment s’acabarien concretant a pocs anys d’entrada de les televisions digitals. Robert però, continuava vinculat a la televisió, i sempre amb la càmera  al coll, feia la informació de Terres de l’Ebre per a TV3 com a “free lance”, amb ell sempre a la càmera i Victor Sorribes posant-hi veu i imatge. Sempre arribant el primer a qualsevol esdeveniment noticiable, Robert, produïa una gran quantitat de noticies del territori que desprès eren objecte dels diferents informatius de TV3.

Alguns us preguntareu el perquè d’aquest repàs memorístic, doncs be, ho he volgut fer per dos raons. La primera, que s’entengués el que significa de simbolisme per a Roquetes que la Delegació de TV3 i Catalunya Radio estigui on estarà a partir d’avui, amés, com deia a l’entrada anterior, als mateixos estudis on Canal 21 va emetre durant molts anys. Si, per la il·lusió de dos persones de la nostra ciutat, Roquetes va tenir l’ocasió de ser reconeguda a nivell de Catalunya per la seva televisió local, ara ho serà per tenir aquesta Delegació. La segona, com a reconeixement als germans Guinart, de forma especial a Robert. Estic convençut, que una part molt important de la responsabilitat per a que la Delegació de les Terres de l’Ebre de TV3 i Catalunya Radio estigui a Roquetes ha estat d’ell, i a mi m’ha vingut molt de gust de dir-ho.

Gràcies, felicitats, i per molts anys.

TV3 i Catalunya Radio a les Terres de l'Ebre

Aquest migdia, es posava en marxa oficialment la Delegació de Catalunya Radio i TV3 a les Terres de l’Ebre, i ho feia a Roquetes, a les instal·lacions  que durant molts anys van ser els estudis de Canal 21, una de les televisions locals pioneres del nostre país. L’acte institucional, carregat de simbolisme, ha comptat amb la presència del President de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, el Conseller de Cultura del Govern de la Generalitat, i el President del Parlament de Catalunya.

Per als que, d’una manera u altra, hem tingut responsabilitats polítiques de representació del Govern de la Generalitat al territori, aquesta Delegació dels mitjans de comunicació públics a les Terres de l’Ebre, ha estat com una mena de culminació d’un procés de descentralització administrativa del Govern de Catalunya que, en aquestes dos legislatures de governs progressistes a la Generalitat, ha vist com es feia realitat aquella voluntat expressada pel President Maragall de que l’Ebre havia de comptar per al futur del País.

La creació dels serveis territorials, de tots i cada un dels Departaments del Govern, a les nostres terres, no ha estat altra cosa que la conseqüència lògica d’aquella voluntat. Però, la descentralització administrativa amés, ha anat acompanyada d’una inversió a les Terres de l’Ebre que no te comparació possible en cap altre període polític al nostre país. El President del Parlament parlava avui del concepte d’equitat (com a justicia), més que de re equilibri, quan feia referència a que les Terres de l’Ebre tinguessin per fi una Delegació dels mitjans audiovisuals públics, jo crec sincerament que aquest concepte d’equitat es podria traslladar perfectament també, a molts altres compromisos del Govern de Catalunya amb les nostres terres que ja son realitat.

Enhorabona a tots els que ho han fet possible.

La Rosa (Especial La Ravaleta)

http://www.scribd.com/doc/37515981

La Rosa de Roquetes juliol 2010

Alguns seguidors d’aquest bloc m’havíeu demanat de penjar en PDF la revista LA ROSA que, des del PSC de Roquetes, de forma periòdica fem arribar als roqueteros i roqueteres donant la visió d’aquelles coses que, al nostre parer, han de ser subratllades de l’activitat política municipal.

El cert és que amb aquest bloc, he pretès des de l’inici plantejar reflexions personals en clau eminentment local (no exclusivament polítiques). Entenc però que LA ROSA DE ROQUETES, tot i estar centrada bàsicament en l’activitat política del grup del PSC a l’Ajuntament, representa també una part de la opinió que puc subscriure perfectament, i fer-la per tant arribar. mitjançant aquest instrument de comunicació electrònica, a tots i totes els que seguiu el meu bloc.

Així doncs, consultat amb els companys del Consell de Redacció de la revista, a ells i a mi, ens ha semblat be atendre la petició que us deia a l’inici d’aquesta entrada. Per tant, aquí us deixo el número de juliol de la ROSA DE ROQUETES, i a la següent entrada, l’especial de La Ravaleta.

http://www.scribd.com/doc/37514411

Bona nit i bona sort.

El Plenari d'avui 14-9

La veritat és que, desprès d’alguns plenaris amb tensió ambiental, crec que ens calia a tots plegats tenir un Ple com el d’avui. Tots els punts de l’ordre del dia aprovats per unanimitat, i pràcticament sense debat.

Les propostes ja feien preveure que seria un a sessió tranquil·la, els convenis de col·laboració de l’Ajuntament amb diferents entitats, com la Lira de Roquetes, el Club Esportiu Roquetenc, el Volei Roquetes, el tirador d’elit Joan Alcoba o el Patronat de Festes, sempre han comptat amb el suport de tots els grups  polítics del Consistori, des que s’aprovà la Llei de Subvencions l’any 2003, que obligava a fer convenis de col·laboració a aquelles entitats que, per la seva activitat, rebien més diners de l'Ajuntament. Seguint la línea encetada llavors, pels governs anteriors, seran 145 mil euros del pressupost municipal els que aniran a parar a aquestes entitats.

Com deia a la meva intervenció, fent meves les paraules de l’anterior Alcalde, el poble que no te entitats no es un poble viu, i afortunadament, a Roquetes, amés de les que hem aprovat avui els convenis, tenim moltes entitats que conformen bona part de la activitat social, cultural o esportiva de la nostra ciutat. Cal per tant cuidar-les.

També avui, hem aprovat un conveni amb el Departament d’Educació, que manté la línea encetada el 2006 de fer possible que, a l’Institut de Roquetes, es segueixi impartint el Cicle Formatiu de Segon Grau de Perruqueria, dintre la família d’estudis d’imatge personal. Aquests estudis, iniciats com deia el 2006, a petició de la comunitat educativa de l’IES, han comptat amb el recolzament de l’Ajuntament des del seu inici. Fent-nos càrrec dels costos del lloguer del lloc on s’han impartit els estudis aquests quatre anys, així com de la neteja i manteniment de les instal·lacions. El conveni aprovat avui és una renovació de l’anterior, fent-se en aquest cas per dos anys, assumint la Generalitat el cost de neteja del local.

En fi, crec que tots en teníem ganes de tenir un Plenari tranquil, i els punts a l’ordre del dia han fet possible que això fos així.

Bona nit, i bona sort.  

El nou Col·legi Marcel·lí Domingo

Foto cedida per Gustau Moreno

Ahir s’iniciava un nou curs escolar al nostre país, aquest any amb modificacions significatives com la mateixa data d’inici, o la implantació de l’ensenyament per ordinador que paulatinament substituirà el llibre tradicional pel llibre digital.

A Roquetes, tot i iniciar-se el curs amb normalitat, cal fer menció a l’acabament de la segona fase de les obres del Col•legi Marcel•lí Domingo, que ha permès que els alumnes d’infantil i cicle superior puguin utilitzar ja les noves instal•lacions recentment acabades. Quedant els de cicle inicial i mitjà, pendents de l’acabament definitiu de les obres, utilitzant aules provisionals.

Vaig tenir la oportunitat, aquest passat mes d’agost, de veure “in-situ” la part nova del col•legi, amb aules espaioses i molta llum, la biblioteca i el gimnàs que permetran (un cop acabades les obres definitivament) tenir un centre modèlic i adaptat a les necessitats educatives del segle XXI, un menjador escolar i una nova cuina amb capacitat per atendre les demandes d’un centre amb més de sis cents alumnes ... en fi unes instal•lacions que feien molt de goig, i que, estic segur, els i les mestres del Marcel•lí Domingo en trauran el màxim partit en benefici de la educació dels xiquets i xiquetes del nostre poble.

Ara queda per acabar la reforma integral de l’edifici antic, construït en temps de la República baix el patrocini del Ministre d’Instrucció Pública Marcel•lí Domingo. Si es compleix el programa previst, aquestes obres, juntament amb les actuacions als patis, i zona esportiva a l’aire lliure, podrien quedar enllestides a l’estiu de l’any que ve, podent-se ja utilitzar el proper curs.

Tot i les dificultats que ha tingut la construcció d’aquest equipament, per fallida de la primera empresa a la que la Generalitat va adjudicar l’execució del projecte, vull dir que em sento personalment orgullós de tot allò que varem fer des de l’Ajuntament, les legislatures anteriors, per aconseguir que el Departament d’Educació realitzes una inversió a Roquetes d’acord amb les necessitats educatives de la nostra població. Les justes reivindicacions de l’AMPA, i la totalitat de la comunitat educativa del Marcel•lí Domingo, per tenir un col•legi modern, espaiós i adaptat als nous temps, va tenir el recolzament incondicional dels governs de l’anterior Alcalde, Mariano Gil, aconseguint finalment que el Govern de Catalunya presidit per Pasqual Maragall primer, i José Montilla després, fessin seves aquestes reivindicacions pendents de Roquetes, i es realitzés aquest equipament educatiu que, crec sincerament, compleix totes les expectatives. Finalment, aquesta obra, un cop acabada, haurà suposat una inversió de més de 6,7 milions d’euros per part de la Generalitat, a la nostra ciutat.

Estic convençut que si visqués encara Marcel•lí Domingo, polític i mestre del que el col•legi porta el seu nom, es sentiria tan orgullós d’aquesta aposta per l’ensenyament al nostre poble per part del Govern de Catalunya com m’hi sento jo mateix.

Foto cedida per Gustau Moreno

Bona nit i bona sort.

Els Grallers de Roquetes a Lió

Aquest passat cap de setmana, els Grallers de Roquetes, acompanyats dels capgrossos de la nostra ciutat, van viatjar a Lió per participar als actes de presentació, a aquesta ciutat francesa, de l’any de Catalunya a França organitzat per l’Agència Catalana de Turisme. Juntament amb els nostres grallers van participar també, els castellers de Vilafranca, colles sardanistes i el ball de l’Embarcada del Vendrell, amés d’altres activitats d’animació al carrer, tot dintre un seguit d'accions de promoció turística del nostre país.

Aquesta és la segona sortida dels grallers de Roquetes a França en aquest 2010, després de la sortida a Tolosa de Llenguadoc que van realitzar el mes de maig passat, i que mostra el bon moment artístic pel que passen aquest grup de joves de la nostra ciutat, després d’un estiu atapeït d’activitat i del que hem pogut gaudir recentment a Roquetes en la (involuntariament) breu actuació que van realitzar al Tradicionarius de fa dos setmanes o a Tortosa en el marc de la Festa del Renaixement, el passat mes de juliol.

Enhorabona Grallers i endavant.

Bona nit i bona sort

Terriblement injust

Certament, no és just que dos joves, de dinou i vint-i-tres anys, esportistes, amb tota la vida per davant i amb un futur personal i professional esplendorós, ens hagin deixat tan aviat.

Aquest ha estat un estiu particularment dens en desgràcies, algunes com a conseqüència de circumstàncies climatològiques desbocades, altres provocades pel terrorisme global, o com a conseqüència d’activitats lúdiques irresponsablement dimensionades, accidents, etc. Tot no massa diferent del que passa altres anys. Però, quan la persona afectada ens toca de prop, per coneixement de familiars, per les circumstancies personals de la víctima (esportista, jove, territorialment pròxim), per similitud d’edat amb persones de la teva família o, fins i tot, per la repercussió mediàtica del succés, fas una mica teu el dolor que provoca una pèrdua com la d'aquests dos nois.

En poc més de vint i quatre hores, el Jordi Pitarque, un xaval de 23 anys de l’Ampolla, que jugava a futbol al Reus Esportiu, s’ha afegit a una tràgica llista d’esportistes que el diumenge s’havia reobert amb un corredor de motos japonès de 19 anys, Shoya Tomizawa, en un accident que molts vareu poder veure en directe per televisió.

Aquesta fatalitat irreparable i injusta deixa trasbalsats a tots aquells que gaudim de l’esport i l’estimem, i enfonsats als familiar i amics. Per aquest últims, en especial els d’en Jordi, vagi el meu condol i suport en aquests moments tan difícils.

Ànims, i malgrat tot endavant.

Teatro del bueno

Com deia l’inefable Xosé Mourinho, al Plenari de l’Ajuntament d’ahir, l’Alcalde ens va obsequiar amb “teatro del bueno”. Lluny de plantejar solucions als gravíssims problemes econòmics de l’Ajuntament, en part generats per una gestió econòmica incompetent i autista per part del govern que ell dirigeix, va utilitzar l’apartat de precs i preguntes del Plenari, que la Llei de Règim Local, i el Reglament d’Organització Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals contemplem com de control als òrgans de govern, per controlar a l’oposició. Així en lloc de fer natros precs o preguntes al govern municipal, va ser l’Alcalde el que va fer preguntes a l’oposició.

Les preguntes plantejades per l’Alcalde tenien a veure amb la sol•licitud que tant ell, com Alegret havien fet, a un anterior plenari, per a que donés l’informe del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, que havia il•lustrat tècnicament la nostra presentació de reclamacions als Pressupostos Municipals de 2010. Òbviament, com ni l’Alcalde ni Alegret son ningú per demanar, en nom del Govern, cap document de treball del nostre Grup Municipal, els vaig contestar, que ni els ho havia donat, ni els ho pensava donar, i que haurien de confiar en la meva paraula. On s’ha vist que el Govern demani a l’oposició les seves eines de treball?.

Doncs bé, davant la meva resposta, l’Alcalde, inicià un inacabable torn de desqualificacions personals, dient-me mentider no se quantes vegades, i sense possibilitat de rèplica. Tot això, perquè el Diputat Provincial que dirigeix el servei d’assistència als ajuntaments, li va dir, per escrit, que el SAM no havia fet cap informe per a l’Ajuntament de Roquetes, ni per al Grup Socialista de la Diputació de Tarragona que tingués per objecte cap qüestió relacionada amb l’Ajuntament de Roquetes, i efectivament el Diputat Provincial no faltava a la veritat, jo tampoc!.

Si l’Alcalde s’hagués molestat en llegir la literalitat de la meva intervenció en el Ple del 19 de juliol passat, hagués comprovat que vaig dir el següent: “vam fer diverses consultes que ens donaven la raó en tot allò que havíem plantejat, fins i tot, a una sol•licitud realitzada pel Grup Socialista de la Diputació davant d’un supòsit genèric de casos com els que hem plantejat a les nostres reclamacions, el SAM amb data 15 de juny posava negre sobre blanc a les tres qüestions.......”. Per tant, jo mai vaig dir que l’informe del SAM que responia a la consulta feta pel Portaveu Socialista a la Diputació, enviat per correu electrònic i amb el nom del Secretari – Interventor que el va elaborar, tingués per objecte directe el nostre Ajuntament, encara que els cassos que es consultaven, en genèric, fossin els que natros plantejàvem per presentar o no reclamacions.

Mai, en els anys que porto com a regidor de l’Ajuntament de Roquetes, he dit una mentida al Plenari de l’Ajuntament per justificar cap acció, ni estant al govern, ni en aquests més de tres anys de govern dels quatri – partits. Tampoc mai he anat de “farol”, entre d’altres coses perquè no en sé.

Finalment, per controlar al govern, dret constitucional de l’oposició a qualsevol sistema democràtic, no ens calia cap informe tècnic, però vam voler corroborar les nostres apreciacions amb recolzament, oral i per escrit, d’aquells que podien tenir major preparació que natros. Per això vam demanar, entre d’altres, al Grup Socialista de la Diputació, ajuda tècnica. Tenint clar, en aquest últim cas, que la resposta sols podria ser de caràcter genèric, al ser el SAM un servei d’assessorament única i exclusivament adreçat als governs dels Ajuntaments.

I així va ser,. La consulta es va tramitar el dia 15 de juny, i va ser contestada per un Secretari – Interventor del SAM el mateix dia a les 14h 25m i 48 segons, per correu electrònic. Per cert, aquest informe l’han vist, apart dels regidors del nostre grup, algunes persones més que poden donar fe que existeix.

En properes entrades aniré donant més detalls que confirmen tot lo que he dit. Veurem si llavors l’Alcalde, encara que tant sols sigui per una vegada, està a l’alçada del càrrec que ocupa, rectificant i demanant perdó.

Bona nit i bona sort.