divendres, 31 de desembre del 2010

Que tinguem sort




Si vens amb  mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i  que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Que tinguem sort

Bon any 2011.

dimecres, 29 de desembre del 2010

L'últim Plenari del 2010 a l'Ajuntament de Roquetes

Ahir, a l’Ajuntament, celebràvem la darrera sessió plenària d’aquest any 2010 i, certament, m’hagués agradat més, avui en aquest comentari, poder destacar els aspectes propis de la gestió municipal que hi van ser tractats que no pas allò que, no per no haver estat l’habitual en aquesta legislatura, segueix sorprenent-me .

L’adjudicació definitiva de les obres a realitzar a l’antic edifici de l’Ajuntament, a la que hi vam donar suport; l’aprovació del Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa que, tot i no haver ni un sol paper a l’expedient del Plenari, vam permetre que s’incorporés a l’ordre del dia per via d’urgència, per tal de donar facilitats al Govern Municipal de complir amb els terminis per accedir a una convocatòria de subvencions de la Generalitat, abstenint-nos a la votació; i la presentació conjunta per part de tots els grups de l’Ajuntament d’una moció de rebuig a les sentències del Tribunal Suprem relacionades amb el model d’immersió lingüística del sistema educatiu català (en la línia del que vaig escriure al bloc el dia que es van fer públiques les sentències), van ser les qüestions de funcionament normal que es van debatre al Plenari. En tots aquests punts, i d’altres que es van retirar de l’ordre del dia, el nostre grup municipal va col·laborar amb el govern propiciant el diàleg i fent aportacions.

Malauradament però, els que vareu escoltar, per l’emissora municipal, el Plenari en directe  entendreu, segurament, el perquè no serà d’aquests temes dels que  m’estendré en aquesta entrada. La nostra predisposició a ser positius i col·laborar, com es va poder veure, va servir de poc.
  
Ahir celebràvem una sessió plenària ordinària, que son aquelles sessions on la legislació local permet a l’oposició presentar mocions de control al govern, o fer precs i preguntes relacionats amb el funcionament de l’Ajuntament. Doncs be, fent us d’aquest dret, en nom del grup municipal, vaig fer cinc preguntes a l’Alcalde, que van ser les següents:
1)    Quina previsió te el govern per aprovar els comptes de l’Ajuntament de l’any 2009, i presentar-los a la Sindicatura de Comptes?
2)    El reglament d’us dels mitjans de comunicació municipals, aprovat el 30 de desembre del 2008,  ha esta publicat, com obliga la llei, als Diaris Oficials?
3)    En cas que no s’hagués publicat, te alguna validesa jurídica aquest reglament?
4)    Per que no ha deixat el Govern Municipal publicar un escrit d’opinió del Grup Socialista, a la Revista Roquetes, quan el regidor responsable de  comunicació va invocar com a causa el compliment d’un article del reglament que en cap cas ho impedia?  
5)    Aplicarà el Govern Municipal el que diu aquest article, i deixarà que l’escrit, que no s’ha deixat publicar en aquest numero de la Revista, es publiqui al número següent?

Les preguntes, em sembla, eren fàcils, concretes i clares. Doncs bé, no se’n va contestar cap, ni una. En canvi, el regidor de censura, perdó, vull dir, el regidor de Comunicació  del Govern de Paco Gas, Jordi Baucells, es va despatxar amb la lectura d’un escrit, que portava preparat, carregat de falsedats i desqualificacions personals a les que ja em te acostumat. Això si, el que més em va doldre va ser el seu intent d’enfrontar-me amb el personal contractat per l’Ajuntament per a les tasques de comunicació, als que he respectat sempre i amb els que, en alguns casos, tinc relació d’amistat des de fa molts anys. Baucells, amés de mentir intencionadament, traslladà la responsabilitat de la seva incompetència política a sobre dels professionals, i això diu molt de la seva qualitat personal.

En fi, Roquetes, segurament, no mereix tenir un govern al seu Ajuntament que, un cop darrera l’altre, es mostra incapaç de complir les més elementals regles del joc de la democràcia i de respectar la pluralitat política. En seguirem parlant.

Bona nit i bona sort.


dilluns, 27 de desembre del 2010

Podem parlar a Antena Caro? Podem escriure a la Revista Roquetes? Podem seure junts a la messa del Ple? Doncs així, qui menteix senyor Alcalde?


Tot i que no se'ns veu, natros també hi som
 (tres a cada punta de la taula)

En una de les darreres entrades al bloc us donava a conèixer l’escrit del Síndic de Greuges on ens notificava que, si en quinze dies no rebia resposta del Govern Municipal als aclariments sol·licitats en relació al nostre escrit de queixa de desembre de 2009, portaria l’Ajuntament de Roquetes  davant el Parlament de Catalunya com a entitat no col·laboradora del Síndic. Doncs bé, sigui per l’ultimàtum o sigui per haver fet públic l’escrit, alguna cosa s’ha mogut al sí de l’equip de govern.

Aquest cap de setmana ens assabentàvem, pel diari El Punt i el bloc “La Marfanta”, que l’Ajuntament ja havia contestat al Síndic de Greuges. Molt bé, és el que calia fer, inclús sense necessitat d’ultimàtum. Però a la vegada, coneixíem també que, un cop més, l’Alcalde ens titllava de mentiders, i això (tampoc aquesta vegada) no està gens bé, tenint en compte que el que vam denunciar és absolutament demostrable. Anem a pams.

Diu l’Alcalde que no hi cap vet al nostre Grup Municipal en els mitjans de comunicació de l’Ajuntament. Doncs, si no n’hi ha cap, per què en tres anys i mig no hem tingut l’ocasió de ser entrevistats ni en una sola ocasió als estudis d’Antena Caro? Per què cap regidor o regidora del PSC de Roquetes  hem estat convidats mai a participar a una tertúlia o debat polític a l’emissora? Per què, el Regidor de Comunicació, va prohibir des de l’inici de la legislatura cap escrit a la Revista (segons ell per no polititzar-la) i, pràcticament, han escrit articles d’opinió tots els membres del Govern de l’Ajuntament? Per què, el propi Baucells (en un escrit propi d’un censor franquista), es va negar a publicar una carta al director de l’anterior Alcalde de Roquetes? Per què, si tenim presència a molts dels actes públics i socials que es realitzen a la Ciutat, la nostra representació gràfica a la Revista és tan exigua? I, en definitiva, si es compleix la llei, per què cal que el Síndic hagi de demanar fins a tres vegades uns aclariments, al Govern municipal, en relació a aquests temes?.

Però, per si això no fos prou, per a ratificar les afirmacions de l’Alcalde, el Regidor de Comunicació, Jordi Baucells, s’empara en que, gràcies a ells, tenim un Reglament per garantir l’accés als mitjans municipals. Sent així, per a que cal preocupar-nos? El que no diu el Regidor és que, el Reglament, aprovat fa dos anys amb els vots del govern de l’Ajuntament encara no ha estat publicat a cap dels Diaris oficials. Tampoc no diu que no sols és un autèntic nyap jurídic (per partidista i perquè es salta aspectes importants de la Llei de l’Audiovisual de Catalunya),  sinó que a més, l’acord no és vàlid ni es pot recórrer als tribunals mentre no es publiqui.
  
Finalment, i en relació a l’altre punt de la nostra queixa al Síndic, diu l’Alcalde que els regidors i regidores socialistes no podem seure junts a la messa del Saló de Plens perquè caldria fer unes obres molt costoses. I, novament, s’equivoca, o menteix?. Nosaltres no volem cap tipus d’obra, ni cara ni barata, volem que compleixi la llei, volem que sigui conseqüent amb la seva paraula, donada a un dels primers plenaris, i que compleixi també amb el seu compromís davant el Síndic, que va motivar que s’arxivés provisionalment la nostra primera queixa de finals del 2008.   

La veritat és que tot això ja cansa, i m’agradaria no haver de parlar-ne més, però, malauradament, una de les properes entrades al bloc també anirà adreçada a demostrar la manca de respecte a la pluralitat política per part d’aquest Govern, que presideix Paco Gas.           

Bona nit i bona sort.
   

dijous, 23 de desembre del 2010

Ni un pas enrere

Avui em permetreu que comenci aquesta entrada mostrant la meva indignació davant una nova resolució dels tribunals superiors de justícia de l’Estat en contra de la nostra autonomia com a nació, fent una interpretació absolutament esbiaixada del que diu la Constitució. 
Ara li ha tocat rebre a la nostra llengua, volent-nos imposar el castellà com a llengua vehicular del nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu que des de l’any 1983, amb l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística de forma consensuada, ha funcionat perfectament i fins i tot, pel que fa a la convivència de les dos llengües oficials, ha estat titllat de modèlic per prestigioses organitzacions internacionals.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència feta pública avui, ha anat encara més lluny del que ho va fer el Tribunal Constitucional el passat mes de juny, generant un nou entrebanc a unes relacions “normals” entre Catalunya i Espanya, tocant la part més important del moll de l’os de la nostra identitat com a poble, la llengua.
Els que som pares de nois i noies de setze a vint i tants anys sabem perfectament que els nostres fills i filles avui, a diferència del que vam viure nosaltres, saben parlar, llegir i escriure en català i castellà (com a mínim),  sense que això hagi representat cap tipus de problema, ni educatiu, ni de relació amb persones provinents d’altres cultures.
El sistema educatiu de conjunció lingüística, que Catalunya te des de fa més de trenta anys, ha permès que el català, malgrat pressions i interessos de tota mena, hagi sobreviscut (tot i que en alguns aspectes segueixi estant encara en precari) i, més enllà d’anècdotes com les dels tres denunciants als que el Suprem ha donat parcialment la raó, aquest model educatiu ha estat acceptat amb tota normalitat i naturalitat per l'immensa majoria de la població.
Així doncs, si en tots aquest anys no hi ha hagut problemes de cap mena, si, fins i tot, va haver un pronunciament, l’any 94, del Constitucional que validava la constitucionalitat del model educatiu, a que ve ara una sentència com aquesta? No ho entenc.
En qualsevol cas, tal com deia l’escriptor Jesús M. Tibau al facebook, i subscric, “soc català i aquesta és la meva llengua, i aquesta és la llengua del meu país”. Ni un pas enrere.
Bona nit i bona sort.

dijous, 16 de desembre del 2010

Ultimatum del Sindic de Greuges a l'Ajuntament de Roquetes

En diferents ocasions, en aquest mateix bloc, us he parlat de les dificultats  del nostre grup municipal per realitzar la tasca d’oposició i control al govern de l’Ajuntament com a conseqüència del reiterat incompliment per part de l’Alcalde de la normativa de règim local.

Concretament, des de l’inici de la legislatura, el grup del PSC a l’Ajuntament s’ha vist obligat a situar-se a la messa del Ple partit per la meitat, es a dir, tres regidors/es estem a una punta de la taula, i els altres tres a l’altra. Això, que incompleix de manera flagrant la Llei Municipal, ho ha permès l’Alcalde tot i sabent-ho, i desprès d’haver-se compromès públicament a resoldreu en dos ocasions davant el plenari. Que ningú pensi que aquesta és una qüestió de comoditat, en absolut, el fet d’estar situats d’aquesta manera ens impedeix una bona comunicació entre els membres del grup, especialment quan, com a conseqüència del debat, es fa precís intercanviar informació entre els nostres regidors/es.

D’altra banda, els que seguiu els mitjans de comunicació municipals us haureu adonat que, en aquests tres anys i mig de legislatura, cap regidor socialista (cal recordar, un cop més, que el PSC va guanyar les eleccions i és el grup amb més regidors de l’Ajuntament) ha tingut ocasió de ser entrevistat vers cap tema d’interès municipal, ni de qualsevol altra qüestió política, als estudis de l’emissora municipal Antena Caro, i pel que fa a la revista Roquetes,  la situació és encara pitjor. L’alt grau de sectarisme provoca situacions tan ridícules com que s’hagin arribat a retallar fotografies per a que no hi aparegués un regidor/a socialista. L’ús partidista  dels mitjans de comunicació municipals per part de qualsevol govern d’una ajuntament ho prohibeixen (com no pot ser d’altra manera en un sistema democràtic) diferents normatives legals.

Doncs be, davant aquestes situacions, el 2008 varem optar per queixar-nos al Síndic de Greuges que va decidir arxivar provisionalment la queixa al rebre un informe de l’Alcalde amb  algun compromís (que tampoc va complir) i alguna que altra falsedat. A finals de l’any 2009, en mantenir-se la situació,  varem tornar a denunciar davant el Síndic els mateixos temes, aportant més proves de la vulneració legal dels nostres drets, obrint-se novament l’expedient iniciat el 2008.




Amb data del passat 25 de novembre, el Síndic de Greuges de Catalunya   contesta la nostra queixa, manifestant-nos que al febrer i juny va requerir l’Ajuntament, demanant-li informació en relació a les nostres queixes. Davant la manca de resposta dona un darrer termini de quinze dies per contestar, i en cas de no fer-ho comunicarà al Parlament de Catalunya que l’Ajuntament de Roquetes és una institució no col·laboradora del Síndic. En fi, tot un seguit d’exemples de tarannà democràtic del Govern que encapçala l’Alcalde Paco Gas. Quina llàstima!.

Bona nit i bona sort.


      

dimarts, 14 de desembre del 2010

Santa Cecilia a La Lira de Roquetes

Amb un cert retard sobre la onomàstica, el passat dissabte La Lira de Roquetes celebrava la tradicional festa de Santa Cecilia, Patrona de la música i dels músics.

Fa molts anys que assisteixo a les activitats que, amb motiu d’aquesta festa, realitza una de les tres entitats centenàries de la nostra Ciutat. Tot i que les transformacions socials han provocat al llarg dels anys alguns canvis, aquesta diada segueix mantenint un eminent sabor de les cosses d’abans. El passa carrers per anar a buscar casa per casa als nous músics, la missa de la Patrona, el concert al teatre, amb el piscolabis posterior per a músics i familiars, son activitats que s’han anat conservant, i permeten als protagonistes principals, els músics, donar a conèixer la materialització dels seus esforços, després de moltes hores d’assaig.
La Banda de Música de la Lira de Roquetes ha viscut moments de glòria, com el de l’actuació al Palau de la Música de Barcelona que sempre recordarem, i també, per que no dir-ho, d’altres on hi ha hagut dificultats per manca de músics. Però, tant en els bons moments com en aquells altres que no ho han estat tant, la Banda de la Lira ha caminat sempre de la ma de la cultura popular de la nostra Ciutat. Aquest any el concert va servir per presentar el nou director, el músic ampostí Joaquim Zaera, al que desitjo tota mena d’èxits.
També, d’uns anys ençà, juntament amb la Banda, el concert de Santa Cecilia serveix  per a que els Grallers de la Entitat ens obsequien amb unes quantes peces del seu repertori festiu. Aquest any, l’actuació d’aquests joves músics de gralla i percussió,  em va semblar de molta qualitat.
En definitiva, un any més La Lira de Roquetes, fidel al seu compromís fundacional d’entitat promotora i difusora de la cultura a la nostra Ciutat, ha contribuït a que una festivitat amb tanta tradició es segueixi celebrant a Roquetes. Felicitats.
Bona nit i bona sort.
  


dilluns, 13 de desembre del 2010

Felicitats a dos nous emprenedors

Dissabte passat, els amics Eduardo i Araceli, amb tota la il·lusió del mon, inauguraven un petit supermercat a la Raval de Cristo, que els permetrà sortir de una situació d’atur a la que, com a tantes altres persones, els va abocar la situació de crisi. Eduardo i Araceli no son, per tant, cap excepció en les seves circumstàncies personals, tenien una feina, la van perdre, i van buscar una sortida laboral creant un petit negoci que els permeti tirar endavant els projectes de futur de la seva família.

Malauradament, el fet que l’obertura d’aquest negoci familiar els hagi costat més de quatre mesos de tramitació administrativa tampoc és una excepció. Per a qualsevol persona, amb un mínim de sentit comú, resulta absolutament incomprensible que la posada en marxa d’un petit establiment comercial pugui trigar tant temps en tenir resolts tots els requisits que li permetin obrir al públic. Més encara en una situació com l’actual on, al meu parer, caldria donar tota mena de facilitats a tots aquells que fan una aposta, jugant-se el patrimoni, per generar ocupació.

Les proverbials rigideses de la nostra administració i de les companyies subministradores de serveis, com el d’electricitat, suposen, de vegades, entrebancs insalvables per a emprenedors com aquests amics de la Ravaleta, i això, que no hauria de passar mai, encara està menys justificat en els temps que vivim.   

En tot cas, per a Eduardo i Araceli aquest viacrucis administratiu ja s’ha acabat i ara comencen aquesta nova etapa de petits empresaris. Una etapa per a la  que els desitjo tot lo millor. Per molts anys.

Bona nit i bona sort. 

dimecres, 1 de desembre del 2010

Tres dies després del 28-N

Tres dies després del 28-N, quan ja quasi tothom ha fet una anàlisi dels resultats electorals globals al conjunt del país, voldria fer unes quantes acotacions en clau local.

En primer lloc, tal com vaig fer un cop acabat l’escrutini al seus representants al col·legi electoral, felicitar a Convergència i Unió per la seva victòria. El poble s’ha manifestat de forma clara i, aquest cop, ha apostat per un canvi de govern a la Generalitat, deixant la responsabilitat d’encapçalar-lo a Artur Mas. El poble sempre té raó.

A Roquetes, l’abstenció es situà al 42,6%, quasi quatre punts inferior a la de fa quatre anys. Segueix però, fent mal que més de quatre, de cada deu, ciutadans i ciutadans de Roquetes amb dret a decidir els designis polítics del seu país es quedin a casa. Segurament, una part important de la responsabilitat per a  que això sigui així la tenen els mateixos partits polítics, no modificant allò que calgui per a que els electors sentin més propers els seus representants. En aquest sentit, es lamentable que, més de trenta anys desprès de la recuperació de l’autogovern, Catalunya no tingui encara una llei electoral pròpia.   

Pel que fa als resultats, van ser els següents:

C i U                                                     1.047 vots           32,64%
PSC                                                        567 vots           17,67%
ERC                                                        480 vots           14,96%
PP                                                           329 vots           10,26%
Plataforma x  Catalunya (Anglada)           198 vots              6,17%
Iniciativa per Catalunya                             178 vots              5,55%
Solidaritat Catalana (Laporta)                    104 vots              3,24%
Vots en Blanc                                         146 vots              4,50%


A la llum d’aquestes dades, des del punt de vista democràtic, el més preocupant són els vots obtinguts pel partit xenòfob d’Anglada. L’única estratègia política d’aquest partit és la de culpabilitzar de tots els mals de la nostra societat als immigrants i, amb un discurs populista, ple de falsedats, burxa els instints més bàsics d’aquells que pitjor ho estan passant en aquests moments de crisi econòmica.

El resultat del PSC ha estat (en percentatge) el més baix en unes eleccions autonòmiques, i en canvi, el de C i U ha estat el seu cinquè millor resultat de les nou convocatòries que fins ara s’han celebrat. D’altra banda, ERC retrocedeix a posicions electorals de l’any 1999, i el Partit Popular, en canvi, tot i una lleugera pujada en referència al 2006, el seu percentatge queda lluny dels millors resultats obtinguts a unes eleccions al Parlament.

Certament, els resultats han estat durs, però no perdré ni un minut en llepar-me les ferides. Les idees i els principis del socialisme democràtic venen de lluny, i en un context social i econòmic com el que vivim en aquests moments, aquestes idees i aquests principis son més necessaris que mai. Així per tant, continuarem lluitant per recuperar la confiança que tantes i tantes vegades ens han atorgat els ciutadans i les ciutadanes tant a Roquetes, com a Catalunya i, teniu-ne la seguretat, tornarem a vèncer!

Bona nit i bona sort.