Així no anem enlloc!

Les xifres de l’atur del 2011, publicades avui, confirmen fil per randa que totes les mesures econòmiques aplicades fins ara, tant a nivell de Catalunya com Espanya, han fracassat estrepitosament, més aviat sembla com si haguessin anat en direcció contraria a la de la sortida de la crisi. 

               

Ho havien dit prestigiosos economistes mundials, amb premis Nobel d’Economia, com Paul Krugman o Joseph Stiglitz: “una situació de recessió econòmica no és el millor escenari per a l’austeritat fiscal”, certament, amb molt poc èxit. L’apassionada lluita contra el dèficit públic, al dictat de les ordres d’Alemanya, realitzada per la totalitat de països del euro, s’ha mostrat absolutament ineficaç per tornar a les sendes del creixement econòmic i la creació de llocs de treball.

El paisatge econòmic del país avui, és el de més de 4,4 milions de persones sense feina inscrites a les llistes de l’atur; empreses que tenen que plegar per la manca de consum i la inexistència de crèdit; les classes mitjanes, un cop més, les més perjudicades per les “noves” mesures fiscals del govern de Rajoy; els bancs, que tants ajuts han rebut del diner públic, destinant els crèdits d’emergència del BCE a fer negoci amb el deute sobirà dels Estats que els han ajudat, enlloc de facilitar el crèdit a empreses i consumidors, i amés, en aquest escenari infernal, avui es fa públic també que les grans fortunes d’Espanya, el pitjor any de la crisi, han vist com s’incrementava el seu patrimoni un 6%. En fi, on anirem a parar?

Estic segur que som milions les persones que creiem en que les coses es poden fer d’una altra manera. El neoliberalisme ha fracassat i ens està deixant en la misèria, però no és cert que no hi hagi marge de maniobra. Cal que els Estats recuperin el paper essencial en el funcionament de les respectives economia, incrementant la despesa pública amb principis d’eficiència i equitat, fent que la fiscalitat sigui un mecanisme de correcció més just del que ho és ara, perseguint contundentment el frau i la corrupció, afavorint la inversió productiva i ajudant a la recerca, castigant fiscalment l’especulació.......En definitiva, tornar a unes polítiques econòmiques d’èxit, que no ens son desconegudes.

De fet, unes recomanacions com les què, amb reiteració, han fet els prestigiosos economistes que citava a l’inici d’aquest article, les va fer John Maynard Keynes l’any 1937 al president dels EUA Franklin Delano Roosevelt, la història ha dit que Keynes tenia raó.

Bona nit i bona sort.

P.D. Absolutament inadmissible que per a guanyar unes eleccions s’afirmen coses que es sap segur que no és faran, com “en cap cas pujarem els impostos” del PP, o “baixarem l’atur a la meitat en quatre anys” dit per C i U fa un any i, naturalment, corregit a la baixa després d’un increment de cinquanta un mil persones desocupades més en aquest període.