Prohibició o llibertat, esta és la questió?

Vint i quatre hores després de l’aprovació de l’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permetrà que a Catalunya es prohibeixin les corrides de bous a partir de 2012, voldria aportar també el meu granet de sorra a un debat més apassionat que apassionant .

Sembla ser que cap dels il•lustres diputats que van desgranar els seus arguments a favor i en contra de la prohibició va posar en qüestió la tradicionalitat de les corrides de bous a Catalunya, com a molt, algun d’ells es va atrevir a destriar entre tradicions bones i tradicions dolentes, les corrides, es clar, per aquest portaveu independentista, eren de les segones. Tot i això, podia parèixer que la defensa de la prohibició es plantejava davant els arguments de pes de les entitats promotores de la ILP en contra del maltractament dels animals i en defensa de la seva dignitat. Realment, si aquest hagués estat l’autèntic motiu, res a dir, es portava una iniciativa popular al Parlament que contraposava drets, el d’accés lliure i voluntari dels ciutadans a un espectacle que des de fa segles ha estat considerat com a part integrant de la cultura de la nació catalana, i el dret a que els animals rebin un tracte digne, en aquest cas els bous. Però, no em sembla que aquesta contraposició de drets fos l’autèntic motiu del debat d’ahir al Parlament perquè, entre d’altres coses, els arguments utilitzats per defensar la prohibició, en el cas d’alguns dels portaveus, em semblaren força contradictoris, fins i tot forçats, si del que es tractava era de defensar els animals.

Les corrides de bous a Catalunya avui, son una tradició, com moltes altres abans que aquesta, en procés d’extinció per inanició. De fet, poques son les places de bous que queden, i encara son menys les que tenen activitat taurina, i això s’ha produït de forma natural, fruït de la evolució de la societat, de la llibertat individual i la pròpia consciència col•lectiva en favor d’un major respecte per la dignitat dels animals. Calia doncs, en aquest context, aprovar una prohibició com la que ahir va fer la majoria absoluta del Parlament?, al meu parer no.

No ens enganyem, l’aprovació de l’Iniciativa Legislativa Popular a favor de prohibir “un espectacle”, les corrides de bous, on es maltracta els animals, cal situar-la en el context temporal polític que Catalunya està vivint en aquests moments. La sentencia del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut, la proximitat dels comicis, i, perquè no dir-ho, la voluntat de trencar amb símbols que, especialment des dels nacionalismes (espanyol i català), s’associen a una determinada identitat, en aquest cas espanyola.

Finalment, he parlat de contradiccions perquè, si del que es tracta realment és de evitar el maltractament dels animals, no se veure diferències entre el tracte als bous a les corrides (més enllà que la seva mort s’acaba produint a la placa), i el que reben els bous embolats o els bous capllaçats dels nostres correbous que, si no hagués estat pel recurs oportunista del P.P. davant el Consell de Garanties del Parlament, s’hagués aprovat la seva regulació i autorització a la mateixa sessió Plenaria del Parlament, i segurament amb els vots de bona part dels grups que ahir van aprovar prohibir les corrides.

Per, tal de contextualitzar la meva opinió, i per si algú te interès en conèixer les meves aficions, us diré que no m’agraden gens les corrides, ni tampoc els bous capllaçat o embolat dels nostres correbous. Però, si uns i altres han d’acabar desapareixent algun dia, hagués volgut que fos com a conseqüència no d’una prohibició per llei, sinó per la pròpia consciencia i llibertat dels ciutadans.

Dit tot l’anterior, en democràcia, a una llei aprovada per la majoria dels representants de la sobirania popular d’un país no li queda cap altre camí que ser complida i acatada per tots, i em sembla inversemblant que el Partit Popular, una vegada més per la porta del darrera, plantegi conflictes de legitimitat contra el nostre autogovern i les seves institucions.

Bona nit i bona sort.

Teníem o no teníem raó?

Avui, teníem ple extraordinari al nostre Ajuntament. El punt central del debat era l’acceptació o no de les reclamacions que el Grup Municipal del PSC havíem presentat a l’aprovació inicial dels pressupostos, d’acord amb allò que preveu la Llei Reguladora d’Hisendes Local. La majoria política dels quatre partits del govern ha tombat, com no podia ser d’altra manera, les nostres reclamacions però el debat ha demostrat de forma evident que teníem raó jurídica i política. Anem a pams.

El set de juny! s’aprovava inicialment el Pressupost Municipal per al 2010, vam votar en contra. El govern de Paco Gas no va acceptar la nostra proposta de diàleg i consens per trobar solucions conjuntes a la crítica situació de les finances municipals.

En aquell Ple ja fèiem palès que hi havia partides del Pressupost que no s’ajustaven a la normativa legal. Bàsicament, tres partides d’ingressos que en el seu conjunt pujaven més d’1,1 milions d’euros. Per resumir-ho, s’havia pressupostat uns ingressos per sancions urbanístiques sense que, en contra del que diu la llei, quedessin afectats al Patrimoni Municipal del Sòl. Denunciàvem també, que no podia ser que si es tenia una subvenció del 50% per a una inversió, la Reforma de l’Antic Ajuntament, aquesta subvenció s’imputés en la seva totalitat al pressupost del 2010, quan el govern municipal ha plantejat executar un 50% de les obres el 2010, i la resta el 2011. Finalment, desprès que poguéssim analitzar el document que, segons l’Alcalde, havia motivat que el pressupost de 2010 hagués endarrerit la seva aprovació més de cinc mesos, vam comprovar que, l’escrit, de data 10 de maig, era una carta del Director del Consell Català de l’Esport on li deia a l’Alcalde que s’iniciava el tràmit legal per sol•licitar al Govern de Catalunya l’autorització per concedir una subvenció de 840 mil euros, d’acord amb la normativa del Govern de la Generalitat per a subvencions de mes de 300 mil euros, es a dir la subvenció al Pavelló no estava aprovada.

També, com a conseqüència que el nostre grup presentés aquestes reclamacions, l’Alcalde al seu darrer torn i sense opció a rèplica, de l’últim ple ordinari, acusava al nostre grup d'haver impedit, al haver presentat reclamacions als pressupostos, que les entitats que reben subvencions de l’Ajuntament mitjançant conveni de col•laboració, com el Patronat de Festes, La Lira, el C.D. Roquetenc, el C.Voleibol Roquetes i el tirador Joan Alcoba, poguessin cobrar una bestreta a compte dels seus convenis respectius. Fals de tota falsedat. Legalment la despesa corrent d’un pressupost queda automàticament prorrogada d’un exercici a l’altre, i  les subvencions son despesa corrent. Per tant, si haguessin volgut (o pogut), fins i tot abans del 7 de juny podien haver fet entregues a compte a aquelles entitats que ho havien demanat.

Doncs be, com us deia a l’inici d’aquest comentari, el debat ens ha donat la raó. Ningú del govern municipal ha estat capaç de demostrar que els ingressos per sancions urbanístiques no estiguen afectats al patrimoni municipal del sòl. Tampoc ningú del govern ha donat cap mena de justificació que permeti entendre com potser que s’imputi al pressupost la totalitat d’una subvenció, quan sols es compromet la meitat de la inversió. Finalment, l’Alcalde ha confirmat que la subvenció del Pavelló encara no ha estat aprovada, segons ell demà l’aprovarà el Govern de la Generalitat, cosa de la que ens alegrem. Però lo cert, cert, és que l’obra està acabada i inaugurada. Es a dir, els més d’un milió d’euros per al Pavelló, que consten al pressupost del 2010, s’han executat sense cap recolzament econòmic, i ni el més mínim rigor legal. Teníem o no teníem raó?.

En quan a les subvencions a les entitats, el Regidor de Cultura del Govern municipal, en una curta intervenció carregada de sinceritat, ha afirmat que si no s’havia pagat a entitats com La Lira, el Roquetenc o el Voleibol, i en canvi si que s’havia fet a Observatori, i finalment al Patronat de Festes, el motiu era per la falta de liquiditat de l’Ajuntament. Desmuntant així. de manera estrepitosa, les acusacions de l’Alcalde al nostre grup, i confirmant la mala salut de la tresoreria municipal . Natros haguéssim volgut que s’hagués pagat a totes les entitats, i abans del que ho han fet o ho faran. Legalment i pressupostàriament era possible però, pel que ha dit Sisco Ollé, el motiu és que no hi ha un ral! (traducció lliure de “ la falta de liquiditat” que afirmava el Regidor de Cultura), i que natros ja havíem denunciat a l’acabament del plenari d’abans de Festes Majors. Teníem o no teníem raó?.

Però no ens alegrem, la gravetat de la situació obligaria a que, tots plegats, féssim un exercici de responsabilitat política que permetés superar la situació. Natros ho seguirem intentat.  

Bona nit i bona sort.

Festes de Roquetes 2010

Dos dies després d’acabades les Festes Majors de Roquetes 2010, amb aquest comentari, us deixo un petit recull fotogràfic d’alguns dels actes més emblemàtics. Les Festes de Roquetes d’enguany, com quasi sempre, ens han deixat temperatures altíssimes, molta participació, més en els darrers dies que en els primers, i un esforç organitzador, que tots hauríem d’agrair, dels membres del Patronat de Festes.

Apa, que ho hagueu passat be i, fins l’any que ve.

Àngel Poy: De Roquetes? Més que ningú

Certament, després d’aquests deu intensos dies de les nostres festes majors, hagués preferit retornar als comentaris del meu bloc amb un motiu menys trist, però la vida és això alegries i tristeses, festa i dol.

El passat dissabte ens deixava el senyor Àngel Poy Royo. Va ser alcalde de la nostra ciutat setze anys, del 63 al 79 i, per damunt de tot, un enamorat de Roquetes. La seva filla Cinta m’explicava, el mateix dissabte a la nit, una anècdota que reflectia a la perfecció aquest sentiment del seu pare, a la pregunta d’una infermera de la clínica on va passar els seus darrers dies de si era de Roquetes, ell amb la contundència que el caracteritzava, i amb un somriure als llavis, contestà “més que ningú”.

Vaig tindre l’honor i la satisfacció personal de compartir moltes hores de xerrades amb el senyor Àngel a les tertúlies improvisades a la Lira, una altra de les seves passions, que em vam permetre conèixer aspectes de la historia de la nostra ciutat que no eren prou coneguts per mi. Però amés, escoltant els seus consells sempre assenyats, ens donava una perspectiva no tan lligada al curt termini.

A ell que era una persona digna d’admiració per moltes coses, però sobretot tot pel molt que havia fet per Roquetes, des de l’Ajuntament, en un context molt més difícil que l’actual, mai el vaig veure’l donar-se cap importància, simplement pensava que havia complert amb la seva obligació. Això si, Àngel, s’entusiasmava per aquells avenços de Roquetes que milloraven indubtablement la vida dels nostres conciutadans i els sentia com a seus. Recordo que, a les acaballes de la legislatura passada, un dia el vaig convidar a veure les interioritats d’alguna de les infraestructures que en aquells moments estaven a punt d’enllestir-se, com la biblioteca i la piscina climatitzada i el vaig veure emocionat i amb el mateix orgull i satisfacció que si hagués estat ell el responsable institucional de dur-les a terme.

El senyor Àngel era un lector impenitent, una persona culta i prudent, que respectava les idees de tothom, encara que no les compartís, bon conversador i amb una memòria paquidèrmica. Sí, malgrat la nostra diferència d’edat, el vaig sentir com un molt bon amic i em consta que ell em tenia una estima sincera. Lamento no haver tingut uns anyets més per continuar gaudint de la seva amistat.

Àngel, des de les seves profundes conviccions religioses i d’advocació a la Inmaculada, li desitjo que hagi arribat a la plenitud i descansi en pau.

Ni opinions, ni qualificacions, dades

Després de la celebració del darrer Plenari de l’Ajuntament, he decidit que avui, en aquesta entrada al bloc, sols donaré dades objectives de la situació que el nostre Ajuntament arrossega en dos aspectes essencials del seu funcionament, la gestió econòmica - financera i la de funcionament democràtic. De l’una i l’altra he anat donant opinions en alguns dels trenta cinc missatges publicats en aquest bloc fins al dia d’avui. Aquesta nit però no donaré opinions, no utilitzaré qualificatius ho deixo al vostre criteri personal. Avui, sols dades.

Gestió econòmica i financera

El deute a llarg termini de l’Ajuntament de Roquetes a 30-6-2007 (segons les dades dels auditors contractats pel nou govern municipal) era de 4.119.958,28 euros. En aquests tres anys l’Ajuntament ha aprovat mitjançant els pressupostos de 2009 i 2010 préstecs per un import de 2,4 milions d’euros a llarg termini i 800 mil euros en operacions de tresoreria a curt, sumant-ho, en dos anys 3,2 milions d’euros.

Terminis mitjos de pagament a proveïdors fins 30-6-2007 (d’acord amb ràtios extrets de les dades dels mateixos auditors abans esmentats) 92 dies des de l’aprovació de la factura. A data del mes de maig, d’acord amb les dades incomplertes facilitades, després d’insistir-hi molt, pel regidor d’hisenda de l’actual govern, hi havia factures de despesa corrent pendents de pagament per més de 700 mil euros, algunes d’elles amb data de més d’un any. No se’ns ha facilitat els terminis de pagament de les inversions no finançades per l’Estat, tot i demanar-ho, encara que ens consta que els terminis de pagament son molt llargs.

En l’informe de la Interventora Accidental de l’Ajuntament, emès el 9 d’octubre de 2009, per tal de plantejar l’Aprovació d’un Pla Econòmic Financer que complís la llei d’estabilitat pressupostària, s’afirma que l’Ajuntament de Roquetes no es estable pressupostàriament en la liquidació de l’any 2008 (primer exercici sencer gestionat pel nou govern) per un import de 775 mil euros. Com tampoc ho és en quan a l’aprovació del pressupost de 2009 per un import de 2,5 milions d’euros, aquesta quantitat suposa el 44,6% de la despesa corrent de 2009.

Pressupost del 2010, es presenta a aprovació el 10 de juny, s’incrementen els terminis de pagament de factures a proveïdors, no es paguen bestretes a compte dels convenis amb les entitats associatives més significatives del nostre poble (com es venia fent des de fa anys), i si el pressupost s’executa tal com esta aprovat inicialment la situació pot acabar en col•lapse.

Be, aquesta és una part de la radiografia de tres anys de gestió econòmica del govern de l’Ajuntament de Roquetes, la qualificació, avui, la deixo al vostre criteri.

Gestió democràtica

El segon aspecte que us deia al començar, és el del funcionament tant particularment democràtic que pràctica el govern municipal. Ja he dit altres vegades que tenim denunciat al Síndic de Greuges el fet que ja fa tres anys que, en contra de la llei, el nostre grup municipal es veu obligat a assistir als plenaris partit per la meitat, amb tres membres a cada un dels extrems de la messa del ple. També us he parlat que, en tres anys, no s’ha permès que escriguem ni un sol article a la revista Roquetes (pagada amb els diners de tots els roqueteros i roqueteres), que a la emissora municipal Antena Caro no hem tingut ni una sola possibilitat de tindre una entrevista per explicar el nostre posicionament (cosa que també hem denunciat al Síndic) com les que tenen els altres grups municipals. Del que no us havia parlat encara és de la costum, cada vegada més habitual, d’aprovar per decret de l’Alcalde o per Junta de Govern qüestions que son competència legal del Plenari, portant-les a la obligatòria ratificació posterior, sense que el nostre Grup n’hagi estat informat, tal com preveu la llei per aquestes situacions excepcionals.

Tampoc tot això ho qualificaré, però si que vull recordar que aquest govern, manifestava en constituir-se la seva voluntat de transparència i diàleg amb tots els ciutadans, segurament que, entre aquests, no pensaven en aquells que representem democràticament a més de 1300 persones del nostre poble.

Bona nit i bona sort.