Vist des de Fora: L'endeutament i el dèficit municipal

Deute dels tres últims anys de l’Ajuntament de Roquetes (Tarragona )
2008:	4,161,000	Euros	520.97	Per habitant
2009:	5,068,000	Euros	634.53	Per habitant
2010:	6,246,000	Euros	782.02	Per habitant
POBLACION:	7,987	(any 2009)

(*) Dades publicades pel Ministeri d’Economia i Hisenda (Deute viu de les entitats locals 2008, 2009 i 2010)

L’Alcalde de Moià ha posat a sobre la taula, i de forma descarnada, la gravetat de la situació econòmica que viuen molts ajuntaments del nostre país. Certament, fa tan sols quatre anys resultava impensable que un ajuntament pogués arribar a plantejar-se el fer un concurs de creditors (suspensió de pagaments), i molt menys encara, com ha fet aquest Alcalde els darrers dies, la impossibilitat per poder pagar les nòmines dels treballadors de l’Ajuntament a curt termini. Però avui això és lo que hi ha, i Moià, més que una excepció, pot ser-ne punta de llança.

Però, molts us preguntareu, perquè està passant tot això? Doncs be, al meu parer, les causes son múltiples. Algunes, com el mal finançament dels ajuntaments, històriques; d’altres, com les relacionades amb la crisi i la punxada de la bombolla immobiliària, conjunturals. Però, en qualsevol cas, conjuntament amb aquestes causes, cal denunciar també la irresponsabilitat amb la que s’ha gestionat, per part dels governs de molts ajuntaments, una més que previsible baixada dels ingressos municipals en aquest període de crisi, sense que s’hagi actuat al mateix temps en una reducció de la despesa. Lo qual ha provocat dèficits, increments d’endeutament brutals, impagaments a proveïdors, etc.

Les dades que el Ministeri d’Hisenda va publicant des del 2008, indiquen que l’endeutament de molts ajuntaments ha crescut, en aquests tres últims anys, en uns percentatges molt preocupants, tal com ho feia també el dèficit. En concret el nostre Ajuntament, passava d’un deute viu de 4,16 milions d’euros al 2008  al de  6,24 al 2010. Un creixement del 50,11% en tres exercicis, però, amés, el dèficit del 2008 era de més d’un milió d’euros. Davant d’això doncs, que cal fer?

No serè jo, en aquests moments, qui ho digui. Però, vist des de fora, el primer que cal és recuperar la racionalitat, la coherència i el sentit comú que, al meu parer, alguns semblen haver perdut fa temps. En segon lloc, actuar de forma transparent i austera. Finalment, propiciar el diàleg i el consens, i gestionar amb la  responsabilitat que requereix la situació.

Res m’agradaria més que aquests haguessin estat els criteris amb els que el nou govern municipal de l’Ajuntament de Roquetes, hagués gestionat les seves responsabilitats en aquests poc més de dos mesos de funcionament. Però, de moment, apart de la pujada de sou de l’Alcalde i dels regidors del govern municipal .........

Adéu-siau i a esforçar-se. 

P.D. La xifra d’euros de deute per habitant, sols és significativa quan el nivell d’ingressos entre els Ajuntaments que es comparen es similar. Per exemple, un ajuntament amb molta activitat econòmica sempre tindrà més possibilitats de devolució del deute que un altre que no tingui tanta activitat econòmica tot i tenir el mateix deute per habitant tos dos. La mitjana estatal és de 616,65 euros/habitant.   

Vist des de fora: Els sous del nou govern de Roquetes

Vist des de fora serà, des d’ara, el títol de les entrades al bloc que faran referència a qüestions relacionades amb la meva manera de veure el funcionament de l’Ajuntament de Roquetes, des d’una perspectiva diferent. No pretenc en absolut ser un afegit del treball de control al govern municipal que faran les companyes i company regidors del PSC en aquesta nova legislatura. Però tampoc no vull privar-me del contacte amb tots els que seguiu el bloc, per a dir allò que em sembli del que passa a l’Ajuntament, tot i no ser-hi regidor, com un ciutadà més, com un roquetero més.

Aquestes últimes setmanes, un cop vaig decidir no recollir l’acta de regidor, han estat dies de voluntària, a la vegada que necessària, descompressió de la intensitat física i emocional amb la que sempre he viscut la meva activitat política a l’Ajuntament, però també, des d’aquest cert distanciament amb el dia a dia, per a llegir molt i escoltar més.

Els moments que estem vivint, com a conseqüència de la crisi, estan posant en contradicció moltes coses que fins ara ni tan sols provocaven un mínim debat. Sembla que tothom hi està d’acord que cal aprofundir en nous comportaments polítics que millorin la visió tan negativa que, majoritàriament, tenen els ciutadans d’aquells que ens dediquem a allò que, jo segueixo creient, és una molt noble activitat. Es demana insistentment més transparència, més participació, menys privilegis polítics, més coherència, en definitiva, molts ciutadans i ciutadanes, especialment joves, ens venen a dir que volen que es resolguin els seus problemes mitjançant la política, però feta d’una altra manera.

Les noves corporacions municipals, sorgides de les eleccions del mes passat, podrien ser l’àmbit perfecte on es pogués plasmar que s’està entenent el missatge,.doncs son aquestes les administracions més properes i, a la vegada, on més fàcil pot resultar prendre mesures com les que espera la ciutadania. Molts son los Ajuntaments que així ho han entès, i als primers Plenaris de la legislatura, els d’Organització municipal, han pres acords com els de baixar  sous d’alcaldes i regidors, o fer més transparents els òrgans de govern municipal, malauradament el nostre Ajuntament ha estat una de les excepcions.

Ahir, el govern municipal d’ERC i C i U, presidit per Paco Gas, va decidir aprovar una pujada de sou per a l’Alcalde d’un 10%, ara passarà a percebre 46.228,92 € bruts anyals (quasi 550 mil de les antigues pessetes per catorze pagues), i la resta de regidors del govern (els altres quatre d’ERC i els dos de C i U) una pujada de les seves indemnitzacions de més del 17%, 850 euros mensuals, això si, “com cal rebaixar la despesa corrent”, els regidors a l’oposició se’ls congela la seva indemnització de 350 euros, cosa, d’altra banda, que em sembla molt be. Però, a quin apartat del programa, d’ERC o de C i U, ho posava que es pujarien els sous si governaven?

Jo em pregunto, fins a quin punt pot ser moral i ètic que un Alcalde es pugi el sou un deu per cent, quan els funcionaris a les seves ordres (amb sous, majoritàriament, molt més modestos) han vist com es retallaven els seus, l’any passat, un cinc per cent de mitjana?

Alguns polítics, ja fa temps que s’han acostumat a trobar explicacions per a tot, ahir, per exemple, Paco Gas es justificava, amb una incomprensible comparació del que suposa de despesa la intervenció militar a Líbia, o el seu desacord amb que l’expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach cobri una pensió com la que cobra. Be, i que? Tot i que hi ha polítics que fins i tot han afirmat ser incapaços de caminar i menjar xiclet a l’hora, jo estic segur que la majoria de càrrecs públics, de qualsevol ajuntament català, o almenys de l’Ajuntament de Roquetes, serien capaços d’estar en desacord amb la despesa militar a Líbia i la pensió de Benach, i a la vegada, en una situació econòmica  com l’actual,  congelar o abaixar-se el sou.

Adéu-siau i a esforçar-se.

L'Últim Plenari d'una etapa de vint i quatre anys

Foto d'Arxiu de l'Ajuntament (1992)

Avui tancava una etapa de la meva vida que ha durat vint i quatre anys. Amb el Ple d'aprovació de les actes de les sessions anteriors, donava per acabat aquest periode de servei als roqueteros i roqueteres des de l'Ajuntament, i en un moment amb tanta càrrega emocional com aquest, he volgut que no em traïssin els sentiments, i he portat la meva intervenció escrita. Us la deixo a continuació.

Bona nit i bona sort.

"L’any 1987, més o menys per aquestes dates, es constituïa l’Ajuntament de Roquetes, sorgit de les eleccions municipals que es van celebrar aquell any, del que vaig tenir l’honor de formar-ne part i de ser-ne membre de la messa d’edat en ser el regidor més jove, acompanyant-me com a regidor de més edat el company ja desaparegut José Rodríguez (Lo Pequenyo) .

Han passat 24 anys i ha arribat l’hora de tancar aquest cicle. El proper onze de juny ja no formaré part del nou Consistori municipal, i en aquest moment de comiat, molts son els sentiments que s’amunteguen de les vivències d’aquest quasi quart de segle de dedicació als roqueteros i roqueteres des de l’Ajuntament. 

Recordo perfectament la tarda en que Mariano (sempre serà el meu Alcalde) i Juanjo Cid, quasi perseguint-me pels carrers del poble, un dissabte de primavera em proposaven formar part de la Candidatura dels Socialistes per a aquelles eleccions municipals. En aquells moments, ho he de confessar, més enllà d’una certa voluntat inconscient de col·laborar a millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans, pocs o cap coneixement tenia de com ho podria fer, ni dels mitjans que tindria per fer-ho. Però, després de plantejar-ho a la família, vaig dir-li a Mariano que sí. Certament, ni en el més remot dels meus pensaments va passar la possibilitat que aquell viatge que iniciava pogués durar tants anys.

Podríem dir que, han estat vint i quatre anys plens d’il·lusions i incerteses, com el títol del llibre col·lectiu, del que, entre d’altres, n’és autor l’amic de la infantesa Juanma Garcia, un roquetero com jo, que com jo també va néixer a Tortosa, al Barri del Garrofer. D’unes il·lusions imprescindibles per aconseguir aquells  objectius, que un pensa, que poden millorar la vida de la gent que l’envolta, però amb les incerteses lògiques d’un repte tan ambiciós.

En aquest context, em sento raonablement satisfet de tots aquests anys de dedicació al nostre Ajuntament. He treballat intensament, al costat de molts altres companys i companyes, per fer de Roquetes una ciutat amb més equipaments, millors infraestructures, més i millors serveis, una Ciutat moderna, de referència al territori, i francament, hi he posat la màxima intensitat i dedicació, i tal com em van ensenyar mons pares, tot l’esforç i honestedat personal.

Amb tota seguretat, en aquests vint i quatre anys, al costat de decisions col·lectives encertades he comés errors, no soc jo qui ha de jutjar ni els uns ni els altres, en definitiva la vida mateixa és una successió d’equivocacions i encerts, que tan sols tenim ocasió de saber que ho son, una vegada els hem comès.

Per a mi, treballar pels roqueteros i les roqueteres des de l’Ajuntament ha estat tot un honor que agraeixo i agrairé eternament a tots els que l’han fet possible. En primer lloc, als ciutadans i ciutadanes per la seua confiança i suport democràtic en tots aquests anys. Als companys i companyes de les candidatures socialistes, amb els que he compartit els diferents projectes per millorar Roquetes, i indubtablement als afiliats i simpatitzants socialistes als que sempre he sentit tan prop. Als regidors i regidores d’altres partits polítics amb els que, malgrat la discrepància política, he pogut iniciar i mantenir una relació d’amistat. Finalment, als funcionaris i funcionaries, i al personal laboral de l'Ajuntament, sense la col·laboració dels quals tan poca cosa podríem fer els polítics locals.

Han estat 24 anys plens d’intensitat que, amb tota seguretat, m’han convertit en una millor persona. L’Ajuntament, també, m’ha permès conèixer a persones admirables, i entre aquestes, permeteu-me que ho personalitze en dos dels regidors que ens van deixar massa prompte però als que no oblidaré mai, els companys Salvador (Javier) Cid, socialista com jo, amb el que vaig estar les dos primeres legislatures, i l’amic Daniel Audí un magnífic portaveu del Partit Popular i immillorable persona amb el que vam compartir moltes hores de treball per Roquetes, de vegades governant junts, d’altres des de la discrepància política, i sempre des de l'amistat.

Vull acabar amb una anècdota, molts sabeu que abans d’entrar a l’Ajuntament com a Regidor jo no havia fumat mai, vaig començar a fer-ho al cap de poques setmanes d'aquelles reunions inacabables, quasi diàries. Curiosament, avui, el dia que acabo aquesta etapa de servei a Roquetes, fa tres mesos que vaig deixar de fumar, segurament tenia que ser així.

Pel be de Roquetes, a tots els que continueu, us desitjo molta sort."  

Ha arribat l'hora de deixar pas

La setmana passada penjava al bloc unes reflexions inicials, ràpides, del resultat de les eleccions del 22-M a Roquetes. Tot i que fa quatre anys no vaig escoltar ni llegir la més mínima anàlisi (ni felicitació als que vam guanyar)  per part de cap dels partits que es presentaren a les eleccions i les van perdre, en aquesta ocasió, jo he volgut dir la meva, admetent que els socialistes a Roquetes hem perdut les eleccions i, entre d’altres coses, felicitant al partit que les ha guanyat, certament. amb menys vots i regidors que nosaltres fa quatre anys. però traient més vots i regidors que cap altre dels partits que ens hem presentat a les eleccions.

Un cop passada una setmana d’aquella valoració inicial, i després d’haver tingut  reunions amb els membres de la candidatura, i ahir mateix amb els militants i simpatitzants que van confiar en la meva persona per encapçalar de nou el projecte dels socialistes a l’Ajuntament de Roquetes, vull continuar aquelles reflexions inicials aprofundint en alguns dels motius que, al meu parer, van fer que la nostra candidatura tingués els pitjors resultats que mai hem tingut a unes eleccions municipals a Roquetes, i a la vista dels mateixos, fent pública una decisió personal. 

No descobriré res que ningú no sàpiga, els resultats dels socialistes en aquestes eleccions, a les Terres de l’Ebre, Catalunya i la resta de l’Estat, han estat, en línies generals, molt negatius, perdent a ciutats i comunitats autònomes on el projecte socialista havia estat hegemònic d’ençà la recuperació de la democràcia. Segurament, la profunditat de la crisi econòmica que viu el nostre país des de fa tres anys, i la incomprensió d’una part important de l’electorat d’esquerres (que quasi sempre ha acabat donant suport als socialistes) davant determinades decisions polítiques del govern espanyol; hagin estat causes importants per aquesta caiguda general de la confiança que, d’alguna manera, a Catalunya ja va quedar evidenciada a les eleccions al Parlament del mes de novembre passat. 

Però no vull quedar-me tan sols aquí, segurament en aquests quatre anys d’oposició hem comés errors. La legislatura, de bon inici, va resultar especialment complicada, el pacte de tots contra nosaltres i algunes pràctiques, que he denunciat reiteradament al bloc, van dificultar que el nostre treball d’oposició es pogués visualitzar com nosaltres haguéssim volgut. Teníem un equip més preparat per a governar que per estar a l’oposició, per a construir que per a denunciar els errors dels altres, i potser aquest sigui un altre dels motius pel que no hem sabut fer arribar suficientment, als roqueteros i roqueteres, el nostre treball a l’Ajuntament. 

En fi, el poble ha parlat democràticament i no ens queda altra cosa que acceptar-ho, però sento que cal fer alguna cosa més des d’aquells principis i valors que van fer, fa vint i quatre anys, que formés part d’una candidatura socialista a l’Ajuntament per primer cop, i que m’han permès arribar fins aquí. Per aquest motiu, us passo la copia de la carta que, mitjançant el facebook, he fet arribar a alguns amics i amigues, comunicant-los la meva decisió de no prendre possessió de la meva acta de regidor de l’Ajuntament de Roquetes: 

“Després de vint i quatre anys de servei a Roquetes des de l’Ajuntament ha arribat l’hora de deixar pas.

Els resultats del 22-M no han estat els que tant els companys i companyes de la Candidatura com jo mateix esperàvem i desitjàvem, i no vull buscar les causes d’aquests resultats exclusivament en la baixada electoral que els socialistes hem tingut a molts altres llocs de les Terres de l’Ebre, Catalunya i Espanya, segurament alguna cosa hem fet nosaltres també malament, en aquests quatre anys d’una legislatura especialment complicada.

La meva manera d’entendre la política, com a servei als ciutadans i ciutadanes des d’unes profundes conviccions ideològiques i ètiques, em fa pensar que ha arribat l’hora de situar-me dos passes enrere i deixar que el projecte dels socialistes a Roquetes avanci de la ma de persones joves, preparades i amb la il·lusió de treballar per la seva Ciutat cap a un futur millor

Ha estat un autèntic honor haver pogut servir tots aquests anys als roqueteros i roqueteres, creieu-me si us dic que no he tingut cap altre interès que fer-ho des d’aquestes conviccions que us deia deixant-me la pell, i amb honestedat.

Una etapa de vint i quatre anys s’acaba, i en aquests moments, vull aprofitar el facebook i el bloc per donar les gràcies a tots i totes els que la heu fet possible, a la vegada que demanar-vos disculpes si en algun moment no he estat a l’alçada del que vatros mereixíeu. 

Ens seguirem veient”.

Bona nit i bona sort.

Primeres reflexions sobre els resultats de les Eleccions Municipals del 22-M

Dos dies després de les eleccions municipals del passat diumenge, havent destinat el dia d’ahir al descans i la reflexió, reprenc el contacte amb els lectors del bloc encapçalant aquesta entrada amb els resultats electorals  que es van donar a Roquetes el passat diumenge.

A la vista d’aquests resultats, i en primer lloc, agrair als set cents noranta-sis roqueteros i roqueteres el suport que han donat al projecte municipal que he tingut l’honor d’encapçalar. Han estat molts menys del que tant els companys i companyes de la candidatura, com jo mateix, confiàvem tenir. Però en unes circumstàncies electorals on tants i tants ciutadans, a nivell local, nacional i estatal, han deixat de confiar en els socialistes com a  partit amb capacitat de millorar les seves expectatives de futur, considero més necessari que mai fer aquest gest sincer d’agraïment a tots aquells i aquelles que ens han seguit fent confiança.

Agraïment que vull fer extensiu també a tots els companys i companyes que han format part de la nostra candidatura. Han treballat amb la màxima intensitat per tenir uns bons resultats que ens permetessin tornar al govern de l’Ajuntament. La major part d’ells i elles, persones joves però amb anys de servei a Roquetes des de les seves Entitats. Persones de principis i conviccions, amb present i futur. Agrair igualment a tots aquells que en aquests dies intensos de campanya ens han ajudat des de la seva militància política o complicitat personal, moltes gràcies a tots i totes.

En segon lloc, felicitar als guanyadors. Ara, com fa quatre anys, han hagut uns guanyadors de les eleccions i uns altres que les han perdut. En aquest cas, el partit que ha guanyat les eleccions és Esquerra Republicana de Catalunya, i els que les hem perdut hem estat tots els demés. Per tant, felicitats a ERC per aconseguir sumar més vots que cap altre partit al seu projecte per a Roquetes.

La tercera reflexió, a la vista dels resultats de diumenge, la resumiré en una paraula preocupació. Sí, molta preocupació per que al nostre Ajuntament hagi entrat un partit polític que difon valors que no haurien d'estar presents a les institucions democràtiques. L’odi i la intolerància cap als diferents no construeix absolutament res, i l'historia de l'humanitat n'està plena d'exemples. Amb l’odi i la intolerància no es resoldran cap de les qüestions que preocupen al nostres veïns, i amb un programa com el de P x C per a Roquetes, on dels seus deu punts, nou son il·legals o inconstitucionals, òbviament, encara menys.

Finalment, l’ultima de les reflexions que de forma ràpida, sense aprofundir massa, m’han provocat els resultats de les eleccions de diumenge és el de la satisfacció de veure que, en aquesta ocasió, la calumnia i la mentida repartida en pamflets (com tantes altres vegades), fins i tot el dia de reflexió, no ha donat per a  més que un 4,16% de vots, i per tant la pèrdua de representació a l’Ajuntament. Inclús massa premi per a tan males propostes.

Bona nit i bona sort.

	Candidatures	Vots		Regidors
	Esquerra - AM	1.107	32,24%	5
	PSC-PM	796	23,18%	3
	CiU	454	13,22%	2
	PxC	446	12,99%	2
	PP	347	10,10%	1
	EBIN	143	4,16%

La campanya electoral s'acaba

Ens queden  poques hores per acabar aquests llarguíssims quinze dies de campanya, que seguien a dos mesos de molta intensitat física i emocional. Mitjançant el Bloc, us he anat posant al corrent de qui eren els companys i les companyes que conformaven la nostra candidatura, us he parlat també de les nostres propostes, he fet crítica democràtica als governants actuals del nostre Ajuntament, en fi, he procurat fer explícit allò que volem fer per Roquetes i amb qui ho volem fer, amb tots els roqueteros i roqueteres.

Aquesta nit, amb un berenar, i ball fins que el cos aguanti, a l’Hort de Cruells, acomiadarem com es mereixen aquests dies tan intensos, per això, de manera excepcional, el comentari d’avui el deixaré penjat al bloc aquesta tarda.

Hem caminat per Roquetes de punta a punta. De la Raval Nova a la Raval de Cristo, de la Raval de la Mercè als Pilans o La Torre d’En Gil.... hem estat pels disseminats urbans del nostre terme municipal, Mirambó, Terrapico, Colomar, Urgell, Parellades, Pandorga, Carretera dels Reguers.... volíem arribar a tots i cada un dels roqueteros i roqueteres, que ens veiéssiu, parlar amb vatros, explicar el nostre projecte i, certament, ens sentim orgullosos d’haver fet bona part de tot allò que ens havíem proposat.

Voldria acabar aquests comentaris de la campanya electoral de les eleccions municipals 2011, publicant la carta personal, que formava part de la revista del nostre programa electoral, em segueix semblant una bona síntesi del que hem viscut en aquests quatre anys, i cap a on volem anar a partir del 22 de maig.

Benvolguts conciutadans, ara fa quatre anys, després de les eleccions, vareu assistir perplexos a un pacte del que ningú us en havia parlat prèviament, un pacte sense afinitats polítiques ni personals, un pacte fet per anar en contra dels socialistes, no per anar a favor de Roquetes.

Molts de vosaltres ens vareu fer arribar la vostra incomoditat democràtica, alguns no ens havíeu votat però sentíeu que us havien estafat, que s’havia mercadejat amb el vostre vot. Altres ens dieu que no tornaríeu a anar a votar. A tots us vaig dir el mateix, que el pacte havia estat legítim (la llei ho permet), però si us havia incomodat, la solució no era abstenir-se d’anar a votar La solució per mostrar el vostre descontentament era justament la contraria, calia que anéssiu a votar les properes eleccions municipals, i ja les tenim aquí.

Ha arribat el moment de dir si us va parèixer be o no aquell pacte estrany de tots contra nosaltres. Però també ha arribat l’hora de manifestar, amb el vostre vot, si voleu que aquella situació es torni a repetir, perquè no ho dubteu, aquells que van propiciar el pacte segueixen pensant que guanyi qui guanyi les eleccions, si poden, evitaran que els socialistes tornéssim al govern municipal.

La situació que rebrem, després d’aquests quatre anys de govern, en res te a veure amb la que vam deixar el maig de 2007. Ni la situació social i econòmica de Roquetes, després de quasi tres anys de crisi econòmica mundial, és la que vam viure aquells quatre anys de legislatura. Ni la gestió econòmica de l’Ajuntament, per l’actual govern municipal, deixarà altra cosa que un endeutament brutal, i la pèrdua del prestigi econòmic que l’Ajuntament de Roquetes havia tingut  des de temps immemorial. Caldrà doncs, esmerçar tots els nostres esforços en remuntar la situació econòmica del municipi, reduint l’atur, i recuperar la solvència econòmica de l’Ajuntament. Aquest  serà el nostre principal objectiu.

Volem tornar a governar, com ho vam fer durant vint i quatre anys gràcies a la vostra confiança, per a tots els roqueteros i roqueteres sense distincions. Que ningú sigui més que ningú per raó de sanguinitat, amistat o militància política. Volem que l’Ajuntament s’obri a tots els roqueteros i roqueteres, però volem sobretot que la nostra gestió, el nostre treball des del govern de l’Ajuntament sigui clar, transparent, sense dubtes per a ningú.

Compartint aquest compromís, m’acompanya una candidatura de dones i homes que estimem Roquetes, preparats per assumir els reptes que ens depararà la difícil situació de l’Ajuntament. Amb una fulla de serveis a Roquetes impecable, amb anys d’experiència i  dedicació a les entitats i associacions del nostre poble. Tenim també un bon projecte de futur, realista i possible, que podeu analitzar amb detall en aquestes pagines.  Sols em queda doncs demanar-vos un cop més la vostra confiança., perquè som persones amb bon cor que no us defraudarem.

Gràcies a tots i totes els que heu seguit els comentaris que he penjat aquests dies, voldria haver estat a l’alçada del vostre interès.

Que tinguem sort.

Transparència política i participació ciutadana

Si els eixos anteriors del nostre programa, dinamització de l’economia, millora de les finances municipals, serveis a les persones i qualitat de vida, dels que n’havia parlat en comentaris anteriors, son propostes importants per tal que Roquetes, d’aquí quatre anys, estigui molt millor que ho està en aquests moments, l’últim dels quatre eixos del Programa Electoral dels Socialistes no ho és menys d’important. La transparència política i la participació ciutadana son objectius absolutament irrenunciables de la nostra candidatura per tal de millorar la qualitat democràtica del nostre Ajuntament, que en aquests quatre anys de govern quatripartit ha fet passos enrere realment alarmants.

Per a natros, la transparència, en totes aquelles decisions que afecten els interessos dels nostres conciutadans, serà una realitat des del mateix dia que es constitueixi el nou govern municipal. On s’ha vist que tenint una revista municipal (pagada amb els impostos de tots els roqueteros i roqueteres) no s’hagi publicat, en quatre anys, ni un sol extracte dels acords presos per la Junta de Govern Local o el Plenari?  Cal canviar aquesta situació, la revista Roquetes i l’emissora municipal Antena Caro han de complir, en primera instància, aquesta voluntat de que arribi l’informació municipal a la ciutadania (no confondre amb la propaganda d’aquests quatre anys). Especialment, tindrem cura que es conegui els sous i indemnitzacions dels càrrecs públics, i  totes les contractacions d’obra pública i de personal.

La participació ciutadana, d’altra banda, ha de ser la principal eina que legitimi l’acció del nou govern municipal. Despatxos polítics oberts, instruments per a què “totes” les entitats es sentin co-protagonistes del futur del nostre poble, descentralització administrativa a la Raval de Cristo, a partir de la creació d’un Consell de Barri, mitjans de comunicació municipals al servei de tots els ciutadans, entitats de Roquetes i partits polítics amb representació a l’Ajuntament.

Així doncs, aquestes que segueixen son algunes de les nostres propostes en transparència política i participació ciutadana:

1)    Qualsevol contractació d’obra, servei o de personal es publicarà a la revista Roquetes i a la web de l’Ajuntament.

2)    Els sous i indemnitzacions de l’Alcalde i Regidors es publicaran als mitjans de comunicació municipals.

3)    Crearem la figura del Defensor del Ciutadà.

4)    Elaborarem un Reglament de Participació Ciutadana que permeti una major implicació a entitats i ciutadans en l’activitat municipal.

5)    Promourem la creació del Consell de Barri a la Raval de Cristo com a eina de descentralització administrativa, amb representació de tots els grups polítics de l’Ajuntament i les entitats del Barri.

6)    Constituirem un Consell Esportiu Municipal que coordini l’activitat al Pavelló Poliesportiu i les instal·lacions esportives.

7)    Els mitjans de comunicació municipal tornaran a estar oberts a tothom, reflectiran els acords dels òrgans de govern municipal i seran garants del pluralisme polític de l’Ajuntament.

 Amb la publicació de les nostres principals propostes d’aquest quart eix del programa electoral, tanco les entrades que en aquestes últimes setmanes us he anat fent arribar, mitjançant el bloc. El programa, amb totes les propostes, us l’anem portant als vostres domicilis, i amb tota seguretat, abans de divendres, el podreu consultar amb format paper.

Bona nit i bona sort.

Propostes de Serveis a les Persones i Qualitat de Vida

En aquest tercer bloc de propostes electorals, avui vull parlar del que, al nostre programa electoral, anomenem Serveis a les Persones i Qualitat de Vida. No es tracta només de construir nous equipaments, de millorar infraestructures, es tracta bàsicament que els roqueteros i roqueteres sentin que aquells serveis bàsics, als que tenen dret, van formant part de l’agenda del seu Ajuntament.

Ara fa quatre anys, quasi tots els partits polítics que ens presentavem a les eleccions prometíem la llar d’infants, i una residència per a la gent gran amb un centre de dia. El que va passar ja ho sabeu, els quatre partits que van formar el govern municipal van optar per altres inversions. Ni un sol euro dels ajuts dels Fons Estatals, concedits pel Govern d’Espanya, es va destinar ni a un, ni a l’altre equipament.

Més de dos milions d’oportunitats, en forma d’euros, per poder aconseguir uns terrenys, un local, un edifici on poder instal·lar la llar d’infants. Cap gestió tampoc (al menys que ens hagin explicat) davant la Generalitat per tal d’aconseguir els ajuts que han permès, en aquests quatre anys, posar en funcionament milers de places públiques d’escola bressol a tot Catalunya, al servei de parelles joves amb carregues laborals.

Del projecte virtual de residència per a la gent gran que presentava, ara fa quatre anys, el partit de l’actual Alcalde, tampoc s’ha sentit rés més fins ara, que sembla torna a portar-ho al seu programa electoral. No s’ha aprofitat l’oportunitat que ens donaven els terrenys municipals, a l’entrada de Roquetes, propers al lloc on estarà el nou Hospital de Tortosa, per aconseguir el complex soci-sanitari al que ens havíem compromès els socialistes.

Un complex soci-sanitari que contemplava també el compliment del compromís de la Consellera Marina Geli, de fer un nou Centre d’Assistència Primària (CAP), que tingués els serveis sanitaris que una població amb el nombre d’habitants de Roquetes necessita. També aquest equipament el portaven altres partits al seu programa electoral, però tampoc l’actual govern ha considerat que fos una prioritat en aquests quatre anys. Calia pressionar al Govern de la Generalitat, per posar terminis que fessin possible fer l’equipament, però tampoc en aquest aspecte s’ha sabut gestionar les necessitats de Roquetes amb efectivitat.

Doncs be, el compromís que vam adquirir els socialistes fa quatre anys amb aquests equipaments el tornem a renovar, i formaran part de les nostres prioritats per millorar la qualitat de vida dels roqueteros i roqueteres.

De forma resumida, detallem alguns dels principals compromisos en aquest tercer bloc de les nostres propostes electorals:

1)    Farem una llar d’infants municipal

2)    Cercarem solucions amb el Departament d’Ensenyament per dinamitzar el funcionament del Col·legi de la Raval de Cristo, facilitant l’increment de matriculacions.

3)    Un cop acabades les obres del Col·legi Marcel·lí Domingo, plantarem arbres que donin ombra als patis del Col·legi que ho precisen.

4)    Treballarem per a que la Generalitat construeixi un nou Centre d’Assistència Primària, amb els serveis sanitaris que pertoquen a una ciutat com Roquetes.

5)    Traurem a concessió els terrenys municipals a l’entrada de Roquetes per fer possible un Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia, amb places municipals concertades.

6)    Descentralitzarem els serveis socials bàsics, amb atenció personalitzada a la Raval de Cristo.

7)    Reformarem els vestidors i la piscina d’estiu.

8)    Farem uns vestidors que donin servei a la nova pista poliesportiva de la Ravaleta.

9)    Farem possible unes escoles esportives amb suport municipal.

10) Treballarem per a que el casal de joves pugue ser autogestionat pels propis joves.

Aquestes son deu de les propostes que la nostra candidatura tindrà com a objectiu prioritari si els roqueteros i roqueteres ens donen la força suficient per poder-les fer realitat.

Bona nit i bona sort.