dimecres, 30 de març del 2011

Una bona iniciativa contra rumors malicciosos

Últimament circulen per la xarxa tot un seguit de vídeos on s’intenta evidenciar els privilegis que els immigrants tenen al nostre país. Aquests vídeos, basats en testimonis anònims, i amb dades que semblen extretes d’organismes oficials, però que son de difícil o impossible comprovació per a la majoria de ciutadans, no tenen cap altra pretensió que aconseguir, en aquests moments de crisi econòmica, un clima social desfavorable a la presència d’immigrants al nostre país.
No cal dir que al darrera d’aquests muntatges, de rumors contra la convivència, hi son, amb quasi tota seguretat, partits polítics de la ultra dreta que sense aquesta nova creuada ho tindrien molt més difícil del que afortunadament ja ho tenen. Però es cert, aquests discursos, repetits una i una altra vegada, acaben deixant petjada, especialment a les persones més maltractades per la crisi.
Lluitar contra aquests rumors és complicat. Si contestem els hi fem publicitat, i sinó sembla que, amb el nostre silenci, els hi donéssim la raó. Per això, quan aquest matí sentia per la radio l’èxit que està tenint la iniciativa que l’Ajuntament de Barcelona va posar en funcionament, ara fa uns mesos, per tal de lluitar contra aquests rumors plens de falsedats, m’he sentit encuriosit per veure del que es tractava.
De fet, es tracta d’un seguit d’eines en xarxa que, mitjançant la web www.bcnantirumors.cat aporten informació, dades, recursos i eines per desmentir i desmuntar els principals rumors i estereotips que circulen sobre immigració i diversitat cultural. Una magnífica idea al servei d’una bona causa. Us recomano que entreu a la web, especialment a aquells que teniu dubtes.

Felicitats a tots aquells que han fet possible aquest projecte.

Bona nit i bona sort.


dimarts, 29 de març del 2011

Un dels últims Plenaris de la legislatura

Avui a l’Ajuntament  celebraven el que de ben segur serà un dels últims plenaris d’aquesta legislatura.
Tal com ja us vaig anunciar al bloc, el nostre grup municipal ha presentat dues mocions en relació a que es mantingui el  traçat de la Variant de l’Eix de l’Ebre, al seu pas pel nostre municipi, i també la sol·licitud al Govern de la Generalitat per a que mantingui els terminis en la construcció del nou Hospital Regional de les Terres de l’Ebre a Tortosa que contemplava l’anterior Govern de Catalunya.
Al companys i companyes del nostre grup municipal, ens ha satisfet molt que aquestes mocions, que vam presentar amb voluntat de ser compartides per tots els grups polítics de l’Ajuntament, hagin estat aprovades per unanimitat, amb arguments pareguts per part de tots. Aquesta infraestructura viaria, i el nou hospital, son inversions molt importants per a tot el territori de l’Ebre, però de manera molt especial per al nostre municipi, per aquest únic motiu les vam presentar.
La darrera part del debat l’han ocupat els aspectes econòmics i financers de l’Ajuntament. Avui, el Govern municipal, portava a aprovació quasi dos-cents mil euros de factures extrajudicials, és a dir, factures que per un o altre motiu corresponien a l’exercici passat i s’hauran de comptabilitzar al pressupost del any 2011. Aquest fet, per si mateix, no deixaria de ser una anècdota més o menys significativa del mal endreçament amb el que es gestiona el pressupost corrent de l’Ajuntament, sinó fos per que plou sobre mullat.
Aquests dos-cents mil euros, s’han d’afegir als 2,2 milions d’euros pendents de pagament (amb data del 24 de març) del pressupost de l’any 2010, set-cents trenta-sis mil dels quals corresponents a factures de petits proveïdors, algunes d’elles amb data del mes de gener de l’any passat. D’altra banda, ja us parlaré en un pròxim comentari del tema Pavelló Poliesportiu, inaugurat al juliol passat i, de moment, amb factures al calaix que no poden ser aprovades, en no tenir finançament, per més de cinc-cents mil euros.
Davant una situació tan delicada en que, per absència del regidor d’Hisenda, l’Alcalde ha tingut que respondre a qüestions que (com ell mateix admet) no domina, ha contestat les nostres crítiques dient que, si el Govern municipal anterior (PSC i C i U) no haguéssim fet la piscina climatitzada (que ell com Alcalde va inaugurar) l’Ajuntament s’hauria estalviat un milió d’euros, en aquests últims tres anys. Quin descobriment més brillant!.
Efectivament, si el govern anterior no hagués fet la piscina climatitzada, ni la biblioteca, i tanta i tanta inversió com, raonablement, permetia la millor situació econòmica que mai ha viscut el nostre Ajuntament, es deurien menys diners, però Roquetes seria més pobra. Aquell Govern va fer molta obra pública amb un endeutament raonable, i per finançar la piscina climatitzada es va optar per la concessió, en definitiva una  formula de finançament alternativa al préstec que, entre d’altres coses, ha permès al govern actual endeutar-se sense demanar l’autorització  de la Generalitat.
 Però, i l’actual Govern? Doncs be, segons diu la propaganda de Paco Gas, en aquests anys de crisi econòmica, l’Ajuntament ha invertit més de 10 milions d’euros, del quals 2 milions pagats al 100% amb els Fons Zapatero, i 2,4 en crèdits a llarg termini. Podia fer-se una inversió tan gran, com la que ens diu l’Alcalde, en època de crisi?
La resposta, en part, es troba en les dificultats que avui te el nostre Ajuntament  per pagar fins i tot, la despesa més bàsica del seu funcionament. S’ha estirat molt més el braç que la màniga, i quan més es tardi en reconèixer-ho, més gran serà el forat, i més difícil sortir-ne.   
Bona nit i bona sort.   

dissabte, 19 de març del 2011

Candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a Roquetes

 
Candidatura PSC 2011
 


 
Ahir la nit,, a la mateixa sala emblemàtica de la Lira de Roquetes on vaig ser proclamat candidat a l’Alcaldia, els afiliats i simpatitzants del PSC hem aprovat la candidatura amb la que afrontarem el repte de continuar sent la força política amb més suport popular dels nostres conciutadans, i recuperar el govern de l’Ajuntament.

Tal com em vaig comprometre el dia de la elecció, la candidatura te una combinació d’experiència i renovació, de representació de tots els àmbits territorials del nostre municipi, de dones i homes en relació paritària, de gent jove i també de persones que han dedicat molts anys de les seves vides a treballar per Roquetes en àmbits associatius o polítics, a la fi una candidatura compromesa amb un projecte per a Roquetes, que te com a principal prioritat millorar les condicions de vida de tots els roqueteros i roqueteres, i contribuir a la creació de llocs de treball des del govern de l’Ajuntament.




Personalment, em sento molt orgullós d’aquest grup de persones que, en un moment on la política no cotitza precisament a l’alça, han acceptat  destinar un temps important de les seves vides (alguns/es els propers mesos i els altres els propers quatre anys) a representar personalment la proposta dels socialistes  per al nostre Ajuntament. Alguns ho farem des de la nostra militància socialista, d’altres com a independents, però a uns i altres ens uneix la voluntat de contribuir a tenir una Roquetes millor.

Estem convençuts que amb aquest equip, il·lusionat, i disposat a deixar-se la pell per Roquetes, podem assolir els reptes que ens depara un present ple d’incerteses on tanta faena hi ha per fer.

Bon cap de setmana.

P.D. Ens falta la foto de Pilar Cortiella que tanca la candidatura i ahir, per motius laborals, no va poder estar a la Lira amb tots natros.

dimecres, 16 de març del 2011

El Plenari d'ahir - Concessió del servei d'aigua potable

El Plenari de l’Ajuntament d’ahir, amb el vot favorable del Govern Municipal va decidir adjudicar, per quinze anys, la gestió del servei d’aigua potable de la nostra Ciutat a l’empresa Sorea que, de fet, amb denominacions socials diferents, ha portat sempre la gestió d’aquest servei públic essencial. Sorea va guanyar l’adjudicació d’aquest contracte amb unes valoracions tècniques que la situaven per davant de les altres dos empreses que es van presentar al concurs. Unes valoracions tècniques que no discutim. 

Així doncs, segurament us preguntareu el perquè, si estàvem d’acord amb els arguments tècnics que permetien l’adjudicació d’aquest contracte, no hi vam donar suport (de fet, ens vam abstenir).  Ho intentaré explicar de la manera més comprensible possible.

Les bases per a l’adjudicació d’aquest servei, que el govern municipal va portar a aprovació, ara fa uns mesos,  modificaven substancialment les regles del joc que havien estat vigents. Fins ara, Sorea feia la prestació d'un servei públic que era retribuït, per l’Ajuntament, d’acord amb una fórmula que contemplava els diferents costos empresarials de subministrar aigua potable als ciutadans de Roquetes, bàsicament personal, energia i materials.

D’altra banda, el preu públic que els ciutadans pagaven per l’aigua, anava desvinculat de la revisió de retribucions anyals que  la empresa pogués plantejar a l’Ajuntament pel seu servei. Les tarifes les aprovava sempre l’Ajuntament, prèvia autorització de la comissió de preus de Catalunya,  buscant l’equilibri d’ingressos i despeses d’aquest servei públic. Però amés, aquest sistema donava la possibilitat d’aplicar polítiques de preu, tant als consums excessius com als mínims, o fixar altres variables tarifaries de caire social per a un subministrament tan imprescindible com escàs.

Ara però, amb les bases aprovades pel govern municipal que han permès adjudicar el servei a Sorea, el sistema és diferent. La empresa, als costos que ja tenia (personal, energia, materials) haurà d’afegir el pagament de dos cànons a l’Ajuntament. El primer, fix i per un import de 431 mil euros per al total dels quinze anys,  que donada la situació financera municipal l’adjudicatari l'haurà de fer front, integrament i per avançat, a la signatura del contracte. L’altre cànon, variable, de 0,0267 € per metre cúbic facturat  es liquidarà anualment. Així mateix, a l’oferta de Sorea,  s’inclouen unes millores de 690 mil euros. En definitiva, més d’un milió cent mil euros d’increment de costos fixos (a amortitzar en quinze anys) més els que suposi el cànon variable, que, d’acord amb la facturació de 2009, serien de poc més de quatre mil euros anuals.  

D’altra banda, el contracte preveu que les tarifes, que a partir d'ara facturarà la pròpia Sorea, s’incrementin d’acord amb l’IPC, però amb un matís important, hauran de mantenir sempre l’equilibri de la concessió, o el que és el mateix, que la empresa haurà de tenir sempre equilibrats ingressos i despeses, i amb un increment de la despesa, con la que he comentat, ens temem que a mig termini no es compleixi aquest matís, i acabi sent la empresa la que fixi els preus que els usuaris haurem de pagar per l’aigua que ens subministra l’Ajuntament.

Per tant, com no volem que alguns dels excessos econòmics de l’actual govern s’acabin pagant amb increments del rebut de l’aigua els propers anys, vam votar contra les bases del concurs primer, i ahir ens vam abstenir a la seva adjudicació.

Bona nit i bona sort.           

dimarts, 8 de març del 2011

8 de març Dia Internacional de la Dona


Som iguals
 Avui, vuit de març, es celebra el Dia Internacional de la Dona, una data que vol commemorar la lluita de tantes i tantes dones al llarg de l’historia  per assolir drets en situació d’igualtat amb els homes. Des de la “Lisístrata” d’Aristófanes a l’Antiga Grècia, passant per les primeres sufragistes, que exigien el dret a vot per a les dones a la llunyana Revolució Francesa, fins a totes aquelles que avui segueixen mantenint la lluita davant situacions injustes de discriminació per raó de sexe, o de vulneració de drets fonamentals de les persones.
Essent cert que el paper de les dones a la societat, especialment als països occidentals, s’ha anat situant poc a poc en un pla de major igualtat amb els homes, resta encara molt per fer. Malauradament, encara son moltes les dones que realitzant feines amb la mateixa qualificació professional que un home cobren un sou inferior que aquest, o  que veuen tallades les seves expectatives intel·lectuals i professionals víctimes d’un model social patriarcal desfasat i injust, o dones que segueixen caient com a conseqüència de la violència masclista. Sí, com deia, queda molt per fer, també aquí a les societats modernes, per a que un dia dones i homes, homes i dones, tot i ser diferents, siguem iguals.
Serveixi doncs, aquest comentari d’avui com a homenatge a totes aquelles i aquells que al llarg de l’historia han lluitat, i segueixen lluitant, per a que el mon sigui millor, més just, i on dones i homes tinguin el mateix paper protagonista.
Us deixo la cançó de Pedro Guerra “Hogar” , amb una lletra del que encara avui viuen moltes dones.
http://www.youtube.com/watch?v=qs1AoO_oL9I
Bona nit i bona sort.
P.D. Avui, primer dia de la resta de la meva vida, es també el primer dia sense tabac. 



dilluns, 7 de març del 2011

Dels 120 als 110 Km/hora

Com molts dels que seguiu aquest bloc sabeu, la meva feina m’obliga a utilitzar diàriament el cotxe per fer els noranta i pico de quilòmetres que separen Roquetes de Tarragona. Normalment, el recorregut d’anada el faig per la N-340 fins Vandellòs, per agafar l’autovia A-7 a l’Hospitalet que em deixa al centre de Tarragona. De tornada però, agafo l’autopista a l’Hospitalet i surto l’Aldea, es a dir, tot el recorregut (exceptuant el tram de l’Aldea a Roquetes), a partir d’avui, amb velocitat màxima permesa de 110 quilòmetres per hora.

Potser direu que soc una mica maniàtic, però procuro fer sempre una conducció econòmica, sense accelerades o frenades sobtades ni sobrepassant els límits de velocitat permesos. Aquesta, diguem-li, mania, m’ha permès fer un seguiment força exhaustiu del consum de combustible del meu vehicle i també del temps en fer els recorreguts més habituals. La conclusió, després de quasi tres anys de fer el mateix de dilluns a divendres, és que el consum mig del meu vehicle, per fer aquests 950 quilòmetres setmanals, és de 5,7 litres de gasoil per cada cent quilòmetres, i el temps mig en fer el recorregut d’una hora i cinc minuts l'anada(de la porta de casa a la porta de la feina) i una hora la tornada.

Amb aquestes dades doncs, avui era el primer dia per comprovar personalment si aquesta reducció de la velocitat màxima permesa suposava o no l’estalvi de combustible amb el que el Govern Central ha justificat la mesura, i quines conseqüències en temps de trajecte suposaven aquests deu quilòmetres menys de velocitat. Les dades obtingudes tenen la validesa científica que vulgueu, però lo cert és que allà on la setmana passada l'ordinador del cotxe marcava un consum mig de 5,5 litres per cada cent quilòmetres, avui era de 5,1, es a dir un 7,3% de reducció. En quant al temps per fer el recorregut, avui he trigat cinc minuts més per trajecte que amb les condicions dels dies anteriors.

Com us deia, "l’experiment" pot ser tan científic com vulgueu, però aquests 0,4 litres menys de consum mig suposen una reducció de 3,8 litres a la setmana que, al preu d’avui del gasoil, son quasi cinc euros setmanals. Si amés, amb això, es contribueix a reduir la contaminació, fer l’esforç de sortir cinc minut abans o tornar cinc minuts després no em sembla en absolut un sacrifici important.

En una situació de crisi com l’actual, les conseqüències que pot tenir un continuat increment del preu del cru per a la recuperació de la nostra economia  son més que previsibles, sent com som un país on el 50% de l’energia primària que consumim és de tipus fòssil (petroli) i tota ella importada. Per tant, amb tot el respecte per als que pugueu pensar el contrari, a mi em sembla correcte que s'utilitzi una mesura com aquesta per a reduir el consum energètic.

Bona nit i bona sort.

dimecres, 2 de març del 2011

La Variant de l'Eix de l'Ebre

28 de febrer de 2011

Roquetes adverteix que no acceptarà canvis en la variant de l'eix de l'Ebre


Traçat aprovat pel Govern de Catalunya

Llegia dilluns passat, al diari El Punt, la noticia que encapçala aquesta entrada. L’article venia a dir, que davant les manifestacions del Delegat del Govern de la Generalitat Xavier Pallarès, de transmetre als redactors del projecte que s’acceptessin les al·legacions presentades al seu dia pels veïns del Canalet i l’Ajuntament de Tortosa que situaven aquest vial a l’alçada del Canal Xerta – Sènia, l’Alcalde Paco Gas advertia que Roquetes no acceptaria canvis en aquesta infraestructura viaria tan important per al nostre municipi.
Totalment d’acord, tan sols lamentar que l’Alcalde no hagi utilitzat la via institucional per ratificar aquestes manifestacions, utilitzant el Plenari de l’Ajuntament per fer palès la unanimitat de tots els grups en la defensa del traçat actual, recollit al nostre Pla General des de l’any 2003, i al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre des de l’any 2001. Potser l’Alcalde sap que portant una moció com aquesta al Ple es podien posar en evidència discrepàncies al sí del govern quatri partit. Per exemple, quina opinió en te el regidor de C i U?, estarà d’acord que l’Alcalde  critiqui una decissió del Govern de la Generalitat?
Des del mes de desembre de l’any passat,  que es constituí el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, s’ha tingut ocasió, tal com ho han fet altres Ajuntaments, de presentar mocions en defensa, per exemple, del Nou Hospital de les Terres de l’Ebre,que el nou Govern pensa retardar per temps indefinit, i de la Llei d’Organització Territorial que preveia la Vegueria de l’Ebre, ara paralitzada pel nou executiu de la Generalitat. Son mocions que, com en altres temps, s’hagués pogut plantejar per l’Alcalde presentar-les, en nom de tots els grups municipals, de forma institucional. Però, els que seguiu aquest bloc ja ho sabeu, el diàleg i la voluntat de consens no és quelcom que caracteritzi ni a l’Alcalde, ni als grups que li donen suport.
El nostre grup municipal fins a tal punt està d’acord, en que s’acabi el projecte constructiu i s’inicien les obres quan abans sigui possible, que presentarem una moció al Ple de l’Ajuntament els propers dies, amb la voluntat que sigui consensuada i aprovada per tots els grups polítics municipals.
Aquest és un vial de primer ordre per al nostres interessos com a municipi, que no podem permetre que es retardi “sine die”, ni tampoc que per atendre interessos particulars, legítims, però a la fi particulars i extemporanis,  es modifiqui un traçat que des de fa deu anys figura al Planejament Territorial, i vuit al Planejament de Roquetes, havent passat per tots els tràmits d’exposició pública que preveu la legislació per a una actuació d'interès general com aquesta.
Bona nit i bona sort.