divendres, 29 d’octubre del 2010

Reflexions preelectorals (2)

Passeig Fluvial a Deltebre
Tot i no haver començat oficialment, estem ja a la plenitud de la campanya electoral. I no vull privar-me de participar-hi també amb reflexions com la que avui m'ha publicat La Veu de l'Ebre, en resposta a un article d'opinió de la setmana passada de la candidata al Parlament per C i U Meritxell Roigé:

El compromís del PSC amb l'Ebre

Benvolguda Meritxell Roigé, aquest cap de setmana he llegit el teu article d’opinió que titulaves “Pressupost de l’Estat: nou engany dels socialistes a les Terres de l’Ebre” i, des del respecte i fins i tot la bona relació personal que saps que tenim, voldria dir-te algunes coses.

Ja sé que estem en període preelectoral, també que ets candidata a ser diputada, però això no significa que tinguis barra lliure per dir coses que no són exactament tal com tu afirmes que són. Per començar, dir-te que els Pressupostos Generals de l’Estat encara no estan aprovats, fins ara l’únic que s’ha produït és que, amb els vots dels socialistes i del nacionalistes bascos i canaris, s’han rebutjat les esmenes a la totalitat que, entre d’altres, havia presentat Convergència i Unió. Error gros per part teva.

Però bé, això no és el més important, el que vull és comparar una època, la que vatros teníeu influència a Madrid amb la d’ara, on “malauradament” no pinteu res. Bé, en aquella època, recordes, la vostra influència servia per donar suport al Partit Popular i, per exemple, al Plan Hidrológico Nacional i al transvasament de l’Ebre. També d’aquella època recordo els problemes interns de la vostra coalició per a beneir un traçat de la  N-340 desdoblat, els vostres dirigents a Amposta volien una autovia desdoblada per la costa, vatros callaveu, i una vegada es va aprovar, per part del Govern socialista a l’Estat, de fer-la per l’interior, heu posat tots els pals a les rodes que heu pogut fins a l’actualitat.

Parles també d’endarreriments. Sí, hi estic d’acord, jo també voldria que l’execució d’infraestructures anés més ràpid, i que no hi hagués una crisi tan enorme com l’actual, i que no haguéssim de complir uns compromisos de reducció del dèficit, tal com els passa a la resta de països dels que som socis, i tal com demana el vostre portaveu a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, però la realitat és complicada i cal prendre mesures per canviar-la. El govern de Zapatero ha optat per mantenir la despesa social, què hi farem.

Convindràs amb mi que, desprès de molts anys, el Govern espanyol que ha posat en marxa la variant de l’Aldea ha estat l’actual, i estigues segura, que aquesta variant no trigarà els deu anys que a vosaltres us va costar fer els deu quilòmetres d’autovia des de Tortosa a l’autopista. Per cert, aleshores no es sentia la més mínima crítica per part vostra, tot i que no teníem crisi, i vatros manàveu o influíeu a tot arreu.

Ara, el que sí que em sembla una desmesura per part teva són les crítiques al PIPDE. Més de 400 milions d’euros en estat d’execució i executats en aquests set anys d’obres, que permeten millorar la qualitat ambiental del nostre riu, amb actuacions molt importants a bona part dels municipis riberencs de l’Ebre al seu pas pel nostre territori i també d’altres vinculades a municipis costaners que milloren les seves expectatives de futur. Recordes a quin procés d’espoliació del territori anava vinculat el vostre PIPDE? És a dir, aquell al qual vàreu donar suport  a canvi que el PP pogués endur-se l’aigua.

Finalment, estic d’acord amb tu, a les Terres de l’Ebre la crisi ha pegat fort, tancaments d’empreses importants han provocat un nivell d’atur important i, creu-me, més enllà de la demagògia amb que et manifestes, els socialistes estem realment preocupats, per això lluitem per tal d’evitar-ho, i des d’aquest Govern que, segons tu, tan poc ens estima, s’han aprovat deu milions d’euros, ara fa una setmana, per ajudar a la reindustrialització del territori en projectes proposats pels agents socioeconòmics de les Terres de l’Ebre.

En fi, els socialistes, a diferència d’altres, sabem que no ho fem tot bé, fins i tot que cometem errades, però la implicació i compromís dels socialistes catalans,i òbviament també dels de l’Ebre, amb el nostre territori és indubtable. I, m’atreviria a dir que, també la nostra influència. La vostra, la de CiU, quan la vàreu tindre, ja ho sabem, va acabar donant suport al PHN del PP.     

dijous, 28 d’octubre del 2010

El Conseller Maragall al Marcel·lí Domingo de Roquetes

Avui visitava Roquetes el Conseller d’Educació Ernest Maragall per veure la part acabada de les obres d’ampliació del Col·legi Marcel·lí Domingo. Quan es va començar el nou curs, ja us en vaig parlar, però avui, acompanyant al Conseller, m’han semblat encara unes instal·lacions més magnífiques.
El cert es que l’esforç econòmic del Govern en matèria d’educació a tot el país, però d’una manera especial a les Terres de l’Ebre, no admet comparació possible amb qualsevol altre període històric. Avui lo Conseller tenia a la seva agenda la visita a les noves escoles del Mas de Barberans, Roquetes, Ginestar i la llar d’infants del Perelló, tan sols una petita mostra del molt que s’ha fet.
Després de la visita hem pogut compartir amb el Conseller una estona relaxada per parlar de present, i sobretot de futur. A Roquetes ens queda encara el repte de fer una Escola Bressol pública, natros la portàvem al programa, algun dels partits que governa (ERC) també, però, pel que sembla, per a ells no ha estat una prioritat. Per a natros ho segueix sent. D’això, entre d’altres coses, hem parlat amb l’Ernest Maragall.
Us deixo, un petit reportatge fotogràfic de tot plegat.
Bona nit i bona sort.
 




dimecres, 27 d’octubre del 2010

El Plenari d'ahir 26-10

Doncs be, tal com us deia ahir, en aquest comentari intentaré explicar els aspectes més importants del que ahir ens proposava el Govern, al Plenari de l’Ajuntament, per tal d’iniciar el procés que permetrà adjudicar a una empresa, durant quinze anys, el servei d’abastament d’aigua a la població de Roquetes, i la nostra visió al respecte..

El sistema que havia funcionat fins ara era per arrendament de servei. És a dir,  l’arrendatari feia el servei de subministrament i de gestió, i l’Ajuntament li pagava una retribució. El resultat final era, que a la facturació dels rebuts que pagaven els ciutadans, li restàvem la retribució a la empresa que feia el servei, però qui marcava els criteris, no sempre de caire econòmic, amb els que els ciutadans havien de pagar l’aigua sempre era l’Ajuntament.

Amb el sistema aprovat avui, un cop s’adjudiqui, l’empresa concessionària pagarà  a l’Ajuntament dos canons, un de fix i un altre de variable, a canvi de fer la gestió del servei d’abastament d’aigua potable a la població.  Pot semblar el mateix, però no ho és. Abans, l’Ajuntament tenia marge per establir una polítiques de gestió de l’aigua, no basada exclusivament en l’equilibri financer que en tot moment haurà de tenir, a partir d’ara, la concessió per a l’empresa que se li adjudiqui el servei.

És a dir, abans, per exemple, es podia establir un increment a les tarifes mínimes per sota de l’IPC (o no incrementar-les) i a la vegada elevar els sobre-consums per damunt d’aquest Índex, per tal de desincentivar, amb el preu, l’ús irresponsable de l’aigua. Un dels fonaments de la Nova Cultura de l’Aigua. Ara, això no es podrà fer, d’acord amb el Plec de Clàusules, la concessió anirà vinculada per una banda a l’evolució de les tarifes d’acord amb l’Índex de Preus al Consum, i de l’altra a l’equilibri econòmic de la concessió, es a dir que li surtin els números a l’empresa concessionària.

Sorprenentment, a la proposta, no apareixen suficients incentius, al nostre parer, per a que les empreses que s’hi presenten efectuïn propostes tècniques que permetin millorar el servei, per exemple, d’una xarxa que l’any 2009 perdia el 25% de l’aigua elevada des del pou i potabilitzada (162 mil metres cúbics). En tot lo que això suposa de malbaratament d’un be escàs, i també de recursos econòmics. Les millores tècniques suposen tan sols el 35% dels punts per guanyar la concessió.

Però, el més flagrant de que aquesta proposta està pensada bàsicament per fer caixa, és el fet que s’obliga, a l’empresa que es vulgui adjudicar el servei, a avançar la totalitat dels quinze anys d’un dels cànons (quasi 300 mil euros) en el moment de la signatura del contracte d’adjudicació. És a dir, que amb aquesta bestreta dels quinze anys del servei d’aigua, l’equip de govern podrà tapar una part del forat econòmic que ells mateixos han ocasionat amb la seva nefasta gestió, davant una situació de crisis i reducció d’ingressos municipals 

Bé, en definitiva, ni s’ha propiciat el diàleg, ni la proposta ens ha paregut la més adequada per a fer front a la gestió d’un servei tan essencial com és el de l’aigua per a qualsevol municipi. Amés, estem segurs que, amb aquest plec de clàusules, a partir de 2012, com a mínim, l’increment del rebut dels usuaris serà el de l’IPC, sigui quina sigui la gestió que la empresa en faci.

Per tot això hi vam votar en contra.

Bona nit i bona sort.            

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Diàleg,debat, per a què? 7 a 6, i figues a la gorra

Efectivament, l’equip de govern del nostre Ajuntament, “mantenint el tarannà dialogant i participatiu” que ha caracteritzat tot l’actual mandat municipal, ha decidit treure a concessió administrativa el servei d’abastament d’aigua municipal, per un període de quinze anys. El tema semblava de prou importància i repercussió per pensar que mereixia un acurat debat i diàleg entre tots els grups  representats al Plenari de l’Ajuntament..

Doncs no, un cop més ens trobem amb l’inici d’un expedient realitzat mitjançant decret d’Alcaldia (tot i ser-ne competent el Ple), i d’un plec de clàusules administratives que es dictamina en Comissió Informativa sense haver-lo pogut llegir, i pel que diu l’Alcalde a la Comissió, ni tan sols els membres del Govern municipal.  Es a dir, uns i altres  tenim que manifestar-nos en relació a un plec de clàusules  de quaranta dues pagines i seixanta tres articles, que permetrà adjudicar per quinze anys el servei municipal d’aigua del nostre poble, sense ni haver-lo llegit. Això que us relato, sense diàleg ni debat, es produeix el passat 21 d’octubre, dijous de la setmana passada. Òbviament, el Govern municipal va votar a favor, i natros ens vam abstenir (és fa difícil manifestar-te en relació a allò que no coneixes).

Be, divendres 22 ens envien la convocatòria del Ple. Hi trobem a faltar documentació, la demanem, i dilluns 25 ens la envien per correu electrònic, i així, d’aquesta manera tan profundament dialogant, arribem a avui, dimarts 26, en que anem a un plenari, en que aquest és pràcticament l’únic punt de l’ordre del dia. Respecte a la oposició?, diàleg?, debat?; per a què?, si amb els set vots dels quatri-partits en tenen prou.

Ara és molt tard, i demà és dia de calçons vells i de matinar, així que permeteu-me que del Plenari, us en parli al comentari de demà.

Bona nit i fins demà.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

El nou Hospital de les Terres de l'Ebre

Aquesta nit, la Consellera de Salud Marina Geli, a Tortosa, ens deia que aquesta era la quaranta quatrena vegada que venia a les Terres de l’Ebre des que és Consellera, i això que, per a alguns de vatros, pot no ser important, per a mi si que ho és. Però d’aquesta questió us en parlaré més avant, perquè lo que ha estat realment transcendent és el motiu que justificava la seva visita d’avui.
En un acte públic a l’Auditori Felip Pedrell, la Consellera presentava el projecte guanyador del que ha de ser el nou Hospital de Tortosa,  que serà l’hospital de referència de les Terres de l’Ebre. Certament, aquest projecte d’equipament sanitari i assistencial, que anirà entre Tortosa i Roquetes, ens ha deixat a tots els assistents a l’acte gratament impressionats per la seva senzillesa, per la seva integració a l’entorn que l’envolta, per la seva configuració arquitectònica moderna, oberta i amable, i, en definitiva, perquè aquest projecte, al que els seus autors van donar, al presentar-se al concurs, el significatiu nom de Segle XXI, posarà les Terres de l’Ebre, en matèria de salut, dins la modernitat de la època que vivim.
Encara recordo el catorze d’agost del 2006, en que la Consellera convocava els mitjans de comunicació de l’Ebre a la Delegació del Govern per anunciar que, el seu Departament, després d’analitzar tots els pros i les contres de continuar ampliant el Verge de la Cinta, havia arribat a la conclusió que el més convenient era fer un nou hospital de referència territorial. D’ençà aquell moment, fins el dia d’avui, s’ha anat avançant en la disponibilitat urbanística dels terrenys, l’aprovació d’un Pla Funcional per al nou hospital, la convocatòria del concurs d’idees, i, finalment, la presentació pública, aquesta tarda, del projecte guanyador, realitzat pel prestigiós gabinet d’arquitectes que va realitzar el nou Hospital de Sant Pau a Barcelona. Els arquitectes Silvia Barberà, Esteve Bonell i Josep Maria Gil.
Alguns pensareu que aquest termini de quatre anys, entre l’anunci de la decisió i la presentació d’avui, ha estat excessivament llarg. Però lo cert és que la materialització administrativa d’un equipament tan important com aquest sempre és llarga, sigui quina sigui l’administració que el plantegi, tant per aspectes burocràtics com pels econòmics (la inversió prevista és de mes de 130 milions d’euros). No obstant, l’important és que ja tenim projecte per al nou hospital, i, si res no és torç, el 2015 el podem tindre en funcionament.
Ara tornaré a l’inici, al número de visites institucionals de Marina Geli a les Terres de l’Ebre. Us deia, que a mi  em sembla important que, una persona amb responsabilitat de Govern, hagi tingut presència física a les nostres terres un cop cada dos mesos, al llarg dels últims set anys. Per anunciar obres, per presentar projectes, per inaugurar-los, per fer pregons de Festa Major, en definitiva, per estar en contacte directe amb els ciutadans i ciutadanes de les quatre comarques de l’Ebre. I els desconfiats, a lo millor direu, i que?, o fins i tot,  potser afirmareu, era la seva obligació!. Doncs, potser sí, però abans d’aquests anys, o almenys, els vint i tres anys anteriors, això no es feia. Però és que, amés, les actuacions que en aquests set anys s’han fet al territori en matèria sanitària tampoc es feien.

Perquè el que és cert, és que el model sanitari i, en definitiva, el model territorial que van tindre els governs de Convergència i Unió durant vint i tres anys, van estar molt diferents  dels d’aquests últims set anys, i, certament, al meu parer, els números, els equipaments i les infraestructures parlen per si sols.
Per cert, no fa massa dies, els diaris destacaven unes declaracions d’Artur Mas a ESADE, on deia: “Per exemple, Catalunya té hospitals per tot arreu: ara bé, podem permetre’ns uns sistema ja molt capil·lar d’hospitals i construir-ne de nous, quan els actuals estan en part duplicats i no a ple rendiment?”
Una pregunta retòrica, que fa entreveure la voluntat del candidat de Convergència i Unió de tornar a un model que ja coneixem, i que, al meu parer, a les Terres de l’Ebre no ens va anar gens be.
 Bona nit i bona sort.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Nova subvenció del Govern de l'Estat per a Roquetes


Nau de LEAR

Efectivament, el Govern socialista de l’Estat ha fet possible que,  amb una subvenció d’un milió sis-cents cinquanta mil euros,  el nostre Ajuntament adquireixi les naus del que van ser les instal·lacions de LEAR fins ara fa uns mesos.

Aquest ajut forma part dels deu milions d’euros que el passat Consell de Ministres va aprovar per a la re-industrialització de les Terres de l’Ebre, d’acord amb les propostes presentades pels agents socio-econòmics del territori, mitjançant l’agència de la Generalitat Acció 10. Certament, en un moment de retallades pressupostàries , una quantitat important per tal de dinamitzar la nostra economia.

Aquesta noticia em sembla extraordinàriament positiva per a la nostra Ciutat. Després del shock anímic que suposà el tancament de LEAR per a Roquetes, i també per al conjunt del territori, calia una reacció de les administracions superiors com la que ha tingut en aquest cas l’Administració de l’Estat, un cop escoltats els agents econòmics de les nostres terres. Aquests diners públics haurien de permetre la gestió, des de l’Ajuntament, d’un espai ben preparat per a l’ubicació d’activitat econòmica industrial al nostre municipi, be sigui per a projectes empresarials de dimensió gran o mitjana, o be per acollir iniciatives més petites que generin ocupació.

En aquests poc més de dos anys de legislatura estatal, el Govern de Zapatero, haurà aportat al nostre Ajuntament, com a mesures per a sortir de la crisi, quasi quatre milions d’euros. Aquests diners han permès, ames de generar llocs de treball, la realització d’infraestructures i equipaments que sens dubte han millorat la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Tan sols per dir-ne alguna de les més significatives, les remodelacions dels enllumenats de Roquetes i la Raval de Cristo, o els Carrers del Casc Antic propers a l’Església.

La importància d’aquests recursos per a Roquetes, ha estat inversament proporcional a la dimensió publicitària que el Govern del nostre Ajuntament li ha donat. “Estic segur” que la  diferència entre el “bombo i platerets” que han utilitzat per inaugurar o fer públiques determinades actuacions (inclús amb ajuts molt inferiors) de Departaments o Institucions amb responsabilitats polítiques d’ERC i Ci U, i el fet que, fins ara, ni tan sols s’hagi inaugurat cap de les obres acabades amb els diners dels Fons Estatals (finançades al 100%), no es deguda a una utilització partidista per part de l’Alcaldia del nostre Ajuntament.

En fi, l’important, en aquest cas, és que, gràcies al Govern d’Espanya, les naus de LEAR seran ara de l’Ajuntament i, en la seva capacitat de gestió la possibilitat que es creïn llocs de treball i riquesa al nostre municipi.

Bona nit, i bona sort.

divendres, 15 d’octubre del 2010

El Plenari d'avui 14-10 i l'informe

Al Plenari extraordinari, que avui hem celebrat al nostre Ajuntament, es portava a aprovació el suport institucional a sengles mocions, relacionades amb models de creixement i d’acció política solidaria, a les que Roquetes, des del seu Ajuntament, sempre ha estat especialment sensible.
Em refereixo, en primer lloc, al suport a la candidatura com a Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, a presentar davant la Unesco. Candidatura promoguda per Federico Mayor Zaragoza, que compta amb el suport de bona part dels estaments socials, econòmics i polítics del territori, i que pot ser l’oportunitat que les Terres de l’Ebre rebin el reconeixement internacional de la singularitat i excel·lència del seu patrimoni natural i paisatgístic, i que, d’alguna manera, defineix una aposta decidida per un desenvolupament social i econòmic sostenible. La segona moció feia referència al suport a la declaració a favor dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, aprovada, fa poques setmanes, per 189 països a la ONU. Òbviament, sengles mocions han comptat amb el suport unanim de tots els regidors i regidores de l’Ajuntament.
Tot i que el Ple ha estat ràpid, amb poc debat, i que tots els punts menys un s’han aprovat per unanimitat, l’equip de govern plantejava dos propostes, a les que el nostre grup i ha donat suport, que si al seu dia se’ns hagués fet cas ens haguéssim pogut estalviar discussions inútils, i desqualificacions i insults, per part de l’Alcalde, tan desafortunades com injustes. M’explicaré.
Els que seguiu el bloc recordareu, que la presentació de reclamacions al Pressupost Municipal de 2010 per part del nostre grup, basant-nos en el nostre convenciment i amb informes verbals i escrits d’experts en matèria d’intervenció municipal, va ser objecte d’una forta polèmica, per dir-ho suau. Deien, que si no teníem raó, que era fals que tinguéssim un informe del SAM, que la reclamació havia ocasionat l’endarreriment de pagaments a proveïdors  i entitats, i altres coses de les que ja m’he manifestat en anteriors comentaris.
Doncs be, avui, dos dels punts de l’ordre del dia suposaven, d'una banda, una rectificació de “facto”,  en la línea dels nostres arguments previs a l’aprovació dels Pressupostos, i de l'altra, la constatació que la subvenció al Pavelló, tal com havíem dit, no estava encara concretada quan s'aprovaren. La qual cosa motivà dos dels arguments per a la reclamació posterior.
A la pràctica, avui, s’ha aprovat eliminar del pressupost la subvenció del FEDER per aquest any 2010, sol·licitant una prorroga per al 2011 de l’obra de la Reforma de l’Antic Ajuntament, de la que, d’acord amb els informes tècnics, tant sols es podrà executar en aquest any obra per valor de poc menys de tres mil euros. Natros, deiem que no es podia incloure al 2010 la totalitat de la subvenció als ingressos i sols la meitat de l'obra a les despeses.
D’altra banda, quatre mesos més tard de l’aprovació del pressupost, i tres mesos més tard d’inaugurat el Pavelló Poliesportiu,  avui aprovàvem, també, l’últim tràmit que farà possible comptar amb la subvenció del Consell Català de l’Esport, i  que permetrà pagar a l'empresa constructora quan arribin els diners de la Generalitat. Es a dir, que quan s’aprovà el pressupost i s’inaugurà el Pavelló, l’Ajuntament no comptava amb el corresponent finançament. Tal com havíem dit abans que s’aprovessin el pressupostos pel 2010.
No insistiré, equivocar-se és d’humans, però reconèixer-ho és de savis. En aquest cas natros teníem raó, i si se’ns hagués escoltat ens haguéssim estalviat moments de tensió innecessaris. Més encara quan vam aportar solucions i voluntat de diàleg.

Per acabar ja amb aquest tema, aquí us passo l’enllaç del PDF (amb les prevencions que ja us vaig comentar) amb l’informe genèric del SAM de la Diputació que donava força als nostres arguments.
Bona nit i bona sort.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Reflexions pre-electorals (1)


Dibuix de Forges

S’apropen eleccions, el 28 de novembre, els catalans i catalanes estem cridats a decidir, amb el nostre vot, quina és la força política que volem que lideri el futur del país des del Govern de la Generalitat.

En aquest context pre-electoral, un dia rera l’altre, els ciutadans i les ciutadanes rebem missatges de tota mena per mobilitzar el nostre vot. Certament, alguns d’aquests missatges, amés de preocupants, no aporten cap mena de solució cara el futur. Em refereixo, òbviament, al populisme esfereïdor amb el que alguns partits tracten el tema de la immigració.

La crisi econòmica que estem patint, fa que hi hagi ciutadans, angoixats per la seva situació personal, que busquin culpables als seus mals, i alguns, com el Quixot, quan lluitava contra molins de vent, veuen com a enemics imaginaris els estrangers. Com deia Aristòtil, “la multitud obeeix més a la necessitat que a la raó”. Però no, tot i ser una obvietat inclús per a aquells que diuen el contrari, el cert  és que  la immigració no tan sols no ha provocat aquesta maleïda crisi, sinó que amés és una de les seves principals víctimes.

Alguns pensàvem que la experiència d’un passat tràgic no massa llunyà, havia vacunat  per sempre  les democràcies occidentals d’un discurs que, el seu dia, va portar Hitler al poder. Però, pel que sembla, per un grapat de vots, alguns estan disposats a tot, portant el debat sobre la immigració (que hauríem de ser capaços de tenir des de la més estricta racionalitat) d’una forma barroera, alimentant,  amb les seves actuacions, les més baixes passions d’aquesta “multitud” aristotèlica.

No hi posaré noms, per no fer-los propaganda, però tothom sabem a quins partits polítics faig referència amb aquesta reflexió, i voldria creure que la seva desmesura populista i xenòfoba tindrà com a premi la indiferència majoritària dels electors.

Bona nit i bona sort