Reprenc l'activitat al blog, després d'una setmana atapeida d'activitat, reproduint literalment la meva intervenció al Plenari de l'Ajuntament, en nom del nostre grup municipal, en rel·lació al manifest dels Sindicats majoritaris de les Terres de l'Ebre, debatut com a mocio :
"Vagi per endavant que el nostre grup municipal donarà suport al manifest dels tres sindicats majoritaris del nostre territori que avui debatem com a moció.
Dit això, caldria entrar d’immediat a les causes que han portat a tenir que redactar aquest manifest ara i no fa un mes, un any o vint mesos, quan la primera crisi de la economia globalitzada començava a fer estralls al teixit industrial de les Terres de l’Ebre, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball.
El que ha passat tos ho sabem. LEAR culminava un pla extremadament premeditat de deslocalització de la seva producció a la planta de Roquetes, anunciant, quasi be, amb nocturnitat i traïdoria la seva voluntat de tancament immediat i, en conseqüència, deixant sense futur laboral a 518 homes i dones dels municipis de les nostres terres que, en la seva major part, l’hi han dedicat els millor anys de la seva vida laboral. Ni podem, ni volem acceptar els motius que la empresa addueix per justificar aquest magnicidi laboral. Els índex de productivitat i de qualitat laboral els demostren els alts nivells d’ISO que la planta de Roquetes ha anat assolint durant els mes de trenta anys d’implantació a les Terres de l’Ebre.
L’any que ve farà 20 anys que la MAI va instal•lar-se a Roquetes i, des de llavors, la planta ha estat tractada pel consistori amb la consideració preferencial que mereixia. Hem viscut els moments de celebració i alegria, i també hem estat atents a les demandes que, per part dels seus gerents, ens feien per resoldre mancances de competència municipal. Per tot això, avui ens sentim especialment dolguts i traïts. De fet, son molts els que diem que la planta de Roquetes es va començar a tancar quan una multinacional va comprar l’antiga MAI.
Que ens cal fer ara? El nostre grup municipal ho te molt clar donar suport, en tots i cada uns dels escenaris que vindran els propers dies, als treballadors i treballadores de LEAR. Estem i estarem al seu costat en les mobilitzacions per mantenir els llocs de treball, estarem al seu costat en les negociacions que hauran de tenir amb la empresa per la defensa dels seus drets socials i estem i estarem al seu costat en la lluita per la industrialització de les Terres de l’Ebre.
I ara, tornem al manifest, la situació de destrucció de llocs de treball al nostre territori és, ja ara, suficientment greu per a que les administracions superiors posin a sobre la taula, no sols voluntat, que ja se’ls suposa, sinó també accions decidides. El sector industrial de les comarques de l’Ebre està passant pel pitjor moment que ningú no recorda i, davant d’això, trobem a faltar respostes. Tal com diu el manifest, especialment en aquests moments, calen ajuts de l’Administració que incentiven la inversió privada i facin possible la creació de llocs de treball. Cal que hi hagin línies d’aval especials, que permetin l’accés al crèdit a petites i mitjanes empreses del territori, asfixiades avui per les dificultats d’obtenir-los de les entitats de crèdit oficial i, finalment, ens cal també que es prioritzen per les administracions les inversions pendents en infraestructures estratègiques. No volem obviar que els darrers anys s’ha avançat molt, però l’endarreriment històric del territori fa que ara, en mig d’aquesta situació especialment complicada calgui un major esforç.
No ens hem d’enganyar, en l’actual sistema econòmic, el màxim responsable d’un tancament com el de LEAR és de la pròpia empresa multinacional. Però l’impacte de les seves conseqüències va molt més enllà que la dels propis treballadors i treballadores. Si LEAR tanca, l'índex d’atur pujarà no menys de quatre punts, però el mal a la moral col•lectiva serà molt superior.
Per tant, reiterem, aprovarem el manifest i, tal com els treballadors i treballadors de LEAR diuen, “peLEARem, al seu costat, per evitar el tancament. I lluitarem des de la nostra responsabilitat política per a que les Terres de l’Ebre, que son Catalunya, tinguin el futur que la seva gent es mereix."
Bona nit i bona sort