dijous, 27 de gener del 2011

Lluitar contral l'atur, respectant la legalitat, l'ètica i l'estètica

Manifestació contra el tancament de LEAR Roquetes
Crec que tots estarem d’acord en que, més enllà de les diferents anàlisi que es fan des de qualsevol àmbit social, polític o econòmic, les conseqüències més dramàtiques de la crisi son aquelles que et permeten identificar-les estant al costat de les persones que directament les pateixen, especialment en el nucli de convivència més proper.

Concretament a Roquetes l’any 2010 es tancà amb 639 persones inscrites a les llistes de l’atur, tres-cents seixanta cinc homes i dues-centes setanta quatre dones. Persones que coneixem, amb les que tenim relacions de veïnatge, amistat o familiars, i amb les que compartim també la seva preocupació per un futur incert. Son, en definitiva, la nostra gent.

És doncs en aquest difícil context social quan, especialment, aquells que tenim responsabilitats públiques hem de posar el millor de natros mateixos i el màxim esforç per superar aquesta situació. La lluita contra la crisi i les seves conseqüència ha de ser el nostre principal objectiu com a polítics del mon local, i ja que les possibilitats i recursos municipals son limitats, hem de procurar que totes les accions destinades a reduir el nombre d’aturats, amb fons públics, estiguin guiades pel compliment de la legalitat, la més exquisida transparència i objectivitat, i amb la voluntat política d’ajudar, prioritàriament, a aquells conciutadans que pitjor ho estan passant. Cal tenir present que, dels 639 conciutadans aturats a finals d’any, vint i nou no rebien cap tipus de subsidi, i aquests, al meu parer, haurien de ser objecte d’atenció prioritària per part de l’Ajuntament.  

Ja us deia ahir el perquè no vam utilitzar el dret que tenim de fer preguntes al Govern de l’Ajuntament al darrer Plenari. Doncs be, tot seguit, us relataré allò que teníem interès en conèixer, de boca de l’Alcalde, i que, segurament, tampoc ens hagués contestat si li haguéssim preguntat.

Fa anys que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posa a disposició dels Ajuntaments el que s’anomenen Plans d’Ocupació que, en definitiva, son subvencions per a que els municipis puguin contractar persones desocupades, amb criteris de prioritat per als col·lectius amb més dificultats per trobar un lloc de treball (majors de 52 anys, menors de trenta, aturats de llarga durada, persones amb minusvalia, dones víctimes de la violència de gènere.... i en qualsevol cas destinats preferentment a persones que no cobrin cap subsidi).

El nostre Ajuntament fa molts anys que es presenta a aquestes convocatòries, i aquest ha estat també el que ha fet l’actual govern per a l’exercici 2011. Doncs be, pocs dies després de començar l’any, ens assabentàvem  que una persona familiar directa d’un/a membre del Govern municipal, havia estat contractada per l’Ajuntament mitjançant un Pla d’Ocupació, ocupant una plaça d’auxiliar administrativa, curiosament, a unes dependències on es desenvolupa una tasca de la que n’és regidor/a responsable el familiar de la persona contractada.

Advertits d’aquesta situació, vam demanar l’expedient administratiu d’aquests Plans d’Ocupació, i s’incrementà la nostra perplexitat. Resulta que:
1)    Aquesta persona, ha estat contractada dintre un projecte que l’Ajuntament va anomenar “Roquetes Intercultural” (això del nom te la seva importància, ja ho veureu), per al qual sols es van presentar dues persones, sent aquest l’únic dels projectes on sols hi ha dos candidats/es. A la resta n’hi havia moltes més (entre set i vint persones).
2)     El segon aspecte que ens va cridar l’atenció, és que de les tres característiques preferents dels candidats per a aquest projecte, la persona contractada no en complia cap, o al menys, dos de les tres no constaven a l’expedient, i l’altre, clarament, l’incomplia.
3)    Tampoc la candidata complia l’article 34 de l’Ordre de Treball 235/2009, al que la pròpia memòria del projecte, elaborat per l’Ajuntament, va fer referència específica.
4)    La persona contractada, en aquest moments, desenvolupa una activitat específica d’auxiliar administrativa, però el nom del projecte, “Roquetes Intercultural”,  en cap cas indicava que aquesta fos l’activitat a realitzar, ni incentivava tampoc que el Servei d’Ocupació de Catalunya pogués presentar candidats/es amb experiència administrativa, que estiguessin aturades, i que amés complissin els altres requisits de la convocatòria. 

En fi davant una situació que planteja tants dubtes, més encara quan el beneficiari/a és un familiar directe d’un Regidor/a del Govern de l’Ajuntament, ens hagués agradat que l’Alcalde s’hagués avançat al malestar que aquesta decisió pot generar entre tantes persones aturades del nostre municipi, i hagués explicat, per iniciativa pròpia, per que s’ha contractat a aquesta persona amb les condicions que abans he descrit. Com no ho ha fet, aquesta és una de les preguntes que haguéssim plantejat al Plenari d’ahir, si els regidors del Govern i l’Alcalde tinguessin per costum contestar a les preguntes que els fa l’oposició, tal com recull la legislació local.  

Jutgeu vatros mateixos.

Bona nit i bona sort.

dimarts, 25 de gener del 2011

El Plenari del mes de Gener


Caseta de camp tradicional

El Plenari d’aquest mes a l’Ajuntament es presentava amb dos únics punts a l’ordre del dia, tots dos relacionats amb qüestions urbanístiques. L’un, una modificació puntual del Pla General, que va quedar posposada el passat Ple, a instancies del nostre Grup, perquè, al nostre parer, a l’expedient administratiu de la modificació no quedava justificat (com és preceptiu) l’interès general de la proposta. Avui doncs, un cop corregit l’expedient, no hem tingut inconvenient en donar-li suport. Ens ha semblat raonable concentrar dos petites taques de sol destinats a equipaments públics i zones verdes en taques més grans, sense que per això es reduís ni un sol metre de sol destinat a aquestes finalitats a la zona industrial del Polígon de la Ravaleta.
Tot i donar-li suport, en cap cas aquest vot afirmatiu prejutja el que farem  quan es concretin els autèntics motius que han motivat la modificació, que, en definitiva, no son cap altra cosa que treure-li rendiment econòmic a una zona d’equipaments públics mitjançant una activitat privada. Ja veurem.
L’altre punt, consensuat per tots els grups polítics de l’Ajuntament, ha estat presentar al·legacions a les Normes de Planejament Urbanístic de les construccions agràries de les Terres de l’Ebre, que va aprovar inicialment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Aquestes al·legacions mantenen la voluntat política, dels que vam aprovar la revisió del Pla General l’any 2003, de que es puguin construir al nostre terme municipal petites edificacions, destinades a casetes d’eines o masets, amb un màxim de 40 m2 per a les primeres, i de 60 m2 per a les segones. Sempre que les finques, on es vulgui construir aquestes edificacions, tinguin una determinada superfície mínima, d’un jornal per a les primeres i quatre per a les segones.
Aquestes al·legacions, amés d’intentar mantenir el que ja permet l’actual Planejament Urbanístic de Roquetes, es justifiquen en la voluntat de contribuir a evitar dos qüestions prou importants que contribueixen a una transformació negativa del paisatge típic del nostre municipi, especialment a les planes amb conreu de secà. La construcció il·legal d’una banda, i l’abandonament de petites propietats amb poc rendiment econòmic, per l'altra.
En definitiva, el que avui hem aprovat és que, donada l’estructura de propietat pròpia de Roquetes, majoritàriament amb finques de poca superfície, la Generalitat permeti aquestes petites construccions que, en èpoques pretèrites, han estat tradicionals del municipi. Això si adaptant-les a les necessitats d’eines del camp actuals, i a unes mínimes condicions higièniques i de comoditat pròpies dels temps que vivim. Esperem que l’Organisme a qui van adreçades aquestes al·legacions tingui la sensibilitat suficient per tal d’aprovar-les.
Finalment, a l’apartat de precs i preguntes, hem mostrat la nostra disconformitat per l’incompliment de la legislació i la manca de respecte institucional cap al nostre grup, en no contestar el Govern municipal les cinc preguntes que els vam formular el passat Plenari que, tal com indica el Reglament d’Organització i Funcionament de les Administracions Locals, en no ser contestades a l’anterior sessió s’haurien d’haver contestat avui. En protesta per aquest comportament hem optat per no fer cap pregunta, tot i tenir interès en aclarir una actuació del Govern municipal d’aquestes darreres setmanes.
Però d’això us en parlaré al proper comentari.
Bona nit i bona sort.      

dimarts, 18 de gener del 2011

Irene Trullen Mulet debuta al cinema



Fotograma de Blog amb IreneTrullen (quarta per l'esquerra)
 
A la portada del “Magazine” de La Vanguardia del passat cap de setmana, apareixien les protagonistes femenines de la pel·lícula “Blog” opera prima de la directora catalana Elena Trapé, que s’estrena el proper 21 de gener, i que ja va rebre una menció honorífica a una de les seccions oficials del Festival de Sant Sebastià.

Aquest comentari, que no passaria de ser altra cosa que una referència anecdòtica d’un aficionat al cinema, té en aquest cas una consideració local que permet entendre el perquè, avui, em decideixo a parlar-ne. Entre aquestes joves actrius es troba la roquetenca Irene Trullen, una estudiant de batxillerat tecnològic que, emulant a la enyorada Mercè Lleixà, torna a vincular Roquetes amb l’anomenat Setè Art.

Irene, a la que ja hem pogut veure a la “tele” fent publicitat d’alguna reconeguda marca de telefonia mòbil, tot i naixer a Barcelona és filla de pares roquetencs, i aprofita molts caps de setmana i períodes de vacances per venir a Roquetes, i gaudir de les activitats pròpies de la seva edat amb la colla d’amics i amigues d’aquí.

Des d’aquest bloc desitjo que la “peli” sigui tot un èxit, i que, si aquest és el seu desig, tingui una carrera plena de satisfaccions personals i professionals. Molta sort Irene, però no descuidis els estudis.

Bona nit i bona sort.    

Retre comptes és una qüestió de cultura democràtica


Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

El títol que encapçala aquest comentari, tot i que hi estic absolutament d’acord, no és meu. És el titular d’una entrevista, que el diari El Punt feia ahir, al Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya amb motiu que, encara a  data d'avui, un bon nombre d’administracions locals del nostre País no han presentat els comptes de les seves respectives corporacions, corresponents a l’any 2009. Entre elles l’Ajuntament de Roquetes.
Certament, una societat democràtica és també una societat amb normes que regulen els drets i els deures dels ciutadans, obligant per igual tant a l’administració com als administrats. Us imagineu el que passaria si ens saltéssim els terminis de les nostres obligacions tributàries?, si no féssim efectiu l’IVA, l’IRPF, o la Contribució Municipal (IBI), o l’Impost de Vehicles, a les dates fixades per l’Administració? Òbviament, el que passaria és que ens aplicarien un recàrrec, que ens sancionarien.
Doncs be, l’Administració també te unes normes que l’obliguen, i entre aquestes, la de retre els comptes anyals dintre d’un termini temporal. En el cas dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions, aquest termini acaba el 15 d’octubre de l’any següent al de l’exercici tancat. Malauradament, al dia d’avui encara un 35% d’aquestes administracions no ha presentat els de l’any 2009, i això, avui, pot penalitzar als ajuntaments infractors de la norma no rebent els ajuts compromesos per la Generalitat fins la presentació dels comptes.
Apart de la manca de compliment d’una obligació legal, és lamentable també que, en el cas del nostre Ajuntament, els regidors de l’oposició, en aquests moments, no tinguem encara la més mínima informació de com s’han tancat els comptes municipals, tot i haver-la demanada amb reiteració. Com és pot realitzar la “constitucional” tasca de control i fiscalització del govern d’una institució democràtica, si aquesta incompleix, també en aquest aspecte, les més elementals regles del joc?
Efectivament, passant a negatiu l’afirmació del Síndic Major, no retre els comptes denota una manca de cultura democràtica per part de qui ho permet.
Bona nit i bona sort.
    

dijous, 13 de gener del 2011

Xavier Pallarès, nou Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre


Foto del diari Ara

Aquesta tarda he assistit a la pressa de possessió del nou Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès. El millor adjectiu que es pot dedicar a aquest acte institucional, com tots els altres que s’han desenvolupat en aquest llarg traspàs de responsabilitats d’un govern a l’altre,  és el d’exquisida normalitat democràtica.
Amb aquest acte, es posava final a una etapa política de set anys que, crec sincerament, ha estat molt positiva per al conjunt de les quatre comarques de l’Ebre, i a la que, modestament, vaig contribuir en la primera legislatura del Govern Tripartit, que va presidir Pasqual Maragall.
Sembla que hagi passat molt més temps però, vull recordar, fa poc més d’aquests set anys les Terres de l’Ebre eren un territori trasbalsat i angoixat pel seu futur. El transvasament de l’Ebre era una amenaça real que va provocar la mobilització majoritària dels ebrencs i ebrenques. Després vindria la victòria socialista, amb presidència de Zapatero, al govern d’Espanya i, vuit mesos després, la formació d’un govern d’esquerres a la Generalitat, com a conseqüència de les eleccions al Parlament de Catalunya. El Pla Hidrològic Nacional, al que havien donat suport els anteriors governs d’Espanya i Catalunya, es derogà i el transvasament va deixar de ser un malson.  
Tot això però, tot i formar part d’un passat recent, no deixa de ser més que   passat. La crisi, la retallada de l’Estatut pel Constitucional (com a conseqüència del recurs del PP), les diferències entre els partits que han format el Govern de la Generalitat aquest darrers set anys, i, segurament, la suma d’algunes altres qüestions d’importància menor han fet que, set anys desprès, Convergència i Unió hagi tornat al Govern, després d’una inqüestionable victòria electoral.
És per aquest motiu que, Xavier Pallarès, avui, prenia possessió del càrrec de Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i, des d’aquest bloc, no em resta més que felicitar-lo pel nomenament i, des de la discrepància política, desitjar-li sort en el desenvolupament de seu càrrec pel be del territori.
Bona nit i bona sort.  

dimarts, 4 de gener del 2011

Un bon amic que es jubila

Des de fa molts temps, la nit de fi d’any l’acostumem a passar amb la colla d’amics. Al principi érem una collada de gent, ens ajuntàvem tres generacions, algunes iaies, natros i els nostres fills i filles. Poc a poc, els més joves han anat aixecant el vol, i l’inexorable llei de la vida ha fet que els més grans ens hagin anat deixant. En tots aquests anys però, sempre sempre, el darrer dia de l’any, poc abans de les campanades, hem celebrat l’aniversari de l’amic Paco Lleixà.

Paco, ha estat per a tots natros un amic molt especial. Persona bondadosa on les hi hagi, prudent, pausat i patidor a la vegada, sempre disposat a ajudar, servicial i bon amic. Enguany, ha estat un aniversari especial, l’amic Paco feia seixanta-cinc anys i, per tant, el seu principal regal d’aniversari ha estat la jubilació.

Va nàixer al Mas, va ser músic a la seva joventut, i aquesta vocació (segurament frustrada per la dura realitat) el va portar a continuar la seva relació amb el mon de la “faràndula” mitjançant la professió de la que ara s’ha jubilat, representant artístic.

Justament el vaig conèixer quan, poc després de casar-me amb una roquetera i vindre a viure a aquesta Ciutat, vaig decidir integrar-me com a membre de la Junta del Patronat de Festes. De fet, Paco ha estat, des de fa més de 35 anys, l’intermediari entre els artistes de les nits de la nostra Festa Major  i el Patronat de Festes, posant-hi tot de la seva part per a que uns i altres sempre acabessin contents. Mai l’he vist alterar-se i això que, estic segur, podria contar anècdotes que haguessin posat a prova al més pacient dels mortals. 

En fi, enguany les festes continuaran, els conjunts i les orquestres seguiran tocant, les companyies de teatre demanant les millors condicions per poder representar les seves obres. Tot, aparentment, serà igual que els anys anteriors,  però els que l’hem vist treballar-hi de sol a sol sabrem que Paco ja no estarà pendent que no falli res, que no falti res, que ningú no s’enfadi....., almenys professionalment parlant. Perquè, malgrat jubilar-se, ell continuarà ajudant a que les Festes de Roquetes siguin una referència a les Terres de l’Ebre, ara tan sols per compartir l’estima a la seva Ciutat amb la resta de membres de la Junta del Patronat de Festes.

Enhorabona Paco, per molts anys i, tal com tu ens has dit tantes vegades, moltes gràcies. Gaudeix la jubilació al màxim amb Montse, s’ho mereix.

Bona nit i bona sort.

dilluns, 3 de gener del 2011

Democràticament penós, legalment infumable.

Ha començat un any nou, però encara arrosseguem alguna qüestió pendent de l’any anterior. A dia d'avui, alguns de vatros, haureu rebut la Revista Roquetes del mes de desembre, i, segurament, heu pogut comprovar que, per primer cop en tres anys i mig, surt un espai destinat a l’opinió dels Grups Polítics de l’Ajuntament. El primer en disposar d'aquest espai, per decisió unilateral del Govern Municipal, havia de ser el Grup del PSC. Però, malgrat tot, tampoc en aquest cas ens han deixat comunicar-nos amb els roqueteros i roqueteres mitjançant una revista que es financia amb recursos públics (de tots i totes).


Aquest és l’article, enviat per correu electrònic el 23-12 a les 23,13, a Roquetes Comunicació:

PER UN 2011 MOLT MILLOR
No deixa de ser sorprenent que, després de tres anys i mig de legislatura sense possibilitat d’adreçar-nos als roqueteros i roqueteres mitjançant la Revista Roquetes, el govern municipal, a través d’un correu electrònic, ens doni cinc dies per escriure un article d’opinió.
Cada partit polític de l’Ajuntament n’escriurà un i, com som el grup amb més regidors/es, diuen que tindrem “el privilegi” d’escriure en primer lloc, sent la resta de grups (d’aquí a les eleccions) els que ho faran a continuació.
Estem segurs que el fet que una situació com aquesta es produeixi dies desprès que el Síndic de Greuges hagi donat un “ultimatum” a l’Ajuntament per la seva falta de col·laboració, com a conseqüència de les queixes expressades pel nostre grup municipal, no deu ser més que una casualitat.
També deu ser una casualitat que el dia 30 de desembre va fer dos anys de l’aprovació (amb el nostre vot en contra) d’un reglament d’accés i ús dels mitjans de comunicació municipals que, tot i les seves irregularitats, no ha pogut ser recorregut davant els tribunals ja que no ha estat encara publicat (com es legalment preceptiu) als butlletins oficials. I, a la fi, tampoc no creiem que aquesta magnanimitat,  que ens permet comunicar-nos amb els roqueteros i roqueteres mitjançant la revista Roquetes (després de 42 mesos), amb un article de com a màxim 25 línies,  sigui com a conseqüència d’una recuperada voluntat, per part del govern de l’Ajuntament, de complir amb el que la llei diu vers la participació dels grups polítics als mitjans de comunicació municipals.
Doncs bé, ja que sembla que aquest escrit serà el primer i l’últim que el nostre grup tindrà ocasió de fer en aquest mandat municipal, pensem que el millor que podem fer és utilitzar  aquest espai de la Revista per desitjar a tots els roqueteros i roqueteres, que el 2011 sigui un any molt millor en tots els aspectes, especialment per a totes aquelles persones a les que la crisi ha afectat directament. (Us seguirem informant mitjançant miquelcastello.blogspot.com) 
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Roquetes


Aquestes van ser les raons donades per no publicar-lo:

Jordi Baucells Lluís <jbaucells@roquetes.cat>
per a"J. Miquel Castelló Merino" <miquelcastello.roquetes@gmail.com>
data27 de desembre de 2010 20:41
assumpteRe: Article del PSC per a la revista Roquetes
Benvolgut Miquel,
Malauradament, com ja et pots imaginar, no ha estat possible publicar el teu article a la revista Roquetes, en compliment del que diu l'article 13 del Reglament de Roquetes Comunicació, degut a que l'has enviat quan la revista ja estava a impremta.
........
En tot cas, continuarem amb la rotació dels articles per grups polítics i t'avisarem quan toqui el torn del grup del PSC.
..........
Salutacions,
Jordi Baucells Lluís

I això és el que diu l’esmentat Article 13:

ARTICLE 13. ACCÉS A LA REVISTA ROQUETES.
1. La revista Roquetes cedirà un espai corresponent a 1/3 de pàgina per a l'opinió dels diferents grups polítics amb representació municipal.
2. L'ús d'aquest espai serà rotatori i cada mes en podrà fer ús sols un grup polític. Successivament, començant per ordre de nombre de regidors, 'alternarà l'ús d'aquest espai entre els diferents grups polítics.
3. També es reservarà un espai corresponent a una pàgina per a cada grup polític que es presenti a les eleccions municipals de Roquetes.
4. Els articles d'opinió s'hauran d'enviar, com a molt tard, abans de l'últim dia de mes per poder incorporar-se a la revista. Els articles que superin aquesta data s'inclouran en el número següent i l'espai reservat quedarà sense ús.

No troveu que aquest article 13 s'hi sembla molt al 26 de la cançó de La Trinca “Califa”?
Bona nit i bona sort.