Xavier Pallarès, nou Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre



Foto del diari Ara



Aquesta tarda he assistit a la pressa de possessió del nou Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès. El millor adjectiu que es pot dedicar a aquest acte institucional, com tots els altres que s’han desenvolupat en aquest llarg traspàs de responsabilitats d’un govern a l’altre,  és el d’exquisida normalitat democràtica.

Amb aquest acte, es posava final a una etapa política de set anys que, crec sincerament, ha estat molt positiva per al conjunt de les quatre comarques de l’Ebre, i a la que, modestament, vaig contribuir en la primera legislatura del Govern Tripartit, que va presidir Pasqual Maragall.

Sembla que hagi passat molt més temps però, vull recordar, fa poc més d’aquests set anys les Terres de l’Ebre eren un territori trasbalsat i angoixat pel seu futur. El transvasament de l’Ebre era una amenaça real que va provocar la mobilització majoritària dels ebrencs i ebrenques. Després vindria la victòria socialista, amb presidència de Zapatero, al govern d’Espanya i, vuit mesos després, la formació d’un govern d’esquerres a la Generalitat, com a conseqüència de les eleccions al Parlament de Catalunya. El Pla Hidrològic Nacional, al que havien donat suport els anteriors governs d’Espanya i Catalunya, es derogà i el transvasament va deixar de ser un malson.  

Tot això però, tot i formar part d’un passat recent, no deixa de ser més que   passat. La crisi, la retallada de l’Estatut pel Constitucional (com a conseqüència del recurs del PP), les diferències entre els partits que han format el Govern de la Generalitat aquest darrers set anys, i, segurament, la suma d’algunes altres qüestions d’importància menor han fet que, set anys desprès, Convergència i Unió hagi tornat al Govern, després d’una inqüestionable victòria electoral.

És per aquest motiu que, Xavier Pallarès, avui, prenia possessió del càrrec de Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i, des d’aquest bloc, no em resta més que felicitar-lo pel nomenament i, des de la discrepància política, desitjar-li sort en el desenvolupament de seu càrrec pel be del territori.

Bona nit i bona sort.