Reflexions pre-electorals (1)



Dibuix de Forges



S’apropen eleccions, el 28 de novembre, els catalans i catalanes estem cridats a decidir, amb el nostre vot, quina és la força política que volem que lideri el futur del país des del Govern de la Generalitat.

En aquest context pre-electoral, un dia rera l’altre, els ciutadans i les ciutadanes rebem missatges de tota mena per mobilitzar el nostre vot. Certament, alguns d’aquests missatges, amés de preocupants, no aporten cap mena de solució cara el futur. Em refereixo, òbviament, al populisme esfereïdor amb el que alguns partits tracten el tema de la immigració.

La crisi econòmica que estem patint, fa que hi hagi ciutadans, angoixats per la seva situació personal, que busquin culpables als seus mals, i alguns, com el Quixot, quan lluitava contra molins de vent, veuen com a enemics imaginaris els estrangers. Com deia Aristòtil, “la multitud obeeix més a la necessitat que a la raó”. Però no, tot i ser una obvietat inclús per a aquells que diuen el contrari, el cert  és que  la immigració no tan sols no ha provocat aquesta maleïda crisi, sinó que amés és una de les seves principals víctimes.

Alguns pensàvem que la experiència d’un passat tràgic no massa llunyà, havia vacunat  per sempre  les democràcies occidentals d’un discurs que, el seu dia, va portar Hitler al poder. Però, pel que sembla, per un grapat de vots, alguns estan disposats a tot, portant el debat sobre la immigració (que hauríem de ser capaços de tenir des de la més estricta racionalitat) d’una forma barroera, alimentant,  amb les seves actuacions, les més baixes passions d’aquesta “multitud” aristotèlica.

No hi posaré noms, per no fer-los propaganda, però tothom sabem a quins partits polítics faig referència amb aquesta reflexió, i voldria creure que la seva desmesura populista i xenòfoba tindrà com a premi la indiferència majoritària dels electors.

Bona nit i bona sort