Un dels últims Plenaris de la legislatura

Avui a l’Ajuntament  celebraven el que de ben segur serà un dels últims plenaris d’aquesta legislatura.

Tal com ja us vaig anunciar al bloc, el nostre grup municipal ha presentat dues mocions en relació a que es mantingui el  traçat de la Variant de l’Eix de l’Ebre, al seu pas pel nostre municipi, i també la sol·licitud al Govern de la Generalitat per a que mantingui els terminis en la construcció del nou Hospital Regional de les Terres de l’Ebre a Tortosa que contemplava l’anterior Govern de Catalunya.

Al companys i companyes del nostre grup municipal, ens ha satisfet molt que aquestes mocions, que vam presentar amb voluntat de ser compartides per tots els grups polítics de l’Ajuntament, hagin estat aprovades per unanimitat, amb arguments pareguts per part de tots. Aquesta infraestructura viaria, i el nou hospital, son inversions molt importants per a tot el territori de l’Ebre, però de manera molt especial per al nostre municipi, per aquest únic motiu les vam presentar.

La darrera part del debat l’han ocupat els aspectes econòmics i financers de l’Ajuntament. Avui, el Govern municipal, portava a aprovació quasi dos-cents mil euros de factures extrajudicials, és a dir, factures que per un o altre motiu corresponien a l’exercici passat i s’hauran de comptabilitzar al pressupost del any 2011. Aquest fet, per si mateix, no deixaria de ser una anècdota més o menys significativa del mal endreçament amb el que es gestiona el pressupost corrent de l’Ajuntament, sinó fos per que plou sobre mullat.

Aquests dos-cents mil euros, s’han d’afegir als 2,2 milions d’euros pendents de pagament (amb data del 24 de març) del pressupost de l’any 2010, set-cents trenta-sis mil dels quals corresponents a factures de petits proveïdors, algunes d’elles amb data del mes de gener de l’any passat. D’altra banda, ja us parlaré en un pròxim comentari del tema Pavelló Poliesportiu, inaugurat al juliol passat i, de moment, amb factures al calaix que no poden ser aprovades, en no tenir finançament, per més de cinc-cents mil euros.

Davant una situació tan delicada en que, per absència del regidor d’Hisenda, l’Alcalde ha tingut que respondre a qüestions que (com ell mateix admet) no domina, ha contestat les nostres crítiques dient que, si el Govern municipal anterior (PSC i C i U) no haguéssim fet la piscina climatitzada (que ell com Alcalde va inaugurar) l’Ajuntament s’hauria estalviat un milió d’euros, en aquests últims tres anys. Quin descobriment més brillant!.

Efectivament, si el govern anterior no hagués fet la piscina climatitzada, ni la biblioteca, i tanta i tanta inversió com, raonablement, permetia la millor situació econòmica que mai ha viscut el nostre Ajuntament, es deurien menys diners, però Roquetes seria més pobra. Aquell Govern va fer molta obra pública amb un endeutament raonable, i per finançar la piscina climatitzada es va optar per la concessió, en definitiva una  formula de finançament alternativa al préstec que, entre d’altres coses, ha permès al govern actual endeutar-se sense demanar l’autorització  de la Generalitat.

 Però, i l’actual Govern? Doncs be, segons diu la propaganda de Paco Gas, en aquests anys de crisi econòmica, l’Ajuntament ha invertit més de 10 milions d’euros, del quals 2 milions pagats al 100% amb els Fons Zapatero, i 2,4 en crèdits a llarg termini. Podia fer-se una inversió tan gran, com la que ens diu l’Alcalde, en època de crisi?

La resposta, en part, es troba en les dificultats que avui te el nostre Ajuntament  per pagar fins i tot, la despesa més bàsica del seu funcionament. S’ha estirat molt més el braç que la màniga, i quan més es tardi en reconèixer-ho, més gran serà el forat, i més difícil sortir-ne.   

Bona nit i bona sort.   

La Variant de l'Eix de l'Ebre

28 de febrer de 2011

Roquetes adverteix que no acceptarà canvis en la variant de l'eix de l'Ebre

Publicat  El Punt



Traçat aprovat pel Govern de Catalunya



Llegia dilluns passat, al diari El Punt, la noticia que encapçala aquesta entrada. L’article venia a dir, que davant les manifestacions del Delegat del Govern de la Generalitat Xavier Pallarès, de transmetre als redactors del projecte que s’acceptessin les al·legacions presentades al seu dia pels veïns del Canalet i l’Ajuntament de Tortosa que situaven aquest vial a l’alçada del Canal Xerta – Sènia, l’Alcalde Paco Gas advertia que Roquetes no acceptaria canvis en aquesta infraestructura viaria tan important per al nostre municipi.

Totalment d’acord, tan sols lamentar que l’Alcalde no hagi utilitzat la via institucional per ratificar aquestes manifestacions, utilitzant el Plenari de l’Ajuntament per fer palès la unanimitat de tots els grups en la defensa del traçat actual, recollit al nostre Pla General des de l’any 2003, i al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre des de l’any 2001. Potser l’Alcalde sap que portant una moció com aquesta al Ple es podien posar en evidència discrepàncies al sí del govern quatri partit. Per exemple, quina opinió en te el regidor de C i U?, estarà d’acord que l’Alcalde  critiqui una decissió del Govern de la Generalitat?

Des del mes de desembre de l’any passat,  que es constituí el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, s’ha tingut ocasió, tal com ho han fet altres Ajuntaments, de presentar mocions en defensa, per exemple, del Nou Hospital de les Terres de l’Ebre,que el nou Govern pensa retardar per temps indefinit, i de la Llei d’Organització Territorial que preveia la Vegueria de l’Ebre, ara paralitzada pel nou executiu de la Generalitat. Son mocions que, com en altres temps, s’hagués pogut plantejar per l’Alcalde presentar-les, en nom de tots els grups municipals, de forma institucional. Però, els que seguiu aquest bloc ja ho sabeu, el diàleg i la voluntat de consens no és quelcom que caracteritzi ni a l’Alcalde, ni als grups que li donen suport.

El nostre grup municipal fins a tal punt està d’acord, en que s’acabi el projecte constructiu i s’inicien les obres quan abans sigui possible, que presentarem una moció al Ple de l’Ajuntament els propers dies, amb la voluntat que sigui consensuada i aprovada per tots els grups polítics municipals.

Aquest és un vial de primer ordre per al nostres interessos com a municipi, que no podem permetre que es retardi “sine die”, ni tampoc que per atendre interessos particulars, legítims, però a la fi particulars i extemporanis,  es modifiqui un traçat que des de fa deu anys figura al Planejament Territorial, i vuit al Planejament de Roquetes, havent passat per tots els tràmits d’exposició pública que preveu la legislació per a una actuació d'interès general com aquesta.

Bona nit i bona sort.

Els camins municipals de Roquetes



Uns dels molts clots de les Parellades



Desprès de llegir cartes de queixa als diaris, de rebre comentaris de pagesos, d’escoltar a caçadors, boletaires i excursionistes, tots lamentant-se de l’estat dels camins municipals de Roquetes, m’he decidit a penjar aquest comentari al bloc.

Certament, la extensa superfície rural del nostre terme municipal fa dels més de dos-cents quilòmetres de camins una peça clau, especialment, per a la comunicació tant de pagesos professionals, com els, avui més majoritaris, de cap de setmana. Evidentment també, tant els conreus propis del terme, bàsicament de secà (olivera, ametller, garrofer), com d’altres (els cítrics) que es van anar imposant a finals dels anys vuitanta, tenen una periodificació en el temps de recol·lecció molt semblant entre la tardor i l’inici de l’hivern.

Tanmateix, es coneguda per quasi tothom del nostre poble, la important afició a la caça menor i major, que concentra la seva activitat en aquest mateix període. Essent també en aquests darrers mesos de l’any, els que, bé sigui pels rovellons o simplement pel gaudi d’un paisatge majestuós, més persones accedeixen al Port de Caro per la seva entrada des del nostre municipi.

Tot això que acabo d’exposar no és una novetat, es produeix cada any, tothom ho sap. Com també tothom sap, o hauria de saber, que és en aquests mesos quan els camins han d’estar en el millor estat possible, en ser-ne més utilitzats.

Amb més o en menys diners, això havia estat una norma de funcionament dels governs municipals de Roquetes, fins l’actual legislatura. Molts van ser els camins que es van asfaltar de nou (Terrapico, Els Trulls i Bello, els més recents a la legislatura passada). Però a més, l’any que hi havia pocs recursos fèiem una passada pels que tenien més trànsit i, si n’hi havien més, la reparació era més important i afectava més camins. Tot això, sempre resant per a que no vingués una llevantada i tinguéssim que començar de nou.

L’estiu passat ja vam veure el mal estat de conservació d’alguns dels més importants, però pensàvem que al setembre es posaria solució. Així doncs, aquesta tarda hem anat a comprovar si ja s’havien arreglat o si les moltes queixes que ens havien arribat estaven fonamentades .

Per dir la veritat, hem pogut veure que alguns dels camins feia poques hores que s’havien arreglat. Altres, però, estaven tan malament o pitjor que l’estiu passat. Especial menció al de les Parellades, un dels més transitats del terme, que presenta un aspecte que pot resultar fins i tot perillós per a les persones que l’utilitzen. En fi, us deixo un petit reportatge gràfic d’allò que hem vist.

Bona nit i bona sort.





Lo passador és ja realitat





Lo Passador és ja realitat

  

Lo Passador ja és una realitat, complint amb els compromisos de tenir-lo enllestit a finals de setembre, José Montilla, President de la Generalitat, conjuntament amb els Alcaldes de Sant Jaume i Deltebre l’inaugurava aquest matí.

En anteriors comentaris us manifestava l’opinió de que aquesta infraestructura tenia un valor simbòlic i emotiu molt important. Des de la creació dels nuclis urbans de Sant Jaume i Deltebre, els habitants d’aquest dos importants municipis del Delta s’havien vist obligats a comunicar-se mitjançant transbordadors, barcasses o muletes, o tenint que recórrer més de vint quilometres per carretera per superar els dos-cents metres que els separen. Això, fins avui, havia estat sempre així, i la gent de Deltebre i Sant Jaume ho havia interioritzat com una injustícia secular.

Segons ens deien avui els Alcaldes de Deltebre i Sant Jaume, moltes han estat les persones d’un i altre poble que van lluitar, i han lluitat per que un dia com el d’avui arribés, malauradament molts no ho han pogut veure, probablement per això la immensa alegria que tots sentien a l’obrir-se al transit no era incompatible amb una sentida emoció que m’ha permès veure gent, gran i jove, amb llàgrimes als ulls quan la gent dels dos pobles s’han trobat al mig del pont, entre els aplaudiments de tots els que estàvem allí.

Lo Passador és un pont modern, perfectament integrat al paisatge del Delta, un pont humanitzat que dona tant valor al trànsit de vehicles com al de persones, bonic, molt bonic; però amés de tot això, és un pont que estretirà els llassos fraternals de dos dels municipis més importants del Delta de l’Ebre, i els obre un futur molt més pròsper.

Com algú em deia aquest matí, aquesta és una de les obres que te molt més valor que el que li dona el seu cost econòmic, avui s’ha tancat una pàgina d’injustícia i oblit, i s’ha obert un llibre, que està per escriure, ple d’oportunitats per als ciutadans de Deltebre i Sant Jaume. Lo Passador ja és d’ells, segur que l’aprofitaran.

Des del meu petit granet de sorra aportat per a que un dia com el d’avui fos realitat, vull felicitar a tots els que l’han fet possible.

Us deixo un petit reportatge fotogràfic de tal com he vist la jornada.





Bona nit i bona sort

El President inaugurant lo Pont

Parlament del President Montilla





• 
               

 







El transbordador ja no hi és



Esperant el pas dels primers vehicles



Els primers cotxes des de Deltebre







 





Per a la història, jo també hi era







 













Lo passador (i 2)

L’alegria i la il•lusió que avui transmetien els molts veïns d’un i l’altre municipi, que s’han atansat al pont, era contagiosa. Alguns deien que fa més de trenta anys que s’hauria d’haver fet, altres feien referència a lo bonic que era lo pont, els més grans quasi no es creien allò que comença a ser una realitat, tots mostraven la seva impaciència per poder creuar-lo.

Certament, ha costat molt. Aquesta tarda al peu del pont, amb l’Alcalde de Sant Jaume, l’amic Castor, recordàvem les moltes vicissituds que hem viscut junts els darrers anys per arribar a aquest moment. Recordàvem les dificultats que van haver per incloure’l al primer Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, com a nexe d’unió de tota l’Anella Viaria del Delta. Parlàvem també del compromís del Conseller Nadal al pregó de les Festes de Sant Jaume del juliol del 2006, quan els molts santjaumeros i santjaumeres, que es congregaven a la plaça de l’Ajuntament, van esclatar de joia davant l’anunci que ja s’havia tret a concurs de idees la realització del projecte del pont. O quan, a la tardor d’aquell mateix any, presentàvem a Barcelona el projecte guanyador “Lo passador” i de l’adjudicació de les obres que ara estan a punt de concloure.

Ha estat complicat i llarg però, finalment, el treball ha fructificat i aquells compromisos amb el territori dels governs presidits per Pasqual Maragall i José Montilla s’han complert. Ara, modestament, sols em queda desitjar que el proper mes de setembre u octubre puguem creuar junts lo pont i que “Lo passador” aporti a Sant Jaume i Deltebre un futur millor. Enhorabona.

Bona nit i bona sort.

Lo Passador (1)

Els que seguiu aquest bloc sabeu que està integrat majoritàriament per comentaris de Roquetes, les institucions, les entitats i la seva gent; avui però  permeteu que faci un parèntesi. El motiu em sembla que ho mereix.

Entre aquest matí i primera hora de la tarda, al mig de l’Ebre, entre Sant Jaume i Deltebre, s’ha ensamblat la peça central del Pont lo Passador que en pocs mesos permetrà unir aquestes dos poblacions del Delta. Aquesta infraestructura emblemàtica de les Terres de l’Ebre corregirà definitivament la deficiència territorial històrica que ha suposat que els ciutadans de dos pobles separats per poc més de 300 metres no tinguessin altra alternativa per anar d’una ciutat a l’altra, que utilitzar el transbordador o fer més de vint quilometres en vehicle.

Aquesta, com també ho son les carreteres que comuniquen Catalunya amb l’Aragó (per Arnes i per Batea) o el País Valencià (per Ulldecona i Alcanar), és una infraestructura que supera la dimensió local per esdevenir una actuació estratègica territorial que, sens dubte, ofereix unes millors expectatives de desenvolupament per aquests municipis del Delta en particular, però també, per al projecte territorial de la Vegueria de l’Ebre.