Per què aplaudeixen? De què se'n riuen?



Fotografia de la Agencia EFE

Resulta absolutament incomprensible veure els aplaudiments i els somriures dels diputats i diputades del Partit Popular, després del discurs del seu líder i President del Govern d’Espanya Mariano Rajoy Brey, un cop haver anunciat la més brutal retallada als drets dels seus conciutadans. Com poden aplaudir un discurs que culmina un període, de poc mes de sis mesos, d’involució econòmica, social i democràtica, aquells que foren elegits per defensar la economia, la societat i la democràcia d’aquest país?

Mentre a altres països europeus, afectats igualment per la crisi, les mesures d’ajust s’han anat aplicant, ja sigui en la direcció contraria a les ineficaces mesures del PP, com les que està duent a terme Hollande a França, o amb les mateixes conviccions ultraliberals que a Espanya defensa el govern de Rajoy, com a Itàlia, Portugal o Grècia, enlloc de la Europa democràtica s’havia vist fins ara, una gesticulació tan allunyada del patiment al que tantes persones es veuran abocades per les noves “garrotades” de Rajoy als més febles.

Les mesures que Rajoy va presentar ahir al Congrés de Diputats son el darrer i tràgic salt cap a l’abisme d’un Govern que vol arrossegar amb ell als parats, als pensionistes, als malalts, als funcionaris, als miners, als petits empresaris, als estudiants universitaris, als botiguers..... en definitiva, a tot allò que vulgarment anomenem la “poca roba”. Mentre, els grans defraudadors, les grans corporacions econòmiques, els bancs...., tots aquests son objecte d’un tracte preferencial. Potser sigui per això que, els diputats i diputades del PP, aplaudeixen i somriuen, estan satisfets i ho volen fer notar.

Però això no pot quedar així, hem de dir prou. Ja ni les excuses de mal pagador de que la culpa de tot plegat la tenia Zapatero tenen cap valor. Perquè, ni encara que fos veritat que ZP tingués la culpa de la crisi del “mon mundial”, avui, poc més de sis mesos després que Rajoy agafés les regnes del Govern d’Espanya, tot val molt pitjor que abans del 20-N. Amb una diferència essencial però, en aquest mig any el PP ha incomplert tots els compromisos electorals que el portaren al poder, fent amés tot allò que criticava quan estava a l’oposició pujar l’IVA, baixar el sou dels funcionaris, pujar l’IRPF (especialment a les rendes mitjanes), baixar les pensions, reduir els pressupostos d’educació i salut, copagaments .....  

Ens han fet econòmica, social i democràticament molt més pobres del que érem, i els seus aplaudiments i somriures son una nova agressió als nostres drets fonamentals que no podem permetre mentre ens indignem, tant sols, veient-ho per la “tele”. Hem de sortir al carrer sí, però cal fer-ho com ho vam fer, després de les mentides d’un govern on també hi era Rajoy, quan els atemptats de Madrid de 2004, o sigui, cal fer-ho tots plegats! Deixem les excuses per no moure’ns de casa. Si no ens fem sentir amb força pels carrers de totes les viles i ciutats de l’Estat, seguiran tenint la coartada de la seva majoria absoluta, guanyada mitjançant la mentida i l’engany d’un programa electoral que ha esdevingut un descomunal frau democràtic.

Per cert, un municipalista convençut com jo, no voldria tancar un escrit com aquest, després de mesos de no fer reflexions en públic, sense referir-me a la mesquina i covarda agressió als ajuntaments, una nova agressió als més febles d’un govern que tracta als forts amb guant de seda. Els ajuntaments (globalment) tenen una part molt petita de responsabilitat del dèficit públic (de la suposada ineficiència de lo públic), per això, reduir-los hi les competències per donar-les a les diputacions, i eliminar el 30% de regidors i regidores que composen els Consistoris municipals de l’Estat, és una mostra més de la maldat extrema d’un govern que definitivament sembla haver perdut el nord. Reduir el nombre de regidors, quan molts d’ells no cobren ni un euro per exercir les seves funcions de representació democràtica, difícilment pot suposar una reducció de cap mena del dèficit públic, però, sens dubte, el que si reduirà serà aquesta representació, el que reduirà amb seguretat serà la democràcia. No senyor Rajoy no, els ajuntaments no son el problema, si volen reduir mirin de portes endins, potser trobaran solucions més fàcils, més ràpides i, sobretot, més justes.

Miquel Castelló Merino