Vist des de fora serà, des d’ara, el títol de les entrades al bloc que faran referència a qüestions relacionades amb la meva manera de veure el funcionament de l’Ajuntament de Roquetes, des d’una perspectiva diferent. No pretenc en absolut ser un afegit del treball de control al govern municipal que faran les companyes i company regidors del PSC en aquesta nova legislatura. Però tampoc no vull privar-me del contacte amb tots els que seguiu el bloc, per a dir allò que em sembli del que passa a l’Ajuntament, tot i no ser-hi regidor, com un ciutadà més, com un roquetero més.
Aquestes últimes setmanes, un cop vaig decidir no recollir l’acta de regidor, han estat dies de voluntària, a la vegada que necessària, descompressió de la intensitat física i emocional amb la que sempre he viscut la meva activitat política a l’Ajuntament, però també, des d’aquest cert distanciament amb el dia a dia, per a llegir molt i escoltar més.
Els moments que estem vivint, com a conseqüència de la crisi, estan posant en contradicció moltes coses que fins ara ni tan sols provocaven un mínim debat. Sembla que tothom hi està d’acord que cal aprofundir en nous comportaments polítics que millorin la visió tan negativa que, majoritàriament, tenen els ciutadans d’aquells que ens dediquem a allò que, jo segueixo creient, és una molt noble activitat. Es demana insistentment més transparència, més participació, menys privilegis polítics, més coherència, en definitiva, molts ciutadans i ciutadanes, especialment joves, ens venen a dir que volen que es resolguin els seus problemes mitjançant la política, però feta d’una altra manera.
Les noves corporacions municipals, sorgides de les eleccions del mes passat, podrien ser l’àmbit perfecte on es pogués plasmar que s’està entenent el missatge,.doncs son aquestes les administracions més properes i, a la vegada, on més fàcil pot resultar prendre mesures com les que espera la ciutadania. Molts son los Ajuntaments que així ho han entès, i als primers Plenaris de la legislatura, els d’Organització municipal, han pres acords com els de baixar sous d’alcaldes i regidors, o fer més transparents els òrgans de govern municipal, malauradament el nostre Ajuntament ha estat una de les excepcions.
Ahir, el govern municipal d’ERC i C i U, presidit per Paco Gas, va decidir aprovar una pujada de sou per a l’Alcalde d’un 10%, ara passarà a percebre 46.228,92 € bruts anyals (quasi 550 mil de les antigues pessetes per catorze pagues), i la resta de regidors del govern (els altres quatre d’ERC i els dos de C i U) una pujada de les seves indemnitzacions de més del 17%, 850 euros mensuals, això si, “com cal rebaixar la despesa corrent”, els regidors a l’oposició se’ls congela la seva indemnització de 350 euros, cosa, d’altra banda, que em sembla molt be. Però, a quin apartat del programa, d’ERC o de C i U, ho posava que es pujarien els sous si governaven?
Jo em pregunto, fins a quin punt pot ser moral i ètic que un Alcalde es pugi el sou un deu per cent, quan els funcionaris a les seves ordres (amb sous, majoritàriament, molt més modestos) han vist com es retallaven els seus, l’any passat, un cinc per cent de mitjana?
Alguns polítics, ja fa temps que s’han acostumat a trobar explicacions per a tot, ahir, per exemple, Paco Gas es justificava, amb una incomprensible comparació del que suposa de despesa la intervenció militar a Líbia, o el seu desacord amb que l’expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach cobri una pensió com la que cobra. Be, i que? Tot i que hi ha polítics que fins i tot han afirmat ser incapaços de caminar i menjar xiclet a l’hora, jo estic segur que la majoria de càrrecs públics, de qualsevol ajuntament català, o almenys de l’Ajuntament de Roquetes, serien capaços d’estar en desacord amb la despesa militar a Líbia i la pensió de Benach, i a la vegada, en una situació econòmica com l’actual, congelar o abaixar-se el sou.
Adéu-siau i a esforçar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada