Roquetencs: Albert Giné, Xavier Giné i Tere Also



Albert a la 1ª Etapa de la Volta a Catalunya

Crec recordar que aquesta és la tercera entrada, des de que vaig iniciar aquesta aventura del bloc, que en parlo d’ALBERT GINÉ. La primera va ser amb motiu de la seva gesta humanitària, en benefici de la lluita contra el càncer, corrent la Marató d’Es Sables. La segona, fa pocs mesos, quan era reconegut com a finalista a la distinció de Roquetenc de l’any 2010 per les entitats de la nostra Ciutat. Avui doncs és la tercera ocasió que tinc el goig de donar a conèixer, una mica més, la grandesa física i moral d’una persona a la que els seus amics coneixen com PUÇA.

Molts recordem que fa uns mesos, l’Albert feia públic el que seria el seu nou repte de resistència física extrema, vinculat també a un altre repte humanitari. Aquest cop es proposava fer la Volta a Catalunya, corrent en quinze etapes, de l’onze al vint i cinc de juny, aproximadament 1240 quilòmetres de pujades i baixades, sols a l’abast de persones amb una capacitat física prodigiosa  i una fortalesa mental a prova de “bomba”. Però amés, Albert vinculava aquesta proesa al fet solidari d’aconseguir dos quilos per quilòmetre recorregut d’aliments per al poble Sahrauí. Dos mil cinc-cents quilos de menjar que podien ajudar molt a aquells que no tenen quasi res.



Albert i Tere (Foto del Bloc "Buscant nous reptes")

Així doncs, el proper dissabte 25, l’Albert tornarà a casa després d’haver-ho intentat, i per culpa d’una lesió no haver-ho aconseguit quan sols faltaven poc més de 200 quilòmetres (us recomano que entreu al seu bloc “Buscant nous reptes” per entendre millor la quantitat de sofriments i emocions que des de la seva sortida de Roquetes, el dia onze de juny, ha viscut, comptats per ell mateix). Però lo que hi afegeix encara més valor al repte d’Albert és que, des del dia que va decidir que no podia continuar, pel perill de fer-se una lesió molt més greu, el seu germà XAVIER, deixant la feina i presentant-se al cap de poc més de dos hores al costat del seu germà, al Coll de Nargó, va decidir fer-li el relleu i acabar la cursa fins a casa, senzillament emocionant.

El dia del relleu (foto del blog Baldana)

Pel que l’Albert ens compta, al seu diari de “bitàcora” (bloc), avui Xavier farà l’etapa acompanyat per TERE ALSO en bici, i amb l’assistència des de la furgoneta del propi Albert, amb el desig d’arribar a Roquetes el proper dissabte a la tarde. Crec sincerament, que la totalitat de la seva gesta mereix  que tots tres tinguin una rebuda molt important per part  dels roqueteros i roqueteres, sigui quina sigui l’hora que arribin.



El que han fet els germans Giné i la Tere, companya d’Albert, que té tant mèrit com el seu marit i el seu cunyat, els honora a ells i ens ha d’enorgullir a tots els que tenim la sort de ser els seus veïns. Donem-los la rebuda que es mereixen, omplint el Carrer Major com si ja fossin les Festes Majors,  i continuant portant aliments al Pavelló Poliesportiu de Roquetes, per a que la segona part del repte que es van marcar sigui també una realitat.

Adéu-siau i a esforçar-se.