Dilluns, en rebre el programa de les nostres Festes Majors, vaig començar a percebre que, desprès de vint i set o vint i vuit anys, aquest any la meva relació directa amb les festes de Roquetes serà força diferent.
Podria dir que, a diferència amb el que ha passat en tots aquests anys, i sense la relació iniciada els anys vuitanta com a membre del Patronat de Festes, que vaig continuar desprès, des de l’Ajuntament, com a regidor de festes o governació, i finalment com un regidor més (els darrers quatre anys), enguany la meva vinculació personal amb les Festes Majors de Roquetes serà la d’un roquetero més que espera amb deliri que arribe la primera setmana de juliol per gaudir d’unes festes tan entranyables i familiars com ho son les nostres, però sense les obligacions institucionals i protocol·làries de tots els anys anteriors.
El fet que la Núria , la menuda de les meves filles, sigue enguany Pubilla fa que aquesta percepció de viure les coses d’una manera diferent, que us deia al començament d’aquest article, s’accentuï. En aquests anys de vinculació institucional amb les Festes Majors de Roquetes, les meves filles han estat pubilletes i pubilles quan per edat els ha tocat. Les tres, amb la il·lusió i l’orgull propi de ser d’on son, han anat cobrint les etapes dels primers anys de la seva vida social roquetera sent pubilletes primer i pubilles desprès de La Lira o del Patronat de Festes (les entitats on el seu pare hi ha estat més vinculat). Però, aquestes cinc ocasions, fins enguany, que Anna, Laura i Núria complien la il·lusió de representar la seva ciutat, vestint-se de pageses, o posant-se per primer cop un vestit llarg, el seu pare, quasi sempre, vivia aquells moments d’emoció familiar amb un cert distanciament, com deia un bon amic: “quasi sempre estàvem reunits”. Enguany, per tant, no tinc cap excusa per viure tan de prop com pugue l’alegria i l’emoció de la menuda de casa com a Pubilla de Roquetes.
S’apropa el primer divendres de la Festa Major, els sons de gralla i tabal dels nostres Grallers, anunciadors del repartiment del “panoli”, ens diuen que venen deu dies intensos per gaudir del carrer, dels menjars a l’Hort de Cruells, dels Cosso Iris, del balls de nit........ De conviure més amb els nostres veïns, els roqueteros que tornen, i amb la gent de fora que ens visita. Deu dies per fer una parèntesi a les dificultats i recobrar l’alegria i l’optimisme. Les Festes de Roquetes son tot això i molt més, i els roqueteros i les roqueteres ho sabem, com també sabem que al darrera de tot això hi ha moltes persones que fa mesos que sacrifiquen desinteressadament moltes hores del seu temps per a que siguen millors que les de l’any anterior. Gràcies pel vostre treball, homes i dones del Patronat.
En fi, enguany viuré les Festes de manera diferent, però amb les mateixes ganes de gaudir-ne de sempre i amb l'alegria propia d'aquests dies.
Disfruteu-les tan com pugueu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada