Cabories desordenades de les Festes Majors de Roquetes 2011

Després d’uns dies de dificultat per conciliar la feina i les activitats pròpies de les nostres festes majors, avui reprenc el contacte amb tots els que seguiu les meves cabòries, mitjançant el bloc, fent unes reflexions, segurament poc ordenades, d’aquests dies de desordre que sempre son les Festes Majors de Roquetes.

Us deia a l’anterior entrada, que aquest any, sense vinculació institucional de cap mena, les Festes per a mi serien necessariament diferents. Efectivament,el  no tenir obligacions protocol·làries d’assistència m’ha permès veure amb una perspectiva diferent els principals actes institucionals, que no recordava quina havia estat la darrera vegada que els havia viscut com un espectador més. Fins i tot feia broma amb la meva dona, dient-li que, tot i haver-hi estat sempre, no havia vist mai desfilar a les Pubilles i Pubilletes pel nostre carrer Major, amb el vestit llarg el dia de la Proclamació, o de pageses el de l’Ofrena. És clar, natros, el Consistori o el Patronat,  sempre anàvem uns metres al darrera d’elles. Aquesta nova situació, com ja era de preveure, m’ha permès fer més fotos a la Nuria, l’última de les pubilles de casa, que a cap altra de les meves filles.

Amb aquesta perspectiva diferent, he pogut també reflexionar a l’entorn de circumstàncies viscudes, d’afirmacions de principis (que justificaven actuacions personals), de declaracions als mitjans de comunicació o salutacions al programa de festes..... en fi, de moltes coses amb les que ara et pots permetre posar una certa distància.

Per exemple, m’he passat quatre anys sense entendre el perquè l’Ofrena a Sant Gregori fins les festes majors del 2007 havia estat un acte religiós que justificava la no presència de regidors, com l’actual Alcalde, i a partir d’aquell any, el mateix acte, es converteix en una activitat solidària, d’obligada assistència institucional per a tots els Regidors i Regidores. Que no ho eren de solidàries les ofrenes d’abans del 2007? Que ho ha deixat de ser, l’Ofrena de Flors i Fruïts en honor a Sant Gregori, des de 2007, una acte festiu de tradició religiosa? Clar què, enguany, després de veure’l participar a la Solemne Processó del primer diumenge de Festes, ja no se si cal mantenir els subterfugis de canviar les coses de nom per a justificar les modificacions legítimes i respectables d’uns principis i actituds, que van caracteritzar el comportament d’un regidor (durant setze anys)  fins que va ser elegit Alcalde.

Tornant però a les Festes d’enguany, la voluntat de passar-s’ho be de la majoria de roqueteros i roqueteres ha fet que, malgrat la crisi, la participació a la majoria d’actes hagi estat com sempre, sensacional. La lògica retallada en l’assignació de l’Ajuntament ha fet, segurament, que algun acte hagi desaparegut del programa, però els més populars com els Cosso Iris, el sopar d’estofat del dimarts, les tres tardes de bous, o les tradicionals menjades populars a l’Hort de Cruells s’han mantingut amb un nivell molt alt de participació. D’altra banda, els balls fins la matinada segueixen sent la referència de la major part de municipis de les nostres terres, produint-se una inexplicable comunió entre gent de totes les edats que sorprèn a tot aquell que per primer cop ve a les nostre festes.

En fi, les Festes Majors d’enguany ja comencen a ser història, per uns dies hem trencat la vida rutinària i hem viscut més al carrer. Ara, segurament, notarem més la calor i ens emprenyaran molt més les mossegades de les maleïdes mosques negres o les picades dels mosquits. Probablement també, serem menys comprensius amb els sorolls fora d’hores que no ens deixen dormir......en definitiva tot anirà tornant a la normalitat, fins que arribin unes altres Festes Majors. 

Gràcies Patronat de Festes pel vostre treball desinteressat i pel vostre sacrifici, i fins l’any que ve.

Adéu-siau i a esforçar-se.   

Festes de Roquetes 2011, unes festes diferents

Dilluns, en rebre el programa de les nostres Festes Majors, vaig començar a percebre que, desprès de vint i set o vint i vuit anys, aquest any la meva relació directa amb les festes de Roquetes serà força diferent. 

Podria dir que, a diferència amb el que ha passat en tots aquests anys, i sense la relació iniciada els anys vuitanta com a membre del Patronat de Festes, que vaig continuar desprès, des de l’Ajuntament, com a regidor de festes o governació, i finalment com un regidor més (els darrers quatre anys), enguany la meva vinculació personal amb les Festes Majors de Roquetes serà la d’un roquetero més que espera amb deliri que arribe la primera setmana de juliol per gaudir d’unes festes tan entranyables i familiars com ho son les nostres, però sense les obligacions institucionals i protocol·làries de tots els anys anteriors.  

El fet que la Núria, la menuda de les meves filles, sigue enguany Pubilla fa que aquesta percepció de viure les coses d’una manera diferent, que us deia al començament d’aquest article, s’accentuï. En aquests anys de vinculació institucional amb les Festes Majors de Roquetes, les meves filles han estat pubilletes i pubilles quan per edat els ha tocat. Les tres, amb la il·lusió i l’orgull propi de ser d’on son, han anat cobrint les etapes dels primers anys de la seva vida social roquetera sent pubilletes primer i pubilles desprès de La Lira o del Patronat de Festes (les entitats on el seu pare hi ha estat més vinculat). Però, aquestes cinc ocasions, fins enguany, que Anna, Laura i Núria complien la il·lusió de representar la seva ciutat, vestint-se de pageses, o posant-se per primer cop un vestit llarg, el seu pare, quasi sempre, vivia aquells moments d’emoció familiar amb un cert distanciament, com deia un bon amic: “quasi sempre estàvem reunits”. Enguany, per tant, no tinc cap excusa per viure tan de prop com pugue l’alegria i l’emoció de la menuda de casa com a Pubilla de Roquetes.

S’apropa el primer divendres de la Festa Major, els sons de gralla i tabal dels nostres Grallers,  anunciadors del repartiment del “panoli”, ens diuen que venen deu dies intensos per gaudir del carrer, dels menjars a l’Hort de Cruells, dels Cosso Iris, del balls de nit........ De conviure més amb els nostres veïns, els roqueteros que tornen, i amb la gent de fora que ens visita. Deu dies per fer una parèntesi a les dificultats i recobrar l’alegria i l’optimisme. Les Festes de Roquetes son tot això i molt més, i els roqueteros i les roqueteres ho sabem, com també sabem que al darrera de tot això hi ha moltes persones que fa mesos que sacrifiquen desinteressadament  moltes hores del seu temps per a que siguen millors que les de l’any anterior. Gràcies pel vostre treball, homes i dones del Patronat.   

En fi, enguany viuré les Festes de manera diferent, però amb les mateixes ganes de gaudir-ne de sempre i amb l'alegria propia d'aquests dies. 

Disfruteu-les tan com pugueu!!!     

Anar a pescar, i empassar-se l'ham

Tal com ja us havia dit al perfil del meu bloc, quan tinc temps, m’agrada agafar les canyes i anar-me’n a pescar, quasi sempre a l’Ampolla, de vegades a La Ràpita. La veritat sigui dita no sempre tinc la sort de treure alguna peça, ja se sap, de vegades la mala mar, o que l’aigua està massa calenta...., o que els peixos no estan per la labor, ves a saber. El cert però és que, l’anar a pescar, em dona sempre la possibilitat d’unes hores de tranquil•litat interior que em permeten reflexionar en solitud o acompanyat, només pendent que la puntera de les canyes faci el desitjat moviment oscil•lant cap a terra, senyal inequívoca que alguna peça ha tocat l’esquer, i que finalment s’acabi empassant l’ham.

Ahir la nit, mentre esperava la desitjada peça, que no va arribar, li donava voltes a la presentació de la dissetena edició del Tradicionarius de les Terres de l’Ebre a Roquetes, que el mateix matí havien fet l’Alcalde, el Regidor de Cultura i l’amic Arturo Gaya. Segurament, quan Paco Gas emfatitzava que aquest any el Tradicionarius seguiria sent gratuït, com els tres anys anteriors, no ho devia fer (o si)  com a resposta a la proposta que el nostre grup municipal havia fet al debat dels pressupostos de l’Ajuntament d’aquest any, de tornar a cobrar un preu simbòlic (com a les tretze edicions anteriors), donada la situació tan delicada de les finances municipals, i amb coherència amb altres activitats socials i culturals que organitza el nostre ajuntament i que tenen un preu per tots aquells que en volen gaudir-ne.

A la vegada, donat que he tingut l’honor de participar, fins aquestes quatre últimes edicions, en la presa de decisions que han fet possible mantenir amb èxit un espectacle de cultura tradicional com el nostre Hort de la Música, recordava les vicissituds que aquest festival ha tingut des del seu inici, quan l’Ajuntament, amb la col•laboració de la entitat Arjub, va decidir tirar endavant una proposta que ens feia arribar en nom de la promotora Tubal, Arturo Gaya. Recordava que mai vam tenir dubtes en que volíem fer el festival, ni tampoc en que calia cobrar una entrada, encara que aquesta fos simbòlica, bàsicament, per una qüestió de coherència. I això es produïa amb el consens de totes les parts, inclosa Arjub de la qual era membre capdavanter l’actual Alcalde, i també durant el període en que Esquerra Republicana es va responsabilitzar de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament sent regidor l’amic Ramon Barberà.

Recordava també quan, mitjançant un escrit (del qual encara guardo còpia), la entitat ecologista Arjub deixava de col•laborar amb l’Ajuntament en l’organització del Tradicionarius, per desavinences irreconciliables (deien ells) amb la promotora Tubal, curiosament, pocs mesos desprès d’abandonar el govern municipal Esquerra Republicana, i malgrat això, les activitats al voltant d’aquest espectacle cultural es van veure incrementades amb la Fira Artesanal (aquest any celebra el setè aniversari) i altres relacionades amb la música i la dansa de les nostres terres.

Be, no voldria cansar-vos més amb fragments de la meva memòria que no deixen en bon lloc que ningú, com Paco Gas, que ha participat també des del seu inici en que Roquetes tingués un certamen cultural pel que han passat en aquests disset anys lo bo i millor de la música tradicional en llengua catalana, pugui emfatitzar com ho feia l’Alcalde en que enguany tampoc es farà pagar (deu euros el darrer any) entrada. Més encara quan en aquests moments hi ha entitats del nostre poble que encara segueixen sense rebre ni un euro de la subvenció anual per les activitats que desenvolupen. I aquí l’Alcalde s’ha empassat tot l’ham, vatros ja m’enteneu.

Que el temps us respecti les vacances a aquells que en feu, i a tots, bona nit i bona sort.

Festes de Roquetes 2010

Dos dies després d’acabades les Festes Majors de Roquetes 2010, amb aquest comentari, us deixo un petit recull fotogràfic d’alguns dels actes més emblemàtics. Les Festes de Roquetes d’enguany, com quasi sempre, ens han deixat temperatures altíssimes, molta participació, més en els darrers dies que en els primers, i un esforç organitzador, que tots hauríem d’agrair, dels membres del Patronat de Festes.

Apa, que ho hagueu passat be i, fins l’any que ve.