Miquel Castelló: Cabories desordenades de les Festes Majors de Roquetes 2011

Després d’uns dies de dificultat per conciliar la feina i les activitats pròpies de les nostres festes majors, avui reprenc el contacte amb tots els que seguiu les meves cabòries, mitjançant el bloc, fent unes reflexions, segurament poc ordenades, d’aquests dies de desordre que sempre son les Festes Majors de Roquetes.

Us deia a l’anterior entrada, que aquest any, sense vinculació institucional de cap mena, les Festes per a mi serien necessariament diferents. Efectivament,el no tenir obligacions protocol·làries d’assistència m’ha permès veure amb una perspectiva diferent els principals actes institucionals, que no recordava quina havia estat la darrera vegada que els havia viscut com un espectador més. Fins i tot feia broma amb la meva dona, dient-li que, tot i haver-hi estat sempre, no havia vist mai desfilar a les Pubilles i Pubilletes pel nostre carrer Major, amb el vestit llarg el dia de la Proclamació, o de pageses el de l’Ofrena. És clar, natros, el Consistori o el Patronat, sempre anàvem uns metres al darrera d’elles. Aquesta nova situació, com ja era de preveure, m’ha permès fer més fotos a la Nuria, l’última de les pubilles de casa, que a cap altra de les meves filles.

Amb aquesta perspectiva diferent, he pogut també reflexionar a l’entorn de circumstàncies viscudes, d’afirmacions de principis (que justificaven actuacions personals), de declaracions als mitjans de comunicació o salutacions al programa de festes..... en fi, de moltes coses amb les que ara et pots permetre posar una certa distància.

Per exemple, m’he passat quatre anys sense entendre el perquè l’Ofrena a Sant Gregori fins les festes majors del 2007 havia estat un acte religiós que justificava la no presència de regidors, com l’actual Alcalde, i a partir d’aquell any, el mateix acte, es converteix en una activitat solidària, d’obligada assistència institucional per a tots els Regidors i Regidores. Que no ho eren de solidàries les ofrenes d’abans del 2007? Que ho ha deixat de ser, l’Ofrena de Flors i Fruïts en honor a Sant Gregori, des de 2007, una acte festiu de tradició religiosa? Clar què, enguany, després de veure’l participar a la Solemne Processó del primer diumenge de Festes, ja no se si cal mantenir els subterfugis de canviar les coses de nom per a justificar les modificacions legítimes i respectables d’uns principis i actituds, que van caracteritzar el comportament d’un regidor (durant setze anys) fins que va ser elegit Alcalde.

Tornant però a les Festes d’enguany, la voluntat de passar-s’ho be de la majoria de roqueteros i roqueteres ha fet que, malgrat la crisi, la participació a la majoria d’actes hagi estat com sempre, sensacional. La lògica retallada en l’assignació de l’Ajuntament ha fet, segurament, que algun acte hagi desaparegut del programa, però els més populars com els Cosso Iris, el sopar d’estofat del dimarts, les tres tardes de bous, o les tradicionals menjades populars a l’Hort de Cruells s’han mantingut amb un nivell molt alt de participació. D’altra banda, els balls fins la matinada segueixen sent la referència de la major part de municipis de les nostres terres, produint-se una inexplicable comunió entre gent de totes les edats que sorprèn a tot aquell que per primer cop ve a les nostre festes.

En fi, les Festes Majors d’enguany ja comencen a ser història, per uns dies hem trencat la vida rutinària i hem viscut més al carrer. Ara, segurament, notarem més la calor i ens emprenyaran molt més les mossegades de les maleïdes mosques negres o les picades dels mosquits. Probablement també, serem menys comprensius amb els sorolls fora d’hores que no ens deixen dormir......en definitiva tot anirà tornant a la normalitat, fins que arribin unes altres Festes Majors.