Que ens està passant?

L’endemà de les eleccions, un bon amic, jove, implicat socialment, em feia una pregunta, més retòrica que altra cosa. Que ens està passant? deia, davant els resultats electorals de P x C a Roquetes. Com potser que més de quatre-cents roqueteros i roqueteres donen la seva confiança a un partit racista i xenòfob, per a resoldre els seus problemes des de l’Ajuntament, es preguntava. Certament, no vaig saber que contestar, més enllà de buscar un refugi dialèctic en la crisi.

Ahir, després de veure les imatges de grups de joves utilitzant la violència contra els representants de la sobirania popular per tal d’impedir-los accedir al Parlament, era jo el que em formulava la mateixa pregunta, que ens està passant? Com és possible que en una democràcia tan jove com la nostra, després d’anys i anys de foscor, grups radicals coaccionin la lliure activitat de diputats i diputades a les portes d’un dels símbols històrics de la llibertat i la paraula com és un Parlament. Tampoc en aquesta ocasió he trobat respostes que justifiquessin una actitud tan lamentable.

Segurament, la minoria d’energúmens eixelebrats que van protagonitzar els incidents d’ahir no representen a la majoria de persones del Moviment 15-M, o dels Indignats com també se’ls anomena, però això no justifica que aquests no tinguin un part important de responsabilitat en els fets d’ahir a Barcelona. Al meu parer, mai no haurien d’haver propiciat una convocatòria com la que es va fer, doncs no era gens difícil de preveure que podia propiciar situacions com les que es van viure.

He mostrat en diferents ocasions, de forma pública i privada, que simpatitzava amb les acampades del 15-M, i que moltes de les seves propostes em semblaven realment interessants, i estic segur que acabaran formant part de l’agenda política dels propers anys. Però, a la vegada, tenia la intuïció que un moviment com aquest, acabaria sent l’objecte del desig de grups minoritaris antisistema que estan per una altra via, que s’acostuma a manifestar des de la violència física. Malauradament, els meus presagis s’han  confirmat. Ara tot serà molt més complicat per als anomenats Indignats.

Finalment, a la vista de tot el que vaig veure i llegir del que va passar ahir, per tercer cop es fa present la pregunta que titula aquest article. Que ens està passant per a que les forces de seguretat d’un país democràtic, no tinguin la capacitat de garantir la lliure activitat dels seus legítims representants polítics, evitant a la vegada que siguin agredits i humiliats? Al meu parer, la resposta en aquest cas és més evident, la direcció política dels Mossos d’Esquadra, novament, ha actuat amb incompetència i irresponsabilitat, i davant d’això calen gestos d’una ’alçada democràtica, que no se si és la que té l’actual Conseller d’Interior.

Bona nit i bona sort.