Que ens està passant?

L’endemà de les eleccions, un bon amic, jove, implicat socialment, em feia una pregunta, més retòrica que altra cosa. Que ens està passant? deia, davant els resultats electorals de P x C a Roquetes. Com potser que més de quatre-cents roqueteros i roqueteres donen la seva confiança a un partit racista i xenòfob, per a resoldre els seus problemes des de l’Ajuntament, es preguntava. Certament, no vaig saber que contestar, més enllà de buscar un refugi dialèctic en la crisi.

Ahir, després de veure les imatges de grups de joves utilitzant la violència contra els representants de la sobirania popular per tal d’impedir-los accedir al Parlament, era jo el que em formulava la mateixa pregunta, que ens està passant? Com és possible que en una democràcia tan jove com la nostra, després d’anys i anys de foscor, grups radicals coaccionin la lliure activitat de diputats i diputades a les portes d’un dels símbols històrics de la llibertat i la paraula com és un Parlament. Tampoc en aquesta ocasió he trobat respostes que justifiquessin una actitud tan lamentable.

Segurament, la minoria d’energúmens eixelebrats que van protagonitzar els incidents d’ahir no representen a la majoria de persones del Moviment 15-M, o dels Indignats com també se’ls anomena, però això no justifica que aquests no tinguin un part important de responsabilitat en els fets d’ahir a Barcelona. Al meu parer, mai no haurien d’haver propiciat una convocatòria com la que es va fer, doncs no era gens difícil de preveure que podia propiciar situacions com les que es van viure.

He mostrat en diferents ocasions, de forma pública i privada, que simpatitzava amb les acampades del 15-M, i que moltes de les seves propostes em semblaven realment interessants, i estic segur que acabaran formant part de l’agenda política dels propers anys. Però, a la vegada, tenia la intuïció que un moviment com aquest, acabaria sent l’objecte del desig de grups minoritaris antisistema que estan per una altra via, que s’acostuma a manifestar des de la violència física. Malauradament, els meus presagis s’han  confirmat. Ara tot serà molt més complicat per als anomenats Indignats.

Finalment, a la vista de tot el que vaig veure i llegir del que va passar ahir, per tercer cop es fa present la pregunta que titula aquest article. Que ens està passant per a que les forces de seguretat d’un país democràtic, no tinguin la capacitat de garantir la lliure activitat dels seus legítims representants polítics, evitant a la vegada que siguin agredits i humiliats? Al meu parer, la resposta en aquest cas és més evident, la direcció política dels Mossos d’Esquadra, novament, ha actuat amb incompetència i irresponsabilitat, i davant d’això calen gestos d’una ’alçada democràtica, que no se si és la que té l’actual Conseller d’Interior.

Bona nit i bona sort.

Teatro del bueno

Com deia l’inefable Xosé Mourinho, al Plenari de l’Ajuntament d’ahir, l’Alcalde ens va obsequiar amb “teatro del bueno”. Lluny de plantejar solucions als gravíssims problemes econòmics de l’Ajuntament, en part generats per una gestió econòmica incompetent i autista per part del govern que ell dirigeix, va utilitzar l’apartat de precs i preguntes del Plenari, que la Llei de Règim Local, i el Reglament d’Organització Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals contemplem com de control als òrgans de govern, per controlar a l’oposició. Així en lloc de fer natros precs o preguntes al govern municipal, va ser l’Alcalde el que va fer preguntes a l’oposició.

Les preguntes plantejades per l’Alcalde tenien a veure amb la sol•licitud que tant ell, com Alegret havien fet, a un anterior plenari, per a que donés l’informe del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, que havia il•lustrat tècnicament la nostra presentació de reclamacions als Pressupostos Municipals de 2010. Òbviament, com ni l’Alcalde ni Alegret son ningú per demanar, en nom del Govern, cap document de treball del nostre Grup Municipal, els vaig contestar, que ni els ho havia donat, ni els ho pensava donar, i que haurien de confiar en la meva paraula. On s’ha vist que el Govern demani a l’oposició les seves eines de treball?.

Doncs bé, davant la meva resposta, l’Alcalde, inicià un inacabable torn de desqualificacions personals, dient-me mentider no se quantes vegades, i sense possibilitat de rèplica. Tot això, perquè el Diputat Provincial que dirigeix el servei d’assistència als ajuntaments, li va dir, per escrit, que el SAM no havia fet cap informe per a l’Ajuntament de Roquetes, ni per al Grup Socialista de la Diputació de Tarragona que tingués per objecte cap qüestió relacionada amb l’Ajuntament de Roquetes, i efectivament el Diputat Provincial no faltava a la veritat, jo tampoc!.

Si l’Alcalde s’hagués molestat en llegir la literalitat de la meva intervenció en el Ple del 19 de juliol passat, hagués comprovat que vaig dir el següent: “vam fer diverses consultes que ens donaven la raó en tot allò que havíem plantejat, fins i tot, a una sol•licitud realitzada pel Grup Socialista de la Diputació davant d’un supòsit genèric de casos com els que hem plantejat a les nostres reclamacions, el SAM amb data 15 de juny posava negre sobre blanc a les tres qüestions.......”. Per tant, jo mai vaig dir que l’informe del SAM que responia a la consulta feta pel Portaveu Socialista a la Diputació, enviat per correu electrònic i amb el nom del Secretari – Interventor que el va elaborar, tingués per objecte directe el nostre Ajuntament, encara que els cassos que es consultaven, en genèric, fossin els que natros plantejàvem per presentar o no reclamacions.

Mai, en els anys que porto com a regidor de l’Ajuntament de Roquetes, he dit una mentida al Plenari de l’Ajuntament per justificar cap acció, ni estant al govern, ni en aquests més de tres anys de govern dels quatri – partits. Tampoc mai he anat de “farol”, entre d’altres coses perquè no en sé.

Finalment, per controlar al govern, dret constitucional de l’oposició a qualsevol sistema democràtic, no ens calia cap informe tècnic, però vam voler corroborar les nostres apreciacions amb recolzament, oral i per escrit, d’aquells que podien tenir major preparació que natros. Per això vam demanar, entre d’altres, al Grup Socialista de la Diputació, ajuda tècnica. Tenint clar, en aquest últim cas, que la resposta sols podria ser de caràcter genèric, al ser el SAM un servei d’assessorament única i exclusivament adreçat als governs dels Ajuntaments.

I així va ser,. La consulta es va tramitar el dia 15 de juny, i va ser contestada per un Secretari – Interventor del SAM el mateix dia a les 14h 25m i 48 segons, per correu electrònic. Per cert, aquest informe l’han vist, apart dels regidors del nostre grup, algunes persones més que poden donar fe que existeix.

En properes entrades aniré donant més detalls que confirmen tot lo que he dit. Veurem si llavors l’Alcalde, encara que tant sols sigui per una vegada, està a l’alçada del càrrec que ocupa, rectificant i demanant perdó.

Bona nit i bona sort.