Certament, després d’aquests deu intensos dies de les nostres festes majors, hagués preferit retornar als comentaris del meu bloc amb un motiu menys trist, però la vida és això alegries i tristeses, festa i dol.
El passat dissabte ens deixava el senyor Àngel Poy Royo. Va ser alcalde de la nostra ciutat setze anys, del 63 al 79 i, per damunt de tot, un enamorat de Roquetes. La seva filla Cinta m’explicava, el mateix dissabte a la nit, una anècdota que reflectia a la perfecció aquest sentiment del seu pare, a la pregunta d’una infermera de la clínica on va passar els seus darrers dies de si era de Roquetes, ell amb la contundència que el caracteritzava, i amb un somriure als llavis, contestà “més que ningú”.
Vaig tindre l’honor i la satisfacció personal de compartir moltes hores de xerrades amb el senyor Àngel a les tertúlies improvisades a la Lira, una altra de les seves passions, que em vam permetre conèixer aspectes de la historia de la nostra ciutat que no eren prou coneguts per mi. Però amés, escoltant els seus consells sempre assenyats, ens donava una perspectiva no tan lligada al curt termini.
A ell que era una persona digna d’admiració per moltes coses, però sobretot tot pel molt que havia fet per Roquetes, des de l’Ajuntament, en un context molt més difícil que l’actual, mai el vaig veure’l donar-se cap importància, simplement pensava que havia complert amb la seva obligació. Això si, Àngel, s’entusiasmava per aquells avenços de Roquetes que milloraven indubtablement la vida dels nostres conciutadans i els sentia com a seus. Recordo que, a les acaballes de la legislatura passada, un dia el vaig convidar a veure les interioritats d’alguna de les infraestructures que en aquells moments estaven a punt d’enllestir-se, com la biblioteca i la piscina climatitzada i el vaig veure emocionat i amb el mateix orgull i satisfacció que si hagués estat ell el responsable institucional de dur-les a terme.
El senyor Àngel era un lector impenitent, una persona culta i prudent, que respectava les idees de tothom, encara que no les compartís, bon conversador i amb una memòria paquidèrmica. Sí, malgrat la nostra diferència d’edat, el vaig sentir com un molt bon amic i em consta que ell em tenia una estima sincera. Lamento no haver tingut uns anyets més per continuar gaudint de la seva amistat.
Àngel, des de les seves profundes conviccions religioses i d’advocació a la Inmaculada, li desitjo que hagi arribat a la plenitud i descansi en pau.
Si et trobes amb Marisín, dona-li el condol de part meva. Sabia que el seu pare no estava bé, a part de tenir una edat avançada.
ResponEliminaCercan per internet, em trobo amb la fatal noticia que dona a coneixer en Miquel Castelló, no em parlat mai i tampoc ens coneixem personalment, encara que éll per la seva activitat pública, e pogút anar coneixén trets i fets del seu treball, coincideixo plenament amb els detalls que descriu del nostre estimát ANGEL, per la meva part tinc verdader interés en aportar unes pinzellades més del anys passats al seu costat i que per molt de temps que va passant, la singular figura d,ANGEL, sempre la tinc present a la meva memoria, vaig enrerre i situo l,historia al 1.978, l,any que ens varem coneixer i já vaig estar amb éll tots el dies feiners fins al 1.984 que la meva professió en vá portar fora de les Terres del Ebre, que en van veurer neixer i creixer.
ResponEliminaEm vá fichar per formar part del seu equip admisnistratiu a la seva empresa de transformacions de finques i moviments de terres, tots els empleats per referirse amb éll li deien "l,ancalde", corroboro la seva autodefinició de roquetero "mes que ningú" pel sentit imprés als seus genes del seu patriotisme local i indestructible, integre com el que més, un detall, vá rebre un oferiment directe del llabors ministre Rodolfo Martin Villa, possant a la seva disposició un carrec digne i adecuat per la seva persona en algún dels estaments oficials, per comptar amb la seva continuitat de col.laboració com gestor de la responsabilitat que tingués a bé aceptar, fet que vá agrair pero que no vá aceptar, així era l,Angel, per mí era com el meu germá gran i jó, l,escoltaba hores i hores, dons era un erudit amb moltes temátiques.
Ell, segons la seves paraules, era gendre de la "fransesa" i del "arramblat", renoms de roquetes dels seus sogres, li encantava explicar que el seu verdader ofici era el de "pastor", coneixia tots els racons, raconets, camins, dresseres del terme i dels col.lindans, també per tots era ben conegút, popular, molt respectat i mes ben rebút.
Bon gourmet i millor cuiner, no perdia ocasió per celebrar un apat amb els seus col.laboradors, fós a on fós, restaurant, fonda, massada o a la seva finca on es conserva la construcció del pavelló d que va presidir el camp d,aviació de Roquetes en plena gerra civil.
ANGEL, ANGEL....., cuant t,anyoro i et recordo amic meu, acabes d,entrar a l,historia de la teva ciutat que sempre la vares portar en lo mes intim del teu cor i dels teus pensaments, tinc moltisiimes anecdotes viscudes amb la teva companyia pero no puc abussar del espai d,aquesta finestra cibernetica, amb el permís d,en Miquel, aniré fen alguna entrada per destacar la teva figura i el teu recort, dons sempre es diu que si penses i escrius sobre una persona es com si li donesis vida.
Un molt sentit recort també voldria fer arribar a la seva estimada filla Marisin que també ens coneixiem, desconec cap fet sobre la seva senyora que també reiem molt.
¡¡¡¡¡¡¡FINS SEMPRE ANGEL POY ROYO, AMIC COM EL QUE MES!!!!!!!!!!!!!!!