Lluitarem per canviar-ho!

Després d’unes setmanes de dedicació quasi exclusiva a preparar els exàmens de la UNED, em retrobo amb la necessitat de deixar per escrit, al meu bloc, algunes reflexions vers alguna de les coses que estan passant.

Res no ha millorat des de que vaig penjar l’últim escrit, les polítiques neoliberals a Catalunya i a Espanya,  plantejades per C i U i el PP aquí i allà, no semblen tenir aturador i, a l’igual que passa a la resta d’Europa, l’economia, lluny de millorar, continua enfonsant-se, com el “Costa Concordia”, fruit de les equivocades i negligents maniobres dels “capitans” de la dreta que governen aquesta gran nau que és Europa i, com a aquell gran creuer, deixant també cadàvers (simbòlics i reals) de persones que, no fa massa temps, disposaven de quasi tot allò que alguns identifiquen amb la felicitat.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2012, és un pas més en la direcció equivocada, a l’igual que ho és la Reforma Laboral aprovada per decret pel Partit Popular. Ni uns ni l’altra aconseguiran reactivar l’economia ni reduir l’atur, finalitats que, segons ens diuen, els que les han aprovat, son el que pretenen aquestes normes legislatives.

Retallades de recursos per a l’Educació, nova rebaixa de sou als treballadors públics, pujada d’impostos indirectes, inici del copagament sanitari tot això a Catalunya; i a Espanya, un cop més, el PP al govern fa tot el contrari que va dir que faria quan estava a l’oposició, en aquest cas la injusta reforma laboral que permetrà acomiadar els treballadors d’una manera barata i amb facilitat. En fi, una nova tongada en la intenció de canviar el model d’Estat, sense haver-ho explicitat, ni uns ni els altres, abans de guanyar les eleccions.

L’accelerada pèrdua de drets de ciutadania es va imposant. Educació, atenció a la salut, l’ajut a la dependència, drets laborals, polítiques d’igualtat.... rés no té aturador per al “DOGMA” neoliberal del dèficit i l’endeutament de lo públic. I així, mentre s’obliga des de la Unió Europea (que cada cop té menys d’Unió i més d’Alemanya) a reduir la despesa pública dels Estats membres, amb amenaces constants d’intervenció, el Banc Central Europeu, a les ordres d’aquest mateixos mandataris, no deixa d’injectar diners a la Banca amb crèdits barats que serveixen per a que, aquestes entitats, comprin amb alts interessos el deute dels Estats. Per a l’economia productiva però,no hi ha crèdit. En fi, que si haguessin posat tan d’interès en ajudar l’economia productiva europea, com el que han posat en salvar la gran banca, com deia ma iaia, “otro gallo cantaría”.

I quan pensàvem que poques coses més podrien incrementar el nostre estat d’indignació permanent, ens trobem amb la repressió brutal a València contra estudiants d’institut (catorze a divuit anys), que protestaven per les retallades al sistema educatiu públic en aquella Comunitat. Retallades, cal afegir, que han vingut com a conseqüència d’un espoli del diner públic efectuat per dirigents vinculats a tota mena de casos de corrupció, a obres faraòniques i  innecessàries, o a despeses realitzades a major glòria política d’aquells que les autoritzaven. Ho he de confessar, les imatges d’aquestes últimes hores a València, m’han generat per igual sentiments de ràbia i impotència per una banda, i d’admiració per l’altra.

Ràbia i impotència al veure com “armaris de tres portes” amb escuts i tota mena de proteccions físiques, i amb porres d’un metre (diuen que les porres de la democràcia son més llargues que les de la dictadura), carregaven contra nois i noies, molts d’ells menors d’edat, sense pietat pel simple fet de reclamar el dret a una educació pública de qualitat. Uns policies que actuaven així animats per comandaments que consideren “enemics”  als manifestants, i seguint instruccions de responsables polítics com la Delegada del Govern a València.

Admiració, d’altra banda, en veure que malgrat les amenaces i els cops, hi ha joves que no estan disposats a resignar-se a tenir un futur que, en aquests moments, es planteja molt negre. Ells haurien de ser l’exemple a seguir.

Tot el que està passant en aquests moments a Catalunya i Espanya ens mostra amb claredat que ni les polítiques ni les actituds dels actual governants, tenen res a veure amb les que hi havia abans, tot i que molts han destinat molts d’esforços a confondre als ciutadans afirmant lo contrari.

Lluitarem per canviar-ho!

Bona nit i bona sort.