Víctimes, sospitosos, culpables. Una de les imatges més vergonyoses de l'estiu

 

La veritat és que, entre unes coses i les altres, aquest no és un estiu qualsevol. La inacabable crisi que segueix martiritzant-nos; la violència extrema a països tan propers com Anglaterra; la fam que mata diàriament a milers de persones, especialment nens dels països menys desenvolupats; una climatologia desbocada que produeix desolació i dolor; els mercats financers, en mans de "hienes" especuladores, posant en escac governs democràtics i en quasi mat l’Estat del Benestar; en fi, tot un seguit de noticies negatives que es repeteixen un dia i un altre als informatius de totes les cadenes de ràdio i televisió, i encapçalen les portades dels diaris d’informació general, com si es tractés d’un malson que no s’acaba mai, i que no recordo que altres estius es produís amb la intensitat que ho està fent enguany.

Doncs bé, tot i això, si voleu que us sigui absolutament sincer, cap noticia m’ha impressionat tant, fent-me, fins i tot, pronunciar renecs i desqualificacions (que no vull repetir per escrit), com “l’animalada” comesa en la gestió del pagament dels 420 euros de la RMI (Renda Mínima d’Inserció) que la Generalitat dona a aquelles persones que no tenen cap altre ingrés. Em sembla absolutament incomprensible que, sense cap avís previ, el Govern de la Generalitat, concretament el departament del senyor Mena (el millor dels Conselllers, del Govern dels millors), hagi modificat el sistema de cobrament d’aquesta prestació assistencial a partir del primer dia d’agost.

Efectivament, fins aquest mes d’agost els ciutadans als que els serveis socials dels municipis i consells comarcals avaluaven com a persones amb un alt risc social, per manca de recursos econòmics, la Generalitat els aprovava una renda d’inserció de 420 euros, que mensualment s’ingressava al compte bancari on els beneficiaris tenien domiciliat el seu cobrament. Ara, baix la pretesa voluntat de reduir un suposat frau, els brillants "pensants" del Departament d’Economia i Empresa han decidit que una de les maneres de controlar aquest frau, que s’havia de fer inexcusablement a partir del mes d’agost, era enviar als domicilis que consten a l’expedient d’aquestes persones un xec bancari. Com tothom sap, el mes d’agost és aquell que millor funcionen els serveis públics (Correus, RENFE), i quan menys funcionaris hi ha de vacances, per tant, la conseqüència estava cantada, milers de persones que no han rebut ni l’ ingrés al banc, ni el taló, ni cap altra explicació més que les que surten als mitjans de comunicació, amb la desesperació que això suposa per a persones que no tenen cap altre ingrés per poder viure.

Les cues davant les oficines de la Generalitat, amb la major part dels funcionaris de vacances, realitzades per persones que suplicaven una solució a un problema tan greu com el que els ha vingut damunt, m’ha semblat una de les imatges més vergonyoses de l’estiu. Que voleu que us digue, em pensava que el nostre era un País avançat, amb un Govern amb sensibilitat social, competent i amb un mínim de sentit comú, però segurament, com en tantes altres coses, devia estar equivocat.

Us recomano llegir els enllaços que d'aquest tema ha publicat avui el diari "El País"

Bona nit i bona sort.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Desesperados/renta/minima/elpepiespcat/20110809elpcat_4/Tes
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/intento/hacer/todo/bien/podre/salir/adelante/elpepiespcat/20110809elpcat_2/Tes

Vist des de Fora: L'endeutament i el dèficit municipal

Deute dels tres últims anys de l’Ajuntament de Roquetes (Tarragona )
2008:	4,161,000	Euros	520.97	Per habitant
2009:	5,068,000	Euros	634.53	Per habitant
2010:	6,246,000	Euros	782.02	Per habitant
POBLACION:	7,987	(any 2009)

(*) Dades publicades pel Ministeri d’Economia i Hisenda (Deute viu de les entitats locals 2008, 2009 i 2010)

L’Alcalde de Moià ha posat a sobre la taula, i de forma descarnada, la gravetat de la situació econòmica que viuen molts ajuntaments del nostre país. Certament, fa tan sols quatre anys resultava impensable que un ajuntament pogués arribar a plantejar-se el fer un concurs de creditors (suspensió de pagaments), i molt menys encara, com ha fet aquest Alcalde els darrers dies, la impossibilitat per poder pagar les nòmines dels treballadors de l’Ajuntament a curt termini. Però avui això és lo que hi ha, i Moià, més que una excepció, pot ser-ne punta de llança.

Però, molts us preguntareu, perquè està passant tot això? Doncs be, al meu parer, les causes son múltiples. Algunes, com el mal finançament dels ajuntaments, històriques; d’altres, com les relacionades amb la crisi i la punxada de la bombolla immobiliària, conjunturals. Però, en qualsevol cas, conjuntament amb aquestes causes, cal denunciar també la irresponsabilitat amb la que s’ha gestionat, per part dels governs de molts ajuntaments, una més que previsible baixada dels ingressos municipals en aquest període de crisi, sense que s’hagi actuat al mateix temps en una reducció de la despesa. Lo qual ha provocat dèficits, increments d’endeutament brutals, impagaments a proveïdors, etc.

Les dades que el Ministeri d’Hisenda va publicant des del 2008, indiquen que l’endeutament de molts ajuntaments ha crescut, en aquests tres últims anys, en uns percentatges molt preocupants, tal com ho feia també el dèficit. En concret el nostre Ajuntament, passava d’un deute viu de 4,16 milions d’euros al 2008  al de  6,24 al 2010. Un creixement del 50,11% en tres exercicis, però, amés, el dèficit del 2008 era de més d’un milió d’euros. Davant d’això doncs, que cal fer?

No serè jo, en aquests moments, qui ho digui. Però, vist des de fora, el primer que cal és recuperar la racionalitat, la coherència i el sentit comú que, al meu parer, alguns semblen haver perdut fa temps. En segon lloc, actuar de forma transparent i austera. Finalment, propiciar el diàleg i el consens, i gestionar amb la  responsabilitat que requereix la situació.

Res m’agradaria més que aquests haguessin estat els criteris amb els que el nou govern municipal de l’Ajuntament de Roquetes, hagués gestionat les seves responsabilitats en aquests poc més de dos mesos de funcionament. Però, de moment, apart de la pujada de sou de l’Alcalde i dels regidors del govern municipal .........

Adéu-siau i a esforçar-se. 

P.D. La xifra d’euros de deute per habitant, sols és significativa quan el nivell d’ingressos entre els Ajuntaments que es comparen es similar. Per exemple, un ajuntament amb molta activitat econòmica sempre tindrà més possibilitats de devolució del deute que un altre que no tingui tanta activitat econòmica tot i tenir el mateix deute per habitant tos dos. La mitjana estatal és de 616,65 euros/habitant.