La veritat és que, entre unes coses i les altres, aquest no és un estiu qualsevol. La inacabable crisi que segueix martiritzant-nos; la violència extrema a països tan propers com Anglaterra; la fam que mata diàriament a milers de persones, especialment nens dels països menys desenvolupats; una climatologia desbocada que produeix desolació i dolor; els mercats financers, en mans de "hienes" especuladores, posant en escac governs democràtics i en quasi mat l’Estat del Benestar; en fi, tot un seguit de noticies negatives que es repeteixen un dia i un altre als informatius de totes les cadenes de ràdio i televisió, i encapçalen les portades dels diaris d’informació general, com si es tractés d’un malson que no s’acaba mai, i que no recordo que altres estius es produís amb la intensitat que ho està fent enguany.
Doncs bé, tot i això, si voleu que us sigui absolutament sincer, cap noticia m’ha impressionat tant, fent-me, fins i tot, pronunciar renecs i desqualificacions (que no vull repetir per escrit), com “l’animalada” comesa en la gestió del pagament dels 420 euros de la RMI (Renda Mínima d’Inserció) que la Generalitat dona a aquelles persones que no tenen cap altre ingrés. Em sembla absolutament incomprensible que, sense cap avís previ, el Govern de la Generalitat, concretament el departament del senyor Mena (el millor dels Conselllers, del Govern dels millors), hagi modificat el sistema de cobrament d’aquesta prestació assistencial a partir del primer dia d’agost.
Efectivament, fins aquest mes d’agost els ciutadans als que els serveis socials dels municipis i consells comarcals avaluaven com a persones amb un alt risc social, per manca de recursos econòmics, la Generalitat els aprovava una renda d’inserció de 420 euros, que mensualment s’ingressava al compte bancari on els beneficiaris tenien domiciliat el seu cobrament. Ara, baix la pretesa voluntat de reduir un suposat frau, els brillants "pensants" del Departament d’Economia i Empresa han decidit que una de les maneres de controlar aquest frau, que s’havia de fer inexcusablement a partir del mes d’agost, era enviar als domicilis que consten a l’expedient d’aquestes persones un xec bancari. Com tothom sap, el mes d’agost és aquell que millor funcionen els serveis públics (Correus, RENFE), i quan menys funcionaris hi ha de vacances, per tant, la conseqüència estava cantada, milers de persones que no han rebut ni l’ ingrés al banc, ni el taló, ni cap altra explicació més que les que surten als mitjans de comunicació, amb la desesperació que això suposa per a persones que no tenen cap altre ingrés per poder viure.
Les cues davant les oficines de la Generalitat, amb la major part dels funcionaris de vacances, realitzades per persones que suplicaven una solució a un problema tan greu com el que els ha vingut damunt, m’ha semblat una de les imatges més vergonyoses de l’estiu. Que voleu que us digue, em pensava que el nostre era un País avançat, amb un Govern amb sensibilitat social, competent i amb un mínim de sentit comú, però segurament, com en tantes altres coses, devia estar equivocat.
Us recomano llegir els enllaços que d'aquest tema ha publicat avui el diari "El País"
Bona nit i bona sort.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Desesperados/renta/minima/elpepiespcat/20110809elpcat_4/Tes
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/intento/hacer/todo/bien/podre/salir/adelante/elpepiespcat/20110809elpcat_2/Tes
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/intento/hacer/todo/bien/podre/salir/adelante/elpepiespcat/20110809elpcat_2/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada