Retallades de drets socials? Ni parlar-ne!!!

Després d’un període, inusualment llarg, de no compartir reflexions, amb els habituals seguidors del bloc, avui torno a la càrrega.

El cert és què la situació de crisi que vivim, està resultant ser un autèntic refugi segur per a les polítiques més conservadores en lo social que es recorden a Europa d’ençà la Segona Guerra Mundial. Sota una raonable pretensió de  reducció del dèficit públic, s’amaga l’indissimulat intent privatitzador dels serveis púbics essencials del que, des de fa dècades, anomenem l’Estat del Benestar, per part d’aquesta onada de governs de la dreta política i econòmica que tenim la dissort democràtica de “gaudir” a Catalunya i la major part de comunitats autònomes de l’Estat.

La educació i l’atenció a la salut públiques, de qualitat i gratuïtes, potes essencials de l’Estat del Benestar, estan en perill imminent. Sobta descobrir que, aquests governs tan benintencionats, no trobin cap altre lloc d’on retallar, que d’aquells serveis públics essencials que permeten una major igualtat social.  En el cas del nostre país, sembla que de l’únic lloc on es pot reduir el dèficit és del desballestament d’un sistema de salut pública que, fruit del treball dels darrers anys, havia esdevingut modèlic, probablement dels millors del mon.

La reducció indiscriminada de l’assistència primària i dels serveis d’urgències, o el tancament de plantes hospitalàries i quiròfans, son el més clar exemple de cap a on ens porten les decisions del Govern dels millors.

Ahir, el Conseller del ram, fins fa quatre dies representant de la patronal privada del sector, ens intentava convèncer que, tot i l’augment de les llista d’espera per realitzar operacions quirúrgiques (en sis mesos, un increment del 23%), no ens havíem de preocupar, que aquest increment no repercutiria en la malaltia del pacient. Que li preguntin a una persona amb necessitat urgent d’una pròtesi de maluc o genoll, us asseguro que en cap cas la seva qualitat de vida  és la mateixa si l’operen en sis que si ho fan en nou o dotze mesos. A lo millor, l’Honorable Conseller, es referia a que l’increment de llistes d’espera no repercutiria en la salut dels malalts.....que tinguessin contractada la intervenció amb una mútua privada, i el va trair el subconscient. En fi, com deia un eslògan del moviment 15-M “se’ns pixen a sobre i diuen que plou”.

La situació és molt preocupant. Segurament es pot compartir la necessitat de reduir la despesa pública en una situació de crisi com l’actual, però de cap manera puc admetre que totes les retallades vagin en la direcció de convertir l’Estat del Benestar, en un Estat de beneficència. Que pugin impostos, que redueixin les aportacions als mitjans públics de comunicació, o que eliminin administracions inútils i sense competències ...... però, de cap manera hauríem d’assistir impassibles a una agressió tan flagrant als nostres drets socials.

Bona nit i bona sort.