Tancant el cercle

Segurament que per a molts de vatros no ha passat desapercebut l’increment d’anuncis de mútues de salut privades, als mitjans de comunicació els últims mesos, especialment als audiovisuals. Jo, quan això va començar a ser evident, pensava que les mútues privades havien percebut l’oportunitat de fer negoci, en aquest marc de retallades al sistema de salut pública del nostre país, que esta duient a terme el Govern de C i U, i per tant s’oferien publicitàriament per tal de tractar d’incrementar la seva quota de mercat. Doncs no, jo estava equivocat, al darrera d’aquestes decisions de “marketing” segurament ja hi havia la presumpció, per part d’aquestes empreses privades, que la qüestió de les “retallades” a la sanitat pública catalana sols era el principi, que on realment acabaria estant el negoci seria en l’obligatorietat de subscriure una assegurança de salut privada en funció de la renda, i,  en definitiva, això és lo que va anunciar ahir, reflexionant, reflexionant, l’inefable Boi Ruiz, Honorable Conseller de Sanitat del Govern de Catalunya.

Aquesta nova ocurrència liberal, del que va ser director general i president de la Unió Catalana d’Hospitals (associació empresarial d’entitats sanitàries) des de l’any 1994 fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat, és una autèntica amenaça i, en cas que es concretés, una càrrega de profunditat al model sanitari que s’ha anat construint els darrers trenta anys, com a conseqüència d’un Estat del Benestar que consagra la Constitució Espanyola del 1978, i el propi Estatut de Catalunya de 2006. De fet, la reflexió del Conseller, va molt en la direcció del sistema de salut dels Estats Units d’Amèrica, on conviuen un sistema sanitari privat, de qualitat, sols per als que se’l poden pagar; i un sistema de salut públic per a persones amb pocs recursos o els majors de 65 anys, bàsicament assistencial, i de mínims.

En fi, sota l’excusa de la crisi, i la sacralització del dèficit zero, estem assistint al més brutal atac al model de protecció pública que s’ha anat construint a Europa d’ençà l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Un model d’èxit que ha contribuït a reduir les desigualtats, i que no podem veure impassibles com, amb tanta obcecació, aquests nous aiatol·làs del neo-liberalisme intenten suprimir.

Hem vist recentment com l’abstenció ha contribuït a la indiscutible victòria del Partit Popular, sense que aquest partit hagi explicitat en cap moment  allò que pensava fer per sortir de la crisi, ni tampoc les seves propostes en matèria social, tot i que les Comunitats on governa (juntament amb Catalunya) l’eliminació de drets socials ja forma part del paisatge diari. D’altra banda, el Govern de Catalunya, dos dies després de les eleccions generals i sense avís previ, ens anuncia noves mesures contra el dèficit en la línia de les retallades ja dutes a terme en aquest any de govern dels millors, i ara el Conseller de Sanitat tanca el cercle, reflexionant sobre l’obligatorietat que els “rics” tinguin una mútua privada. Fins on anirem a parar!

No podem continuar abstenint-nos. Hem de defensar democràticament els nostres drets socials, perquè no és veritat que no hi hagi alternatives, no és veritat que no hi hagin diners per mantenir l’Estat del Benestar, no és veritat que, a una Europa propera a la depressió econòmica, les mesures contra el dèficit siguin les úniques que ens permetran sortir de la crisi. Calen altres polítiques sí, però aquestes passen per la nostra militància democràtica activa en contra de l’actual “status quo”.

Bona nit i bona sort.   

     

.