L'Alcalde llegeix el meu bloc .... i li emprenya

Efectivament avui, al Plenari de l’Ajuntament, Paco Gas ha fet referència al meu bloc i ha donat mostra del molt que li molesta que, a diferència del que passa en els mitjans de comunicació municipal, pugui expressar la meva opinió.

Ho sento Paco, hauràs d’aguantar-te. Ja estem farts de censura, d’amenaces, d’insults i de manca de respecte als més elementals principis democràtics. El meu bloc és una eina personal d’opinió i comunicació de reflexions personals, i si no t’agrada el que dic, ho tens fàcil, no el llegeixis, però el que és segur és que no em faràs callar, ni a mi, ni als meus companys.

De tota manera em permeto aconsellar-te que, com Alcalde, canvies d’actitud i deixes de faltar al respecte a les persones que no congreguem amb la teva manera de dirigir els interessos dels roqueteros i roqueteres. Tens la majoria per governar l’Ajuntament i el que et cal és fer-ho, i, a nosaltres, des de l’oposició, ens toca controlar el teu govern i manifestar allò que creguem oportú de la vostra manera de fer les coses.

Per cert Alcalde, la llista de factures pendents de pagament del nostre Ajuntament, que et vam demanar el 23 de febrer, encara no la tenim. Seguiu sense convocar la Comissió Especial de Comptes per aprovar el Compte General del Pressupost de l’any 2008, impedint-nos conèixer el detall dels números de l’Ajuntament d’aquell exercici. Segueixes incomplint la legalitat quan mantens al Plenari el nostre grup separat i partit als extrems de la taula, incomplint allò al que tu mateix et vas comprometre. Ah!, i perdona la reiteració, però seguim sense tenir accés a la Revista Roquetes ni la possibilitat que cap regidor del nostre grup pugui ser entrevistat per la Emissora Municipal Antena Caro, a diferència dels regidors del Govern municipal.

Finalment Paco, tenir la majoria no vol dir tenir la raó sempre i en tot moment, i t’ho dic des de l’experiència d’haver participat en molts anys de majories i, si em permets, un últim consell, també des de l’experiència, de vegades cal fer una petita parada i reflexionar. Si ho fas, veuràs que no som tan diferents a aquells amb els que vas governar uns quants anys el nostre Ajuntament.

P.D. Amb tota sinceritat, si per alguna cosa de les que he dit en aquest bloc, o qualsevol altre mitjà de comunicació t’has sentit insultat et demano públiques disculpes.

Bona nit i bona sort.

Democràticament insuportable

L’any 1999, a proposta del regidor de Cultura Ramon Barberà, que formava part del govern municipal del PSC i ERC d’aquell moment, en el context dels actes de celebració del 150 aniversari de Roquetes com a municipi independent, s’aprovaren amb el vot de tots els grups polítics de l’Ajuntament, unes bases per elegir des de llavors una persona o entitat que pels seus mèrits fos elegida com a “Roquetenc de l’any”. En aquesta elecció poden participar alcalde i regidors, entitats del municipi, centres educatius, institucions com l’Observatori de l’Ebre i les persones que haguessin estat elegides en anys anteriors com a Roquetenc de l’any i no tinguessin vot en funció de cap de les altres condicions.

En l’apartat de les votacions, les bases diuen literalment el següent:

“Es podran atorgar, tres vots al primer, dos al segon i un al tercer, en funció dels mèrits que es cregui mereix cadascun d’ells. També es pot votar únicament a un o a dos candidats en lloc de tres, però en aquest cas cap d’ells pot tenir més de tres vots, ni es pot votar la mateixa puntuació als candidats, i tots junts no poden superar els cinc vots”

En aquest context, el passat 24 d’abril a les sis de la tarda i en un acte públic, s’obrien els sobres amb el contingut dels vots emesos per 37 de les persones i entitats que tenien el dret de fer-ho. Abans d’obrir el primer sobre, el Regidor de Cultura Sisco Ollé, puntualitzava que aquelles paperetes que sumessin més de cinc vots serien considerades nul•les, davant la incredulitat dels regidors socialistes Toni Lara i Imma Casado que van advertir que, d’acord amb les basses, allò era incorrecte. Desprès d’inacabables discussions creuades, el govern del nostre Ajuntament va anular tretze dels trenta set vots emesos per haver donat tres, dos i un vot a aquells candidats que van considerar més adients.

En acabar el recompte, la discussió es va traslladar a la Comissió Informativa de Cultura on, sense que això sigui nou, l’Alcalde Paco Gas va insultar Toni Lara, i sense voler baixar del burro, el Govern d’ERC, C i U, PP i Alegret va consumar el frau electoral dictaminant el resultat sense tenir en compte els vots que, complint amb les bases, s'havíen declarat nuls. Democràticament indigne, inacceptable i, per reiterat, quasi be insuportable. Entre els vots que es van anular estava el meu i òbviament el d’altres persones i entitats que, havent-hi participat altres anys, han vist frustrada la seva participació per una interpretació capriciosa i errònia d’unes bases que el seu dia va aprovar tot el consistori i que, fins ara, s’havíen fet servir amb absoluta normalitat democràtica.

Bona nit i bona sort.

Enhorabona campions !!

Cadets :

Volei Roquetes  3   Vall d'Hebrón   0

El Club Volei Roquetes campió de Catalunya i classificat pel campionat d'Espanya de Cadets a Múrcia.


Seniors 2ª Catalana

Volei Roquetes  3   Volei Martorell  0

Amb aquest resulat el Club Volei Roquetes es garanteix l'ascens a la Primera Divisió catalana.

Moltes felicitats.

Bona nit i bona sort

Força Volei Roquetes

Fins avui, no havia penjat encara cap comentari de caire esportiu. Aquesta setmana però el motiu s’ho mereix. El proper dissabte si les coses van amb normalitat, els equips de Cadets i Senior masculins del Club Volei Roquetes seran campions de les seves respectives competicions, els Cadets campions de Catalunya i els Senior campions de la lliga de Segona Divisió Catalana.

Certament, als esports, dits minoritaris, i tan poc professionalitzats com el Volei, l’esforç de formació de nois i noies joves en els valors esportius, representa un veritable sacrifici per a directius, entrenadors, pares i mares i els propis esportistes. Els recursos econòmics, sempre insuficients per realitzar activitats sense l’atenció mediàtica que mereixerien, suposen un autèntic repte, de vegades irresoluble, per poder participar en competicions on la manca d’equips al territori obliguen a fer desplaçaments setmana sí, setmana no, de molts quilòmetres i, per tant, d’alt cost econòmic. Si afegim a això, el cost d’àrbitres, fitxes, etcètera, és quasi be un miracle que aquests esports es mantinguin més enllà de ciutats més grans que la nostra o amb patrocinadors disposats a recolzar econòmicament l’activitat.

Però el cert és que ja son vint anys que el nostre Volei Roquetes, amb moltíssim esforç i il•lusió d’unes quantes persones admirables, manté un digníssim paper esportiu i de representació de la nostra Ciutat arreu de Catalunya. Malauradament, pocs roqueteros i roqueteres ho coneixen. Avui, son més de quaranta jugadors i jugadores que s’entrenen dos, tres cops a la setmana per millorar el seu nivell i practicar l’activitat esportiva que més els agrada. Tenim nois que formen part de la Selecció de Catalunya o que estan becats a la Residencia Blume pel seu alt rendiment esportiu, que han estat campions de Catalunya a nivell federat i escolar, que han competit al campionat d’Espanya .... en fi, malgrat les dificultats de tota mena, o potser per això mereixen, el màxim reconeixement. Valgui doncs aquest comentari com a personal homenatge a tots aquells que han fet possible arribar fins aquí.

Dit tot això però, em cal tornar a l’actualitat dient que el proper dissabte a partir de les cinc de la tarda al Casal de la Ravaleta, els Cadets, que encara no han perdut cap partit a la lliga catalana, es proclamaran matemàticament campions si guanyen a la Vall d’Hebrón, i estic segur que ho aconseguiran. A continuació, els seniors jugaran contra el Martorell un partit que, si guanyen, també els convertirà en campions de lliga de la Segona Divisió Catalana, pujant automàticament a Primera Divisió. Els cal el nostre suport anímic i moral (segurament també l’econòmic) que reconegui el seu esforç i treball, així que, el dissabte, omplim el Casal de la Raval de Cristo de caliu amb el crit de FORÇA VOLEI ROQUETES.

Bona nit i bona sort.

El diàleg com a valor democràtic

Fa un cert temps que em plantejava reflexionar, mitjançant el bloc, vers un valor tan democràtic com el diàleg. Allò que mai no hauria de faltar en qualsevol col•lectiu i que, malauradament, la realitat diària ens mostra una i una altra vegada, i en tots el àmbits, que és un valor a la baixa. No voldria amb aquestes ratlles ni pontificar, ni donar exemples externs a l’àmbit més local, que forma en definitiva la essència fundacional d’aquest espai de comunicació personal.

Sincerament, en els anys que porto a la vida pública, sempre he cregut que madurar qualsevol proposta amb la participació d’altres opinions que la fessin més rica i per tant també més plural no suposava cap altra cosa que una gran satisfacció personal un cop arribat a l’acord. I, quan aquest no es produïa, el convenciment que, de la negociació i el diàleg, n’havia sortit enriquit. Així, en els molts anys de portaveu del grup majoritari a l’Ajuntament, estant al govern, he tingut ocasió de compartir hores i hores amb tots aquells que, amb aquest mateix esperit constructiu, es mostraven disposats a cercar posicions i trobar punts d’acord. No era en excés important si el nostre grup tenia o no la majoria absoluta. Sumar el vots de les minories enfortia democràticament els acords obtinguts. D’aquesta manera sempre hem comptat amb recolzament d’altres grups, dintre el govern o fora d’ell, per als temes importants de la vida municipal.

Aquesta legislatura això, irremeiablement, s’ha acabat. Avui el polièdric i complex govern del nostre Ajuntament en te prou amb la suma dels regidors dels quatre grups polítics que el conformen. Un exemple que ho il•lustra: en aquests més de trenta mesos de legislatura municipal, l’Alcalde mai no ha mostrat ni el més mínim interès per tenir una conversa amb el portaveu del principal grup polític de l’Ajuntament, el nostre, per cercar l’apropament a cap qüestió municipal. Per dir-ho ras i clar, en aquest temps, Paco Gas i jo no hem tingut ni una sola conversa ni negociació vers cap tema d’interès per al nostre municipi. Simbòlicament, el despatx de l’Alcalde ens ha estat segellat. I, creieu-me, aspectes de la política municipal que aconsellaven establir un diàleg n’hi han hagut uns quants. Aquells que plantejaven una nova forma de governar, a fe de Deu, que l’estan portant a terme i, certament, aquestes maneres em fan sentir encara més orgullós de la nostra manera de fer des del govern que, una legislatura darrera l’altra, ha permès que el nostre grup municipal fos el que tingués més recolzament democràtic dels roqueteros i roqueteres.

Anem doncs a l’últim exemple d’aquesta manca de voluntat de cercar consens per part de l’actual govern municipal. Avui, al plenari extraordinari que hem celebrat aquesta nit, debatíem un procediment tan tècnic com l’inici de l’expedient per la contractació de les obres del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat que permetran realitzar inversions a Roquetes, finançades al cent per cent pel govern d’Espanya, per un import de 820 mil euros. Obres que vam aprovar tots el grups a l’Ajuntament. Natros demanàvem que les baixes presentades als projectes per les empreses contractistes tinguessin un percentatge de valoració sobre el total, per tal d’adjudicar l’obra, superior al del 18,75 % que ens proposava el govern. Teníem la voluntat de trobar un punt d’acord que satisfés a tots, també als tècnics municipals. Així ho vam argumentar a la Comissió Informativa i així ho hem fet també avui al Plenari, no hi ha hagut manera. Set vots son més que sis i amb aquests vots en tenen prou. Que hi farem!

P.D. El dia 24 de febrer demanàvem per escrit el llistat de factures pendents de pagament del nostre Ajuntament, tretze dies desprès, un llistat que costa deu segons de treure i que tenim tot el dret de tenir, encara no ens l’han donat. Seguiré informant.

Bona nit i bona sort.