Fernando Crespo, Moisés Cuevas, Alex Gallego

Com alguns sabeu soc seguidor incondicional del Roquetenc, el club de futbol de la nostra ciutat. Enguany, en el terreny esportiu, les cosses no ens havien anat tot lo be que els aficionats desitjàvem. El suspens per saber si la propera temporada jugaríem a la Preferent o a Primera Territorial s’ha endarrerit unes setmanes més enllà de l’acabament de la temporada, quedant pendent dels ascensos dels equips catalans a Segona “B”. Finalment Santboià i l’Hospitalet ho han aconseguit i, en conseqüència el Roquetenc serà la temporada que ve, un any més, equip de Preferent.

Segurament, aplicant la màxima racionalitat, aquesta categoria suposa un esforç econòmic i esportiu no compensat suficientment pel nombre de socis del Club, ni per la presència d’aficionats als partits de casa. Però, ha estat el mèrit i esforç dels jugadors el que ho ha fet possible. Uns jugadors que han contribuït a que el Roquetenc hagi viscut els millors anys de la seva historia, amb un treball impressionant realitzat des de la pedrera que ha permès comptar amb jugadors formats a la casa i que, en alguns casos, han arribat a categories superiors. Els de Sergi Cid i David Cid que van arribar a jugar a Primera Divisió amb el Castelló o els de Lluís Fornés i Carlos Gilabert a Segona en serien els més emblemàtics. Però, molts altres han anat creixent esportivament al nostre Club per passar a equips de superior categoria, tornant en alguns casos al club que els va formar i acabar la seva cursa esportiva.

Aquesta temporada han estat tres els jugadors que amb l’últim partit a casa, davant el Camp Clar que finalment ens va permetre aconseguir la permanència, es van acomiadar dels aficionats que els hem vist créixer com a persones i com a esportistes. Dos d’ells roquetencs de naixement i l’altre, tot i ser de l’Aldea, com si ho fos. Nando Crespo, el capità de l'equip, Moises Cuevas i Àlex Gallego, han estat molts anys defensant els colors del Roquetenc i el seu comportament esportiu però sobretot humà ha estat un luxe.

El seu comiat esportiu sobre la gespa del Camp Municipal ens va posar la “pell de gallina”. En aquest moments en que  Nando, Moisés i Àlex (que sembla que jugarà un any més al seu poble) inicien un període de la seva vida diferent, sense entrenaments, matinades de cap de setmana, o dissabtes sense “rondar”, em ve de gust dir dos coses. La primera donar-los les gràcies per tots aquests anys de dedicació, esforç i estima als colors del nostre club i, la segona, demanar, modestament com a soci, a la nova Junta Directiva que continuarà presidint l’amic Joan Alegret, que dintre els actes de la pre-temporada que ve, es faci un reconeixement públic a aquests tres jugadors que tants anys han defensat la samarreta roquetenca i tantes bones tardes de futbol ens han fet passar.

Nando, Moisés, Àlex que tingueu sort.