Entrem de forma decidida als darrers dies de campanya, espero i desitjo que les reflexions que he anat fent arribar des d’aquest bloc, entre d’altres coses, us hagin anat fent prendre consciencia de lo transcendent que és l’acte d’anar a votar. Ara però, vull avançar un pas més donant-vos arguments per a que, amb el vostre vot, el Govern de Catalunya que surti dels comicis del 28-N sigui socialista, un govern presidit per José Montilla.
A mesura que ha anat avançant la campanya s’ha dibuixat un escenari polític mol definit, el Govern de la Generalitat que sortirà d’aquestes eleccions o el presidirà Montilla o ho farà Mas, es a dir, o tindrem un govern d’esquerres, o el tindrem de dretes. I aquesta és la qüestió principal que es dilucida l’últim diumenge de novembre. Certament, el paper de partits com Esquerra Republicana o el Partit Popular, en aquestes eleccions, és el de teloners de Convergència i Unió, disputant-se un tercer lloc que els permetria a uns mantenir-se al govern, o als altres garantir-se el suport futur del partit de Mas a Mariano Rajoy.
Així doncs, davant aquest escenari, el compromís del President Montilla és clar, no podem distreure’ns en cap altre objectiu que no sigui el de sortir de la crisi, en crear nous llocs de treball i reduir l’atur i complir aquest objectiu mantenint els drets socials del nostre Estat del benestar. És per això que ni podem ni volem assumir compromisos que no ens portaran enlloc. Ha arribat l’hora de tenir un govern sense complexes ni muletes, ni independentista ni de dretes, i amb la garantia de la feina feta. Un govern catalanista i d’esquerres.
Ja us ho deia en l’anterior reflexió pre-electoral, no serà el mateix per sortir de la crisi que les polítiques des del Govern de la Generalitat les executi un Govern presidit per Montilla o que ho faci un presidit per Mas. En aquests dies, malgrat la manca de concreció de les propostes econòmiques dels nacionalistes, l’escenari de futur es va dibuixant. Retallades d’impostos i reducció de l’Administració, seguint el model anglès de Cameron, sembla ser el camí escollit. Però, que vol dir això exactament?, doncs, que amb menys impostos i reduint l’Administració alguns serveis públics essencials també es reduiran i, per tant, els més febles ho tindran encara més complicat.
Catalunya, aquests darrers set anys, ha avançat de forma indiscutible en allò que s’anomena les polítiques pròpies de l’Estat del Benestar, més mestres i millors equipaments educatius, mes metges i infermeres amb nous hospitals i centres d’assistència primària, més beques per poder accedir a la universitat, més ajudes a les persones dependents; i tot això, gràcies al millor sistema de finançament que mai hem tingut i la voluntat política de tindre un país més modern i més just. Però, en aquest sentit, queda molt per fer.
Alguns, ja donen per guanyades les eleccions, ja reparteixen càrrecs, sembla com si els sobrés el dia de les eleccions; altres però seguin treballant, seguim fent propostes, volem que els catalans i les catalanes vagin a votar, sols ells decidiran quin Partit i quin model polític guiarà Catalunya els propers quatre anys. Jo segueixo creient en el PSC com el partit que millor representa els interessos de la majoria. Segueixo creient en José Montilla com a President del Govern de Catalunya.
Bona nit i bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada