Dissabte passat, els amics Eduardo i Araceli, amb tota la il·lusió del mon, inauguraven un petit supermercat a la Raval de Cristo, que els permetrà sortir de una situació d’atur a la que, com a tantes altres persones, els va abocar la situació de crisi. Eduardo i Araceli no son, per tant, cap excepció en les seves circumstàncies personals, tenien una feina, la van perdre, i van buscar una sortida laboral creant un petit negoci que els permeti tirar endavant els projectes de futur de la seva família.
Malauradament, el fet que l’obertura d’aquest negoci familiar els hagi costat més de quatre mesos de tramitació administrativa tampoc és una excepció. Per a qualsevol persona, amb un mínim de sentit comú, resulta absolutament incomprensible que la posada en marxa d’un petit establiment comercial pugui trigar tant temps en tenir resolts tots els requisits que li permetin obrir al públic. Més encara en una situació com l’actual on, al meu parer, caldria donar tota mena de facilitats a tots aquells que fan una aposta, jugant-se el patrimoni, per generar ocupació.
Les proverbials rigideses de la nostra administració i de les companyies subministradores de serveis, com el d’electricitat, suposen, de vegades, entrebancs insalvables per a emprenedors com aquests amics de la Ravaleta, i això, que no hauria de passar mai, encara està menys justificat en els temps que vivim.
En tot cas, per a Eduardo i Araceli aquest viacrucis administratiu ja s’ha acabat i ara comencen aquesta nova etapa de petits empresaris. Una etapa per a la que els desitjo tot lo millor. Per molts anys.
Bona nit i bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada