Avui em permetreu que comenci aquesta entrada mostrant la meva indignació davant una nova resolució dels tribunals superiors de justícia de l’Estat en contra de la nostra autonomia com a nació, fent una interpretació absolutament esbiaixada del que diu la Constitució.
Ara li ha tocat rebre a la nostra llengua, volent-nos imposar el castellà com a llengua vehicular del nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu que des de l’any 1983, amb l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística de forma consensuada, ha funcionat perfectament i fins i tot, pel que fa a la convivència de les dos llengües oficials, ha estat titllat de modèlic per prestigioses organitzacions internacionals.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència feta pública avui, ha anat encara més lluny del que ho va fer el Tribunal Constitucional el passat mes de juny, generant un nou entrebanc a unes relacions “normals” entre Catalunya i Espanya, tocant la part més important del moll de l’os de la nostra identitat com a poble, la llengua.
Els que som pares de nois i noies de setze a vint i tants anys sabem perfectament que els nostres fills i filles avui, a diferència del que vam viure nosaltres, saben parlar, llegir i escriure en català i castellà (com a mínim), sense que això hagi representat cap tipus de problema, ni educatiu, ni de relació amb persones provinents d’altres cultures.
El sistema educatiu de conjunció lingüística, que Catalunya te des de fa més de trenta anys, ha permès que el català, malgrat pressions i interessos de tota mena, hagi sobreviscut (tot i que en alguns aspectes segueixi estant encara en precari) i, més enllà d’anècdotes com les dels tres denunciants als que el Suprem ha donat parcialment la raó, aquest model educatiu ha estat acceptat amb tota normalitat i naturalitat per l'immensa majoria de la població.
Així doncs, si en tots aquest anys no hi ha hagut problemes de cap mena, si, fins i tot, va haver un pronunciament, l’any 94, del Constitucional que validava la constitucionalitat del model educatiu, a que ve ara una sentència com aquesta? No ho entenc.
En qualsevol cas, tal com deia l’escriptor Jesús M. Tibau al facebook, i subscric, “soc català i aquesta és la meva llengua, i aquesta és la llengua del meu país”. Ni un pas enrere.
Bona nit i bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada