L'últim Plenari de Pressupostos de la Legislatura



Equip de Govern



Ahir, començava la meva intervenció, al darrer Plenari de pressupostos d’aquesta legislatura, amb la frase que va fer famosa el poeta i prosista castellà del segle XVI Fray Luís de León “decíamos ayer”. Perquè, efectivament, dèiem ahir, quan discutíem els pressupostos municipals de 2008, 2009 i 2010, que la gestió econòmica i financera del Govern del nostre Ajuntament  no era l’adequada, especialment d’ençà que la crisi va fer que els ingressos comencessin a disminuir de forma més que evident. No podia ser que, davant una conjuntura econòmica adversa, la despesa corrent de l’Ajuntament no tingués aturador; no podia ser que, en una situació de crisi, l’increment del deute municipal arribés a una situació límit, tot i que les subvencions de la Generalitat i el Govern Central per a realitzar inversions han estat les més quantioses que mai ha tingut el nostre Ajuntament; no podia ser, a la fi, pressupostar, any rera any, ingressos absolutament ficticis que han acabat generant una distorsió important de la tresoreria municipal i que els pagaments als proveïdors es facin en uns  terminis absolutament inimaginables ara fa quatre anys .

Tot això ho dèiem ahir, i no se’ns feia cas, se’ns deia profetes, que no teníem ni idea del que estàvem parlant, se’ns donaven grans lliçons econòmiques ...... Doncs be, hem arribat als pressupostos de 2011, últims de la legislatura, i les finances municipals presenten una situació més que delicada. La despesa corrent, en quatre anys, ha tingut un increment del 15’5 % mentre els ingressos es reduïen el 9,6 %, empobrint-se l’Ajuntament en més d’1,3 milions d’euros. S’han incrementat els préstecs a llarg i curt termini en 3,2 milions d’euros. L’any 2008, el primer any complert gestionat pel nou Govern Municipal, se’ls desestabilitzava el pressupost per quasi vuit-cents mil euros i, en conseqüència, es tenia que elaborar un Pla Econòmic Financer a quatre anys sense el qual l’Ajuntament no hagués pogut demanar cap crèdit. Per cert, a la liquidació del 2009 el pressupost seguia desestabilitzat, i el Pla Econòmic Financer no s’ha complert ni el 2009 ni el 2010.

Amb una situació com la que he detallat, pareixeria del tot lògic que, des del Govern dels quatre partits, s’hagués intentat trobar ponts de diàleg per establir complicitats amb l’oposició, consensuant mesures, que tots sabem que més tard o més prompte s’hauran d’acabar prenent, i havent enfocat els pressupostos de 2011 d’una manera diferent. Amb natros al govern, us ho puc assegurar, s’hagués fet. Però no, aquest any tampoc, ni diàleg ni acords, com he dit en altres ocasions set a sis, i figues a la gorra.

Així doncs, els pressupostos que, en nom del Govern Municipal, presentava el regidor d’Hisenda Jordi Baucells, tenen una perfecta línia de continuïtat amb els dels anys anteriors i, com dèiem ahir, no faran altra cosa que agreujar la situació econòmica de l’Ajuntament de Roquetes. No és redueix el conjunt de la despesa corrent, al contrari, si ho comparem amb les obligacions contretes al 2010, creix en 400 mil euros, i amb els ingressos, en canvi, es fa una previsió de creixement, vers els drets adquirits el 2010, d’1,3 milions d’euros que, al nostre parer, seran absolutament irrealitzables.

No vull cansar-vos amb més números, aquests son uns pressupostos de final d’etapa d’un Govern Municipal que, des del punt de vista econòmic, ha viscut en una festa permanent. No s’ha planificat la despesa corrent ni la inversió, tot era prioritari, res era prescindible, i ara, la festa s’ha acabat, i ja veurem com i qui la pagarà.  

Bona nit i bona sort.