49 DIES

Efectivament, fa quaranta nou dies que no tenia contacte amb tots aquells que aneu seguint, de forma més o menys habitual les meves cabòries a través del bloc. Ho he de reconèixer, l’acumulació d’activitats que s’han ajuntat en aquest període han fet impossible trobar el temps necessari per anar penjant nous comentaris sobre tot allò que anava esdevenint al meu àmbit més proper. Certament, quaranta nou dies donen per a molt i les qüestions acumulades, per tant, son moltes. En aquest i els propers comentaris us aniré posant al dia.

Però, abans de continuar, m’agradaria fer-vos saber que el passat dia 31 de maig l’equip cadet masculí del Club de Volei Roquetes conqueria el quart lloc del Campionat d’Espanya a la localitat murciana de Los Alcazares. Tan sols una inoportuna lesió de Manel i una mica de mala sort els va impedir disputar la final desprès d’anar per davant el primer set i bona part del segon al partit de semifinals. Una llàstima, però és igual, aquest quart lloc ens sap a molt a tots aquells que hem anat seguint la seva trajectòria i cal que tots plegats ens sentim molt orgullosos d’aquests joves del nostre poble que han portat amb honor el nom de la Roquetes per Catalunya i Espanya.

Moltes felicitats per a tots ells, el seu entrenador Benjamín Cuevas, el president de la Entitat i pare de l’entrenador, els membres de la junta directiva, i també als pares que han compartit l’esforç i sacrifici dels seus fills acompanyant-los als successius reptes.

Enhorabona campions.

.

Sectarisme o no en saben més

Com molta gent ja sap, el passat 14 d’Abril a Roquetes, i dos dies abans al cementiri de la ciutat francesa de Narbona, es va retre homenatge a Joan Castells Villalta (en una altra entrada al bloc en vaig fer esment), alcalde de Roquetes del 1936 a 1938, obligat a exiliar-se com a conseqüència de la victòria del bàndol feixista a la Guerra Civil.

El que probablement no sap tanta gent és que l’Alcalde que va iniciar el procés municipal l’any 2003 (certament, a proposta d’ERC i amb el vot de tots els partits polítics de l’Ajuntament) per recuperar les despulles de l’Alcalde Castells, cercant la possibilitat de repatriar-les, fou Mariano Gil. Doncs be, en la línea habitual d’oblit institucional del que ha estat l’Alcalde de Roquetes durant vint i quatre anys, el Govern del nostre Ajuntament ni tan sols es va prendre la molèstia de fer-li arribar una invitació oficial a l’acte d’homenatge.

Aquest oblit institucional (reiterat) a l’alcalde democràtic que més anys ha ostentat la Presidència de l’Ajuntament de Roquetes en els seus 160 anys d’història com a municipi independent, per part de l’actual Govern de la nostra ciutat, no fa altra cosa que evidenciar determinades patologies (que cadascú les qualifiqui com vulgui) que, de forma habitual, s’han repetit d’ençà Paco Gas fou elegit alcalde.

Efectivament, Roquetes te 160 anys d’història com a municipi independent encara que alguns vulguin ignorar passatges importants d’aquesta història.

Bona nit i bona sort.

Roquetencs (3)

Voldria que mai més ningú hagués de patir l’exili, la persecució o la mort per causa de les seves idees.

Sigui aquest un breu, però sentit homenatge, a Joan Castells Villalta, alcalde de Roquetes del 1936 a 1938, i a totes aquelles persones que foren objecte de la repressió per pensar de forma diferent d'aquells que tenien el poder i les armes.

Mai més!

Bona nit i bona sort.

Roquetencs (2)

El segon roquetenc dels que us volia parlar, és la persona que, el proper dissabte 17 d’abril en el decurs del tradicional sopar al Casal de la Ravaleta, serà proclamada Roquetenc de l’Any 2009. Es tracta de Ramon Castellà Castelló una persona que la seva proverbial timidesa i voluntat de passar desapercebuda, impedeix que el seu treball, en benefici de la societat del nostre poble, sigui conegut per la majoria dels seus conciutadans.

Des que el conec, Ramon ha estat relacionat sempre amb l’ajuda a les persones amb més necessitats. Ha estat, i és, una peça clau de l’equip de Caritas Diocesana, sempre posant el seu granet de sorra i la seva dedicació anònima en benefici dels que menys tenien. En aquests moments, que la duresa de la crisi econòmica ha generat tantes dificultats i situacions dramàtiques a tantes persones, la feina de gent com Ramon adquireixen una especial rellevança.

Per aquest motiu, tots aquells que, a títol individual o en representació d’Entitats i Institucions de la nostra Ciutat, podien participar com a electors del “Roquetenc de l’Any 2009” van decidir de forma majoritaria que el nom de Ramón Castellà s’afegís a la llista de guardonats amb aquesta distinció que honora a qualsevol Roquetenc.

Ramon mai no ha estat home de fotos ni parlaments, el seu treball l’ha fet sempre des de les “bambolines”. Per això, se que el dissabte, malgrat l’orgull, emoció i alegria interna, passarà un mal “rato”.

Enhorabona Ramon i per molts anys..

Roquetencs

En aquests dies de celebració dels 160 anys de Roquetes com a municipi independent, em ve de gust parlar de tres roquetencs que, per diferents motius, aquests dies seran objecte d’especial i merescut reconeixement.

El primer d’ells és l’Albert Giné, recent arribat del Marroc, desprès d’aconseguir superar un nou repte acabant la que diuen és la cursa més dura del mon “Marathon des Sables”. Les 31 hores,6 minuts i 38 segons corrent pel desert del Sàhara, amb temperatures de 50 graus i carregat amb una motxilla de nou quilos que li destrossava l’esquena, son una mostra fefaent de la preparació física i mental de l’Albert, i del seu esperit de sacrifici que l’hi ha fet superar totes les dificultats.

Però el més bonic de la “gesta” de l’Albert, és la destinació de tots els beneficis econòmics que li pugui reportar la superació d’aquest repte a benefici de la lluita contra el càncer, deixant a la vegada un exemple de lluita i superació als que pateixen aquesta malaltia.

En aquests dies de cursa, he seguit el bloc de l’Albert, actualitzat diàriament per Tere, la seva novia, i m’ha impressionat el positivisme i els valors personals que transmet, sens dubte una magnífica teràpia per lluitar davant qualsevol repte, inclosa la superació d’una malaltia greu.

Enhorabona Albert, moltes felicitats pel teu esforç, el teu sacrifici i el teu exemple, com a esportiste i com a persona.

Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà

El passat dimarts, al Ple de l’Ajuntament, s’aprovava per unanimitat canviar el nom de la Biblioteca Municipal de Roquetes, per Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà. Efectivament, els socialistes votàrem a favor, calia fer-li un reconeixement institucional a la Mercè, i li volíem fer aquest reconeixement. No s’hagués entès, tot i que el nostre plantejament era diferent, que no ens hi haguéssim sumat amb el nostre vot a aquest homenatge pòstum de la ciutat que la va veure néixer i a la que ella tant va estimar.

Dit tot això, un cop més, el Govern Municipal ha mostrat que la seva sensibilitat institucional sols va lligada als interessos polítics i electoralistes dels grups que el conformen. Tantmateix, en el procés de tramitació del canvi de nom de la biblioteca  s’ha evidenciat, un cop més, la incapacitat d’acceptació de cap proposta que no vingui dels partits que avui manen al nostre Ajuntament i, potser el més greu, la manca de perspectiva històrica d’uns governants que, massa vegades, pareix que pensen que Roquetes no existia abans que ells arribessin al poder municipal. M’explicaré.

Als pocs dies de la desgraciada i prematura desaparició física de la Mercè Lleixà, els regidors socialistes proposàrem, a la Comissió Informativa de Governació del nostre Ajuntament, iniciar la tramitació per posar el nom de la Mercè a un dels carrers de la ciutat, on ella havia tingut el seu domicili. Una proposta oberta al diàleg i consens que, com altres, no va tenir cap èxit. És clar, l’havíem proposat natros.

Amb posterioritat, quan, en nom del govern municipal, el Regidor de Cultura va plantejar per primera vegada canviar el nom de la biblioteca, amb voluntat de consens (deia ell), natros vam argumentar dos aspectes de pes que creiem s’havien de considerar. El primer, el fet que la biblioteca portés el nom de la ciutat sense cap afegit, sent la primera, i probablement l’única que tindrem durant molts anys, ens semblava una qüestió prou important per tenir present en el moment de canviar-li el nom. El segon aspecte era, que sent, la biblioteca, un equipament cultural que sempre ha estat vinculat al mon de la lectura, calia al nostre parer, reflexionar i reconèixer d’alguna manera, la importància que van tenir, per a Roquetes, aquells mestres vocacionals que, les primeres dècades del segle XX, ensenyaven “de lletra” als seus domicilis particulars, o anant en bicicleta pels camps i hortes del municipi a aquells xiquets i xiquetes que no tenien cap altra possibilitat d’aprendre a llegir o escriure. Alguns d’aquests mestres admirables foren represaliats i exiliats en arribar les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

D’acord amb aquests plantejaments, vam proposar alternativament, que es posés el nom de la Mercè Lleixà a la sala d’actes i exposicions de la Biblioteca, lloc on es fan moltes de les activitats que organitza l’equip de direcció de la Biblioteca de Roquetes, recopilant l’obra de la Mercè en un fons audiovisual que permetés divulgar-la, mantenint a la vegada la nostra proposta inicial de posar el nom de la Mercè a un carrer de la ciutat vinculat amb la seva vida. Tampoc es va acceptar.

En aquest context doncs, vam arribar al Ple del dimarts on vam preferir compartir els sentiments d’estima i admiració cap a la Mercè Lleixà amb el nostre vot favorable, abans que defensar els nostres arguments amb un vot diferent.

Bona nit i bona sort

L'Alcalde llegeix el meu bloc .... i li emprenya

Efectivament avui, al Plenari de l’Ajuntament, Paco Gas ha fet referència al meu bloc i ha donat mostra del molt que li molesta que, a diferència del que passa en els mitjans de comunicació municipal, pugui expressar la meva opinió.

Ho sento Paco, hauràs d’aguantar-te. Ja estem farts de censura, d’amenaces, d’insults i de manca de respecte als més elementals principis democràtics. El meu bloc és una eina personal d’opinió i comunicació de reflexions personals, i si no t’agrada el que dic, ho tens fàcil, no el llegeixis, però el que és segur és que no em faràs callar, ni a mi, ni als meus companys.

De tota manera em permeto aconsellar-te que, com Alcalde, canvies d’actitud i deixes de faltar al respecte a les persones que no congreguem amb la teva manera de dirigir els interessos dels roqueteros i roqueteres. Tens la majoria per governar l’Ajuntament i el que et cal és fer-ho, i, a nosaltres, des de l’oposició, ens toca controlar el teu govern i manifestar allò que creguem oportú de la vostra manera de fer les coses.

Per cert Alcalde, la llista de factures pendents de pagament del nostre Ajuntament, que et vam demanar el 23 de febrer, encara no la tenim. Seguiu sense convocar la Comissió Especial de Comptes per aprovar el Compte General del Pressupost de l’any 2008, impedint-nos conèixer el detall dels números de l’Ajuntament d’aquell exercici. Segueixes incomplint la legalitat quan mantens al Plenari el nostre grup separat i partit als extrems de la taula, incomplint allò al que tu mateix et vas comprometre. Ah!, i perdona la reiteració, però seguim sense tenir accés a la Revista Roquetes ni la possibilitat que cap regidor del nostre grup pugui ser entrevistat per la Emissora Municipal Antena Caro, a diferència dels regidors del Govern municipal.

Finalment Paco, tenir la majoria no vol dir tenir la raó sempre i en tot moment, i t’ho dic des de l’experiència d’haver participat en molts anys de majories i, si em permets, un últim consell, també des de l’experiència, de vegades cal fer una petita parada i reflexionar. Si ho fas, veuràs que no som tan diferents a aquells amb els que vas governar uns quants anys el nostre Ajuntament.

P.D. Amb tota sinceritat, si per alguna cosa de les que he dit en aquest bloc, o qualsevol altre mitjà de comunicació t’has sentit insultat et demano públiques disculpes.

Bona nit i bona sort.