Terriblement injust

Certament, no és just que dos joves, de dinou i vint-i-tres anys, esportistes, amb tota la vida per davant i amb un futur personal i professional esplendorós, ens hagin deixat tan aviat.

Aquest ha estat un estiu particularment dens en desgràcies, algunes com a conseqüència de circumstàncies climatològiques desbocades, altres provocades pel terrorisme global, o com a conseqüència d’activitats lúdiques irresponsablement dimensionades, accidents, etc. Tot no massa diferent del que passa altres anys. Però, quan la persona afectada ens toca de prop, per coneixement de familiars, per les circumstancies personals de la víctima (esportista, jove, territorialment pròxim), per similitud d’edat amb persones de la teva família o, fins i tot, per la repercussió mediàtica del succés, fas una mica teu el dolor que provoca una pèrdua com la d'aquests dos nois.

En poc més de vint i quatre hores, el Jordi Pitarque, un xaval de 23 anys de l’Ampolla, que jugava a futbol al Reus Esportiu, s’ha afegit a una tràgica llista d’esportistes que el diumenge s’havia reobert amb un corredor de motos japonès de 19 anys, Shoya Tomizawa, en un accident que molts vareu poder veure en directe per televisió.

Aquesta fatalitat irreparable i injusta deixa trasbalsats a tots aquells que gaudim de l’esport i l’estimem, i enfonsats als familiar i amics. Per aquest últims, en especial els d’en Jordi, vagi el meu condol i suport en aquests moments tan difícils.

Ànims, i malgrat tot endavant.