Pare Cardús, a reveure!!



Foto cedida per Pili Alegria



Ahir al Saló de Sessions de l’Ajuntament, regidors, representants d’entitats, personal de l’Observatori de l’Ebre, i altres persones amigues del pare jesuïta Josep Oriol Cardús i Almeda,  fèiem l’acomiadament oficial d’aquest científic de noranta sis anys, que després de més de 40 anys d’estança entre nosaltres, torna a la seva Barcelona on va nàixer.

El Pare Cardús, com ell mateix ens deia ahir, va arribar a Roquetes, a l’Observatori, l’any 1969 per continuar la seva tasca d’investigació. Va treballar al costat del Pare Romanyà, que n’era el Director des de l’any 1939, i al que va succeir l’any 1970. El 1985 va deixar aquest càrrec, essent substituït pel Pare Luís Felipe Alberca, amb el que l’any 2001 es trencà la tradició de que tots els Directors de l’Observatori, des de la seva fundació, fossin Jesuïtes.

Però tornant al Pare Cardús, aquest empedreït fumador, al que el deteriorament físic, propi d’una persona de la seva edat, no ha afectat absolutament en res la seva ment privilegiada i una memòria quasi be fotogràfica, ens explicava ahir la gran estima que, a Roquetes i la seva gent, han anat cimentant aquests quaranta anys de presència amb nosaltres. Des de la seva privilegiada atalaia, però també a través de la seva tasca pastoral i la integració de l’Observatori a la vida social de la ciutat, Cardús ha participat en aquest període de les transformacions de Roquetes. Del pas de la dictadura a la democràcia, de la transformació urbanística que suposà per a Roquetes l’adquisició d’una part important dels terrenys pertanyents a la Companyia de Jesús per part de l’Incasol, l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a l’Observatori de l’Ebre l’any 1985, la celebració del centenari de la institució el 2004 amb el guardó de Roquetenc d’aquell any ......

Cardús formarà part, per sempre, de la història de Roquetes. Com tots els altres Directors de l’Observatori, el seu nom figura a un dels carrers de la Ciutat, a la Raval Nova, i estic segur que, tal com ens deia ahir, no oblidarà el temps viscut amb tots nosaltres, però nosaltres tampoc oblidarem mai la seva saviesa i naturalitat en expressar-la ..... i tampoc de la inefable cigarreta entre les seves mans.

Bon viatge Pare Cardús, i fins sempre.

Bona nit i bona sort.