dilluns, 23 de novembre del 2009

Una escola sense mestres i sense xiquets, no és una escola!

El passat dissabte, dia 14, el Govern del nostre Ajuntament ens convocava a l’acte de celebració del 75 aniversari de la construcció del col•legi públic Marcel•lí Domingo. Sens dubte, la commemoració d’aquest aniversari mereixia uns actes en els que la participació de la comunitat educativa, mestres, alumnes i pares, tingués un paper destacat. Pos bé, la presència d’aquests va ser absolutament testimonial, perquè? Ens preguntarem alguns dels que hi vam assistir. Molt senzill, els responsables organitzatius de l’acte, es a dir, el Govern municipal, van donar al Col•legi el tractament d’una entitat més i, com a tal, invitaren a assistir a la Directora del Col•legi i la Presidenta de l’Ampa, al mateix nivell per tant que qualsevol entitat del nostre poble. Increïble i vergonyós!. El desmesurat afany de protagonisme del govern de Paco Gas i les seves clamoroses errades protocol•làries no admeten comparació possible.
Tornant a l’acte institucional, aquest constava de la presentació del nou llibre de l’amic Ramon Barberà “Les escoles de Don Marcelino” i d’una suposada exposició commemorativa (bàsicament amb fotocopies ampliades del llibre de Ramon, una escala de pintor amb un llençol de color vermell i unes fotografies antigues del centre) realitzada per un “artista” afiliat a ERC (l’Alcalde s’hi va referir com el comissari de l’exposició). Tot això presidit pel Vice-president del Govern de la Generalitat Carod Rovira que, com a bon estudiós de la figura de Marcel•lí Domingo, ens va il•lustrar amb una conferència molt interessant vers la seva figura política.
Don Marcelino, que tanta influencia va tenir els primers anys del segle XX per a la nostra Ciutat, era per damunt de tot un mestre, i estic segur que si hagués pogut veure com es tractava en aquest acte als mestres del col•legi que ell, com a Ministre d’Instrucció Pública, va contribuir de forma decisiva a que es construís, es sentiria profundament avergonyit.

Bona nit i bona sort.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Cal treballar pel futur

Com era previsible, la negociació entre l’empresa i treballadors de LEAR no avança gens. La multinacional vol tancar la planta de Roquetes i, en aquest sentit, no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial. Pel que fa al Pla Social i les indemnitzacions, tampoc pareix que la negociació vagi pel camí d’arribar a un acord que satisfaci les aspiracions legítimes dels treballadors. Sembla per tant que es confirma que, per part de l’empresa, no hi ha altra voluntat que la de tancar quan abans millor i al mínim cost possible. Aquesta i no altra és la crua realitat. A partir d’aquesta constatació, que ens cal fer?
Entre les coses que, al meu parer, s’estan fent be, voldria destacar el paper del propi col·lectiu de treballadors i treballadores de LEAR i dels sindicats majoritaris del territori, tenint molt clar els passos a seguir en una situació tan traumàtica com la que es planteja; mobilitzant a la societat, pressionant a l’empresa i reivindicant a la vegada solucions polítiques per la re-industrialització del territori. D’altra banda, procurant ser el més objectiu possible, crec que el Govern de la Generalitat també està actuant d’acord amb la gravetat de les circumstancies, reunint-se amb l’empresa, amb els treballadors, amb els sectors socials i econòmics del territori i, a l’entorn de tots aquests contactes, prenent decisions que tindran translació immediata als Pressupostos de la Generalitat del 2010. Els grups polítics que donen suport al Govern han actuat conjuntament, com a Govern a Catalunya, i consensuant esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat de mes de 12 milions d’euros per aconseguir els objectius que s’emmarcaven a la manifestació convocada pels Sindicats el 31 d’octubre a Tortosa.
Altres actuacions, en canvi, no em semblen les més adequades. Alguns polítics locals han cercat des del primer moment un protagonisme exagerat, fent afirmacions del tot demagògiques que tan sols poden acabar incrementant la frustració i augmentant el descrèdit de la classe política. També he trobat a faltar per part de l’Alcalde de la ciutat on està la planta de LEAR plantejaments de futur i reivindicacions que, davant un hipotètic escenari sense LEAR a Roquetes, permetin als roqueteros i roqueteres recobrar una certa confiança. A Roquetes, com abans ha passat a Flix amb la crisi del sector de la química bàsica, ens cal la ajuda de la Generalitat per poder desenvolupar sòl industrial públic, sòl previst pel planejament urbanístic que, sens dubte, necessitarem quan s’acabi la crisi per poder acollir noves inversions. Ens cal també que es duguin a terme ja, equipaments socio-sanitaris com el nou Centre d’Atenció Primària i la Residència - Centre de Dia per a la gent gran, previst el primer pel Departament de Salut, i promès el segon per Acció Social i Ciutadania.
Ho hem dit des del primer moment, calia tenir ben estructurats els terminis de la crisi provocada per LEAR i actuar en conseqüència. Malauradament, el màxim representant del nostre Ajuntament no ha sabut combinar el necessari recolzament institucional als treballadors i treballadores, amb una defensa del futur econòmic del municipi sense la fàbrica. Al menys nosaltres tenim les idees clares i la consciència tranquil·la, vam oferir a l’Alcalde públicament el nostre suport com a grup municipal i, fins al dia d’avui, ni tan sols ens ha donat la més mínima informació de les seves gestions. Deu pensar, no sigui cas que em tapen la foto.

Bona nit i bona sort.


dijous, 12 de novembre del 2009

Diners de l'Estat per a inversions a Roquetes

El nou Fons de l’Estat per a l’Ocupació i la Sostenibilitat permetrà a Roquetes disposar de 863 mil euros per fer front a la crisi i generar ocupació. Aquests diners del Govern de l’Estat, venen a sumar-se als més d’un milió tres-cents seixanta mil euros que han permès executar a l’Ajuntament diferents actuacions de millora de l’espai públic de la nostra ciutat, algunes d’elles encara sense acabar. Així, en dos anys (2009 i 2010), el Govern de Zapatero, haurà posat a disposició de l’Ajuntament tres-cents setanta milions de les antigues pessetes per fer actuacions en benefici dels roqueteros i roqueteres que amés ajuden a crear, o a salvar, llocs de treball.
Certament aquesta és una molt bona noticia que, segurament, el govern municipal no te la més mínima voluntat de difondre ni a la Revista ni a la Emissora. Ja se sap que aquests mitjans, malgrat pagar-los amb els diners de tots, tan sols estan per fer propaganda del “magnífic” govern que tenim. Nosaltres però, malgrat lo malament que l’equip de Paco Gas està gestionant l’execució de les obres del primer Fons, amb lentitud, ineficàcia i manca de transparència i informació als veïns afectats per alguna d’aquestes actuacions, volem dir que aquests dos Fons Estatals representen el major esforç econòmic realitzat mai per una administració superior al nostre municipi.
En la seva línia habitual, el regidor d’Hisenda del nostre Ajuntament, l’inefable Jordi Bausells deia l’altre dia que els “Fons Zapatero” no han ajudat en res a la situació econòmica dels ajuntaments, en fi, com sempre, la seva clarividència no coincideix amb el més mínim sentit comú i, en aquest cas, tampoc amb les manifestacions de complaença de regidors de tos els colors polítics i totes les entitats municipalístes de l’Estat. Ja haguéssim volgut nosaltres tenir instruments com aquests per realitzar inversió a la nostra Ciutat sense que l’Ajuntament ni els ciutadans posessin ni un duro.
La urbanització de Carrers com els de Sant Joan, Sant Ruf i Santa Anna, les millores de l’enllumenat de zones de Roquetes i la Ravaleta, i la remodelació de la Plaça de la Raval Nova (nosaltres mai l’haguéssim fet així), s’estan realitzant amb els 1,36 milions d’euros del 2009. El 2010, els 863 mil euros hauran d’anar destinats a projectes amb una component de sostenibilitat econòmica, medi- ambiental i social. Ja veurem quins seran els que el Govern ens planteja. Però amés, fins al 20% d’aquests diners es podran destinar a finançar despesa social de competència municipal (educació, salut i dependència). Com deia abans, una molt bona noticia!.

Bona nit i bona sort.

dijous, 5 de novembre del 2009

Impostos i taxes a Roquetes pel 2010

L'últim dimarts del mes d'octubre,  l’equip de govern de l’Ajuntament proposava l’aprovació dels impostos i taxes municipals que els ciutadans i ciutadanes de Roquetes haurem de pagar el proper any 2010. La situació social i econòmica del nostre municipi no ha servit per moure’ls la consciència i, un cop més, el govern de Paco Gas ens puja els impostos per damunt de l’IPC. Aquest any, en que tants i tants ajuntaments han decidit congelar la pressió fiscal sobre els ciutadans dels seus municipis, a Roquetes han pujat els impostos i les taxes amb una mitjana del 2 % (tot i que la contribució urbana pujarà una mica més d’aquest percentatge).
En aquests tres anys de “govern” d’ERC i Cia, tot i les promeses que feien abans de les eleccions, els impostos que afecten a la majoria dels ciutadans han pujat 10 punts més que l’IPC acumulat. És fàcil de comprovar per tothom, si s’agafa els percentatges publicats per l’Institut Nacional d’Estadística dels anys 2007, 2008 i 2009, es veurà que la suma dels índex d’aquests anys es situa en poc més del 6%, en canvi, si hem sigut curosos i hem guardat els rebuts dels principals impostos i taxes que paguem la major part dels ciutadans (l’IBI, la brossa, l’Impost d’un vehicle ...) del 2008 i 29009 més el 2% del 2010, tindrem la desagradable sorpresa que l’increment supera el 16%. Tant sols la brossa, amb els tres anys, ha pujat un 27% (tot i el servei que tenim). El nostre grup municipal òbviament va votar-hi en contra, com ho hem fet els darrers tres anys.
Francament em revolt l’estómac, comprovar el cinisme i l’engany que utilitzen els actuals governants per justificar contínuament, tot allò que fan en línia contraria amb el que deien que farien quan estaven a l’oposició, i en campanya electoral. Els impostos és una de les més flagrants, però no la que més. Ja n’anirem parlant.



Bona nit i bona sort.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Manifest per la industrialització de les Terres de l'Ebre

Reprenc l'activitat al blog, després d'una setmana atapeida d'activitat, reproduint literalment la meva intervenció al Plenari de l'Ajuntament, en nom del nostre grup municipal, en rel·lació al manifest dels Sindicats majoritaris de les Terres de l'Ebre, debatut com a mocio :
"Vagi per endavant que el nostre grup municipal donarà suport al manifest dels tres sindicats majoritaris del nostre territori que avui debatem com a moció.
Dit això, caldria entrar d’immediat a les causes que han portat a tenir que redactar aquest manifest ara i no fa un mes, un any o vint mesos, quan la primera crisi de la economia globalitzada començava a fer estralls al teixit industrial de les Terres de l’Ebre, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball.
El que ha passat tos ho sabem. LEAR culminava un pla extremadament premeditat de deslocalització de la seva producció a la planta de Roquetes, anunciant, quasi be, amb nocturnitat i traïdoria la seva voluntat de tancament immediat i, en conseqüència, deixant sense futur laboral a 518 homes i dones dels municipis de les nostres terres que, en la seva major part, l’hi han dedicat els millor anys de la seva vida laboral. Ni podem, ni volem acceptar els motius que la empresa addueix per justificar aquest magnicidi laboral. Els índex de productivitat i de qualitat laboral els demostren els alts nivells d’ISO que la planta de Roquetes ha anat assolint durant els mes de trenta anys d’implantació a les Terres de l’Ebre.
L’any que ve farà 20 anys que la MAI va instal•lar-se a Roquetes i, des de llavors, la planta ha estat tractada pel consistori amb la consideració preferencial que mereixia. Hem viscut els moments de celebració i alegria, i també hem estat atents a les demandes que, per part dels seus gerents, ens feien per resoldre mancances de competència municipal. Per tot això, avui ens sentim especialment dolguts i traïts. De fet, son molts els que diem que la planta de Roquetes es va començar a tancar quan una multinacional va comprar l’antiga MAI.
Que ens cal fer ara? El nostre grup municipal ho te molt clar donar suport, en tots i cada uns dels escenaris que vindran els propers dies, als treballadors i treballadores de LEAR. Estem i estarem al seu costat en les mobilitzacions per mantenir els llocs de treball, estarem al seu costat en les negociacions que hauran de tenir amb la empresa per la defensa dels seus drets socials i estem i estarem al seu costat en la lluita per la industrialització de les Terres de l’Ebre.
I ara, tornem al manifest, la situació de destrucció de llocs de treball al nostre territori és, ja ara, suficientment greu per a que les administracions superiors posin a sobre la taula, no sols voluntat, que ja se’ls suposa, sinó també accions decidides. El sector industrial de les comarques de l’Ebre està passant pel pitjor moment que ningú no recorda i, davant d’això, trobem a faltar respostes. Tal com diu el manifest, especialment en aquests moments, calen ajuts de l’Administració que incentiven la inversió privada i facin possible la creació de llocs de treball. Cal que hi hagin línies d’aval especials, que permetin l’accés al crèdit a petites i mitjanes empreses del territori, asfixiades avui per les dificultats d’obtenir-los de les entitats de crèdit oficial i, finalment, ens cal també que es prioritzen per les administracions les inversions pendents en infraestructures estratègiques. No volem obviar que els darrers anys s’ha avançat molt, però l’endarreriment històric del territori fa que ara, en mig d’aquesta situació especialment complicada calgui un major esforç.
No ens hem d’enganyar, en l’actual sistema econòmic, el màxim responsable d’un tancament com el de LEAR és de la pròpia empresa multinacional. Però l’impacte de les seves conseqüències va molt més enllà que la dels propis treballadors i treballadores. Si LEAR tanca, l'índex d’atur pujarà no menys de quatre punts, però el mal a la moral col•lectiva serà molt superior.
Per tant, reiterem, aprovarem el manifest i, tal com els treballadors i treballadors de LEAR diuen, “peLEARem, al seu costat, per evitar el tancament. I lluitarem des de la nostra responsabilitat política per a que les Terres de l’Ebre, que son Catalunya, tinguin el futur que la seva gent es mereix."

Bona nit i bona sort