dimarts, 17 de novembre de 2009

Cal treballar pel futur

Com era previsible, la negociació entre l’empresa i treballadors de LEAR no avança gens. La multinacional vol tancar la planta de Roquetes i, en aquest sentit, no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial. Pel que fa al Pla Social i les indemnitzacions, tampoc pareix que la negociació vagi pel camí d’arribar a un acord que satisfaci les aspiracions legítimes dels treballadors. Sembla per tant que es confirma que, per part de l’empresa, no hi ha altra voluntat que la de tancar quan abans millor i al mínim cost possible. Aquesta i no altra és la crua realitat. A partir d’aquesta constatació, que ens cal fer?
Entre les coses que, al meu parer, s’estan fent be, voldria destacar el paper del propi col·lectiu de treballadors i treballadores de LEAR i dels sindicats majoritaris del territori, tenint molt clar els passos a seguir en una situació tan traumàtica com la que es planteja; mobilitzant a la societat, pressionant a l’empresa i reivindicant a la vegada solucions polítiques per la re-industrialització del territori. D’altra banda, procurant ser el més objectiu possible, crec que el Govern de la Generalitat també està actuant d’acord amb la gravetat de les circumstancies, reunint-se amb l’empresa, amb els treballadors, amb els sectors socials i econòmics del territori i, a l’entorn de tots aquests contactes, prenent decisions que tindran translació immediata als Pressupostos de la Generalitat del 2010. Els grups polítics que donen suport al Govern han actuat conjuntament, com a Govern a Catalunya, i consensuant esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat de mes de 12 milions d’euros per aconseguir els objectius que s’emmarcaven a la manifestació convocada pels Sindicats el 31 d’octubre a Tortosa.
Altres actuacions, en canvi, no em semblen les més adequades. Alguns polítics locals han cercat des del primer moment un protagonisme exagerat, fent afirmacions del tot demagògiques que tan sols poden acabar incrementant la frustració i augmentant el descrèdit de la classe política. També he trobat a faltar per part de l’Alcalde de la ciutat on està la planta de LEAR plantejaments de futur i reivindicacions que, davant un hipotètic escenari sense LEAR a Roquetes, permetin als roqueteros i roqueteres recobrar una certa confiança. A Roquetes, com abans ha passat a Flix amb la crisi del sector de la química bàsica, ens cal la ajuda de la Generalitat per poder desenvolupar sòl industrial públic, sòl previst pel planejament urbanístic que, sens dubte, necessitarem quan s’acabi la crisi per poder acollir noves inversions. Ens cal també que es duguin a terme ja, equipaments socio-sanitaris com el nou Centre d’Atenció Primària i la Residència - Centre de Dia per a la gent gran, previst el primer pel Departament de Salut, i promès el segon per Acció Social i Ciutadania.
Ho hem dit des del primer moment, calia tenir ben estructurats els terminis de la crisi provocada per LEAR i actuar en conseqüència. Malauradament, el màxim representant del nostre Ajuntament no ha sabut combinar el necessari recolzament institucional als treballadors i treballadores, amb una defensa del futur econòmic del municipi sense la fàbrica. Al menys nosaltres tenim les idees clares i la consciència tranquil·la, vam oferir a l’Alcalde públicament el nostre suport com a grup municipal i, fins al dia d’avui, ni tan sols ens ha donat la més mínima informació de les seves gestions. Deu pensar, no sigui cas que em tapen la foto.

Bona nit i bona sort.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada