divendres, 27 d’agost del 2010

Senyor Alcalde, em reafirmo

Curiosament, els comentaris al meu bloc segueixen provocant urticària als membres del govern municipal del nostre ajuntament, i especialment al senyor Alcalde. Ahir, sense anar més lluny, la Comissió Informativa d’Hisenda, on el regidor responsable portava a aprovació més de cent mil euros en factures d’extrajudicials dels anys 2008 i 2009 (factures que per causes diverses s’hauran de comptabilitzar al pressupost de 2010) i el dictamen de l’aprovació d’un nou préstec de més de 500 mil euros, es va convertir en un debat al voltant d’una entrada a aquest bloc, que l’Alcalde fins i tot portava impresa.

Concretament, a l’entrada “Teníem o no teníem raó?” vaig afirmar que era fals de tota falsedat que no es poguessin pagar bestretes a compte a les entitats que tenen conveni amb l’Ajuntament, donat que aquestes partides formen part de la despesa corrent que, al meu parer, i d’acord amb la interpretació que fins ara s’havia fet del que diu la llei d’hisendes locals, queda automàticament prorrogada a partir del primer dia de l’any següent al de l’últim pressupost aprovat, i mentre no s’aprovi el del nou exercici. Almenys això ha estat així, sense que hi constés objecció escrita per part de cap tècnic de l’Ajuntament, des de fa anys.

Però, a compte de que venia que jo fes aquella afirmació?. Doncs be, aquell comentari volia sortir al pas d’una afirmació que l’Alcalde havia fet a un Plenari, carregant la responsabilitat de que els petits proveïdors i les entitats trigarien més a cobrar per culpa de les reclamacions que el nostre grup, complint amb el legítim dret de control al govern, havia presentat als pressupostos del 2010. Volia sortir al pas també dels comentaris que el mateix Alcalde i altres membres del Govern municipal havien fet a responsables d’Entitats afectades, dient-los que no cobraven per culpa de l’oposició. Quan, tant una afirmació com les altres no eren certes.

Certament, a mi m’agradaria que aquestes qüestions, que corresponen al debat municipal, les poguéssim discutir, al plenari amb una certa igualtat de condicions, o “tete a tete” als mitjans de comunicació que es paguen amb els diners de tots el roqueteros i roqueteres, i als que el nostre grup, fins ara, no hi te accés. A un lloc o l’altre li seguiria dient a l’Alcalde, que és el seu govern qui pren la decisió d’aprovar els pressupostos de 2010 el mes de juny, amb tot lo que això suposa. Li podria dir també, que aquesta responsabilitat la pren sense el més mínim diàleg amb l’oposició. O li podria preguntar, quin és el termini al que es paguen les factures als proveïdors, ara que ja fa més d’un mes que els pressupostos s’han aprovat definitivament. En fi, podríem discutir sobre les coses normals que, a una societat democràtica, govern i oposició poden parlar i debatre públicament.

Com això a dia d’avui no és possible, seguiré defensant la meva raó, i la del nostre grup a l’Ajuntament, mitjançant aquest bloc. Ah, per cert, segueixo pensant que si els darrers anys s’havien fet bestretes a les entitats que ho sol•licitaven encara que no s’haguessin aprovat els pressupostos, sense objeccions tècniques, de la mateixa manera es podria fer ara, tot i els nous criteris de la nova intervenció municipal. El que cal és voluntat política del govern, una voluntat que, de tenir-la, comptaria amb el nostre suport.

Aquesta al menys, com totes les publicades a aquest bloc, és la meva opinió, i tinc tot el dret a manifestar-la, faltaria més.

Bona nit i bona sort.

dijous, 19 d’agost del 2010

Anar a pescar, i empassar-se l'ham

Tal com ja us havia dit al perfil del meu bloc, quan tinc temps, m’agrada agafar les canyes i anar-me’n a pescar, quasi sempre a l’Ampolla, de vegades a La Ràpita. La veritat sigui dita no sempre tinc la sort de treure alguna peça, ja se sap, de vegades la mala mar, o que l’aigua està massa calenta...., o que els peixos no estan per la labor, ves a saber. El cert però és que, l’anar a pescar, em dona sempre la possibilitat d’unes hores de tranquil•litat interior que em permeten reflexionar en solitud o acompanyat, només pendent que la puntera de les canyes faci el desitjat moviment oscil•lant cap a terra, senyal inequívoca que alguna peça ha tocat l’esquer, i que finalment s’acabi empassant l’ham.

Ahir la nit, mentre esperava la desitjada peça, que no va arribar, li donava voltes a la presentació de la dissetena edició del Tradicionarius de les Terres de l’Ebre a Roquetes, que el mateix matí havien fet l’Alcalde, el Regidor de Cultura i l’amic Arturo Gaya. Segurament, quan Paco Gas emfatitzava que aquest any el Tradicionarius seguiria sent gratuït, com els tres anys anteriors, no ho devia fer (o si)  com a resposta a la proposta que el nostre grup municipal havia fet al debat dels pressupostos de l’Ajuntament d’aquest any, de tornar a cobrar un preu simbòlic (com a les tretze edicions anteriors), donada la situació tan delicada de les finances municipals, i amb coherència amb altres activitats socials i culturals que organitza el nostre ajuntament i que tenen un preu per tots aquells que en volen gaudir-ne.

A la vegada, donat que he tingut l’honor de participar, fins aquestes quatre últimes edicions, en la presa de decisions que han fet possible mantenir amb èxit un espectacle de cultura tradicional com el nostre Hort de la Música, recordava les vicissituds que aquest festival ha tingut des del seu inici, quan l’Ajuntament, amb la col•laboració de la entitat Arjub, va decidir tirar endavant una proposta que ens feia arribar en nom de la promotora Tubal, Arturo Gaya. Recordava que mai vam tenir dubtes en que volíem fer el festival, ni tampoc en que calia cobrar una entrada, encara que aquesta fos simbòlica, bàsicament, per una qüestió de coherència. I això es produïa amb el consens de totes les parts, inclosa Arjub de la qual era membre capdavanter l’actual Alcalde, i també durant el període en que Esquerra Republicana es va responsabilitzar de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament sent regidor l’amic Ramon Barberà.

Recordava també quan, mitjançant un escrit (del qual encara guardo còpia), la entitat ecologista Arjub deixava de col•laborar amb l’Ajuntament en l’organització del Tradicionarius, per desavinences irreconciliables (deien ells) amb la promotora Tubal, curiosament, pocs mesos desprès d’abandonar el govern municipal Esquerra Republicana, i malgrat això, les activitats al voltant d’aquest espectacle cultural es van veure incrementades amb la Fira Artesanal (aquest any celebra el setè aniversari) i altres relacionades amb la música i la dansa de les nostres terres.

Be, no voldria cansar-vos més amb fragments de la meva memòria que no deixen en bon lloc que ningú, com Paco Gas, que ha participat també des del seu inici en que Roquetes tingués un certamen cultural pel que han passat en aquests disset anys lo bo i millor de la música tradicional en llengua catalana, pugui emfatitzar com ho feia l’Alcalde en que enguany tampoc es farà pagar (deu euros el darrer any) entrada. Més encara quan en aquests moments hi ha entitats del nostre poble que encara segueixen sense rebre ni un euro de la subvenció anual per les activitats que desenvolupen. I aquí l’Alcalde s’ha empassat tot l’ham, vatros ja m’enteneu.

Que el temps us respecti les vacances a aquells que en feu, i a tots, bona nit i bona sort.


dilluns, 2 d’agost del 2010

Mestres!!

El passat dissabte es feia el pregó de la Festa Major de la Raval de Cristo, que tradicionalment s’encarrega a persones vinculades amb la Ravaleta. Aquest any, els joves organitzadors de les festes, van decidir que es fes a dos veus, tot i que amb un discurs coincident. Les dos veus eren les de Pili Chavarria i Orquídia Albiol, mestres de l’escola pública de la Raval durant vint i un anys, que es jubilaven amb l’acabat curs escolar. El discurs tenia molt a veure amb el que ha estat la seva professió, i més concretament, amb les seves vivències personals i professionals a la Ravaleta des d’aquell llunyà 1 de setembre de l’any 1989, en que una i l’altra arribaven carregades d’il•lusió a un edifici escolar ple de mancances, però amb uns xiquets i xiquetes amb unes inconscients ganes d’aprendre.

Pili i Orquídia, al pregó, van desgranar alguns dels canvis que ha viscut la societat i l’escola en aquestes dos dècades, tant a la Raval de Cristo com a arreu de Catalunya, i que tant han influït en la manera d’educar i formar als nostres fills i filles. El món globalitzat, al que totes dues es van referir, ha fet que la barreja de cultures, tradicions, llengües i religions s’hagi inserit a l’escola, i en casos com el de la Raval, amb un alt grau de normalitat gràcies a una concepció de la feina de mestre que va molt més enllà de les estrictes obligacions laborals, i que, em consta, Pili i Orquídia han practicat al llarg de la seva carrera professional.

Veure la emoció d’alguns dels alumnes, presents al pregó, que en aquests vint i un anys han compartit una part de la seva formació educativa i personal amb les “senyoretes” Pilar i Orquídia, és el més alt reconeixement que pot rebre una persona que ha desenvolupat una professió com la de mestr@. Vagi doncs la meva felicitació pel pregó i pels anys de dedicació als xiquets i xiquetes de la Raval de Cristo.

Abans d’acabar, voldria fer extensiva també la felicitació a un altre mestre, l’amic Jesús Adell, marit de Pili Chavarria, que quan arribi el proper mes de setembre trobarà estrany no tenir els mals de cap que suposa l’inici d’un nou curs escolar. Jesús ha estat molts anys mestre i director del col•legi públic Daniel Mangrané de Jesús, i també va rebre, ja fa unes setmanes, un merescut reconeixement a la seva tasca a l'ensenyament per part de tota la comunitat educativa del poble de Jesús que fa palès els seus valors professionals i humans.

Pilar, Jesús i Orquídia felicitats, gràcies pel vostre servei a la societat, i per molts anys..