dijous, 14 de juliol del 2011

A qui acabarà perjudicant les retallades a l'Estat del Benestar?

Fins ara, com si fos únicament la punta d’un grandíssim iceberg que més tard o més d’hora acabarà apareixent en la seva totalitat, la majoria dels ciutadans ens hem anat assabentant de les retallades en els serveis públics que està duent a terme el Govern dels Millors del senyor Mas, ja sigui per les manifestacions dels funcionaris i treballadors públics, que poden perdre el seu lloc de treball com a conseqüència d’aquestes retallades, o pels mitjans de comunicació. Però crec sincerament que, la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no som totalment conscients, encara, de les repercussions que aquestes reduccions de recursos públics acabaran tenint per als usuaris de serveis tan essencials del nostre Estat del Benestar com la salut o la educació.

Però, a qui acabarà perjudicant, de manera més directa e immediata, el tancaments de quiròfans als hospitals públics o de serveis d’urgència als CAP? I l’educació, qui rebrà les conseqüències de la supressió de la sisena hora a l’escola pública o de la reducció de recursos per al manteniment dels col·legis? O les retallades a la universitat pública, en som conscients que aquesta disminució de recursos afectarà a aspectes tan substancials per al futur professional dels universitaris com la recerca, i per tant, a la qualitat dels títols  dels futurs llicenciats o graduats?

La direcció de la resposta a aquestes preguntes és sempre la mateixa, totes les retallades acabaran afectant en major mesura a tots els que no es puguin permetre econòmicament solucions alternatives, mitjançant els hospitals privats, l’escola privada o la concertada (que ja te “bemolls”) o les universitats privades. És a dir, acabaran afectant a les classes socials amb menys recursos econòmics, contribuint per tant a l’increment de la desigualtat.

En soc conscient, en l’actual situació econòmica i financera internacional, de la necessitat de reduir el dèficit públic per contribuir a la sortida d’aquesta profunda crisi que vivim des de fa tres anys i que no hem generat els treballadors i treballadores. Però, amb la mateixa consciència, crec que abans de desmuntar l’Estat Social, (que tantes aportacions positives en favor de la igualtat ha fet a Europa des de fa més d’un segle), fent-nos pagar la crisi als que no l’hem creada, hi ha moltes altres solucions per la banda dels ingressos públics i també de la reducció de despeses sobre les que caldria aprofundir abans de dur a terme una retallada de drets socials tan brutal, com la que acabarem trobant-nos en acabar l’estiu de forma directa.

En aquest sentit, que el Govern neo-liberal del senyor Mas, hagi plantejat al mateix temps que la reducció d’aquests serveis públics essencials, també, la eliminació d’un impost directe com el de successions, que beneficiarà a les grans fortunes del país, no deixa d’evidenciar altra cosa que, afortunadament, les ideologies segueixen existint. I contra les polítiques de retallades de drets i supressió d’impostos, que la dreta política aplica en moments de crisi, hi ha una esquerra que proposa el manteniment d’aquests serveis a les persones i la recuperació d’impostos com el de patrimoni, eliminats (al meu parer erròniament) en moments de bonança econòmica.    

Adéu-siau i a esforçar-se.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Cabories desordenades de les Festes Majors de Roquetes 2011

Després d’uns dies de dificultat per conciliar la feina i les activitats pròpies de les nostres festes majors, avui reprenc el contacte amb tots els que seguiu les meves cabòries, mitjançant el bloc, fent unes reflexions, segurament poc ordenades, d’aquests dies de desordre que sempre son les Festes Majors de Roquetes.

Us deia a l’anterior entrada, que aquest any, sense vinculació institucional de cap mena, les Festes per a mi serien necessariament diferents. Efectivament,el  no tenir obligacions protocol·làries d’assistència m’ha permès veure amb una perspectiva diferent els principals actes institucionals, que no recordava quina havia estat la darrera vegada que els havia viscut com un espectador més. Fins i tot feia broma amb la meva dona, dient-li que, tot i haver-hi estat sempre, no havia vist mai desfilar a les Pubilles i Pubilletes pel nostre carrer Major, amb el vestit llarg el dia de la Proclamació, o de pageses el de l’Ofrena. És clar, natros, el Consistori o el Patronat,  sempre anàvem uns metres al darrera d’elles. Aquesta nova situació, com ja era de preveure, m’ha permès fer més fotos a la Nuria, l’última de les pubilles de casa, que a cap altra de les meves filles.
Amb aquesta perspectiva diferent, he pogut també reflexionar a l’entorn de circumstàncies viscudes, d’afirmacions de principis (que justificaven actuacions personals), de declaracions als mitjans de comunicació o salutacions al programa de festes..... en fi, de moltes coses amb les que ara et pots permetre posar una certa distància.
Per exemple, m’he passat quatre anys sense entendre el perquè l’Ofrena a Sant Gregori fins les festes majors del 2007 havia estat un acte religiós que justificava la no presència de regidors, com l’actual Alcalde, i a partir d’aquell any, el mateix acte, es converteix en una activitat solidària, d’obligada assistència institucional per a tots els Regidors i Regidores. Que no ho eren de solidàries les ofrenes d’abans del 2007? Que ho ha deixat de ser, l’Ofrena de Flors i Fruïts en honor a Sant Gregori, des de 2007, una acte festiu de tradició religiosa? Clar què, enguany, després de veure’l participar a la Solemne Processó del primer diumenge de Festes, ja no se si cal mantenir els subterfugis de canviar les coses de nom per a justificar les modificacions legítimes i respectables d’uns principis i actituds, que van caracteritzar el comportament d’un regidor (durant setze anys)  fins que va ser elegit Alcalde.
Tornant però a les Festes d’enguany, la voluntat de passar-s’ho be de la majoria de roqueteros i roqueteres ha fet que, malgrat la crisi, la participació a la majoria d’actes hagi estat com sempre, sensacional. La lògica retallada en l’assignació de l’Ajuntament ha fet, segurament, que algun acte hagi desaparegut del programa, però els més populars com els Cosso Iris, el sopar d’estofat del dimarts, les tres tardes de bous, o les tradicionals menjades populars a l’Hort de Cruells s’han mantingut amb un nivell molt alt de participació. D’altra banda, els balls fins la matinada segueixen sent la referència de la major part de municipis de les nostres terres, produint-se una inexplicable comunió entre gent de totes les edats que sorprèn a tot aquell que per primer cop ve a les nostre festes.

En fi, les Festes Majors d’enguany ja comencen a ser història, per uns dies hem trencat la vida rutinària i hem viscut més al carrer. Ara, segurament, notarem més la calor i ens emprenyaran molt més les mossegades de les maleïdes mosques negres o les picades dels mosquits. Probablement també, serem menys comprensius amb els sorolls fora d’hores que no ens deixen dormir......en definitiva tot anirà tornant a la normalitat, fins que arribin unes altres Festes Majors. 
Gràcies Patronat de Festes pel vostre treball desinteressat i pel vostre sacrifici, i fins l’any que ve.
Adéu-siau i a esforçar-se.