dijous, 14 de juliol de 2011

A qui acabarà perjudicant les retallades a l'Estat del Benestar?

Fins ara, com si fos únicament la punta d’un grandíssim iceberg que més tard o més d’hora acabarà apareixent en la seva totalitat, la majoria dels ciutadans ens hem anat assabentant de les retallades en els serveis públics que està duent a terme el Govern dels Millors del senyor Mas, ja sigui per les manifestacions dels funcionaris i treballadors públics, que poden perdre el seu lloc de treball com a conseqüència d’aquestes retallades, o pels mitjans de comunicació. Però crec sincerament que, la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no som totalment conscients, encara, de les repercussions que aquestes reduccions de recursos públics acabaran tenint per als usuaris de serveis tan essencials del nostre Estat del Benestar com la salut o la educació.

Però, a qui acabarà perjudicant, de manera més directa e immediata, el tancaments de quiròfans als hospitals públics o de serveis d’urgència als CAP? I l’educació, qui rebrà les conseqüències de la supressió de la sisena hora a l’escola pública o de la reducció de recursos per al manteniment dels col·legis? O les retallades a la universitat pública, en som conscients que aquesta disminució de recursos afectarà a aspectes tan substancials per al futur professional dels universitaris com la recerca, i per tant, a la qualitat dels títols  dels futurs llicenciats o graduats?

La direcció de la resposta a aquestes preguntes és sempre la mateixa, totes les retallades acabaran afectant en major mesura a tots els que no es puguin permetre econòmicament solucions alternatives, mitjançant els hospitals privats, l’escola privada o la concertada (que ja te “bemolls”) o les universitats privades. És a dir, acabaran afectant a les classes socials amb menys recursos econòmics, contribuint per tant a l’increment de la desigualtat.

En soc conscient, en l’actual situació econòmica i financera internacional, de la necessitat de reduir el dèficit públic per contribuir a la sortida d’aquesta profunda crisi que vivim des de fa tres anys i que no hem generat els treballadors i treballadores. Però, amb la mateixa consciència, crec que abans de desmuntar l’Estat Social, (que tantes aportacions positives en favor de la igualtat ha fet a Europa des de fa més d’un segle), fent-nos pagar la crisi als que no l’hem creada, hi ha moltes altres solucions per la banda dels ingressos públics i també de la reducció de despeses sobre les que caldria aprofundir abans de dur a terme una retallada de drets socials tan brutal, com la que acabarem trobant-nos en acabar l’estiu de forma directa.

En aquest sentit, que el Govern neo-liberal del senyor Mas, hagi plantejat al mateix temps que la reducció d’aquests serveis públics essencials, també, la eliminació d’un impost directe com el de successions, que beneficiarà a les grans fortunes del país, no deixa d’evidenciar altra cosa que, afortunadament, les ideologies segueixen existint. I contra les polítiques de retallades de drets i supressió d’impostos, que la dreta política aplica en moments de crisi, hi ha una esquerra que proposa el manteniment d’aquests serveis a les persones i la recuperació d’impostos com el de patrimoni, eliminats (al meu parer erròniament) en moments de bonança econòmica.    

Adéu-siau i a esforçar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada