divendres, 29 d’abril del 2011

Parlem del pavelló poliesportiu?

Si volgués fer un recorregut històric pel procés que ha portat a que finalment Roquetes pogués tenir amb un Pavelló Poliesportiu, necessitaria un espai més propi del d’un llibre, que el que em permet un article d’un bloc com aquest.  Però quedant-me en algun aspecte significatiu d’aquest procés, us diré què fins  en dos ocasions, el Govern de la Generalitat, en aquells moments en mans de Convergència i Unió, va discriminar Roquetes de la seva voluntat legítima de tenir un Pavelló, no concedint les subvencions a les que teníem dret, donant-ne en canvi a d’altres municipis més petits, bàsicament, per raó de coincidència de color polític.

La legislatura anterior, en paral·lel a la construcció de la piscina climatitzada, el govern municipal del PSC i C i U, vam iniciar el procés per aconseguir el màxim ajut del Govern de la Generalitat, que fes possible construir el Pavelló que Roquetes mereixia. Vam presentar un projecte d’acord amb les bases del Pla d’Infraestructures i Equipaments Esportius de Catalunya, adequat a les necessitats pressents, però amb un dimensionament adequat al creixement de la població del municipi. Després de mesos de negociacions, modificacions del projecte, i entrebancs diversos per part de la Secretaria General de l’Esport, finalment vam obtenir el vist i plau, i l’atorgament d’una subvenció, crec recordar, del voltant d’uns sis-cents mil euros. Ja havíem resolt un altre escull!

S’inicia l’actual legislatura a l’Ajuntament, i el nou govern descarta de manera quasi immediat el projecte elaborat pel govern anterior que havíem aprovat, unànimement  tots els partits polítics de l’Ajuntament feia tant sols uns mesos, i renuncien a la subvenció concedida, amb  l’esperança d’aconseguir-ne una de superior. Passa el temps i la “nova subvenció” de la Generalitat no es concreta, motiu pel qual, segons argumenta el govern de Paco Gas, els pressupostos de 2011 no s’aproven fins el mes de juny. El Pavelló però ja estava licitat, adjudicat, i les obres havien començat.

Si recordeu una entrada al bloc de juliol de l’any passat, on explicava els motius que ens van portar a impugnar els pressupostos municipals de 2010, allí feia referència que, per a nosaltres, el document del Consell Català de l’Esport amb el que el govern de l’Ajuntament donava per bona la concessió d’una subvenció de 840 mil euros per fer el pavelló no ens semblava un document suficient per garantir el finançament de l’obra. No obstant això, es portava presa i de forma absolutament irresponsable, a diferència del que van fer altres ajuntaments, van deixar que les obres s’acabessin.

A finals d’aquell mes de juliol de 2010, el Govern de la Generalitat autoritzava al Consell Català de l’Esport a atorgar subvencions a vint ajuntaments de Catalunya, entre ells el nostre, per un import de 16,4 milions d’euros. Amb tot i això, s’arriba a les eleccions autonòmiques, i aquells 16,4 milions d’euros van quedar pendents de concretar. Es a dir, es van situar en un “limbe” jurídic/administratiu que no permetia els Ajuntaments “beneficiaris” poder assegurar el finançament dels corresponents equipaments esportius. Però en el cas de Roquetes ja el teníem acabat, fins i tot inaugurat.

Al desembre, el nou govern de la Generalitat pren possessió de les seves responsabilitats i decideixen congelar (de moment, “sine die”) aquestes subvencions (suposadament) atorgades per l’anterior govern de Catalunya. Conseqüència d’això, l’Ajuntament de Roquetes tenia un gravíssim problema, el Pavelló s’havia acabat sense el corresponent finançament, si més no sense els 840 mil euros de la subvenció de la Generalitat, i això feia que no es poguessin aprovar factures de la empresa que va fer l’obra per més de 600 mil euros. Nou mesos desprès d’inaugurar el pavelló, l’Ajuntament no pot ni aprovar les certificacions dels últims 600 mil euros d’obra, amb el perjudici corresponent a l’empresa constructora.

Ho havíem advertit, havíem donat alternatives per evitar aquesta situació, però no, ells en sabien més que ningú. Era igual el que digués la llei, la interventora de l’Ajuntament, els informes de la Diputació,  ells aconseguirien que els terminis de l’obra s’acomplissin peti qui peti.

I ara? Qui assumeix la responsabilitat econòmica i legal davant la empresa constructora? I si no ens acaben donant la subvenció? Com podrem fer-hi front, si ni tant sols tenim capacitat per complir amb els compromisos de despesa més bàsics? En fi, vosaltres mateixos, per part nostra lluitarem per a fer possible que la Generalitat compleixi les seves obligacions amb Roquetes, però també, per a denunciar els incompliments de la legalitat per part dels que governen actualment l’Ajuntament.

Bona nit i bona sort.


  

dijous, 28 d’abril del 2011

La nostra candidatura

Miquel Castelló Merino
Té 54 anys. Administratiu, actualment cursa el Grau de Ciències polítiques i de l’Administració per la UNED.
Treballa d’assessor del Gabinet Tècnic de la Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona.
Ha estat regidor de Roquetes les sis últimes legislatures. Diputat Provincial del 1991 al 1999, Vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre del 1999 al 2001. Del Maig al Desembre del 2006 Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.
 Membre de la Comissió de Control de Caixa Tarragona del 1991 al 2005. En fou President l’any 2003.
Ha estat membre de les juntes directives del Patronat de Festes i de la Lira de Roquetes.
Soci de diverses entitats de la ciutat.

Imma Casado Borrull
Té 30 anys. Diplomada en Treball social per la URV i Diplomada en Educació Social per la Universitat Ramon Llull.
Treballa a l’Ajuntament de Tortosa com a educadora social.
Regidora de l'Ajuntament aquesta Legislatura.
És membre de la junta de La Lira de Roquetes, i sòcia del Club Deportiu Roquetenc i de l’Associació de Dones.

Àlvaro  Acero  Vendrell
Té 38 anys. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials.
És cap financer d’un grup d’empreses agroindustrials.
Ha estat 4 anys membre de la comissió de festes de la Raval de Cristo. És l’actual secretari de la penya barcelonista Mont-Caro de Roquetes.

Cinta Pérez Mangrané
Té 33 anys. És  diplomada  en educació infantil i llicenciada en psicopedagogia.
Treballa a l’escola  Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes com a mestra de parvulari.
En la legislatura 2003- 2007 va formar part del grup de joves que va dissenyar les polítiques municipals de joventut d’aquests darrers anys.

Loli Mulero Gómez
Té 48 anys. És perruquera  i regenta el seu propi negoci.
És membre de la junta del Club Deportiu Roquetenc i ho ha estat també del Patronat de Festes.
Forma part de la Colla Maifarts, gran animadora de les activitats festives del municipi.
És la perruquera oficial del gegants de Roquetes Isabel i Gregori.

Juan Carlos Sangres Muiña
Té 33 anys. És pagès de professió.
És president de la SAT SERAGRE (empresa de serveis de Soldebre), membre del Consell rector de Soldebre.
Vicepresident del Patronat de Festes.

Fernando Lara Gómez
Té 48 anys. És mecànic.
És president de la Societat de Caçadors “ La perdiz roquetense”.

Pilar Chavarria Lleixà
Té 61 anys. És diplomada en Educació Primària i mestra de català. Ha estat mestra i secretèria de l’escola de la Raval de Cristo els darrers 21 anys, actualment està jubilada.
Ha format part del Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre.

Joaquim Soler Franch
Té 73 anys. Va treballar com a incubador i actualment està jubilat.
Va ser membre de la junta de l’Associació  de Jubilats i Pensionistes de Roquetes durant dos anys.

Montse Pla Tomàs
Té 36 anys. És tècnic especialista en educació infantil.
Treballa de TEI a l’escola Mestre Marcel.lí Domingo de Roquetes.
Ha estat membre de la Junta del Patronat de Festes de Roquetes i del Club Volei Roquetes.
És membre del Consell Escolar de l’escola de Roquetes.
És membre de la Colla Jove de dolçainers de Tortosa.

Gemma Gilabert Roigé
Té 37 anys.  F.P Administraitu, Sanitari i Laboratoti. Grau Mitjà d’Administració i Finances. Actualment és funcionària de l’Ajuntament de Tortosa com a auxiliar administrativa.

Sisco Trullen Feliu
Té 52 anys.
Treballa d’administratiu al sector financer.
Ha estat Regidor de l’Ajuntament de Roquetes durant 3 legislatures.
És President de La Lira de Roquetes. Ha estat membre de les juntes del Patronat de Festes i del C.D. Roquetenc.

Mariano Gil Agné
Té 68 anys.
És diplomat en Educació Primària i mestre de català. Actualment està jubilat.
Ha esta alcalde de Roquetes durant 24 anys.
És membre de l’Associació de Veïns la Ravaleta, i soci de vàries entitats de Roquetes.
És autor del llibre “Associació de Veïns la Ravaleta. Història i entorn”, recentment publicat.

Jordi Suazo Gómez
Té 55 anys. Té estudis d’F.P en electricitat.
Treballa de conductor d’ambulàncies.
Ha estat Regidor de l’Ajuntament de Roquetes les dues últimes legislatures.
És Vicepresident de La Lira, membre de Mans Unides i ha estat President del Patronat de Festes.

Toni Lara Santos
Té 36 anys. És tècnic florista decorador.
Ha estat Regidor de l’ajuntament de Roquetes durant tres legislatures.
És conseller del Consell Comarcal del Baix Ebre.
Director d’engalanament i infraestructures de la Festa del Renaixement de Tortosa.
És membre de la Colla Jove de dolçainers de Tortosa.
Ha estat membre de la Junta del Patronat de Festes i del Club Voleibol Roquetes.

Pilar Cortiella Franch
Té 59 anys.
És auxiliar d’infermeria.
Treballa a l’Hospital de Santa Creu de Jesús.
Ha estat Regidora a l’Ajuntament aquests últims quatre anys.
 Pertany a l’associació de veïns la Ravaleta i ha estat membre de Comissió de Festes de la Raval de Cristo.



dimecres, 27 d’abril del 2011

Per veure allò que tenim davant el nas, cal una lluita constant

Aquest Sant Jordi, potser perquè tinc massa llibres pendents de llegir, potser perquè els propers mesos encara tindré menys temps del que tinc per fer-ho, tan sols un llibre que no arriba a les dues-centes pagines ha fet cap a les meves mans.
Es tracta d’un llibre d’assaig de l’historiador anglès Tony Judt, malauradament traspassat l’agost de 2010. El títol d’aquest llibre, que Judt va escriure quan ja sabia que li quedaven pocs mesos de vida, i en unes condicions físiques molt precàries com a conseqüència de l’esclerosi lateral amiotròfica, és “El món no se’n surt”. Un títol suggerent per a una assenyada anàlisi de les conseqüències que està tenint per a l’ humanitat, especialment per a les classes mitjanes, les persistents derrotes de la política davant el poder econòmic (“mercats financers” com ara s’anomena) pels que fan la guerra bruta  dirigents polítics liberals i conservadors elegits democràticament arreu del mon.
En fi no us en faré un resum d’un llibre que es llegeix amb facilitat i que us recomano. Però si que voldria treure-li suc a una de les moltes cites que apareixen per il·lustrar les reflexions de l’autor i a la que he trobat un sentit molt actual. La cita, de l’escriptor i periodista George Orwell,  diu així “Per veure allò que tenim davant del nas, cal una lluita constant”.
Estem a punt de començar la campanya electoral que ens portarà a les properes eleccions municipals del mes de maig, i és en aquests moments decisius per al futur dels nostres conciutadans que cal accentuar més que mai la lluita per fer visible la realitat que tenim davant nosaltres, molt diferent de la oficial. Una realitat que a Roquetes, després de quatre anys de govern de tots els perdedors contra els que legítimament vam guanyar les eleccions, no és ni de bon tros com se’ns dibuixa.
Estic fart d’escoltar mentides. Estic fart que s’amagui, amb tota mena de subterfugis, la realitat econòmica de l’Ajuntament. Estic fart que es practiqui amb tota impunitat l’amiguisme, el sectarisme, el clientelisme. Estic fart que no es compleixin normes essencials de comportament democràtic. En fi, n’estic fart que vulguin tapar amb la crisi la incompetència negligent en la gestió dels recursos públics. On ha quedat el comportament ètic i la transparència que ens prometien? I els valors, on s’han quedat els valors del republicanisme i l’esquerra? Com diu un bon amic, tot és una gran mentida, una gran mentida al servei del poder.
Però n’estic segur, lluitarem per que pugueu veure allò que ens amaguen i teniu davant el nas. Haurem de parlar dels comptes no presentats de l’any 2009. Del dèficit de més de dos milions d’euros del 2010. Dels 600 mils euros de factures del Pavelló amagades a un calaix, sense poder aprovar perquè la subvenció de la Generalitat no arriba, ni se sap quan arribarà. De la normativa d’accés als mitjans de comunicació municipal, que quinze mesos després de ser aprovada pel Plenari encara no esta publicada a cap butlletí oficial, sent  per tant il·legal per inexistent. De tot això i molt més en parlarem d’aquí fins el 22 de maig, perquè forma part de la realitat de quatre anys, amagada baix les estores, que l’actual govern no farà públiques.
Bona nit i bona sort.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Retre comptes és una qüestió de cultura democràtica (2) Tres messos després

Dilluns, 18 d'abril del 2011
Comptes pendents amb la Sindicatura de 148 municipis
Al cap de mig any d'haver acabat el termini per presentar la comptabilitat de l'exercici del 2009, 26 ajuntaments del Camp i l'Ebre encara no han complert, i 8 més ho han fet de manera incompleta
18/04/11 02:00 - barcelona / tarragona - Xavier Miró email protegit
1
Mig any després d'haver-se tancat el termini reglat per presentar els números del 2009 a la Sindicatura de Comptes, a 15 d'abril del 2011 148 ajuntaments catalans encara no ho han fet. Es tracta només del 15,6% del total, tenint en compte que al desembre eren gairebé la meitat dels municipis del país, 447 de 946, els que encara no havien fet els deures. Entre aquest centenar i mig d'ajuntaments que no han entregat la documentació a l'organisme fiscalitzador de la Generalitat n'hi ha 26 de les comarques tarragonines (16 del Camp i 10 de l'Ebre), entre els quals destaquen els de la costa del Tarragonès -Creixell, Torredembarra i Roda de Berà- i altres de l'Ebre com Deltebre, Roquetes i Ascó.
Subvencions retingudes
El problema de no haver presentat els comptes és que el govern català està obligat a retenir les transferències i subvencions als ajuntaments afectats. Això és una disposició de la nova llei de la Sindicatura que el Parlament va aprovar l'any passat per posar fi a l'incompliment sistemàtic dels terminis per part de la majoria de municipis. Des del 1988, la llei obliga a presentar els comptes municipals fins al 15 d'octubre, però amb el canvi de la instrucció de comptabilitat del 2004 perquè la gestió es fes telemàticament, el grau de compliment havia disminuït de manera alarmant.
Avui he volgut començar aquesta entrada amb un ampli resum de l’article que ha sortit publicat al diari El Punt que, de fet, ve a confirmar allò que ja vaig publicar fa unes setmanes, en relació a que l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Roquetes encara no ha presentat a la Sindicatura de Comptes els números del 2009.
Això que te una certa importància, des del punt de vista de la transparència en la gestió dels recursos públics per part dels governants municipals, en te molta més encara quan la liquidació d’aquests comptes no presentats va estar aprovada per l’Alcalde fa més d’un mes. Per tant, no és un problema de no tenir la feina feta, el problema rau en que, per presentar-los a la Sindicatura, han de passar pel Plenari, fer-se públics, i potser això és el que no vol el govern municipal en aquests moments.
Tal com diu la noticia del diari El Punt, aquest any el fet de no tenir presentats el comptes d’acord amb els terminis legals, suposa la retenció de subvencions i transferències per part de la Generalitat, es a dir si no es tenen els comptes al dia i presentats, no es reben els diners que deu la Generalitat a l’Ajuntament. I  amb un deute municipal com el que te l’Ajuntament en aquests moments, em semblaria senzillament immoral que el retard obeís a interessos partidistes.
Tot plegat ens fa plantejar les següents preguntes. Tan malament estem que no tenen el valor de fer pública la gestió econòmica d’aquest any, en període pre-electoral? Es pot retardar la presentació d’uns comptes públics “per motius polítics – electorals”, quan això pot suposar la retenció d’ingressos que permetrien pagar a una part dels centenars de petits proveïdores, als que se’ls deuen molts de diners, a alguns des de gener de l’any 2010? És cert, tal com algunes persones ens han dit, que fins i tot la setmana passada es van precintar durant unes hores els comptadors de la llum de les instal·lacions esportives per manca de pagament? Quin és lo deute exacte de l’Ajuntament, a curt i llarg termini, que deixarà l’actual Govern municipal el 22 de maig?
En fi, és obvi que ens agradaria que totes aquestes preguntes les contestés l’Alcalde a un Plenari (com marca la llei), però, ja ho sabeu, ni ell ni el regidor d’Hisenda en tenen costum. Això si, ningú ha fet més per la transparència, per la gestió econòmica, per Roquetes i pel mon mundial que ells..... i és que, en definitiva, no som més que uns desagraïts.
Bona nit i bona sort.    

diumenge, 17 d’abril del 2011

Continuarem lluitant, un dia i un altre.......

El passat dia de Sant Josep publicava a aquest bloc el nom de les persones que m’acompanyaran a la candidatura que el Partit dels Socialistes de Catalunya presentem a les eleccions del dia 22 de maig a l’Ajuntament de Roquetes. En aquell article us deia que em sentia molt orgullós d’aquest grup de persones, i avui ho torno a dir, m’hi sento molt orgullós de totes i tots els que van decidir treballar per Roquetes i la seva gent a canvi de res, ara des d'una candidatura a l’Ajuntament. Persones amb conviccions i principis, que han volgut anar a la nostra llista, tal com vaig dir, des de la militància socialista o des de la independència partidista. Tots i totes tenen la meva estima, comprensió i recolzament, especialment quan tenen necessitat d’aquest ajut perquè, com diu Brecht, les coses que els passen no tenen explicació.
Els que no heu seguit les xafarderies i maledicències, que amb certa fruïció han difós algunes “rates de claveguera”, no entendreu el perquè d’aquest escrit de reafirmació i confiança en els companys i companyes de candidatura.  Ho intentaré aclarir, els primers dies de la setmana que avui acabem, un familiar d’una de les persones que conformaven la candidatura, ha tingut un problema amb la justícia, del que hores d’ara no en podem parlar ningú per estar sotmès el cas a secret de sumari per part del jutge instructor. No sabem si a aquesta persona se li imputa algun càrrec o no, però en qualsevol cas, si així fos, te el dret a ser considerat innocent fins que la justícia digui el contrari.
Dit això, i amb la mateixa claredat, he de dir que no hi ha cap candidat a la llista, que vam fer públic el 19 de març, que hagi estat detingut, ni estigui imputat, ni tingui cap motiu legal o moral per a no continuar anant a la nostra candidatura, i aquesta és la realitat que alguns, per interessos partidistes, han desvirtuat amb acusacions difamatòries, sense importar-los el mal que podien ocasionar embrutant el nom de persones innocents. Fins aquesta pobresa moral arriben alguns per tal de guanyar uns quant vots, quina pena!!
Fruit de tot plegat aquesta persona, a la que les “rates” han atacat despiadadament, va renunciar ahir a formar part de la nostra candidatura, creu que així evitarà que es continuï llençant porqueria a un projecte per a l’Ajuntament, en el que hi ha participat i en el que hi creu. Voldria que tingués raó, l’hi agraeixo aquest gest de generositat i sap que te el meu suport, però no tinc gens clar que, aquestes “rates”, es conformin amb tan poc botí.
·         Hi ha moments en què el perquè de les coses que passen no te explicació. Només cal, llavors, veure com som nosaltres. Aquesta és la diferència. Els altres que difamen o calumnien, no són res més que parallofa. Hi ha gent, per sort, amb punts de mira més alts que lluiten un dia i un altre. Aquests que lluiten tota la vida són els imprescindibles ( Bertold Brecht ).

Bona nit i bona sort.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Presentació del llibre "L'Associació de Veïns de la Ravaleta"

Aquesta tarda, al Casal de la Ravaleta al Raval de Cristo, Mariano Gil presentava el llibre que en aquests dos últims anys ha estat preparant, com a una mena d’homenatge al barri que el va acollir l’any 1971.
“L’Associació de Veïns de la Ravaleta” és el nom d’aquest llibre que parla d’històries i vivències, de persones i ambients, també de paisatges. Aquesta Associació de Veïns va ser la primera en ser legalitzada de totes les Terres de l’Ebre, encara amb la dictadura de Franco, segons ens ha recordat Mariano en multitud de vegades. Aquest llibre és el primer que parla de la Raval de Cristo en primera persona, i particularment retrata la vida dels ravaleros i ravaleres els darrers trenta cinc anys. Mariano ha anat recollint de forma metòdica la informació que li ha permès complir el vell somni d’escriure de la Ravaleta i la seva gent, als que tant estima i pels qui tant ha fet en aquest període temporal que ocupa el llibre.
L’interès d’aquest acte de presentació es reflectia en la gran quantitat de persones que hi eren presents, omplint quasi be el Casal, majoritàriament ravaleros, però també gent de Roquetes i Tortosa que hem volgut acompanyar a un incansable Mariano, que avui, amb la presentació del llibre, es veia immensament feliç.
Enhorabona Mariano, i que els venguis tots.
Per cert, la importància simbòlica de l’acte per a la Raval de Cristo i també per a Roquetes, potser mereixia la presència de l’Alcalde?
Bona nit i bona sort.
  

divendres, 8 d’abril del 2011

Pare Cardús, a reveure!!


Foto cedida per Pili Alegria

Ahir al Saló de Sessions de l’Ajuntament, regidors, representants d’entitats, personal de l’Observatori de l’Ebre, i altres persones amigues del pare jesuïta Josep Oriol Cardús i Almeda,  fèiem l’acomiadament oficial d’aquest científic de noranta sis anys, que després de més de 40 anys d’estança entre nosaltres, torna a la seva Barcelona on va nàixer.
El Pare Cardús, com ell mateix ens deia ahir, va arribar a Roquetes, a l’Observatori, l’any 1969 per continuar la seva tasca d’investigació. Va treballar al costat del Pare Romanyà, que n’era el Director des de l’any 1939, i al que va succeir l’any 1970. El 1985 va deixar aquest càrrec, essent substituït pel Pare Luís Felipe Alberca, amb el que l’any 2001 es trencà la tradició de que tots els Directors de l’Observatori, des de la seva fundació, fossin Jesuïtes.
Però tornant al Pare Cardús, aquest empedreït fumador, al que el deteriorament físic, propi d’una persona de la seva edat, no ha afectat absolutament en res la seva ment privilegiada i una memòria quasi be fotogràfica, ens explicava ahir la gran estima que, a Roquetes i la seva gent, han anat cimentant aquests quaranta anys de presència amb nosaltres. Des de la seva privilegiada atalaia, però també a través de la seva tasca pastoral i la integració de l’Observatori a la vida social de la ciutat, Cardús ha participat en aquest període de les transformacions de Roquetes. Del pas de la dictadura a la democràcia, de la transformació urbanística que suposà per a Roquetes l’adquisició d’una part important dels terrenys pertanyents a la Companyia de Jesús per part de l’Incasol, l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a l’Observatori de l’Ebre l’any 1985, la celebració del centenari de la institució el 2004 amb el guardó de Roquetenc d’aquell any ......
Cardús formarà part, per sempre, de la història de Roquetes. Com tots els altres Directors de l’Observatori, el seu nom figura a un dels carrers de la Ciutat, a la Raval Nova, i estic segur que, tal com ens deia ahir, no oblidarà el temps viscut amb tots nosaltres, però nosaltres tampoc oblidarem mai la seva saviesa i naturalitat en expressar-la ..... i tampoc de la inefable cigarreta entre les seves mans.
Bon viatge Pare Cardús, i fins sempre.
Bona nit i bona sort.

dijous, 7 d’abril del 2011

Retallades al sistema de salut pública

Ahir, en una de les reunions que la nostra candidatura realitza amb entitats i associacions del municipi, per tal de rebre aportacions que millorin les nostres propostes electorals, un ciutadà demanava la nostra opinió sobre les retallades a la sanitat i a la educació, que l’actual Govern de la Generalitat ha decidit emprendre per tal de reduir el dèficit públic, i els efectes que aquestes mesures podien tindre al nostre territori.
La pregunta exemplifica perfectament el grau de preocupació que molts ciutadans i ciutadanes tenen per la repercussió d’aquest escapçament de dos de les principals potes de l’anomenat Estat del Benestar. El dret universal a una sanitat i una educació públiques, de qualitat i gratuïtes, han estat conquestes socials per les que molt s’ha tingut que lluitar des de meitats del segle passat. Els avenços en aquests drets han vingut sempre de la ma d’opcions polítiques d’esquerres; tanmateix, en moments de crisi econòmica, els partits de dretes, liberals o neoliberals (que és com ara prefereixen que se’ls anomeni) el primer que plantegen retallar, son els recursos públics destinats a igualar als ciutadans, la història n’està plena d’exemples en aquest sentit.
La mobilització dels professionals de la salut d’aquests darrers dies,  hauria de ser únicament l’inici d’una protesta ciutadana massiva. La pèrdua de llocs de treball que denuncien aquests treballadors públics, és tan sols la punta visible d’un immens iceberg que ens acabarà afectant a tots i especialment a les persones amb menor poder adquisitiu. Aquestes retallades tindran, sense cap mena de dubte, efectes en la qualitat assistencial dels usuaris de la sanitat pública de Catalunya de manera immediata, no cal ser vident per pronosticar un increment en els terminis de les llistes d’espera quirúrgiques i de les consultes especialitzades, el col·lapse definitiu dels serveis d’urgències, o les dificultats per mantenir uns nivells de qualitat acceptables a l’assistència primària.
La conjuntura econòmica actual obliga les administracions a prendre decisions per racionalitzar la despesa pública i rebaixar el dèficit,  però abans d’arribar les retallades a aquests serveis públics essencials cal una reflexió molt profunda, que sembla ser no està disposat a tenir l’actual Govern de Catalunya. Fins i tot, aquesta necessitat de rebaixar dèficit públic, es pot aconseguir per la via dels ingressos, no suprimint (per exemple) impostos que afecten a grans fortunes, com la darrera modificació de l’impost de successions aprovada pel govern d’Artur Mas.
En fi, que al govern dels millors de C i U hi figurés, al front de la Conselleria de Sanitat, el que va ser president de la patronal privada d’aquest sector, no feia presagiar res de bo. Com diu la dita, no es pot deixar la rabosa a vigilar les gallines. Caldrà estar-hi atents.
Bona nit i bona sort.

dissabte, 2 d’abril del 2011

He fet els cent!!


El fidel company de viatge

Ahir va fer exactament divuit mesos que vaig iniciar aquesta mena d’aventura personal de comunicar les meves reflexions, sentiments i cabòries mitjançant les possibilitats que donen les noves tecnologies, en definitiva a través d’aquest bloc.

Com a qualsevol persona que escriu, la meva pretensió, a l’iniciar aquest camí, era que aquestes reflexions poguessin arribar a l’interès del màxim de persones possible. Per a que això fos així, tenia clar també que calia un compromís d’assiduïtat, de fidelització amb els possibles lectors. Doncs be, divuit mesos i un dia després aquesta és l’entrada –article- número cent.

En aquestes cent entrades al bloc, he parlat molt de política municipal, aquest era un dels motius que m’impulsaren a crear-lo, davant la censura comunicativa dels mitjans públics amb la que ens van “castigar”, des de l’inici de la legislatura, els governants actuals de l'Ajuntament. Però també he parlat molt de persones, entitats, sentiments, en definitiva i amb tot plegat  essencialment de Roquetes, .

Repassant aquests dies tot el que he escrit, he de dir que em sento satisfet. Aquella necessitat que tenia de expressar opinions i fer-les arribar a aquells que les volguessin conèixer, ha fet que moltes nits dormís menys del que el meu cos em demanava, però comprovar el dia desprès que aquell esforç havia tingut la recompensa de que alguns de vosaltres havíeu llegit allò que havia escrit m'ha permés continuar.

Us dic sincerament que he pensat tot lo que he escrit, però no he publicat tot lo que he escrit, a l’arxiu del meu ordinador hi ha potser tants escrits com els que he penjat al bloc, que no veuran mai la llum. Escrits que, per uns motius o altres, un cop acabats no els trobava el suficientment madurs per publicar-los, però que mereixien ser guardats, formaven part dels meus pensaments.

En fi, a tots aquells que us heu apropat als meus pensaments escrits, a través d’aquesta eina de comunicació tan important que és Internet gràcies. La vostra presència al comptador estadístic del bloc m’ha fet continuar escrivint. Ja se que alguns dels que em llegiu sou los que no m’heu deixat expressar a la Revista Roquetes ni a Antena Caro, però ja veieu fins i tot a vatros us ha interessat lo que jo podia dir, i em consta que sou habituals seguidors del bloc i fins i tot a algun plenari heu portat copia escrita d’allò que jo pensava, gràcies també a vatros per incrementar el comptador de lectors.

Per acabar aquest article onomàstic, vull donar les gràcies a tres persones, pioneres de la comunicació a la xarxa a través dels blocs, que per a mi van estat fonamentals a l’hora de decidir-me a emprendre aquest repte, Gustau Moreno, Juanma Garcia i Joan Ferre, autors de “La Marfanta”, “De Roquetes vinc ....” i “La Via Augusta”. Tot i que ells no ho saben, van estar ells els que em van donar el convenciment que una eina de comunicació com aquesta pot ser molt útil per a transmetre reflexions, sentiments, cabòries i informació.

He fet els cent!! Gràcies per haver-me ajudat a aconseguir-ho.  La setmana que ve més. 

Bon cap de setmana. 

     

divendres, 1 d’abril del 2011

Roquetencs de l'any 2010

Roquetenc del 2010
Aquesta tarda, al saló de sessions de l’Ajuntament, fèiem l’escrutini per a l’elecció del “Roquetenc 2010”. Aquest any, dos eren els candidats que havien arribat a la final amb el vot d’Entitats, Consistori i Roquetencs d’anys anteriors.
Casa la Toribia, un establiment comercial dedicat a la venda de roba de confecció, perfumeria i complements, que l’any 2010 va celebrar els seus primers cent anys de presència a la ciutat. En aquests moments, el negoci el gestiona la quarta generació de la família Antó, i en uns moments en que tants projectes empresarials (de tots les mides) trontollen, donar valor a la perseverança d’unes persones que, malgrat les dificultats que han viscut en aquest període centenari, han mantingut l’esperit de lluita dels fundadors del negoci familiar te un regust molt especial.
Avui la senyora Maria Cinta Cid, avia del Sergi Rodríguez Antó que és qui gestiona actualment el comerç, ens posava la pell de gallina explicant-nos emocionada els moments d’especial dificultat que la seva família va passar per a salvar la botiga després de la Guerra Civil, quan en tornar al poble els havien pres quasi tot el que tenien. El molt que van tenir que lluitar per tirar endavant en aquelles dures circumstàncies, segurament els va enfortir per arribar a aquest centenari.

L'Albert lluitant contra el desert


Albert Giné, un roquetenc jove i admirable, que l’any passat va aconseguir un nou repte, dels molts que, malgrat la seva joventut, s’ha anat marcant al llarg de la seva vida, era l'altre finalista.
L’Albert, l’any 2010, no sols va ser un dels homes de ferro que va acabar la Marathon des Sables, que diuen que es una de les mes dures proves de resistència esportiva que existeixen al mon, sinó que amés tots els recursos econòmics que va obtenir amb la superació d’aquest repte els va destinar a la lluita contra el càncer, mitjançant la Delegació a Roquetes de la Lliga Contra el Càncer. Al mèrit esportiu d’aquest repte doncs, l’Albert va afegir aquest exemple de solidaritat, i qualitat humana, que el feien un digníssim finalista en aquesta elecció de Roquetenc de l’any 2010.
L’escrutini s’ha decantat per l’establiment comercial de Casa la Toribia, que d’aquesta manera s’afegeix a l’Observatori de l’Ebre, La Lira de Roquetes i la Congregació Mariana que també foren elegits amb aquest guardó l’any que varen celebrar els seus primers cent anys. Enhorabona a tots els membres de les famílies Antó Cid i Rodriguez Antó per la seva constància i per aquest reconeixement..
En quant a l’Albert Giné enhorabona també pels èxits esportius i la seva tasca solidaria, que estic segur tindrà, més prompte que tard, el merescut reconeixement públic dels seus conciutadans amb el guardó de Roquetenc de l’any. Felicitats Albert.
Bona nit i bona sort.