Moltísimes gràcies!!!!!

Demà, amb l’últim dia de l’any, i amb el nomenament oficial de la nova Delegada del Govern d’Espanya a Catalunya, s’acaba també un període de la meva vida, que ha durat justament tres anys i mig, en el que he tingut l’ocasió de col·laborar modestament a que la feina del Govern Central a la nostra província fos lo més efectiva possible en benefici dels ciutadans i ciutadanes de tots els municipis tarragonins.

Des del gabinet tècnic de la Subdelegació del Govern a Tarragona, he pogut comprovar (i compartir a la vegada) l’ambició amb la que han realitzat el seu treball els Delegats del Govern a Catalunya, Joan Rangel i Montserrat Garcia, i els Subdelegats a Tarragona Teresa Pallarès i Ramon Inglés, per tal que alguns dels més importants reptes que l’Estat tenia amb la nostra província fossin realitat.

Certament, la crisi no ha facilitat la nostra feina, però tot i això les dos darreres legislatures han estat les que més inversió de l’Estat s’ha realitzat a les comarques tarragonines, i també a les de l’Ebre. S’han deixat iniciades importants obres d’infraestructures viaries i ferroviàries, que amb unes circumstàncies econòmiques diferents ja estarien acabades, com la variant de l’Aldea o el Corredor del Mediterrani. També d’altres, pels mateixos motius, no han pogut veure’s iniciades, com l’A-7 des de La Jana a El Perelló. Però, on s’han complert escrupolosament els compromisos ha estat en tot allò que contemplava el nou Pla de Protecció del Delta de l’Ebre, després de la derogació del transvasament de l’Ebre que preveia l’anterior PHN  del P.P., amb una inversió absolutament històrica.

Els Fons Estatals d’Inversió Local (Fons Zapatero) han estat segurament la millor i més enriquidora experiència d’aquests quaranta dos mesos.   Sense bellugar ni un sol paper es va aconseguir que, en molt poques setmanes, tots els municipis de la província poguessin disposar d’uns recursos que els permetien realitzar obres en infraestructures i equipaments finançades al cent per cent per l’Administració Central. Amb tota seguretat, la més important transferència de recursos econòmics que mai s’ha fet en benefici dels Ajuntaments a l’Estat Espanyol.

No seria just que en un escrit com aquest, en un moment en que els funcionaris s’han convertit, per a alguns governants, en una mena d’ases de tots els cops, que no fes un sincer reconeixement a la bona feina de tots els treballadors públics que he tingut la sort de conèixer i amb els que he compartit responsabilitats. La imatge tan negativa que actualment s’està donant dels funcionaris en general és profundament injusta, i algun dia els responsables se’n penediran.

En fi, amb aquest punt i final es tanca també un període, que ha durat vint i quatre anys i sis mesos, de servei ininterromput als ciutadans des de l’administració pública. En aquest temps, iniciat a la millor escola que pot tenir cap polític, el seu Ajuntament, he intentat aportar el meu granet de sorra per millorar el “mon” més proper, des de la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Baix Ebre, la Delegació del Govern de la Generalitat, i aquests tres anys i mig a la Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona. Quasi unes bodes d’or de dedicació (en les que tan sols ha estat professionalment  exclusiva durant quatre anys) a totes les administracions públiques de l’Estat, que m’han format com a polític, i especialment com a persona. 

Moltísimes gràcies a tots i totes aquelles persones que amb la seva confiança m’han permès arribar fins aquí

Bona nit i bona sort..

Festes de Roquetes 2011, unes festes diferents

Dilluns, en rebre el programa de les nostres Festes Majors, vaig començar a percebre que, desprès de vint i set o vint i vuit anys, aquest any la meva relació directa amb les festes de Roquetes serà força diferent. 

Podria dir que, a diferència amb el que ha passat en tots aquests anys, i sense la relació iniciada els anys vuitanta com a membre del Patronat de Festes, que vaig continuar desprès, des de l’Ajuntament, com a regidor de festes o governació, i finalment com un regidor més (els darrers quatre anys), enguany la meva vinculació personal amb les Festes Majors de Roquetes serà la d’un roquetero més que espera amb deliri que arribe la primera setmana de juliol per gaudir d’unes festes tan entranyables i familiars com ho son les nostres, però sense les obligacions institucionals i protocol·làries de tots els anys anteriors.  

El fet que la Núria, la menuda de les meves filles, sigue enguany Pubilla fa que aquesta percepció de viure les coses d’una manera diferent, que us deia al començament d’aquest article, s’accentuï. En aquests anys de vinculació institucional amb les Festes Majors de Roquetes, les meves filles han estat pubilletes i pubilles quan per edat els ha tocat. Les tres, amb la il·lusió i l’orgull propi de ser d’on son, han anat cobrint les etapes dels primers anys de la seva vida social roquetera sent pubilletes primer i pubilles desprès de La Lira o del Patronat de Festes (les entitats on el seu pare hi ha estat més vinculat). Però, aquestes cinc ocasions, fins enguany, que Anna, Laura i Núria complien la il·lusió de representar la seva ciutat, vestint-se de pageses, o posant-se per primer cop un vestit llarg, el seu pare, quasi sempre, vivia aquells moments d’emoció familiar amb un cert distanciament, com deia un bon amic: “quasi sempre estàvem reunits”. Enguany, per tant, no tinc cap excusa per viure tan de prop com pugue l’alegria i l’emoció de la menuda de casa com a Pubilla de Roquetes.

S’apropa el primer divendres de la Festa Major, els sons de gralla i tabal dels nostres Grallers,  anunciadors del repartiment del “panoli”, ens diuen que venen deu dies intensos per gaudir del carrer, dels menjars a l’Hort de Cruells, dels Cosso Iris, del balls de nit........ De conviure més amb els nostres veïns, els roqueteros que tornen, i amb la gent de fora que ens visita. Deu dies per fer una parèntesi a les dificultats i recobrar l’alegria i l’optimisme. Les Festes de Roquetes son tot això i molt més, i els roqueteros i les roqueteres ho sabem, com també sabem que al darrera de tot això hi ha moltes persones que fa mesos que sacrifiquen desinteressadament  moltes hores del seu temps per a que siguen millors que les de l’any anterior. Gràcies pel vostre treball, homes i dones del Patronat.   

En fi, enguany viuré les Festes de manera diferent, però amb les mateixes ganes de gaudir-ne de sempre i amb l'alegria propia d'aquests dies. 

Disfruteu-les tan com pugueu!!!     

Ha arribat l'hora de deixar pas

La setmana passada penjava al bloc unes reflexions inicials, ràpides, del resultat de les eleccions del 22-M a Roquetes. Tot i que fa quatre anys no vaig escoltar ni llegir la més mínima anàlisi (ni felicitació als que vam guanyar)  per part de cap dels partits que es presentaren a les eleccions i les van perdre, en aquesta ocasió, jo he volgut dir la meva, admetent que els socialistes a Roquetes hem perdut les eleccions i, entre d’altres coses, felicitant al partit que les ha guanyat, certament. amb menys vots i regidors que nosaltres fa quatre anys. però traient més vots i regidors que cap altre dels partits que ens hem presentat a les eleccions.

Un cop passada una setmana d’aquella valoració inicial, i després d’haver tingut  reunions amb els membres de la candidatura, i ahir mateix amb els militants i simpatitzants que van confiar en la meva persona per encapçalar de nou el projecte dels socialistes a l’Ajuntament de Roquetes, vull continuar aquelles reflexions inicials aprofundint en alguns dels motius que, al meu parer, van fer que la nostra candidatura tingués els pitjors resultats que mai hem tingut a unes eleccions municipals a Roquetes, i a la vista dels mateixos, fent pública una decisió personal. 

No descobriré res que ningú no sàpiga, els resultats dels socialistes en aquestes eleccions, a les Terres de l’Ebre, Catalunya i la resta de l’Estat, han estat, en línies generals, molt negatius, perdent a ciutats i comunitats autònomes on el projecte socialista havia estat hegemònic d’ençà la recuperació de la democràcia. Segurament, la profunditat de la crisi econòmica que viu el nostre país des de fa tres anys, i la incomprensió d’una part important de l’electorat d’esquerres (que quasi sempre ha acabat donant suport als socialistes) davant determinades decisions polítiques del govern espanyol; hagin estat causes importants per aquesta caiguda general de la confiança que, d’alguna manera, a Catalunya ja va quedar evidenciada a les eleccions al Parlament del mes de novembre passat. 

Però no vull quedar-me tan sols aquí, segurament en aquests quatre anys d’oposició hem comés errors. La legislatura, de bon inici, va resultar especialment complicada, el pacte de tots contra nosaltres i algunes pràctiques, que he denunciat reiteradament al bloc, van dificultar que el nostre treball d’oposició es pogués visualitzar com nosaltres haguéssim volgut. Teníem un equip més preparat per a governar que per estar a l’oposició, per a construir que per a denunciar els errors dels altres, i potser aquest sigui un altre dels motius pel que no hem sabut fer arribar suficientment, als roqueteros i roqueteres, el nostre treball a l’Ajuntament. 

En fi, el poble ha parlat democràticament i no ens queda altra cosa que acceptar-ho, però sento que cal fer alguna cosa més des d’aquells principis i valors que van fer, fa vint i quatre anys, que formés part d’una candidatura socialista a l’Ajuntament per primer cop, i que m’han permès arribar fins aquí. Per aquest motiu, us passo la copia de la carta que, mitjançant el facebook, he fet arribar a alguns amics i amigues, comunicant-los la meva decisió de no prendre possessió de la meva acta de regidor de l’Ajuntament de Roquetes: 

“Després de vint i quatre anys de servei a Roquetes des de l’Ajuntament ha arribat l’hora de deixar pas.

Els resultats del 22-M no han estat els que tant els companys i companyes de la Candidatura com jo mateix esperàvem i desitjàvem, i no vull buscar les causes d’aquests resultats exclusivament en la baixada electoral que els socialistes hem tingut a molts altres llocs de les Terres de l’Ebre, Catalunya i Espanya, segurament alguna cosa hem fet nosaltres també malament, en aquests quatre anys d’una legislatura especialment complicada.

La meva manera d’entendre la política, com a servei als ciutadans i ciutadanes des d’unes profundes conviccions ideològiques i ètiques, em fa pensar que ha arribat l’hora de situar-me dos passes enrere i deixar que el projecte dels socialistes a Roquetes avanci de la ma de persones joves, preparades i amb la il·lusió de treballar per la seva Ciutat cap a un futur millor

Ha estat un autèntic honor haver pogut servir tots aquests anys als roqueteros i roqueteres, creieu-me si us dic que no he tingut cap altre interès que fer-ho des d’aquestes conviccions que us deia deixant-me la pell, i amb honestedat.

Una etapa de vint i quatre anys s’acaba, i en aquests moments, vull aprofitar el facebook i el bloc per donar les gràcies a tots i totes els que la heu fet possible, a la vegada que demanar-vos disculpes si en algun moment no he estat a l’alçada del que vatros mereixíeu. 

Ens seguirem veient”.

Bona nit i bona sort.

Presentació del llibre "L'Associació de Veïns de la Ravaleta"

Aquesta tarda, al Casal de la Ravaleta al Raval de Cristo, Mariano Gil presentava el llibre que en aquests dos últims anys ha estat preparant, com a una mena d’homenatge al barri que el va acollir l’any 1971.

“L’Associació de Veïns de la Ravaleta” és el nom d’aquest llibre que parla d’històries i vivències, de persones i ambients, també de paisatges. Aquesta Associació de Veïns va ser la primera en ser legalitzada de totes les Terres de l’Ebre, encara amb la dictadura de Franco, segons ens ha recordat Mariano en multitud de vegades. Aquest llibre és el primer que parla de la Raval de Cristo en primera persona, i particularment retrata la vida dels ravaleros i ravaleres els darrers trenta cinc anys. Mariano ha anat recollint de forma metòdica la informació que li ha permès complir el vell somni d’escriure de la Ravaleta i la seva gent, als que tant estima i pels qui tant ha fet en aquest període temporal que ocupa el llibre.

L’interès d’aquest acte de presentació es reflectia en la gran quantitat de persones que hi eren presents, omplint quasi be el Casal, majoritàriament ravaleros, però també gent de Roquetes i Tortosa que hem volgut acompanyar a un incansable Mariano, que avui, amb la presentació del llibre, es veia immensament feliç.

Enhorabona Mariano, i que els venguis tots.

Per cert, la importància simbòlica de l’acte per a la Raval de Cristo i també per a Roquetes, potser mereixia la presència de l’Alcalde?

Bona nit i bona sort.

  

Roquetencs de l'any 2010

Roquetenc del 2010

Aquesta tarda, al saló de sessions de l’Ajuntament, fèiem l’escrutini per a l’elecció del “Roquetenc 2010”. Aquest any, dos eren els candidats que havien arribat a la final amb el vot d’Entitats, Consistori i Roquetencs d’anys anteriors.

Casa la Toribia, un establiment comercial dedicat a la venda de roba de confecció, perfumeria i complements, que l’any 2010 va celebrar els seus primers cent anys de presència a la ciutat. En aquests moments, el negoci el gestiona la quarta generació de la família Antó, i en uns moments en que tants projectes empresarials (de tots les mides) trontollen, donar valor a la perseverança d’unes persones que, malgrat les dificultats que han viscut en aquest període centenari, han mantingut l’esperit de lluita dels fundadors del negoci familiar te un regust molt especial.

Avui la senyora Maria Cinta Cid, avia del Sergi Rodríguez Antó que és qui gestiona actualment el comerç, ens posava la pell de gallina explicant-nos emocionada els moments d’especial dificultat que la seva família va passar per a salvar la botiga després de la Guerra Civil, quan en tornar al poble els havien pres quasi tot el que tenien. El molt que van tenir que lluitar per tirar endavant en aquelles dures circumstàncies, segurament els va enfortir per arribar a aquest centenari.



L'Albert lluitant contra el desert



Albert Giné, un roquetenc jove i admirable, que l’any passat va aconseguir un nou repte, dels molts que, malgrat la seva joventut, s’ha anat marcant al llarg de la seva vida, era l'altre finalista.

L’Albert, l’any 2010, no sols va ser un dels homes de ferro que va acabar la Marathon des Sables, que diuen que es una de les mes dures proves de resistència esportiva que existeixen al mon, sinó que amés tots els recursos econòmics que va obtenir amb la superació d’aquest repte els va destinar a la lluita contra el càncer, mitjançant la Delegació a Roquetes de la Lliga Contra el Càncer. Al mèrit esportiu d’aquest repte doncs, l’Albert va afegir aquest exemple de solidaritat, i qualitat humana, que el feien un digníssim finalista en aquesta elecció de Roquetenc de l’any 2010.

L’escrutini s’ha decantat per l’establiment comercial de Casa la Toribia, que d’aquesta manera s’afegeix a l’Observatori de l’Ebre, La Lira de Roquetes i la Congregació Mariana que també foren elegits amb aquest guardó l’any que varen celebrar els seus primers cent anys. Enhorabona a tots els membres de les famílies Antó Cid i Rodriguez Antó per la seva constància i per aquest reconeixement..

En quant a l’Albert Giné enhorabona també pels èxits esportius i la seva tasca solidaria, que estic segur tindrà, més prompte que tard, el merescut reconeixement públic dels seus conciutadans amb el guardó de Roquetenc de l’any. Felicitats Albert.

Bona nit i bona sort.

8 de març Dia Internacional de la Dona



Som iguals

 Avui, vuit de març, es celebra el Dia Internacional de la Dona, una data que vol commemorar la lluita de tantes i tantes dones al llarg de l’historia  per assolir drets en situació d’igualtat amb els homes. Des de la “Lisístrata” d’Aristófanes a l’Antiga Grècia, passant per les primeres sufragistes, que exigien el dret a vot per a les dones a la llunyana Revolució Francesa, fins a totes aquelles que avui segueixen mantenint la lluita davant situacions injustes de discriminació per raó de sexe, o de vulneració de drets fonamentals de les persones.

Essent cert que el paper de les dones a la societat, especialment als països occidentals, s’ha anat situant poc a poc en un pla de major igualtat amb els homes, resta encara molt per fer. Malauradament, encara son moltes les dones que realitzant feines amb la mateixa qualificació professional que un home cobren un sou inferior que aquest, o  que veuen tallades les seves expectatives intel·lectuals i professionals víctimes d’un model social patriarcal desfasat i injust, o dones que segueixen caient com a conseqüència de la violència masclista. Sí, com deia, queda molt per fer, també aquí a les societats modernes, per a que un dia dones i homes, homes i dones, tot i ser diferents, siguem iguals.

Serveixi doncs, aquest comentari d’avui com a homenatge a totes aquelles i aquells que al llarg de l’historia han lluitat, i segueixen lluitant, per a que el mon sigui millor, més just, i on dones i homes tinguin el mateix paper protagonista.

Us deixo la cançó de Pedro Guerra “Hogar” , amb una lletra del que encara avui viuen moltes dones.
http://www.youtube.com/watch?v=qs1AoO_oL9I

Bona nit i bona sort.

P.D. Avui, primer dia de la resta de la meva vida, es també el primer dia sense tabac. 

Elecció del candidat socialista a l'Alcaldia de Roquetes

Divendres la nit, a l’emblemàtica sala Clavé de la Lira de Roquetes que tanta història de la vida social i cultural de la nostra ciutat ha viscut, els afiliats i simpatitzants  dels socialistes de Roquetes em feien l’honor d’elegir-me, per segon cop, com a candidat a l’Alcaldia per la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals del mes de maig.

El fet de veure la sala plena de gom a gom de companys i companyes, amics que volien mostrar el seu recolzament i confiança per a que torni a encapçalar la candidatura i el projecte dels socialistes al nostre Ajuntament, sincerament, em va emocionar. Malgrat tots els intents d’arraconar-nos políticament per aquells que van perdre les eleccions ara fa quatre anys, la presencia de tantes persones en un dels actes més importants per a qualsevol partit democràtic, com és l’elecció del candidat a l’Alcaldia, demostra que estem vius i més forts que mai.

La situació que vam deixar a l’Ajuntament, ara fa quatre anys, era molt diferent de la que hi ha actualment, i també és cert que la crisi econòmica està causant estralls a una part important de la societat del nostre poble. L’Ajuntament, avui, és molt més pobre econòmica i democràticament, i més de set-cents conciutadans no tenen feina i volen respostes, especialment d’aquells que representem a l’Administració que els és més propera. Així doncs, tenim clares quines han de ser les nostres prioritats.

Volem contribuir a canviar les coses, a millorar-les, sabent que en un context tan especialment complicat caldrà l’ajut de tothom, però sent conscients també que cal un lideratge clar, fort.

Vull que Roquetes torni a tenir un Alcalde que ho sigui de tots i totes els roqueteros i roqueteres, que promogui el diàleg com a pas previ per arribar al consens, que no converteixi als rivals polítics en enemics. Un Alcalde amb les portes obertes del seu despatx a tothom, implicat en la vida de totes les entitats i associacions. Un Alcalde que respecte les regles del joc democràtic .......

Mantinc la mateixa il·lusió que el primer cop que vaig anar  a una candidatura a l’Ajuntament, la mateixa de quan vaig a formar part de la Junta Directiva del Patronat de Festes, o de La Lira de Roquetes. Em sento amb més força i preparació que mai per contribuir a resoldre el difícils reptes que se’ns plantegen, i em sento també molt acompanyat per emprendre aquest llarg camí que ens ha de portar a les eleccions del mes de maig.    

Ens venen tres mesos de molta feina, volem aconseguir fer arribar les nostres propostes al màxim de roqueteros i roqueteres, i .convenç-se’ls que tenim el millor projecte per a Roquetes, i les persones més preparades per a dur-lo a terme.

Per a aquest camí que ara comença compto amb tots els que, com natros, creieu que Roquetes s’ho mereix.  

Bona nit i bona sort.

 

Il·lusions i incerteses



Portada d'Il·lusions i Incerteses



Ahir vaig tindre el gust d’anar a la presentació de la novel·la col·lectiva “Il·lusions i incerteses”, novel·la en la que te una participació Juanma Garcia, amic de la infància, tortosí del Garrofé com jo, i com jo també roquetero d’adopció des de fa molts anys. Ho he de reconèixer, m’ho vaig passar molt be. primer tenint l’ocasió de xerrar de forma distesa amb Juanma, la Montse Medalla, una altra de les autores, que recent acabava d’arribar de Blanes, i el Jesús Tibau que va oficiar de forma senzilla i entenedora de presentador del llibre. Vaig tenir també la satisfacció que els dos autors presents em signessin el llibre, i finalment la presentació per part del Jesús i els comentaris de la Montse i Juanma van incrementar les meves ganes per arribar a casa i començar a llegir el llibre.

Foto del Bloc de Juanma Garcia

Certament, un lector compulsiu com jo, he de reconèixer la frustració que em produeix no poder assistir a més actes com el d’ahir, com a conseqüència de tenir una agenda tan poc racional però, potser per això mateix, l’anar a la Biblioteca de Roquetes, quan ho puc fer, s’ha convertit com una mena de diumenge alliberador, on el llibre, els autors, els personatges, reals o ficticis, omplen un buit de la vida real que sempre hauríem de tenir ple



Les persones de
la
nostra Biblioteca



La Biblioteca de Roquetes va formar part, durant potser massa anys, d’una il·lusió col·lectiva. Les incerteses, especialment de caire econòmic i per la manca d’espais de propietat municipal adients, van convertir aquella il·lusió en un repte. Avui, aquell repte fet realitat, ens ha de fer sentir, especialment als roqueteros i roqueteres, molt orgullosos. No sols per que és un equipament extraordinari, en un entorn meravellós, també per que el seu funcionament, en aquests quasi quatre anys des de la seva estrena, ha estat modèlic. Begonya, Marc, Judit, Mentxu, i a tots aquells i aquelles que han col·laborat amb vatros per fer-ho possible, moltes gràcies.



Per cert, ja he acabat el llibre, m’ha segut molt fàcil de llegir, amb paisatges perfectament reconeixibles i deu personatges a la recerca d’una utopia que, al meu parer, sols un acabarà trobant. Us el recomano.

Felicitats als autors.

Bona nit i bona sort.