Roquetencs: Albert Giné, Xavier Giné i Tere Also



Albert a la 1ª Etapa de la Volta a Catalunya

Crec recordar que aquesta és la tercera entrada, des de que vaig iniciar aquesta aventura del bloc, que en parlo d’ALBERT GINÉ. La primera va ser amb motiu de la seva gesta humanitària, en benefici de la lluita contra el càncer, corrent la Marató d’Es Sables. La segona, fa pocs mesos, quan era reconegut com a finalista a la distinció de Roquetenc de l’any 2010 per les entitats de la nostra Ciutat. Avui doncs és la tercera ocasió que tinc el goig de donar a conèixer, una mica més, la grandesa física i moral d’una persona a la que els seus amics coneixen com PUÇA.

Molts recordem que fa uns mesos, l’Albert feia públic el que seria el seu nou repte de resistència física extrema, vinculat també a un altre repte humanitari. Aquest cop es proposava fer la Volta a Catalunya, corrent en quinze etapes, de l’onze al vint i cinc de juny, aproximadament 1240 quilòmetres de pujades i baixades, sols a l’abast de persones amb una capacitat física prodigiosa  i una fortalesa mental a prova de “bomba”. Però amés, Albert vinculava aquesta proesa al fet solidari d’aconseguir dos quilos per quilòmetre recorregut d’aliments per al poble Sahrauí. Dos mil cinc-cents quilos de menjar que podien ajudar molt a aquells que no tenen quasi res.



Albert i Tere (Foto del Bloc "Buscant nous reptes")

Així doncs, el proper dissabte 25, l’Albert tornarà a casa després d’haver-ho intentat, i per culpa d’una lesió no haver-ho aconseguit quan sols faltaven poc més de 200 quilòmetres (us recomano que entreu al seu bloc “Buscant nous reptes” per entendre millor la quantitat de sofriments i emocions que des de la seva sortida de Roquetes, el dia onze de juny, ha viscut, comptats per ell mateix). Però lo que hi afegeix encara més valor al repte d’Albert és que, des del dia que va decidir que no podia continuar, pel perill de fer-se una lesió molt més greu, el seu germà XAVIER, deixant la feina i presentant-se al cap de poc més de dos hores al costat del seu germà, al Coll de Nargó, va decidir fer-li el relleu i acabar la cursa fins a casa, senzillament emocionant.

El dia del relleu (foto del blog Baldana)

Pel que l’Albert ens compta, al seu diari de “bitàcora” (bloc), avui Xavier farà l’etapa acompanyat per TERE ALSO en bici, i amb l’assistència des de la furgoneta del propi Albert, amb el desig d’arribar a Roquetes el proper dissabte a la tarde. Crec sincerament, que la totalitat de la seva gesta mereix  que tots tres tinguin una rebuda molt important per part  dels roqueteros i roqueteres, sigui quina sigui l’hora que arribin.



El que han fet els germans Giné i la Tere, companya d’Albert, que té tant mèrit com el seu marit i el seu cunyat, els honora a ells i ens ha d’enorgullir a tots els que tenim la sort de ser els seus veïns. Donem-los la rebuda que es mereixen, omplint el Carrer Major com si ja fossin les Festes Majors,  i continuant portant aliments al Pavelló Poliesportiu de Roquetes, per a que la segona part del repte que es van marcar sigui també una realitat.

Adéu-siau i a esforçar-se.

Roquetencs de l'any 2010

Roquetenc del 2010

Aquesta tarda, al saló de sessions de l’Ajuntament, fèiem l’escrutini per a l’elecció del “Roquetenc 2010”. Aquest any, dos eren els candidats que havien arribat a la final amb el vot d’Entitats, Consistori i Roquetencs d’anys anteriors.

Casa la Toribia, un establiment comercial dedicat a la venda de roba de confecció, perfumeria i complements, que l’any 2010 va celebrar els seus primers cent anys de presència a la ciutat. En aquests moments, el negoci el gestiona la quarta generació de la família Antó, i en uns moments en que tants projectes empresarials (de tots les mides) trontollen, donar valor a la perseverança d’unes persones que, malgrat les dificultats que han viscut en aquest període centenari, han mantingut l’esperit de lluita dels fundadors del negoci familiar te un regust molt especial.

Avui la senyora Maria Cinta Cid, avia del Sergi Rodríguez Antó que és qui gestiona actualment el comerç, ens posava la pell de gallina explicant-nos emocionada els moments d’especial dificultat que la seva família va passar per a salvar la botiga després de la Guerra Civil, quan en tornar al poble els havien pres quasi tot el que tenien. El molt que van tenir que lluitar per tirar endavant en aquelles dures circumstàncies, segurament els va enfortir per arribar a aquest centenari.



L'Albert lluitant contra el desert



Albert Giné, un roquetenc jove i admirable, que l’any passat va aconseguir un nou repte, dels molts que, malgrat la seva joventut, s’ha anat marcant al llarg de la seva vida, era l'altre finalista.

L’Albert, l’any 2010, no sols va ser un dels homes de ferro que va acabar la Marathon des Sables, que diuen que es una de les mes dures proves de resistència esportiva que existeixen al mon, sinó que amés tots els recursos econòmics que va obtenir amb la superació d’aquest repte els va destinar a la lluita contra el càncer, mitjançant la Delegació a Roquetes de la Lliga Contra el Càncer. Al mèrit esportiu d’aquest repte doncs, l’Albert va afegir aquest exemple de solidaritat, i qualitat humana, que el feien un digníssim finalista en aquesta elecció de Roquetenc de l’any 2010.

L’escrutini s’ha decantat per l’establiment comercial de Casa la Toribia, que d’aquesta manera s’afegeix a l’Observatori de l’Ebre, La Lira de Roquetes i la Congregació Mariana que també foren elegits amb aquest guardó l’any que varen celebrar els seus primers cent anys. Enhorabona a tots els membres de les famílies Antó Cid i Rodriguez Antó per la seva constància i per aquest reconeixement..

En quant a l’Albert Giné enhorabona també pels èxits esportius i la seva tasca solidaria, que estic segur tindrà, més prompte que tard, el merescut reconeixement públic dels seus conciutadans amb el guardó de Roquetenc de l’any. Felicitats Albert.

Bona nit i bona sort.

Deixar de fumar, quin repte!

Soc fumador des de fa, poc més o menys, vint i cinc anys, quasi la meitat de la meva vida, i sempre he sigut conscient que el tabac fa mal, que mata poc a poc. Les substàncies additives que porta aquesta droga fan molt complicat, com passa amb totes les drogues, poder-ho deixar. De fet, jo ho he intentat en varies ocasions, i no he aconseguit passar dels tres mesos d’abstinència.

Segurament que, els que seguiu el bloc, us preguntareu el motiu pel qual faig una entrada amb una qüestió com aquesta, que forma part de l’àmbit més privat de qualsevol persona, intentaré però donar-vos una explicació.

Per a deixar de fumar, al menys des de la meva experiència, no és suficient el ser-ne conscient dels perjudicis que ocasiona el tabac, ni el tenir voluntat per deixar-ho. Al meu parer amés, per a tenir més possibilitats d’aconseguir-ho, cal ajuda, i aquest és el motiu fonamental pel que escric aquest comentari.

Ahir, juntament amb altres persones que, com jo, volem deixar de fumar iniciarem una teràpia col·lectiva amb suport facultatiu que, des de fa ja un temps, s’organitza mitjançant el Consultori Mèdic de Roquetes. Es tracta d’una sessió setmanal d’una hora, al llarg de cinc setmanes, amb l’objectiu d’aconseguir deixar l’hàbit del tabac a partir de la tercera setmana.

Compartir les experiències individuals dels que participem en aquestes jornades, juntament amb els medicaments adequats per anar deshabituant-nos de la necessitat de la nicotina, amb el corresponent suport mèdic, hauria de permetre’ns aconseguir deixar de fumar. Però el repte és complicat, per això us vull fer participar d’aquest repte personal mitjançant aquest escrit.

Per a mi, el tabac és com una mena de vàlvula d’escap, especialment en moments de tensió i feina, i soc conscient que els propers mesos no son els més propicis per deixar-ho. Però de la mateixa manera reconec que sempre hi haurà un motiu o altre per evitar prendre una decisió com aquesta, i donat que ara ho puc fer acompanyat d’altres persones, doncs ja està, a veure si ho aconseguim. Vosaltres en sereu testimonis.

Em queden quinze dies per a deixar de fumar.

Bona nit i bona sort.