Ahir, en una de les reunions que la nostra candidatura realitza amb entitats i associacions del municipi, per tal de rebre aportacions que millorin les nostres propostes electorals, un ciutadà demanava la nostra opinió sobre les retallades a la sanitat i a la educació, que l’actual Govern de la Generalitat ha decidit emprendre per tal de reduir el dèficit públic, i els efectes que aquestes mesures podien tindre al nostre territori.
La pregunta exemplifica perfectament el grau de preocupació que molts ciutadans i ciutadanes tenen per la repercussió d’aquest escapçament de dos de les principals potes de l’anomenat Estat del Benestar. El dret universal a una sanitat i una educació públiques, de qualitat i gratuïtes, han estat conquestes socials per les que molt s’ha tingut que lluitar des de meitats del segle passat. Els avenços en aquests drets han vingut sempre de la ma d’opcions polítiques d’esquerres; tanmateix, en moments de crisi econòmica, els partits de dretes, liberals o neoliberals (que és com ara prefereixen que se’ls anomeni) el primer que plantegen retallar, son els recursos públics destinats a igualar als ciutadans, la història n’està plena d’exemples en aquest sentit.
La mobilització dels professionals de la salut d’aquests darrers dies, hauria de ser únicament l’inici d’una protesta ciutadana massiva. La pèrdua de llocs de treball que denuncien aquests treballadors públics, és tan sols la punta visible d’un immens iceberg que ens acabarà afectant a tots i especialment a les persones amb menor poder adquisitiu. Aquestes retallades tindran, sense cap mena de dubte, efectes en la qualitat assistencial dels usuaris de la sanitat pública de Catalunya de manera immediata, no cal ser vident per pronosticar un increment en els terminis de les llistes d’espera quirúrgiques i de les consultes especialitzades, el col·lapse definitiu dels serveis d’urgències, o les dificultats per mantenir uns nivells de qualitat acceptables a l’assistència primària.
La conjuntura econòmica actual obliga les administracions a prendre decisions per racionalitzar la despesa pública i rebaixar el dèficit, però abans d’arribar les retallades a aquests serveis públics essencials cal una reflexió molt profunda, que sembla ser no està disposat a tenir l’actual Govern de Catalunya. Fins i tot, aquesta necessitat de rebaixar dèficit públic, es pot aconseguir per la via dels ingressos, no suprimint (per exemple) impostos que afecten a grans fortunes, com la darrera modificació de l’impost de successions aprovada pel govern d’Artur Mas.
En fi, que al govern dels millors de C i U hi figurés, al front de la Conselleria de Sanitat, el que va ser president de la patronal privada d’aquest sector, no feia presagiar res de bo. Com diu la dita, no es pot deixar la rabosa a vigilar les gallines. Caldrà estar-hi atents.
Bona nit i bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada