dimecres, 27 d’abril de 2011

Per veure allò que tenim davant el nas, cal una lluita constant

Aquest Sant Jordi, potser perquè tinc massa llibres pendents de llegir, potser perquè els propers mesos encara tindré menys temps del que tinc per fer-ho, tan sols un llibre que no arriba a les dues-centes pagines ha fet cap a les meves mans.
Es tracta d’un llibre d’assaig de l’historiador anglès Tony Judt, malauradament traspassat l’agost de 2010. El títol d’aquest llibre, que Judt va escriure quan ja sabia que li quedaven pocs mesos de vida, i en unes condicions físiques molt precàries com a conseqüència de l’esclerosi lateral amiotròfica, és “El món no se’n surt”. Un títol suggerent per a una assenyada anàlisi de les conseqüències que està tenint per a l’ humanitat, especialment per a les classes mitjanes, les persistents derrotes de la política davant el poder econòmic (“mercats financers” com ara s’anomena) pels que fan la guerra bruta  dirigents polítics liberals i conservadors elegits democràticament arreu del mon.
En fi no us en faré un resum d’un llibre que es llegeix amb facilitat i que us recomano. Però si que voldria treure-li suc a una de les moltes cites que apareixen per il·lustrar les reflexions de l’autor i a la que he trobat un sentit molt actual. La cita, de l’escriptor i periodista George Orwell,  diu així “Per veure allò que tenim davant del nas, cal una lluita constant”.
Estem a punt de començar la campanya electoral que ens portarà a les properes eleccions municipals del mes de maig, i és en aquests moments decisius per al futur dels nostres conciutadans que cal accentuar més que mai la lluita per fer visible la realitat que tenim davant nosaltres, molt diferent de la oficial. Una realitat que a Roquetes, després de quatre anys de govern de tots els perdedors contra els que legítimament vam guanyar les eleccions, no és ni de bon tros com se’ns dibuixa.
Estic fart d’escoltar mentides. Estic fart que s’amagui, amb tota mena de subterfugis, la realitat econòmica de l’Ajuntament. Estic fart que es practiqui amb tota impunitat l’amiguisme, el sectarisme, el clientelisme. Estic fart que no es compleixin normes essencials de comportament democràtic. En fi, n’estic fart que vulguin tapar amb la crisi la incompetència negligent en la gestió dels recursos públics. On ha quedat el comportament ètic i la transparència que ens prometien? I els valors, on s’han quedat els valors del republicanisme i l’esquerra? Com diu un bon amic, tot és una gran mentida, una gran mentida al servei del poder.
Però n’estic segur, lluitarem per que pugueu veure allò que ens amaguen i teniu davant el nas. Haurem de parlar dels comptes no presentats de l’any 2009. Del dèficit de més de dos milions d’euros del 2010. Dels 600 mils euros de factures del Pavelló amagades a un calaix, sense poder aprovar perquè la subvenció de la Generalitat no arriba, ni se sap quan arribarà. De la normativa d’accés als mitjans de comunicació municipal, que quinze mesos després de ser aprovada pel Plenari encara no esta publicada a cap butlletí oficial, sent  per tant il·legal per inexistent. De tot això i molt més en parlarem d’aquí fins el 22 de maig, perquè forma part de la realitat de quatre anys, amagada baix les estores, que l’actual govern no farà públiques.
Bona nit i bona sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada