divendres, 22 de gener de 2010

Un retrobament trist

Després de quasi cinquanta dies d’incompliment de l'auto-compromís de penjar, al menys un cop per setmana, les meves reflexions personals mitjançant aquest bloc, torno a reprendre, amb la mateixa voluntat i ganes que el primer dia, el contacte amb tots aquells que us heu apropat a aquesta finestra personal d’un roquetero que, com deia a la primera entrada, intenta fer arribar la seva veritat amb la màxima honestedat i respecte.
Les causes per haver estat tants dies sense el contacte compromès han estat múltiples i complementaries. Tot va començar amb una averia a l’ordinador que me’l va deixar fulminat, després les festes nadalenques i finalment moltes hores destinades a l’estudi preparatori dels exàmens del primer quadrimestre de la UNED, en fi, si voleu, excuses de mal pagador, però és la realitat.
D’ençà el 4 de desembre, on feia el meu humil homenatge a Jordi Solé Tura, fins avui, han passat moltes cosses. Certament però, en aquests dies, he estat impactat especialment per dos noticies, l’una, com qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat humana, per les tràgiques conseqüències del terratrèmol d’Haití que, com passa sempre, ha portat misèria a la misèria. Les imatges constants dels mitjans de comunicació han trasbalsat les nostres consciències i han promogut una solidaritat global que pareix que sols es desperta en situacions extraordinàriament negatives com aquesta. Haití era un dels països més pobres del mon abans del terratrèmol i, malauradament, després de l’ajuda per reconstruir el país, quan deixin de sortir imatges amb el dramatisme de les d’aquests darrers dies, Haití seguirà sent un país inmensament pobre, amb governs corruptes i dictadors que, com l’anterior president Aristide, roben el que poden, per acabar gaudint del que han robat en un exili daurat. En fi, un “dejavu” infernal per al que el primer mon no troba o no vol trobar respostes.
L’altra noticia, també negativa i dramàtica, s’ha produït fa tan sols unes hores, un jove roquetero de 43 anys, ha mort de forma sobtada. Luís Fernandez, era des de fa molts anys un dels portadors dels gegants de Roquetes, juntament amb el seu pare, Victor, i els seus germans. D’ençà la restauració d’Isabel i Gregori (el nom dels nostres gegants), una part de la família Fernandez, de forma anònima i sense donar-se cap importància han estat els responsables que els gegants de Roquetes, acompanyats pels grallers, hagin anat per totes les Terres de l’Ebre i municipis del nord de Castelló. En aquests moments d’intens dolor dels seus familiars i amics, serveixin aquestes ratlles d’agraïment i reconeixement per la tasca gegantera que Luís, Victor i Miguel comandats pel seu pare, Victor, han fet a Roquetes i, a la vegada de condol públic a uns pares i germans destrossats pel dolor i una vídua i dos fills que trigaran en superar aquest tràngol. Descansa en pau Luís.
Be, alguns pensareu que vaja retorn més trist, jo també ho penso, però, en aquests moments, em sortia del cor dir el que he dit.

Malgrat tot, bona nit i bona sort.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada