dimecres, 10 de març de 2010

El diàleg com a valor democràtic

Fa un cert temps que em plantejava reflexionar, mitjançant el bloc, vers un valor tan democràtic com el diàleg. Allò que mai no hauria de faltar en qualsevol col•lectiu i que, malauradament, la realitat diària ens mostra una i una altra vegada, i en tots el àmbits, que és un valor a la baixa. No voldria amb aquestes ratlles ni pontificar, ni donar exemples externs a l’àmbit més local, que forma en definitiva la essència fundacional d’aquest espai de comunicació personal.
Sincerament, en els anys que porto a la vida pública, sempre he cregut que madurar qualsevol proposta amb la participació d’altres opinions que la fessin més rica i per tant també més plural no suposava cap altra cosa que una gran satisfacció personal un cop arribat a l’acord. I, quan aquest no es produïa, el convenciment que, de la negociació i el diàleg, n’havia sortit enriquit. Així, en els molts anys de portaveu del grup majoritari a l’Ajuntament, estant al govern, he tingut ocasió de compartir hores i hores amb tots aquells que, amb aquest mateix esperit constructiu, es mostraven disposats a cercar posicions i trobar punts d’acord. No era en excés important si el nostre grup tenia o no la majoria absoluta. Sumar el vots de les minories enfortia democràticament els acords obtinguts. D’aquesta manera sempre hem comptat amb recolzament d’altres grups, dintre el govern o fora d’ell, per als temes importants de la vida municipal.
Aquesta legislatura això, irremeiablement, s’ha acabat. Avui el polièdric i complex govern del nostre Ajuntament en te prou amb la suma dels regidors dels quatre grups polítics que el conformen. Un exemple que ho il•lustra: en aquests més de trenta mesos de legislatura municipal, l’Alcalde mai no ha mostrat ni el més mínim interès per tenir una conversa amb el portaveu del principal grup polític de l’Ajuntament, el nostre, per cercar l’apropament a cap qüestió municipal. Per dir-ho ras i clar, en aquest temps, Paco Gas i jo no hem tingut ni una sola conversa ni negociació vers cap tema d’interès per al nostre municipi. Simbòlicament, el despatx de l’Alcalde ens ha estat segellat. I, creieu-me, aspectes de la política municipal que aconsellaven establir un diàleg n’hi han hagut uns quants. Aquells que plantejaven una nova forma de governar, a fe de Deu, que l’estan portant a terme i, certament, aquestes maneres em fan sentir encara més orgullós de la nostra manera de fer des del govern que, una legislatura darrera l’altra, ha permès que el nostre grup municipal fos el que tingués més recolzament democràtic dels roqueteros i roqueteres.
Anem doncs a l’últim exemple d’aquesta manca de voluntat de cercar consens per part de l’actual govern municipal. Avui, al plenari extraordinari que hem celebrat aquesta nit, debatíem un procediment tan tècnic com l’inici de l’expedient per la contractació de les obres del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat que permetran realitzar inversions a Roquetes, finançades al cent per cent pel govern d’Espanya, per un import de 820 mil euros. Obres que vam aprovar tots el grups a l’Ajuntament. Natros demanàvem que les baixes presentades als projectes per les empreses contractistes tinguessin un percentatge de valoració sobre el total, per tal d’adjudicar l’obra, superior al del 18,75 % que ens proposava el govern. Teníem la voluntat de trobar un punt d’acord que satisfés a tots, també als tècnics municipals. Així ho vam argumentar a la Comissió Informativa i així ho hem fet també avui al Plenari, no hi ha hagut manera. Set vots son més que sis i amb aquests vots en tenen prou. Que hi farem!
P.D. El dia 24 de febrer demanàvem per escrit el llistat de factures pendents de pagament del nostre Ajuntament, tretze dies desprès, un llistat que costa deu segons de treure i que tenim tot el dret de tenir, encara no ens l’han donat. Seguiré informant.

Bona nit i bona sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada