dimecres, 8 de juny de 2011

L'Últim Plenari d'una etapa de vint i quatre anys

Foto d'Arxiu de l'Ajuntament (1992)

Avui tancava una etapa de la meva vida que ha durat vint i quatre anys. Amb el Ple d'aprovació de les actes de les sessions anteriors, donava per acabat aquest periode de servei als roqueteros i roqueteres des de l'Ajuntament, i en un moment amb tanta càrrega emocional com aquest, he volgut que no em traïssin els sentiments, i he portat la meva intervenció escrita. Us la deixo a continuació.

Bona nit i bona sort.

"L’any 1987, més o menys per aquestes dates, es constituïa l’Ajuntament de Roquetes, sorgit de les eleccions municipals que es van celebrar aquell any, del que vaig tenir l’honor de formar-ne part i de ser-ne membre de la messa d’edat en ser el regidor més jove, acompanyant-me com a regidor de més edat el company ja desaparegut José Rodríguez (Lo Pequenyo) .

Han passat 24 anys i ha arribat l’hora de tancar aquest cicle. El proper onze de juny ja no formaré part del nou Consistori municipal, i en aquest moment de comiat, molts son els sentiments que s’amunteguen de les vivències d’aquest quasi quart de segle de dedicació als roqueteros i roqueteres des de l’Ajuntament. 

Recordo perfectament la tarda en que Mariano (sempre serà el meu Alcalde) i Juanjo Cid, quasi perseguint-me pels carrers del poble, un dissabte de primavera em proposaven formar part de la Candidatura dels Socialistes per a aquelles eleccions municipals. En aquells moments, ho he de confessar, més enllà d’una certa voluntat inconscient de col·laborar a millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans, pocs o cap coneixement tenia de com ho podria fer, ni dels mitjans que tindria per fer-ho. Però, després de plantejar-ho a la família, vaig dir-li a Mariano que sí. Certament, ni en el més remot dels meus pensaments va passar la possibilitat que aquell viatge que iniciava pogués durar tants anys.

Podríem dir que, han estat vint i quatre anys plens d’il·lusions i incerteses, com el títol del llibre col·lectiu, del que, entre d’altres, n’és autor l’amic de la infantesa Juanma Garcia, un roquetero com jo, que com jo també va néixer a Tortosa, al Barri del Garrofer. D’unes il·lusions imprescindibles per aconseguir aquells  objectius, que un pensa, que poden millorar la vida de la gent que l’envolta, però amb les incerteses lògiques d’un repte tan ambiciós.
En aquest context, em sento raonablement satisfet de tots aquests anys de dedicació al nostre Ajuntament. He treballat intensament, al costat de molts altres companys i companyes, per fer de Roquetes una ciutat amb més equipaments, millors infraestructures, més i millors serveis, una Ciutat moderna, de referència al territori, i francament, hi he posat la màxima intensitat i dedicació, i tal com em van ensenyar mons pares, tot l’esforç i honestedat personal.

Amb tota seguretat, en aquests vint i quatre anys, al costat de decisions col·lectives encertades he comés errors, no soc jo qui ha de jutjar ni els uns ni els altres, en definitiva la vida mateixa és una successió d’equivocacions i encerts, que tan sols tenim ocasió de saber que ho son, una vegada els hem comès.
Per a mi, treballar pels roqueteros i les roqueteres des de l’Ajuntament ha estat tot un honor que agraeixo i agrairé eternament a tots els que l’han fet possible. En primer lloc, als ciutadans i ciutadanes per la seua confiança i suport democràtic en tots aquests anys. Als companys i companyes de les candidatures socialistes, amb els que he compartit els diferents projectes per millorar Roquetes, i indubtablement als afiliats i simpatitzants socialistes als que sempre he sentit tan prop. Als regidors i regidores d’altres partits polítics amb els que, malgrat la discrepància política, he pogut iniciar i mantenir una relació d’amistat. Finalment, als funcionaris i funcionaries, i al personal laboral de l'Ajuntament, sense la col·laboració dels quals tan poca cosa podríem fer els polítics locals.
Han estat 24 anys plens d’intensitat que, amb tota seguretat, m’han convertit en una millor persona. L’Ajuntament, també, m’ha permès conèixer a persones admirables, i entre aquestes, permeteu-me que ho personalitze en dos dels regidors que ens van deixar massa prompte però als que no oblidaré mai, els companys Salvador (Javier) Cid, socialista com jo, amb el que vaig estar les dos primeres legislatures, i l’amic Daniel Audí un magnífic portaveu del Partit Popular i immillorable persona amb el que vam compartir moltes hores de treball per Roquetes, de vegades governant junts, d’altres des de la discrepància política, i sempre des de l'amistat.
Vull acabar amb una anècdota, molts sabeu que abans d’entrar a l’Ajuntament com a Regidor jo no havia fumat mai, vaig començar a fer-ho al cap de poques setmanes d'aquelles reunions inacabables, quasi diàries. Curiosament, avui, el dia que acabo aquesta etapa de servei a Roquetes, fa tres mesos que vaig deixar de fumar, segurament tenia que ser així.

Pel be de Roquetes, a tots els que continueu, us desitjo molta sort."  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada